La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València continua promovent el lèxic de les festes valencianes, en esta ocasió arriba «Ja venen! Les festes de Moros i Cristians», un vocabulari del lèxic fester on destaquen les paraules més importants relatives als actes de la festa, les parts de la indumentària i els protagonistes.

Per a la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, “es tracta d’una nova iniciativa per promocionar i aprofundir en el lèxic fester a través d’un audiovisual”. Amb la imprescindible banda sonora d’estes festes, les marxes mores d’El president, El Kabila i la marxa cristiana de L'ambaixador cristià són el fil conductor del vídeo on tot fester o festera es vorà reflectit siga del poble que siga. Mentre les paraules com ‘sabre’, ‘espingarda’, ‘timbals’, ‘ambaixador’ o ‘capità moro’ descriuen una història que fou tràgica i que hui és una festa amb un alt component emotiu.

L’equip de Granissat, Estudi Creatiu, ha jugat amb la vistositat de la festa, el color dels vestits i les armes, i ha optat per gravar sobre fons blanc per fer que encara hi destaquen més. El rapsoda Vicent Camps acompanya a les imatges on trobem una representació de festers i festeres lluint les seues vestimentes, armes i emocions, pròpies de les festes de Moros i Cristians. Fins i tot un cavall podrà trobar al vídeo «Ja venen! Les festes de Moros i Cristians».

El vídeo, de poc més de dos minuts, és un treball emocionant, potent i sintètic, preparat per a ser distribuït molt fàcilment per xarxes socials i per missatgeria mòbil.

Les festes de Moros i Cristians, una de les manifestacions amb més incidència del territori valencià, són tan riques com diverses, el calendari es prolonga durant tot l’any i són les festes dedicades a Sant Blai a Bocairent les primeres del calendari. Per això s’ha decidit fer l’estrena el dia 3 de febrer. A més, el vídeo és també un homenatge a les festeres i els festers, perquè puguen recordar les desfilades impressionants, els vestits lluents i la música retronant pels carrers. És per a elles i per a ells, perquè s'emocionen i rememoren la festa estant a casa.

La diputada de Benestar Social i Qualitat Democràtica, Pilar Sarrión, ha rebut este dijous en la seu central de la Diputació de València a Ángel Galán, coordinador a la Comunitat Valenciana de Movimiento contra la Intolerancia. Al llarg de la trobada, el representant de l'associació ha presentat un nou projecte i s'han analitzat possibles vies de col·laboració entre totes dues entitats.

Movimiento contra la Intolerancia, presidit a nivell nacional per Esteban Ibarra, porta des de 1991 treballant en activitats per a acabar amb el racisme i la violència en la societat, i apostant per la solidaritat, la convivència democràtica, la tolerància i la defensa dels drets humans.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dijous per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses de L'Horta Nord i L'Horta Sud per a conéixer les necessitats dels municipis de les dos comarques. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

Els 43 municipis que formen les dos comarques de L'Horta valenciana rebran una mica més de 20 milions d'euros del pla de contingència en el qual la Diputació aportarà aproximadament la quarta part d'estes ajudes. A L'Horta Nord, la capital, Paterna, té assignats 2,2 milions d'euros, mentre que Burjassot gestionarà 1.194.000 euros, Puçol 894.000 euros i Alboraia 851.000 euros; així fins a Emperador, que disposarà de 12.000 euros del Pla Resistir. En total, 8,6 milions d'euros per als 23 municipis de la comarca.

Els 20 municipis de L'Horta Sud disposaran de 11,5 milions d'euros del Pla Resistir, amb prop de dos milions d'euros per a Torrent i ajudes per damunt dels 800.000 euros per a Aldaia, Mislata i Manises. El president Gaspar ha recordat als alcaldes de les dos comarques que la Diputació supervisarà la tramitació de les ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants, un total de nou a L'Horta, per a agilitar el procés i que els diners arriben al més prompte possible als qui els necessiten.

El programa batejat com Resistir ha comptat amb la implicació de les institucions municipals, provincials i autonòmica i pretén contribuir al fet que les pimes i autònoms, especialment afectats per la crisi de la COVID-19, puguen fer front a les conseqüències de la pandèmia.

Els alcaldes i alcaldesses de L'Horta Nord i L'Horta Sud han coincidit a l'hora d'agrair al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació, amb la finalitat d'oferir la millor resposta possible davant els problemes i necessitats dels ajuntaments. Durant la trobada s'han abordat també possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei d'assistència tècnica després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms, especialment en els municipis més xicotets.

Pandèmia i inversions

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell aportant més de 12 milions d'euros per a les dos comarques, 5,4 milions a L'Horta Nord i 6,7 milions a L'Horta Sud; i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats 15 milions d'euros per a 22 municipis de L'Horta Nord i altres 16 milions per a 19 localitats de L'Horta Sud. Paterna i Torrent, en la seua condició de grans ciutats, rebran una altra línia d'ajudes per a projectes específics.

Una fotografia, una corbata, una camisa amb les inicials brodades… Són objectes trobats en fosses comunes al costat de les restes de persones afusellades durant el franquisme, igual que botons, anells, monedes o crucifixos que guarden la història de milers de represaliats durant i després de la Guerra Civil. Estes peces i utensilis, en mans dels descendents d'algunes de les víctimes, donen vida a l'exposició ‘Objectes (des)apareguts’, que podrà visitar-se a la sala Contrafuertes del CCCC Centre del Carme Cultura Contemporània fins a l'11 d'abril.

La mostra, organitzada per la Diputació de València a través de la delegació de Memòria Històrica en col·laboració amb el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és fruit del projecte d'investigació artística presentat per María Amparo Gomar en reconeixement a les víctimes i al “deute que tenen els familiars d'estes persones indefenses que van ser exterminades per la seua ideologia, delatades en moltes ocasions per la malvolença dels seus propis veïns”. Pot visitar-se en el Centre del Carme de dimarts a diumenge d'11 a 21 hores.

“Per a mi esta camisa és el meu iaio”, confessa Daniel Galán, nét de Miguel, les restes del qual van ser trobats en la fossa 128 del cementeri de Paterna. María, autora de l'exposició, explica que per als familiars, estes pertinences constituïxen “l'únic record material dels seus sers estimats”, essència de l'aproximació artística als objectes de víctimes del franquisme que el periodista Juan Miguel Baquero descriu com a “testimonis quiets del terror”.

El responsable provincial de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, explica que la iniciativa de María Gomar, màster en la Universität der Künste Berlin, ciutat en la qual la memòria es manifesta en forma d'art en carrers, col·legis i monuments, llança “respostes sobre la conservació d'estos objectes, les històries que contenen i el seu simbolisme per als familiars de les víctimes; i per damunt de tot ens ajuda a tindre present el passat per a no repetir estos crims contra la humanitat”.

Per part seua, el director del Consorci de Museus i del CCCC, José Luis Pérez Pont, ha assenyalat que “la recuperació de la memòria històrica és un tema abordat per nombrosos creadors contemporanis que busquen amb les seues investigacions artístiques posar una mica de llum sobre una part de la nostra història que ha quedat invisibilitzada. Amb l'exposició d'estos treballs el CCCC contribuïx a la reconstrucció de la nostra memòria col·lectiva”.

Entrevistes amb els descendents

‘Objectes (des)apareguts’ mostra algunes de les peces originals trobades al costat de les restes de represaliats del franquisme, si bé l'audiovisual es convertix en eix de la metodologia expositiva, amb entrevistes a set descendents d'altres tantes víctimes. Tots ells, testimoniatges de segones, terceres i quartes generacions, destaquen per la il·lusió que fa als familiars posseir estos objectes. “Tenia un rellotge posat, un anell de casats, unes sabates… jo els voldria; em van dir que igual hi havia bales, jo les vull, és molt important per a mi”, confessa Esther en referència a les pertinences del seu iaio en una de les històries recollides pels antropòlegs del CSIC.

En este cas, l'exposició inclou les històries de set represaliats del franquisme a través d'altres tants objectes trobats en les exhumacions de cinc fosses, la major part del cementeri de Paterna. Peces i utensilis que van ajudar a identificar les restes i també a ‘cauterizar’ la ferida, com diu la historiadora Paloma Aguilar, la recopilació dels quals incentiva la corporació provincial amb les seues ajudes per a projectes de memòria històrica.

Els objectes estudiats per María són una camisa amb les inicials M.G; un llapis i dos botons; una ampolleta de cristall; una corbata amb restes de sang; unes cordes d'emmanillar; una fotografia i una carta. Alguns d'estos objectes han sigut assignats ja a les restes dels seus propietaris, que han pogut ser inhumats dignament. Uns altres seguixen sota la custòdia de familiars que encara esperen identificar a les víctimes.

Les històries

La força del projecte residix en les històries narrades pels familiars de diferents generacions arran de la troballa dels objectes personals de les víctimes. Així trobem a Pepita Celda, una figura imprescindible per a comprendre el que suposen les exhumacions en el cementeri de Paterna. La recuperació de les restes del seu pare, José Celda, va ser la primera d'una llarga llista en el camposanto valencià després de molts anys d'obstacles i impediments.

La història de José, un llaurador de Massamagrell afusellat al costat d'altres 14 companys de la mateixa localitat, ens relata un acte de justícia poètica a càrrec de l'enterrador republicà Leoncio Badía, que va depositar una ampolleta de cristall al costat dels cossos de la saca perquè foren identificats en el futur. A José Celda ho va delatar un veí del seu poble per ser militant d'Esquerra Republicana. La seua filla Pepita, que hui conta la història de José amb la botella entre les mans, tenia huit anys quan li van arrabassar al seu pare.

Cada relat amaga una vida robada, com la de Manuel Hernández, afusellat el 18 de juliol de 1939 amb un sac en el muscle en el qual guardava les seues escasses pertinences. L'enterrador va afegir retalls de la roba de Manuel i va entregar la bossa a la seua dona Gràcia, passant de generació en generació fins a arribar a les mans d'Amèlia, néta de Manuel, qui narra la història del seu iaio contemplant el revers d'una fotografia en el qual escriu des de presó a la seua dona i el seu fill.

El record de les víctimes cobra vida a través dels objectes recuperats en les fosses. La corbata que Mª José Alba sosté entre les mans va pertànyer al seu iaio José, delatat per un company de Campsa i afusellat al gener de 1941 després d'haver protegit un amic republicà perquè no l'assassinaren. El nus de la corbata de seda, recuperada pel seu cunyat en la fossa 128 de Paterna, no l'ha desfet mai.

El muntatge de María Amparo Gomar no hauria sigut possible sense el suport i la col·laboració dels equips d'exhumació de ArqueoAntro i Grup Paleolab CAVEA, el Museu de Ceràmica de Paterna, la plataforma de víctimes de fosses comunes i per descomptat els familiars.

La Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència acollirà el proper 1 de març l’obertura d’una jornada d’estudi dedicada als Consells Municipals de Cultura. Les sessions de treball han estat organitzades per GC, Associació Valenciana de Professionals de la Cultura, conjuntament amb l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i el SARC.

Atesa la situació de la pandèmia, la jornada de treball serà 100% telemàtica i els continguts, una vegada editats, seran accessibles en obert.

Cap a una cultura participativa

L’Àrea de Cultura i el SARC de la Diputació de València van iniciar en 2020 una línia d’ajudes per a estimular la creació dels CMC. Durant el primer any han pogut optar a este tipus d’ajudes fins a un total de 16 ajuntaments, que ja tenien, o han constituït recentment, els seus CMC.

Les ajudes, que en l’exercici 2020 han arribat als 30.000 euros, tindran un important increment en la propera convocatòria del SARC. Es tracta, en moments difícils per al sector cultural, d’unes mesures d’estímul a la cultura en clau municipalista.

Per tot això, segons comenta el diputat de Cultura, Xavier Rius, “recomanem a les corporacions municipals la creació dels Consells Municipals de Cultura, que amb una visió plenament local, poden ajudar a enfortir el teixit cultural, a fer-la més inclusiva i cohesionar la ciutadania. Els CMC, com a òrgans d’assessorament, poden ser un bon instrument per al foment d’una participació més activa en els projectes culturals”.

En un horitzó un poc més avançat, es tracta també que els ajuntaments puguen aprofundir en el debat cultural participatiu, i anar configurant a poc a poc, uns Plans d’Acció Cultural (PMAC) que dibuixen les necessitats òptimes d’equipaments, personal, línies de treball i prioritats culturals en el present i en el futur de cada poble.

Els projectes culturals municipals necessiten ajustar-se a paràmetres de sostenibilitat econòmica i a criteris realistes que prioritzen les necessitats de cada municipi. A més, la conjuntura social del moment planteja la necessitat d’anar impregnant el debat cultural dels objectius del desenvolupament sostenible, un programa que des de la UNESCO ha marcat la fita de 2030 per aconseguir superar importants reptes: com l’eradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, el treball decent, la lluita contra el canvi climàtic, etc.

Per a José María Bullón, president de GC, Associació Valenciana de Professionals de la Cultura, “la participació ciutadana en les polítiques culturals és una assignatura pendent en l’àmbit de la gestió cultural municipal”. Bullón considera que “la participació del tercer sector en la vida pública por contribuïr a consolidar les accions culturals que porten a cap els municipis”.

El president de l'associació remarca que l’experiència de diversos models de Consells ja existents, poden servir de base per implementar-los en altres municipis. Per això, conclou, “des del sector professional de la gestió cultural hem d’estar atents a les propostes ciutadanes, mitjançant els consells sectorials, que han de ser un complement a la tasca professional duta a cap pels gestors culturals municipals”.

Intercanvi d’experiències

El programa de la jornada serà intensiu durant un sol dia, i es preveuen diverses sessions de caràcter tècnic, administratiu, jurídic i, sobretot, un seguit de debats al voltant de casos d’estudi o models que ja estan en funcionament.

Amb tot, la principal comesa de la jornada és la d’aportar pluralitat, donar veu a persones amb experiència en la participació dels CMC i estudiar problemes i solucions.

Inscripcions i participants

Les inscripcions per a poder participar en esta jornada s’adrecen fonamentalment a alcaldes i alcaldesses, regidories i personal tècnic de cultura, de les corporacions locals de València.

Per qüestions operatives s’ha previst que tota la jornada siga en forma telemàtic. El programa definitiu, així com el formulari d’inscripció, estarà accessible a partir de dilluns dia 8, mitjançant el web de GC,  Associació Valenciana de Professionals de la Cultura. S’ha habilitat el següent enllaç per a les inscripcions al curs: www.gestiocultural.es/inscripcions/

La mesa inaugural serà oberta a les 9:30 pel diputat de Cultura, Xavier Rius. Hi participaran, entre altres ponents i moderadors: José Ayelo, José María Bullón, Francesc Collado, Ana Espasa, Pau Lagunas, Bárbara López, Llúcia Martín, Raül Martí, José Martínez Tormo, Gerson Padilla, David Roselló, Toni Santos, Yolanda Sifres, Josep Valero, Guillem Valls i Josep Vidal.

La cloenda, prevista a les 18:30h, serà a càrrec de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa López Garijo, i del diputat de Cultura, Xavier Rius.

Els ajuntaments participants en el projecte pilot  vSOC per a entitats locals del Centro Criptológico Nacional (CCN-CERT) avancen en la primera fase del programa dirigit a protegir els sistemes informàtics municipals enfront de ciberatacs.

Actualment s'està treballant en les primeres accions del projecte encaminades a l'anàlisi de les aplicacions proporcionades per la Diputació, ja que l'organisme provincial oferix aplicacions informàtiques per a la gestió municipal. En el CSIRT-CV s'estan rebent dades de les aplicacions del padró d'habitants i de la gestió d'ingressos.

Per a la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, “el projecte vSOC està dissenyat per a ajudar en el compliment de l'Esquema Nacional de Seguretat, especialment amb mesures que impliquen la vigilància de seguretat en la seua infraestructura, així com la recol·lecció, anàlisi i l'emmagatzematge de registres i de l'activitat de la seua xarxa i actius crítics”.

El projecte pilot vSOC per a entitats locals del CCN-CERT permet gestionar la seguretat dels ajuntaments des d'un únic Centre d'Operacions de Ciberseguretat (SOC) virtual. Els consistoris participants en el projecte pilot són els d'Albaida, Almàssera, Ayora, Bonrepòs i Mirambell, Canet d'en Berenguer, Corbera, Favara, Foios, Guadassuar i Villar del Arzobispo; per a la seua posada en marxa, les entitats comptaran amb l'ajuda dels experts de CSIRT-CV, que porten anys treballant amb esta mateixa solució tecnològica en el centre autonòmic de ciberseguretat.

La Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC) de la Generalitat i la Diputació de València lideren este projecte, que ha sigut possible gràcies a l'estreta col·laboració existent entre el Centre de Seguretat TIC de la Comunitat Valenciana (CSIRT-CV) i el Centro Criptológico Nacional.

El projecte consta de dos fases. En esta primera fase, s'han seleccionat deu ajuntaments per la seua grandària, mitjans o xicotets, i per les característiques tècniques de les seues infraestructures per a dur a terme el projecte pilot. En una segona fase i amb els resultats obtinguts, es perseguix poder ampliar l'abast a altres ajuntaments de la província i, si fóra possible, de la Comunitat.

Amb el projecte pilot, “estos ajuntaments veuran millorades les línies de defensa de la seua seguretat per a poder implementar-ho en la resta dels municipis que estiguen interessats” ha assenyalat la diputada de Modernització i Informàtica, Mentxu Balaguer.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha rebut este dilluns a la nova directora del Teatre Escalante, Marylène Albentosa, que assumix oficialment el càrrec. Acompanyada per la diputada de Teatres, Gloria Tello, la nova responsable de l'Escalante ha tingut un primer contacte amb el president Gaspar per a abordar el present i el futur del projecte teatral de la corporació provincial.

La nova directora arriba a l'Escalante en una comissió de serveis, després d'haver sol·licitat el trasllat des del seu lloc de treball com a gestora cultural a Guardamar del Segura i després d'una dilatada trajectòria tant en l'àmbit públic com el privat. En este sentit, la diputada Gloria Tello ha destacat que serà “molt positiu per a la programació del teatre comptar amb una persona que té gran experiència, també en l'escena valenciana, on va ser gestora de la companyia Teatre Micalet.

Albentosa té per davant la difícil tasca d'encaixar la programació d'arts escèniques de la Diputació en un moment de gran afectació per la situació de la pandèmia. La nova directora ha manifestat la seua satisfacció per poder incorporar-se a “un projecte tan il·lusionant com és el Teatre Escalante, un referent del teatre infantil en tota Espanya, i una plataforma des d'on moltes companyies valencianes han pogut créixer i projectar-se”.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dilluns en seu provincial amb la vicepresidenta de la Coordinadora Empresarial d'Oci i Hostaleria de la Comunitat Valenciana, Gemma Piqué, i el responsable de Relacions Institucionals, Vicente Pizcueta, els qui han compartit amb Gaspar la delicada situació per la qual travessa este col·lectiu.

El president de la corporació provincial ha rebut als representants d'un dels sectors més afectats per les mesures dels executius autonòmic i estatal per a lluitar contra la crisi sanitària causada per la COVID-19, en la línia marcada per Gaspar d'escoltar als col·lectius que patixen les conseqüències econòmiques de la pandèmia i tractar d'ajudar-los en la mesura que siga possible.

En el cas de l'oci i l'hostaleria, Gemma Piqué i Vicente Pizcueta han comentat amb el president Gaspar la greu situació per la qual travessa el sector, així com les ajudes incloses en el Pla Resistir que rebran pimes i autònoms a través dels ajuntaments. La Diputació de València aporta 17 milions d'euros a este programa en el qual participen totes les institucions.

Ja està obert el termini de presentació als premis València i València Nova 2021 que convoca la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. La convocatòria va ser publicada al Butlletí Oficial de la Província de València número 20, el dimecres 20 de gener, i establix com a data límit el 31 de març de 2021 de manera telemàtica. El disseny dels cartells d’esta convocatòria és obra de Verónica Fabregat, dissenyadora de Castelló.

Els premis València tenen 11 categories en les següents modalitats: narrativa en valencià i en castellà, poesia en valencià i castellà, assaig i novel·la gràfica, introduïda en 2018. A diferència de la resta, esta modalitat pot ser d’autoria col·lectiva i s'atorga a un projecte del qual s'ha de presentar un dossier amb un mínim de 16 pàgines acabades, acompanyades del guió detallat de la totalitat de l’obra, d’un mínim de 3 pàgines. La categoria València Nova, per als menors de 36 anys, manté les modalitats de narrativa en valencià i en castellà, poesia en valencià i castellà, i assaig.

Enguany destaca el nou procés d'inscripció en què és imprescindible realitzar les dues fases del procediment, en termini i forma establit, perquè la presentació de les obres siga vàlida. 

Els diferents jurats, formats per persones de reconegut prestigi i trajectòria, es reuniran per deliberar i emetre veredicte el 10 de juny, presidits, amb veu però sense vot, per la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó.

La concessió dels guardons comporta la publicació de l’obra, un quadro original de l’artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig, de 7.500 euros en les de poesia i de 8.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació de l’obra i el quadro de Boix, són de 5.000 euros en narrativa i assaig i 3.000 euros en poesia.

Inscripció telemàtica

Convocatòria

Més informació i convocatòria www.alfonselmagnanim.net

La Diputació de València ajuda a Cullera a recuperar la seua memòria històrica amb la subvenció d'elements patrimonials com Les dos mans, l'escultura de Jesús Martín situada en la zona del Faro que simbolitza la resistència i la defensa dels valors democràtics. Estes mans orientades cap al cel són el primer pas del procés de recuperació, rehabilitació i museïtzació de l'antic refugi antiaeri de Cullera, previst per a enguany.

En paraules del diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, “la Diputació estarà sempre al costat dels ajuntaments en aquells projectes que tinguen una línia de suport essencial a la memòria històrica i democràtica”. Rivera ha acompanyat a l'alcalde de Cullera i diputat provincial, Jordi Mayor, en la presentació d'esta escultura que és “una intervenció cultural de gran importància per al record, la justícia i el reconeixement de totes les persones que van lluitar per valors que hui semblen consolidats”.

Per part seua, l'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, explica que les mans expressen “eixa manera de parar les coses dolentes que ens passen en la vida i que podríem extrapolar a l'actualitat i a la guerra que estem vivint contra un enemic invisible”, i confia que ajuden la ciutadania a superar la pandèmia. La màxima autoritat local destaca el lloc en què se situen les mans, el refugi militar antiaeri que ha sigut sempre “punt estratègic de defensa, des dels atacs pirates fins a la Guerra Civil”.

L'escultura és només la primera part del projecte de rehabilitació del refugi a l'entorn del Faro, una actuació amb la qual Cullera “augmentarà el seu patrimoni històric i els recursos turístics de la zona al costat de la Cova del Dragut”. La regidora de Patrimoni Històric, Amparo Jover, afig que és un projecte “en el qual estem treballant en els últims anys i que gràcies a la col·laboració i l'ajuda econòmica de la Diputació s'està fent a poc a poc realitat”.

Finalment, Jesus Martín definix la seua obra com “unes mans que ens ajuden a recuperar la memòria històrica en un lloc màgic com és el mirador del Faro”. Les mans són “un escut de protecció contra els continus atacs que han patit Cullera i la Comunitat Valenciana, però també un símbol d'esperança perquè mai tornem a viure situacions similars”.