El VII Mundial, celebrat als Països Baixos (Franeker, província de Frísia), ha oferit una sort desigual per als dos combinats espanyols. Els de Pascual Sanchis, Pigat, tornen a casa amb un bagatge pobre en el combinat masculí, que tan sols ha aconseguit la medalla de bronze en el campionat de llargues, mentre que l’equip femení ha complit les expectatives i ha fet un gran paper en les dues modalitats en què participà, el joc frisó, en el qual van ser subcampiones per darrere de l’amfitriona, Holanda, i a més aconseguiren el bronze en one wall per darrere de Puerto Rico i Holanda.
En la modalitat de joc internacional, només disputada en la categoria masculina, l’equip espanyol caigué eliminat en semifinals davant de la formació d’Holanda per 6 a 2, la qual cosa va propiciar la disputa del partit pel tercer i quart lloc, en este cas contra Itàlia. En este envit, la selecció tornà a caure, per 6 a 3, quedant així fora del podi.
Millor li anà a l’equip en l’emergent, varietat de la paret única (el one wall), en la qual, després d’una fase tranquiŀla de grups, l’equip masculí disputava els quarts de final contra tota una potència, Anglaterra, i guanyava este partit per 2 sets a 0. Este resultat, que els ficava en semifinals, els deixava en l’encreuament amb la gran favorita per al títol, Puerto Rico, i a punt estigué la selecció de donar la campanada, ja que en el primer set hi hagué un empat a 9 per a acabar 11 a 9 per als caribenys; el segon set no fou molt bo i també va ser per als americans, la qual cosa va propiciar l’eliminació del combinat espanyol. En este cas jugaren pel tercer i quart lloc contra Bèlgica, que també va derrotar l’equip espanyol. La nota positiva la posà la selecció femenina, que aconseguí una brillant tercera posició, en una modalitat que tan sols practiquen des de fa dos anys, enfront d’altres seleccions més veteranes en one wall.
En pilota frisona, l’equip femení va aconseguir el subcampionat, mentre que el masculí s’hagué de conformar una vegada més amb la quarta posició.
La tercera posició aconseguida en la modalitat de llargues és la millor que ha aconseguit la selecció masculina, que caigué eliminada contra Colòmbia en les semifinals, selecció en què destaquen les seues dues banques, capaces de llançar la pilota a 90 m de distància.
Formacions destacades
Les formacions revelació d’este campionat han sigut, sens dubte, Puerto Rico, campió masculí i femení de one wall, i d’una altra banda Colòmbia, que ha sigut la gran sorpresa en deixar fora de la modalitat de llargues equips com Bèlgica i Espanya, aspirants al títol en totes les quinieles.
Els jugadors premiats com a millor jugador del Mundial van ser Taeke Tiemstra, d’Holanda, i Macho López, de Puerto Rico.
Els premis de jugadors revelació recauen en Andy Couteau, de França, i en Harmke Siegersma, d’Holanda.
Daniel Sanjuán, nou president de la CIJB en substitució de José Luis López
A més, durant la disputa d’este mundial, es van celebrar les eleccions a la presidència de la CIJB, òrgan que aglutina totes les federacions nacionals participants. Daniel Sanjuán fou el triat per la immensa majoria dels votants per a presidir este organisme, que fins ara presidia José Luis López. Sanjuán presentà, a més, un pla de viabilitat de l’ens a un termini de deu anys, així com una guia de ruta encaminada a objectius com ara l’olimpisme del nostre esport a un termini curt-mitjà.
CLASSIFICACIONS PER MODALITATS:
Joc internacional:
1.Bèlgica
2.Holanda
3.Itàlia
Joc frisó:
Masculí:
1. Holanda
2. Bèlgica
3. França
Femení:
1. Holanda
2. Espanya
3. Itàlia
One wall:
Masculí:
1. Puerto Rico
2. Mèxic
3. Bèlgica
Femení:
1. Puerto Rico
2. Holanda
3. Espanya
Llargues:
1. Holanda
2. Colòmbia
3. Espanya
