L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha executat les obres de protecció contra despreniments de roques junt a l’IES Blasco Ibáñez de Cullera per el procediment d’emergència, dins del programa de minimització de riscos geològics.

Com explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, “després de l’incendi que va afectar la muntanya de Cullera, esta va quedar nua podent-se observar una gran quantitat de roques amb un alt risc de despreniment. Baix el vessant de la muntanya està situat l’Institut d’Educació Secundària Blasco Ibáñez, per la qual cosa qualsevol despreniment podia posar en perill les seues infraestructures i la seguretat de l’alumnat”.

Vist el perill que es produïren despreniments en la zona de la muntanya a causa de l’estat precari en què es trobaven els blocs i a la desaparició de la cobertura vegetal, la qual servix d’estabilitzador natural del terreny, i sent alta la possibilitat que afectara l’institut situat vessant a baix, es va proposar el procediment d’emergència per a minimitzar el risc geològic.

Els treballs han consistit en la instal·lació d’unes pantallas dinàmiques de 80 metres lineals amb capacitat d’absorció de 1.500 KJ, amb una altura de xarxa de 4 metres i una separació de pals ancorats al terreny de 10 metres. Estes pantalles poden absorbir l’energia provocada per l’impacte de les possibles roques despreses, així com les que pogueren desprendre’s arran de l’incendi.

Les obres s’han adjudicat per un import de 71.498,90 euros, dels quals la Diputació subvenciona el 90%, és a dir, 64.349,01 euros, i l’Ajuntament el 10% restant amb 7.149,89 euros.

La Diputació de València fa un pas més en la recuperació del Castell de Corbera i té previst iniciar este dilluns la primera fase de les obres de conservació i restauració de la muralla, amb un pressupost aproximat de 250.000 euros i un termini d'execució de quatre mesos. L'objectiu d'esta actuació és consolidar el tancament exterior de la fortalesa del segle XI declarada Bé d'Interés Cultural, inclosa l'adequació del camí d'accés.

La corporació provincial ha invertit al voltant de mig milió d'euros al Castell de Corbera en els últims quatre anys i està pendent d'autorització, per part de la Generalitat, el projecte de consolidació geològica per a poder actuar a la muntanya sobre la qual s'alça el castell, una intervenció que suposarà una inversió semblant a la realitzada fins al moment.

El responsable de Patrimoni, Andreu Salom, explica que la intenció de la Diputació és “continuar invertint al Castell de Corbera igual que en els altres 17 edificis amb diferents nivells de protecció propietat de la institució, amb la finalitat de mantindre'ls en les millors condicions d'ús possibles, en este cas recuperar l'ús d'una fortalesa que té un gran valor històric i arqueològic i que a nivell turístic té un gran potencial per a la comarca de La Ribera”.

Salom apunta que la prioritat a l'hora d'escometre els treballs de recuperació és “la conservació amb les mínimes intervencions necessàries per a no danyar el ric patrimoni arqueològic, que en un futur ha de ser visitable en museus o per què no en el mateix recinte del castell una vegada completada la seua rehabilitació”.

Consolidació de la muralla

L'obra que està a punt d'iniciar-se incidirà en la consolidació de diferents trams de la muralla molt deteriorats, amb excavacions arqueològiques en cadascuna d'estes zones i la construcció d'un camí d'accés al castell seguint el traçat del projecte existent amb algunes modificacions per a reduir l'impacte visual.

Des de 2017 s'han realitzat fins a cinc sondatges arqueològics que, a més de constatar la deterioració d'algunes zones de la fortalesa, han deixat al descobert la muralla del segle XI, ceràmica romana i islàmica, els estables i part de l'aljub i fins a una moneda amb l'efígie de Jaume I, el conqueridor de València que en el segle XIII va cedir la propietat del Castell de Corbera al seu fill Pedro.

En el procés de recuperació de l'edifici ara toca consolidar el tancament exterior per a evitar la seua degradació, seguint l'informe del Servei de Projectes Tècnics de la Diputació. Els treballs previstos consistiran en l'excavació arqueològica en el costat interior de la muralla per a alliberar pressió, mentre que en el costat exterior es realitzaran diferents actuacions com la presa d'ortofotos de detall de l'estat actual; la col·locació de malles plàstiques de separació i recuperació com a pas previ a la restitució de les grans pèrdues volumètriques, segons siguen en cada cas (maçoneria o tapial); i ancoratges a la roca amb varetes d'acer inoxidable o de fibra de vidre, amb injeccions de calç en les clivelles i especial atenció als sistemes de drenatge originals per a evacuar pluvials.

El projecte també té previst completar l'altura de les filades de tapial creant una capa de protecció de les restes originals, i per a entonar l'obra nova amb l'existent s'empraran veladures de calç amb terres de la pròpia excavació amb la finalitat d'adequar el resultat de la intervenció a un entorn d'incalculable valor històric i paisatgístic.

El Castell de Corbera guarda entre els seus murs la forma de vida de diferents cultures, amb un reflex arquitectònic en els seus components. Punt estratègic entre la Serra de la Murta i la gran marjal de la costa, la fortalesa deixa constància d'una seqüència constructiva entre els segles XI i XVI, des dels atacs a la taifa de Balansiya per Rodrigo Díaz de Vivar fins al setge per l'exèrcit d’agermanats en 1521, tractant de conquistar sense èxit el castell i ocasionant quantiosos danys dels quals encara hi ha reflex en l'actualitat.

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València subvenciona, a través de l’estratègia Reacciona, la compra de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega amb un pressupost que ascendix al milió d’euros. En total, 56 municipis rebran ajudes per a la compra de turismes, furgonetes, camions xicotets, motos o bicicletes, i s’instal·laran 36 punts de recàrrega.

“Gràcies a estes ajudes molts municipis han començat a renovar la seua flota, especialment els vehicles de les brigades municipals i de la policia local”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

En la baremació de la subvenció es valorava si l’ajuntament tenia subministrament elèctric d’origen 100% renovable i un Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) aprovat o en tramitació. Així mateix, es premiava no haver sigut beneficiari en les anteriors edicions.

La finalitat de l’estratègia Reacciona és ajudar econòmicament als municipis de la província de València a posar en marxa projectes relacionats amb l’energia, la mobilitat, la gestió dels residus, la natura, l’estalvi d’aigua i l’educació ambiental.

Els pobles que rebran subvencions per a la compra de vehicles són: Catarroja, Salem, Antella, Xeraco, l’Alcúdia, Silla, Puçol, Paiporta, Burjassot, Estubeny, Atzeneta d’Albaida, Bolbaite, Estivella, Alfarp, Quartell, Manuel, Albalat de la Ribera, Albalat dels Sorells, Benetússer, Massamagrell, Tavernes de la Valldigna, Picassent, Alboraia, Ontinyent, Guadasséquies, Guardamar de la Safor, Gestalgar, Gavarda, Alborache, Barxeta, Simat de la Valldigna, Albuixech, Guadassuar, Canet d’en Berenguer, Cheste, l’Eliana, Requena, Carcaixent, Riba-roja del Túria, Oliva, Alaquàs, Torrent, el Palomar, l’Ènova, Fontanars dels Alforins, Almoines, Favara, Gilet, Sollana, Benigànim, Castelló, Vilamarxant, Picanya, la Pobla de Vallbona, Dos Aguas i Sant Joanet.

Els pobles que rebran subvencions per a la instal·lació de punts de recàrrega són: Salem, Xeraco, Paiporta, Higueruelas, Estivella, Alfarp, Quartell, Manuel, Llombai, Massamagrell, Tavernes de la Valldigna, Guadasséquies, Gestalgar, Gavarda, Alborache, Massalfassar, Simat de la Valldigna, Guadassuar, Canet d’en Berenguer, Cheste, Alfauir, l’Ènova, Fontanars dels Alforins, Rafelcofer, Almoines, Genovés, Bocairent, Sollana, Benigànim, Vilamarxant, Bétera, Casas Altas, Vallanca, Millares, Torrebaja i Sant Joanet.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dimarts per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses de la Ribera Alta i La Ribera Baixa per a conéixer les necessitats dels municipis de les dos comarques. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar l'assistència tècnica en els municipis i la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

La gestió del Pla Resistir, en el qual la Diputació supervisarà la tramitació de les ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants per a agilitar el procés, ha centrat bona part de la reunió. Este programa, que ha comptat amb la implicació de les institucions municipals, provincials i autonòmica, pretén contribuir al fet que les pimes i autònoms, especialment afectats per la crisi de la COVID-19, puguen fer front a les conseqüències de la pandèmia.

Els alcaldes i alcaldesses de La Ribera han coincidit a l'hora d'agrair al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació, amb la finalitat d'oferir la millor resposta possible davant els problemes i necessitats dels ajuntaments. Durant la trobada s'han abordat també possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei d’assistència tècnica després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms.

Pandèmia i inversions

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes als consistoris.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell aportant prop de 7,5 milions d'euros per a les dos comarques, i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats 19,4 milions d'euros per als 35 municipis i l'entitat local menor de La Ribera Alta, i 7,8 milions d'euros per als 12 municipis i les dos entitats locals menors de La Ribera Baixa.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, i el vicepresident i diputat de Cooperació Municipal, Coordinació Institucional i Cohesió Territorial, Carlos Fernández Bielsa, han rebut este dimarts en la seu de la corporació a la presidenta de la Mancomunitat de l'Horta Sud, Eva Sanz, i el coordinador de la Fundació Horta Sud, Julio Huerta, els quals han presentat el seu projecte per a fomentar la “Agenda Urbana Comarcal 2030”.

En la reunió, Sanz i Horta van exposar el compromís de les dues organitzacions a les quals representen de treballar conjuntament per a contribuir al fet que la reconstrucció de la comarca de l'Horta Sud estiga alineada amb les línies estratègiques marcades per l'Agenda Urbana 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El projecte en concret posarà en marxa un observatori amb indicadors objectius de la realitat actual i els futurs avanços de cada municipi en els eixos de l'Agenda Urbana 2030. També posarà en marxa una sèrie de taules de debat sobre cadascun dels indicadors, amb experts referents en la matèria, alcaldes i regidors de la comarca, responsables de les diferents administracions públiques i associacions per a poder compartir i establir sinergies per a reconstruir la comarca, i fer una campanya de comunicació, conscienciació i sensibilització sobre els objectius del projecte.

Des de la Diputació de València s'ha rebut amb interés el projecte i s'ha mostrat predisposició a recolzar-lo per a convertir-lo en un projecte pilot que puga ser exportat a altres comarques de la província, amb l'objectiu de treballar per la cohesió territorial en el marc dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

Estimular la curiositat dels joves espectadors a través de les arts escèniques, la ciència i la tecnologia és l'objectiu de Lluna, la nova producció del Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València. Un espectacle que es troba en plena gestació i desenvolupament, creat per L'Horta Teatre i dirigit per Juan Pablo Mendiola, que pujarà a l'escenari del Teatre Principal el pròxim 22 de febrer.

Com explica la diputada de Teatres, Glòria Tello, “Lluna és la segona de les tres produccions pròpies que estrenem esta temporada a l'Escalante. Una aposta segura al càrrec d'una de les companyies més sòlides, afermades i amb major recorregut en l'escena teatral valenciana. Una peça dramatitzada que es va quedar pendent l’any passat per la pandèmia i que ara recuperem amb gran il·lusió”.

Dones astrònomes i astronautes

L'espectacle de nova creació amb talent cent per cent valencià és un projecte escènic en el qual convergixen el teatre de text, la dansa contemporània, la música, la poesia i l'audiovisual per a oferir una experiència interdisciplinària que busca estimular la curiositat dels més joves. I ho fa amb una aventura galàctica protagonitzada per una xiqueta, Lluna, que tractarà de desentranyar al costat dels seus amics alguns dels misteris de l'univers.

Com explica L'Horta Teatre, l'espectacle, immers ara en els últims ajustos i en els assajos, “pren com a referents les trajectòries de dones astrònomes com Maria Mitchell i Ruby Payne Scott, o les astronautes Valentina Tereshkova, Sally Ride i Mae Jemison”, al temps que recorre a els estudis de Stephen Hawking, Michio Kaku o Carl Sagan “per a establir una base científica sobre la qual deixar créixer la poètica que envolta la pols estel·lar”.

Però Lluna també beu de referents cinematogràfics, com les pel·lícules 2001, Gravity, Interstellar oContact. “Estem treballant a partir de materials didàctics d'astronomia comprensibles per a xiquets entre 7 i 10 anys i altres materials avançats amb intenció de jugar amb ells de manera dramàtica i visual”, assenyala esta companyia valenciana amb més de quatre dècades de presència en el panorama teatral.

Tots els espectacles produïts per l'Horta Teatre han sigut escrits per autors contemporanis, una tradició que prosseguix amb Lluna, la dramatúrgia i la direcció de la qual signa Juan Pablo Mendiola. El recognoscible segell de Mendiola -que li va valdre, entre altres, el Premi Max al Millor Espectacle Infantil de 2015 per Dot (Maduixa Teatre)- impregna també la nova producció de l'Escalante en quant a la investigació de nous llenguatges i l'ús de la tecnologia.

La programació de Lluna posarà en òrbita al Teatre Principal durant quasi un mes amb funcions escolars que es desenvoluparan des del 22 de febrer al 14 de març, i amb quatre funcions obertes al públic general que tindran lloc els diumenges 21 i 28 de febrer i els diumenges 7 i 14 de març.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dimecres per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses de La Safor per a conéixer les necessitats dels municipis de la comarca. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar l'assistència tècnica en els municipis i la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

La comarca de La Safor rebrà una mica més de 5,4 milions d'euros del pla de contingència en el qual la Diputació aportarà aproximadament la quarta part d'estes ajudes per als 31 municipis que la formen. La capital, Gandia, té assignats 2,7 milions d'euros, pels 827.000 euros que gestionarà Oliva, els 400.000 euros de Tavernes o els 170.000 de Xeraco, així fins al menys poblat de la comarca.

En el marc del Pla Resistir, que ha centrat part de la trobada entre Gaspar i els responsables locals de La Safor, el president provincial ha recordat als alcaldes que la Diputació supervisarà la tramitació de les ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants per a agilitar el procés i que els diners arriben al més prompte possible als qui els necessiten. En el cas de la comarca, la corporació provincial realitzarà esta supervisió en totes les localitats excepte les quatre esmentades, les úniques que superen els 5.000 habitants.

El programa batejat com Resistir ha comptat amb la implicació de les institucions municipals, provincials i autonòmica i pretén contribuir al fet que les pimes i autònoms, especialment afectats per la crisi de la COVID-19, puguen fer front a les conseqüències de la pandèmia.

Els alcaldes i alcaldesses de La Safor han coincidit a l'hora d'agrair al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació, amb la finalitat d'oferir la millor resposta possible davant els problemes i necessitats dels ajuntaments. Durant la trobada s'han abordat també possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei d'assistència tècnica després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms, especialment en els municipis més xicotets.

Pandèmia i inversions

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell aportant prop de quatre milions d'euros per a La Safor, i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats 14 milions d'euros per als 30 municipis de la comarca, tots excepte Gandia, que en la seua condició de gran ciutat rebrà una altra línia d'ajudes per a projectes específics.

La Central de Compres de la Diputació de València ha adjudicat un acord marc perquè els organismes que hi estiguen adherits puguen adquirir mascaretes higièniques, quirúrgiques i autofiltrants (FFP2, FFP3...), guants, ulleres i pantalles facials, antisèptic per a pell sana, tot açò amb un contracte basat.

Tota la informació es troba en la plataforma de compres en línia de la Central de Compres.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dimecres per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses de La Vall d'Albaida per a conéixer les necessitats dels municipis de la comarca. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar l'assistència tècnica en els municipis i la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

La comarca de La Vall d'Albaida rebrà prop de dos milions d'euros del pla de contingència en el qual la Diputació aportarà aproximadament la quarta part d'estes ajudes per als 34 municipis que la formen. La capital, Ontinyent, té assignats 806.000 euros, pels 145.000 euros que gestionarà Benigànim, els 143.000 euros de L'Olleria o els 130.000 d'Albaida; així fins als municipis menys poblats de la comarca, que rebran uns 2.000 euros.

En el marc del Pla Resistir, que ha centrat part de la trobada entre Gaspar i els responsables locals de La Vall d'Albaida, el president provincial ha recordat als alcaldes que la Diputació supervisarà la tramitació de les ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants per a agilitar el procés i que els diners arriben al més prompte possible als qui els necessiten. En el cas de la comarca, la corporació provincial realitzarà esta supervisió en una trentena de localitats.

El programa batejat com Resistir ha comptat amb la implicació de les institucions municipals, provincials i autonòmica i pretén contribuir al fet que les pimes i autònoms, especialment afectats per la crisi de la COVID-19, puguen fer front a les conseqüències de la pandèmia.

Els alcaldes i alcaldesses de La Vall d'Albaida han agraït al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació. Durant la trobada s'han abordat també possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei d'assistència tècnica després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms, especialment en els municipis més xicotets, que són una àmplia majoria a la comarca.

Pandèmia, temporal i inversions

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes.

També han agraït els alcaldes de La Vall l'ajuda prestada per la Diputació durant la recent borrasca Filomena, que va causar problemes tant en carreteres com en el subministrament de xicotetes poblacions. En este sentit, tant els operaris de l'àrea provincial d'Infraestructures com els brigadistes de Divalterra van contribuir a retornar la normalitat en vies i accessos a municipis, mentre que el conveni entre la Diputació i Cruz Roja per a donar cobertura a les famílies més vulnerables ha comptat amb La Vall com una de les comarques del projecte pilot.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell aportant més de tres milions d'euros per a La Vall d'Albaida, i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats una mica més de 14 milions d'euros per als 34 municipis de la comarca.