La commemoració del Conveni núm. 108 del Consell d'Europa, de 28 de gener de 1981.

Hui, 28 de gener, es complix el 40 aniversari de la firma del primer Tractat internacional de protecció de dades: el Conveni núm. 108 del Consell d'Europa, de 28 de gener de 1981, per a la protecció de les persones respecte al tractament automatitzat de dades de caràcter personal. Este va ser el primer instrument internacional jurídicament vinculant que es va adoptar en l'àmbit de la protecció de dades, a fi de garantir a qualsevol persona física «el respecte dels seus drets i llibertats fonamentals, concretament el seu dret a la vida privada, respecte al tractament automatitzat de les dades de caràcter personal corresponents a dita persona».

Per este motiu, esta data - 28 de gener - va ser proclamada en 2006 com el «Día Europeu de la Protecció de Dades» pel Consell d'Europa, amb l'objectiu de commemorar la cultura de la protecció de dades i desenrotllar activitats dirigides a informar i conscienciar sobre els drets i obligacions en esta matèria, tant a les entitats que tracten les dades personals com als interessats titulars de les dades.

En els últims anys, este dia ha revestit una especial importància atés que ens hem trobat davant d'importants novetats, entre les que destaquem l'entrada en vigor, el 25 de maig de 2018, del Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d'abril de 2016 (RGPD) , relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d'estes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (RGPD) ; així com l'entrada en vigor, el 7 de desembre de 2018, de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades i garantia de drets digitals (LOPDGDD).

En ocasió d'este dia la Diputació de València publica un número extraordinari del butlletí DivalData, que dedica a la protecció de dades i el Covid-19.

Enguany, a més, l'emergència sanitària en què ens trobem immersos amb motiu del Covid-19 ha generat múltiples qüestions jurídiques en relació amb els fregaments que es produïxen entre el dret a la protecció de dades i altres drets fonamentals, com el dret a la salut.

Donada la candent actualitat d'este tema, que ha obligat a les organitzacions a adaptar-se a este nou context, i amb motiu de la commemoració del Dia Europeu de la Protecció de Dades, la Diputació de València ha volgut contribuir per mitjà d'un número extraordinari del Butlletí de protecció de dades DivalData que publica el Departament de Protecció de dades i Seguretat de la Informació, dedicat monogràficament a arreplegar el més destacat que la situació de pandèmia ha suscitat en relació amb la protecció de dades de caràcter personal.

Punxe sobre la imatge per a accedir al número extraordinari del Butlletí DivalData

Butlletí Extraordinari 2025. Principals qüestions relatives a l'aplicació del reglament d'intel·ligència artificial per l'administració pública

Butlletí Extraordinari 2024. Sancions a l'administració local per part de les autoritats de control espanyoles i europees

Butlletí Extraordinari 2023. Intel·ligència Artificial i administració pública

Butlletí Extraordinari 2022. Smart Cities

Butlletí Extraordinari 2021. Protecció de dades personals en temps de pandèmia.

Tot i que per qüestions relatives a la COVID-19 no s'ha pogut realitzar l'acte habitual de lliurament del Premi Bernat Capó, les entitats organitzadores han acordat atorgar-lo. En esta edició el guardonat ha estat Josep Lluís Santonja, pel treball Animetes santes, un document sobre la tradició funerària valenciana.


El premi nascut el 1999 amb l'objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l'estudi de la cultura popular valenciana -tant material com immaterial- porta el nom de Bernat Capó en honor al periodista, escriptor i pensador valencià, i està organitzat per l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia de la Diputació de València i Edicions del Bullent.

El diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha declarat que “el Premi Bernat Capó és un referent per als estudis de la cultura popular. Ara, amb l'organització del premi des de l'ETNO, donem un pas més en la difusió d'una cultura oberta, inclusiva i amb la perspectiva territorial que habitualment treballem als nostres museus". Així mateix ha afegit que “des de la Diputació volem també agrair la col·laboració a l’Ajuntament de Dènia, que des dels inicis ha tingut una notable implicació en l'èxit dels Bernat Capó".

Animetes santes, obra premiada en l'edició XXI (2020), tracta les tradicions funeràries tradicionals valencianes, treball que entronca amb l'actual situació de pandèmia a causa de la COVID-19 i amb l'actual exposició sobre la mort, Faltar o morir, que es pot visitar en l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia.

En les pàgines del llibre Animetes santes, es recorren els costums funeraris valencians, des del primer daltabaix per al món occidental que va suposar la Pesta Negra de 1348, i la generació de les particularitats pròpies dels valencians devers la mort, com ara la celebració de la defunció de xiquets i xiquetes («albats» o «angelets») que lluny de ser un acte penós per a les seues famílies, era motiu d’alegria, perquè tenien un nou «santet» que, mort sense pecat, la seua ànima ascendia directament al cel.

El treball ens parla de la modificació provocada per la Il·lustració i el pensament higienista, amb la regulació de les inhumacions i la construcció dels cementeris extramurs per acabar amb el risc de contagis, així com els canvis actuals en la percepció de la mort: l'aparició de noves maneres de celebrar els funerals d'una forma més sostenible i inclús tecnològica, amb xarxes socials o plataformes que servixen per a enviar missatges de comiat, compartir records o donar les condolences als familiars; el disseny i funció dels cementeris, condicionats per la tendència creixent de les incineracions, i la seua funció cultural o turística d'alguns espais funeraris de certes ciutats valencianes («Museu del Silenci» del Cementeri General de València, o la «Ciutat Dormida» del Cementeri d'Alcoi).


Pel que fa al títol, Animetes santes fa referència a un costum molt popular en les cases dels nostres majors, quan les dones encenien unes espelmes o animetes en record dels difunts de la família. Normalment, també col·locaven les fotos dels difunts davant de cada animeta. De vegades també l'animeta era considerada com una mena de «lar» protector de la família i per això li encenien una espelma, encara que no fora Festa de Tots Sants ni Ànimes. Així, en el costum popular valencià les «animetes santes» eren les ànimes de tots aquells difunts familiars que protegien els vius.


Josep Lluís Santonja és doctor en Història per la Universitat d'Alacant i, actualment, director de l'Arxiu Municipal d'Alcoi i de la Xarxa de Biblioteques Municipals d'Alcoi. Ha publicat més d'una vintena de monografies de recerca cultural i històrica, i més d'un centenar d'articles de temàtica molt diversa, tot i que preferentment sobre patrimoni documental, recerca històrica i cultural.


Com a editor de les publicacions de l'Ajuntament d'Alcoi, cal destacar la recuperació de la biografia i la documentació gràfica conservada per Gerard David Story, un descendent de jueus holandesos exterminats en els camps nazis establert a Alcoi, en el seu llibre Yo burlé al Tercer Reich (2008).


Actualment està treballant en l'estudi i transcripció d'un llibre de la Cort del Justícia d'Alcoi de 1320, i en la història de la «mili» dels alcoians durant el segle xx.


Pel que fa a la temàtica d'este llibre, l'autor hi ha realitzat diversos treballs entre els quals destaca «Nàixer sense ascendència: expòsits en una ciutat industrial», en el volum Onomàstica romànica: antroponímia dels expòsits i etimologia toponímica, especialment de València (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2017).


El jurat del XXI Premi Bernat Capó està compost per Xavier Rius, diputat de l'àrea de Cultura de la Diputació de València; Josep V. Aguilar i Joan Seguí, conservadors de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia; Adrià Besó, doctor en Història de l'Art i professor de la Universitat de València, Mª José García, presidenta de Associació Valenciana d'Antropologia, i Núria Sendra, directora d’Edicions del Bullent.

El premi està valorat en 6.000 € i comporta la publicació del text per Edicions del Bullent. Al llarg d'estos vint anys s'han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l'imaginari valencià de llegendes i contes, els jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres, com ara l'emigració o el treball femení.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dimecres per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses de La Costera i La Canal de Navarrés per a conéixer les necessitats dels municipis de les dos comarques. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar l'assistència tècnica en els municipis i la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

Els alcaldes i alcaldesses de La Costera i La Canal han coincidit a l'hora d'agrair al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació, amb la finalitat d'oferir la millor resposta possible davant els problemes i necessitats dels ajuntaments.

Per part seua, el president Gaspar ha recordat als responsables locals dels municipis de les dos comarques que la Diputació continuarà prestant assistència tècnica a aquells que la necessiten, especialment els més xicotets. Durant la trobada s'han abordat possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms.

La pandèmia i el Pla Resistir

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes als consistoris.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte sobre este tema. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell, i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats una mica més de 9 milions d'euros per als 19 municipis de La Costera i 3,7 milions per als huit municipis de La Canal.

També s'han tractat durant la trobada en línia els detalls del Pla Resistir recentment aprovat amb ajudes per a les pimes i autònoms dels municipis, dos col·lectius especialment afectats per la crisi de la COVID-19. El president Gaspar ha recordat als responsables locals de La Costera i La Canal que la Diputació supervisarà la tramitació d'estes ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants per a agilitar el procés i que els diners arriben el més prompte possible als qui els necessiten.

La Diputació de València ha celebrat este dijous la segona trobada de la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, que compta ja amb 101 ajuntaments adherits després de la recent inclusió de 17 consistoris de huit comarques. Més d'un centenar de responsables polítics i personal tècnic en matèria d'Igualtat de 55 d'estos ens locals, així com membres d'associacions i fundacions i integrants del comité d'expertes de la Diputació han participat en esta reunió de treball per videoconferència.

La corporació provincial té pressupostada per a enguany una subvenció global de 500.000 euros per a esta Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, amb una novetat important respecte a les ajudes concedides en anteriors exercicis com és la quantitat fixa que rebrà cadascun dels ajuntaments membres de la Xarxa siga com siga la seua grandària. Amb eixa assignació d'entre 2.000 i 3.000 euros cada municipi podrà emprendre, amb total autonomia, les accions que considere oportunes destinades a erradicar la violència contra les dones.

Des del Saló de Plens provincial, el president de la Diputació, Toni Gaspar, i la diputada d'Igualtat, Eli García, han coordinat una trobada en la qual han instat els responsables locals a continuar treballant en polítiques essencials que busquen la igualtat real entre homes i dones i a intercanviar estes experiències per a oferir entre tots la millor resposta davant la barbàrie masclista.

El president Gaspar ha agraït a la titular d'Igualtat i els responsables locals el seu esforç per a realitzar este acte i ha demanat a totes i tots els participants “continuar utilitzant les institucions a les quals pertanyem com a plataformes de denúncia i de canvi”. Gaspar ha animat als membres d’esta xarxa pionera en la lluita contra la violència de gènere a continuar “denunciant, reivindicant, treballant, ajudant i exigint” per a avançar amb pas ferm en la lluita contra la xacra social.

Per part seua, Gaspar continuarà emetent el seu crit de ràbia contra la xacra masclista a l'inici de cada sessió plenària en la Diputació, recordant a les víctimes que no estan soles, i que per a això és important no convertir-se en còmplice de la barbàrie. “Continuarem lluitant per un món lliure de violència contra les dones”, va assegurar en la seua primera intervenció en el ple de gener, recordant que el silenci “no sols és còmplice, sinó injust i covard”.

Precisament eix és el lema de la campanya que els responsables provincials han presentat este dijous i de la qual volen fer partícips a tots els membres de la xarxa. Sota el títol ‘El silenci et fa còmplice’, l'àrea provincial d'Igualtat que dirigix Eli García distribuirà des de hui mateix entre el centenar de municipis que s'han sumat a esta iniciativa pionera cartells, díptics i material audiovisual que pretén conscienciar de la importància de la prevenció en l'àmbit educatiu, amb missatges directes i un llenguatge visual dirigit principalment a joves i adolescents.

Acció conjunta

En paraules del president de la Diputació, “Si alguna cosa ens està ensenyant esta maleïda pandèmia és que només amb el treball comunitari, de tots i cadascun de manera personal, i de l'acció conjunta de totes les institucions, es pot fer front a una cosa tan complexa i letal com és un virus”. Toni Gaspar reclama la mateixa acció conjunta per a fer front a la violència de gènere, “una realitat nociva que portem anys patint i no hem aconseguit erradicar de manera efectiva”.

També referint-se a la pandèmia va iniciar la seua intervenció la responsable d'Igualtat, Eli García, qui conscient de la incidència dels contagis i de la situació límit que es viu en molts municipis, va animar als representants locals a mantindre viva la lluita contra el virus i també contra la violència de gènere. “No podem parar, hem de continuar treballant encara que siga d'una altra manera, perquè lamentablement la violència contra les dones seguix i fins i tot s'incrementa amb esta situació de pandèmia”, ha assenyalat.

Eli García ha donat la benvinguda als 17 nous membres d'esta xarxa pionera l'objectiu de la qual és aconseguir una acció més eficaç en la prevenció, detecció i eliminació de qualsevol forma de violència contra les dones que es puga donar en els municipis de la província. En el present exercici, l'acció d'esta xarxa nascuda al novembre de 2018 es basa en la coeducació.

La diputada d'Igualtat ha explicat que la campanya que es distribuïx entre els municipis té com a finalitat “treballar la prevenció de la violència de gènere en joves i adolescents des dels centres educatius, cases de la joventut i escoles esportives, alertant de situacions perilloses com el control de les relacions de parella i la cosificació del cos femení i la seua difusió en xarxes”.

La campanya i l'estratègia de coeducació formen part de l'eix principal d'actuació d'esta xarxa provincial que possibilita “una acció coordinada i transversal que assegure una resposta eficaç, ràpida i homogènia en la intervenció amb dones víctimes de maltractaments”.

Més d'un centenar de membres

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València supera el centenar de membres després de sumar 17 nous ajuntaments, que van formalitzar la seua adhesió durant l'assemblea general celebrada de manera telemàtica el passat 20 de novembre. Amb la incorporació d'estos municipis de huit comarques valencianes, la xarxa provincial contra la violència masclista creada al novembre de 2018 suma ja 101 localitats.

Per comarques, els ajuntaments que s'han sumat recentment a la Xarxa han sigut els de L'Alqueria de la Comtessa, Alfauir, Xeraco, Vilallonga i Guardamar a La Safor; L'Olleria, Agullent, Pobla del Duc i Ràfol de Salem a La Vall d'Albaida; Riola i Alberic per part de la Ribera; Chiva i Alborache en L’Hoya de Buñol; i els ajuntaments de Silla, a L'Horta Sud; Moixent, a La Costera; Anna, a La Canal de Navarrés; i Ademuz, en El Rincón d'Ademuz.

Seixanta tècnics responsables de les agències de desenvolupament local (ADL) de municipis i mancomunitats de la província de València han assistit al webinar convocat pel Servei de Desenvolupament Local de Divalterra, on s’han explicat les principals funcionalitats de la ferramenta online de generació de plans de viabilitat Viaplan.

Esta aplicació informàtica permet que, simplement oferint un qüestionari bàsic a les persones promotores d’una idea de negoci, puguen introduir-se les dades del projecte per a generar un complet pla de viabilitat econòmica i financera que analitze, entre d’altres, aspectes com les despeses mensuals previstes, el llindar de rendibilitat del projecte, les necessitats de finançament, els objectius de vendes o l’anàlisi de la competència existent.

Els plans generats amb Viaplan servixen de base per als informes que les ADL, com a membres de l’ecosistema de suport a persones emprenedores de la Comunitat Valenciana, han d’emetre en el marc de les ajudes per a fomentar l’emprenedoria a través del programa de foment del treball autònom de la Generalitat Valenciana.

A més, poden facilitar l’accés a finançament per als projectes emprenedors, al generar una completa visió de les previsions d’ingressos i despeses de la iniciativa empresarial que simplifica l’anàlisi de les entitats financeres.

Viaplanforma part del conjunt de ferramentes que Divalterra posa gratuïtament a disposició de les entitats locals adherides a la xarxa provincial d’ADL, de la que formen part més de 160 entitats locals i supramunicipals que donen cobertura a més del 90% de la població de la província.

Amb la sessió formativa sobre Viaplan s’ha completat el primer cicle online de formació específica per a tècnics ADL, que, durant els últims mesos ha repassat en 6 webinars les principals funcionalitats dels sistemes informàtics oferts per Divalterra a este col·lectiu, totalitzant 227 inscripcions.

El portal www.divaladl.es és el punt d’inici al conjunt de ferramentes, entre les que destaquen portals web personalitzats per a cada entitat i una galeria empresarial online (www.galeriaempresarial.es) per a donar a conèixer les empreses dels respectius municipis.

Els sistema s’administra des d’una potent intranet de gestió que permet registrar les consultes rebudes per les respectives ADL, actualitzar els portals locals i les galeries empresarials, així com gestionar les bases de dades d’empreses i persones emprenedores i les activitats (accions de formació, campanyes promocionals, etc) que organitza cada ADL.

D’esta manera, des de Divalterra es posa a disposició de les agències locals de promoció econòmica sistemes de suport per a la seua gestió diària, de gran importància per al teixit productiu dels municipis en l’actual situació de crisi econòmica provocada per la pandèmia del COVID19.

L'àrea de Memòria Històrica de la Diputació de València, en col·laboració amb la Universitat de València, posa a la disposició dels familiars, els investigadors i la ciutadania en general el llistat de les valencianes i valencians que van passar pels batallons de treballs forçats del franquisme des de l'inici de la Guerra Civil fins a 1942. La informació ha sigut extreta de l'Arxiu General Militar de Guadalajara i pot consultar-se en les bases de dades que la Diputació compartix en el seu web, en l'enllaç http://memoriahistorica.dival.es/recursos/bases-de-datos/

La documentació sobre els afectats a la província per este sistema de treballs forçats utilitzat durant el franquisme com a càstig polític es troba directament en l'enllaç https://www.sede.dival.es/webmh/guadalajara.do?lang=es& i és fruit del treball d'un equip especialitzat contractat per la Diputació sota la direcció de Marius Climent. Este projecte ha comptat amb la col·laboració de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València, que desinteressadament va cedir els llistats parcials que va elaborar a partir d'una ajuda de la Generalitat Valenciana. El llistat inclou el registre de més de 5.400 valencians que van formar part d'estos batallons que en els inicis de la postguerra van arribar a comptar amb 90.000 persones.

Les dades obtingudes d'entre més de 3.000 caixes amb expedients personals procedixen dels fons de l'Arxiu de Guadalajara, concretament del generat per la Inspecció de Camps de Concentració i la seua successora, la Prefectura de Camps de Concentració i Batallons Disciplinaris, que s'encarregaven de la supervisió dels presoners republicans desafectes al nou règim.

El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, explica que l'objectiu d'esta iniciativa és “afavorir que la ciutadania i els estudiosos en general puguen localitzar més fàcilment l'existència d'informació sobre els seus familiars o persones sobre les quals estan investigant, a més de donar a conéixer el sofriment de tots aquells que van rebre este tipus de repressió”.

El responsable provincial de Memòria Històrica recorda que, més enllà dels soldats, “moltes persones van ser obligades a fer treballs forçosos, especialment les esposes d'homes empresonats o afusellats, que realitzaven labors com la neteja de carrers, la recollida de la collita, el servei domèstic i altres ocupacions en benefici particular de les elits polítiques i econòmiques”.

El sistema de treballs forçats va sorgir amb el desenvolupament de la guerra i amb la captura de milers de presoners que, després de passar pels camps de concentració, van ser classificats amb criteris polítics. Entre els opositors al règim es distingia entre desafectes, que van formar els coneguts com a Batallons de Treballadors, i aquells als quals s'atribuïen delictes. El Decret del Nou Estat, al maig de 1937, concedia el dret al treball als presoners i presos polítics, la qual cosa atorgava falsa legalitat a estos càstigs.

Els presos van realitzar per tota la geografia espanyola diversos treballs en àrees dispars com la construcció de carreteres i vies fèrries, mineria, agricultura i fortificacions, coincidint en tots els casos “unes lamentables condicions higièniques, una escassa alimentació i un deficient allotjament dormint en barracons, cases abandonades i quadres”, apunta el responsable provincial de Memòria Històrica.

La gestora i funcionària Marylène Albentosa assumirà, a partir del pròxim dilluns, la direcció del Teatre Escalante de la Diputació de València.

La nova directora arriba a l'Escalante en una comissió de serveis, després d’haver sol•licitat el trasllat des del seu lloc de treball com a gestora cultural a Guardamar del Segura. El procés de selecció i adequació de la plaça ha sigut gestionat pel Departament de Personal de la Diputació de València al llarg dels últims mesos.

La diputada de Teatres, Glòria Tello, ha donat la benvinguda a Albentosa, i ha volgut destacar "la seua trajectòria tant en l'àmbit públic com en el privat de l’escena valenciana. Serà molt positiu per a la programació del teatre comptar amb una persona com Marylène amb tanta experiència". La diputada també ha afegit que "ara és el moment de començar a preparar la programació de la temporada 2021-2022", ja que la que es troba en vigor va quedar dissenyada pel programador en trànsit, Gabi Ochoa.

Marylène Albentosa (1965, Montpellier) és Llicenciada en Filosofia i Lletres - Secció Psicologia per la Universitat de Granada. En la seua trajectòria professional destaca la direcció de la Casa de Cultura de l'Ajuntament de Guardamar del Segura (1989-2000), la gestió de la Companyia Teatre Micalet (2000-2003) i les tasques com a tècnica Sociocultural a l'Ajuntament de Guardamar del Segura des del 2015. Del 2003 al 2015 va ser l'alcaldessa de Guardamar.

Albentosa té per davant la difícil tasca d’encaixar la programació d’arts escèniques de la Diputació en un moment de gran afectació per la situació de la pandèmia. La nova directora ha manifestat la seua satisfacció per poder incorporar-se a “un projecte tan il•lusionant com és el Teatre Escalante, un referent del teatre infantil a tota Espanya, i una plataforma des d’on moltes companyies valencianes han pogut créixer i projectar-se.” També ha manifestat que “tinc l’encomana de la diputada Gloria Tello d’anar explorant, amb la col•laboració de la Diputació de València, les fórmules més adequades per a una solució definitiva a l’espai que li cal al Teatre Escalante”.

El jurat dels Premis GO! s'ha reunit telemàticament per decidir els projectes guanyadors en les modalitats a la investigació i a la societat civil en govern obert. La finalitat dels premis és reconéixer la labor de persones físiques i jurídiques en els camps de la investigació, la divulgació, el desenvolupament d'aplicacions i la promoció de la cultura de govern obert.

La diputada de Participació, Govern Obert i Transparència, Mentxu Balaguer, ha agraït la participació i dedicació del jurat format per la cap de Servei de Transparència, Malena Ramírez, la secretària del jurat, Elena Guerrero i pels membres, Jorge Campillo Peña (en representació del president de la Diputació, Toni Gaspar), Carlos Flores (en nom del president del Consell de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern de la Comunitat Valenciana, Ricardo García) i amb l'assistència de la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo.

Per a la diputada Mentxu Balaguer, els Premis Go!, "reconeixen els projectes que aprofundixen en la transparència i la participació com a elements principals per a avançar en la qualitat democràtica".

La categoria de Premis GO! a la investigació, tracta de premiar l'activitat científica i d'investigació, individual o col·lectiva, que aprofundisca en les matèries de govern obert i en la seua incidència en la realitat social, econòmica, jurídica, institucional o tecnològica en les modalitats de Transparència, Participació i Responsabilitat Social.

Els Premis GO! a la societat civil inclouen accions de difusió, estudi o promoció del govern obert per organitzacions, associacions i col·lectius socials; i la modalitat de difusió del govern obert en els mitjans i xarxes socials.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este divendres per videoconferència amb els alcaldes i alcaldesses del Camp de Túria per a conéixer les necessitats dels municipis de la comarca. En esta ocasió, a més d'ajudar a coordinar la gestió de la pandèmia i explicar les inversions previstes en els plans de la corporació, com va succeir entre abril i maig, el president Gaspar ha inclòs entre els temes a tractar l'assistència tècnica en els municipis i la gestió de les ajudes del Pla Resistir de la Generalitat, en el qual la Diputació participa amb 17 milions d'euros.

Els alcaldes i alcaldesses del Camp de Túria han coincidit a l'hora d'agrair al màxim responsable provincial esta nova ronda de reunions en línia per a abordar de prop la situació de cada municipi i posar a la disposició dels mateixos els recursos de la Diputació, amb la finalitat d'oferir la millor resposta possible davant els problemes i necessitats dels ajuntaments.

Per part seua, el president Gaspar ha recordat als responsables locals dels 16 municipis de la comarca que la Diputació continuarà prestant assistència tècnica a aquells que la necessiten, especialment els més xicotets. Durant la trobada s'han abordat possibles fórmules per a resoldre de quina manera es pot realitzar el servei després de la sentència en contra de la contractació de professionals autònoms.

La pandèmia i el Pla Resistir

Quant a la gestió de la pandèmia, el president de la Diputació ha traslladat als responsables locals que la prioritat de la institució és garantir la liquiditat dels municipis, a fi de poder realitzar les inversions necessàries en resposta a les conseqüències del Coronavirus o en qualsevol altre àmbit. La corporació provincial, en paral·lel, continuarà fent costat als municipis en el dia a dia d'esta crisi sanitària amb accions com el recent enviament de mascaretes als consistoris.

Toni Gaspar ha aprofitat la reunió per a explicar als alcaldes i alcaldesses el pressupost de 2021 i les diferents línies d'ajudes a les quals podran acollir-se, tractant de resoldre qualsevol dubte sobre este tema. Entre les ajudes es troben les del Fons de Cooperació Municipal, en el qual la Diputació participa al costat del Consell aportant més de tres milions d'euros per a la comarca, i el Pla d'Inversions 2020-21 que té assignats una mica més de 10,6 milions d'euros per als 16 municipis del Camp de Túria.

També s'han tractat durant la trobada en línia els detalls del Pla Resistir recentment aprovat amb ajudes per a les pimes i autònoms dels municipis, dos col·lectius especialment afectats per la crisi de la COVID-19. El president Gaspar ha recordat als responsables locals del Camp de Túria que la Diputació supervisarà la tramitació d’estes ajudes en els municipis de menys de 5.000 habitants per a agilitar el procés i que els diners arriben al més prompte possible als qui els necessiten.