La Diputació de València, a través de l'àrea d'Infraestructures i Carreteres que dirigix Rafa García, actuarà a principis de 2021 en la CV-683 entre Beniarjó i Oliva per a solucionar els problemes de trànsit en un tram amb corbes perilloses a l'altura de La Font d'en Carròs. La corporació provincial escometrà la seua primera intervenció en este antic camí municipal, que es va incorporar a la xarxa provincial fa uns mesos, com a pas previ a la millora integral de la seguretat viària en la carretera.

Esta primera actuació està localitzada en un tram d'aproximadament 300 metres entre la urbanització del Tossal Gros i l'accés a la Finca de la Foia, on se succeïxen diferents corbes amb terraplens que dificulten la circulació. Les obres inclouran el condicionament de la plataforma entre el punt quilomètric 4+350 i el 4+600, generant una nova secció de dos carrils de 3,25 metres, vorals d'1 metre i berma de 0,5 metres en el marge esquerre.

El projecte inclou la millora de traçat en les corbes dotant-les d'un radi major i transicions més segures i còmodes, així com la millora del drenatge de la carretera, l'ampliació de la qual comporta la demolició i nova execució de diversos murs de contenció en els dos marges de la plataforma.

En paraules del diputat d'Infraestructures i Carreteres, Rafa García, “la prioritat és sempre la seguretat en la xarxa viària provincial, com demostra la ràpida intervenció per a eliminar punts de circulació perillosa en esta via que va ser recentment catalogada de titularitat provincial”. La carretera és un antic camí municipal que l'any passat es va incorporar a la xarxa provincial en virtut del que s'establix pel Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana aprovat mitjançant Decret 46/2019, de 22 de març, de la Generalitat.

Millora integral de la via

El responsable provincial de Carreteres explica que esta ràpida actuació projectada sobre la via respon a la intenció de resoldre com més prompte millor els problemes de circulació en dos corbes especialment perilloses, aprofitant que els terrenys són de propietat municipal i es pot actuar immediatament. El termini d'execució de les obres s'estima en 6 mesos i el pressupost total ascendix a 578.000 euros.

No obstant això, la intenció de la Diputació és millorar la seguretat en tota la via una vegada ha passat a formar part de la xarxa provincial. Per a això, en el marc de planificació i programació de l'àrea d'Infraestructures es contempla la licitació, al llarg de 2021, del contracte de serveis per a la redacció del projecte de millora integral de la carretera CV-683 entre La Font d'en Carròs i Oliva, a fi de dotar-la de les característiques de funcionalitat i seguretat necessàries.

MODIFICACIÓ DE LA CONVOCATÒRIA: AMPLIACIÓ DEL TERMINI PER A LA REALITZACIÓ D'ACTIVITATS I LA JUSTIFICACIÓ

Termini de realització d'activitats: Fins al 31 de desembre de 2020

Termini per a la presentació de la documentació justificativa:  Fins al 15 de gener de 2021

BOP núm. 196, de 13 d'octubre de 2020 (veure anunci)

L'exposició ‘La festa del 9 d’Octubre’ de la Diputació de València ha rebut la visita d'un miler de persones durant el cap de setmana d'obertura en el Saló de Respecte de la corporació provincial. La mostra fotogràfica, que inclou una reproducció del retaule del Centenar de la Ploma, obra mestra del gòtic valencià, obrirà els caps de setmana d'octubre i novembre de 10 a 14 i de 17 a 20 hores, amb accés gratuït.

‘La festa del 9 d’Octubre’ va obrir les seues portes en el Palau dels Scala de plaça Manises divendres passat, Dia de la Comunitat Valenciana, i fins al dilluns 12, Dia de la Hispanitat, prop de mil persones s'han interessat pel recorregut fotogràfic per la història de la conquesta de València i la seua celebració, amb imatges de Luis Vidal, José Aleixandre i Manuel Molines, entre altres.

La Diputació recull en imatges les diferents cares de la festa en dècades de convulsió social. La Real Senyera conservada a la Casa de la Ciutat; la muixeranga a les portes de l'ajuntament en vespres de la Guerra Civil; el Baró de Càrcer portant l'espasa de Jaume I en els actes de 1939; falangistes encapçalant la processó de 1945; les manifestacions pro Estatut de 1977; i la presència policial en els anys 80 després de l'agressió a l'alcalde Ricard Pérez Casado en les celebracions del 79.

Un trajecte replet d'emocions i records que inclou anècdotes com la processó cívica passada per aigua del 94 i el Senyera-mòbil amb caputxó impermeable; i també els actes més recents, com el lliurament de les Altes Distincions de la Generalitat de 2018, amb la presència del president del Govern Pedro Sánchez. Un passeig per la festa del 9 d’Octubre que desemboca en el Retaule del Centenar de la Ploma, la peça clau de l'exposició.

L'obra mestra del gòtic valencià

El Retaule del Centenar de la Ploma o de Sant Jordi és l'obra mestra del gòtic internacional valencià. Una composició pictòrica de 6,60 per 5,50 metres que en l'actualitat es conserva en el Victoria & Albert Museum de Londres i la predel·la del qual (part inferior) es troba temporalment en el Museu de Belles arts de València en procés d'investigació i restauració.

La Diputació exhibix en la seua exposició sobre el 9 d’Octubre una reproducció de 4,6 per 3,5 metres d'esta obra atribuïda a Miquel Alcanyís i Marçal de Sax i probablement altres pintors establits a València a inicis del segle XV, que en origen va ocupar les parets de la Capella del Centenar de la Ploma, segons uns autors, o l'Església de Sant Jordi, segons uns altres, abans de ser venuda i abandonar la ciutat.

Esta obra mestra del gòtic valencià representa al seu carrer central una de les escenes fonamentals de la Batalla del Puig, que va obrir les portes de la conquesta de València. Sant Jordi es convertix en protagonista en la seua lluita contra el drac, metàfora de la permanent contesa entre el bé i el mal. I en la part superior, la coronació de la Mare de Déu per davall de Crist assegut en majestat.

Els carrers laterals del retaule recullen diferents escenes de la llegenda del sant i el seu martiri, coronades pels evangelistes, mentre que en els entrecarrers hi ha espai per a profetes i apòstols. Una peça clau, per la seua qualitat artística i el seu simbolisme, en la història del poble valencià.

Els fragments fotogràfics de huit segles d'història del poble valencià queden a la disposició de la ciutadania, amb entrada gratuïta en la seu central de la Diputació en plaça Manises, a partir d'este cap de setmana en horari de 10 a 14 i de 17 a 20 hores.

Amb motiu de satisfer una programació cultural dedicada al públic familiar, el Museu de Prehistòria de València ha ampliat el termini de l'exposició temporal 'En temps dels visigots al territori de València' fins al 17 de gener de 2021.

La mostra comissariada per Esperanza Huguet, Josep Maria Macias i Albert Ribera, presenta prop d'un centenar d'objectes arqueològics recuperats dels jaciments visigots més emblemàtics al territori valencià i que es presenten distribuïts en tres seccions: El món urbà, La vida quotidiana i Territorium.

L'entrada a l'exposició ens aproxima a un remot passat al caminar per damunt d'un mapa que mostra la migració visigoda fins a la península Ibèrica. Acompanyen a esta benvinguda l'audiovisual "Qui van ser els visigots", i peces emblemàtiques com un anell d'or amb ametista del segle VII procedent de "La Almoina" (València) o el trident d'or de Leovigild que imita el monetari bizantí, de la segona meitat del segle VI, procedent de "València la Vella".

"El món urbà" i "La vida quotidiana" presenten els visigots que, en els seus 200 anys de govern, van viure una etapa de transició absoluta entre les reminiscències clàssiques i els elements innovadors procedents del món germànic i també del romà oriental. El visitant se sorprendrà coneguent la ciutat episcopal de Valentia, i la representació d'una tomba col·lectiva de la coneguda Cripta de Sant Vicent, entre altres mostres.

El coneixement del món visigot és imprescindible per a valorar la implantació del món musulmà així com per a entendre la gènesi dels temps feudals en terres valencianes.

L'últim àmbit denominat "Territorium" presenta els jaciments de "Punta de l'Illa", "València la Vella" i la vila rural d'"Horta Vella" on destaquen les imponents muralles de l'assentament de "València la Vella"; i tanca l'exposició l'edifici palatí del "Pla de Nadal", en el qual es mostren peces d'arquitectura i arts decoratives i dona cabuda a un audiovisual explicatiu sobre els visigots al territorium de Valentia.

L'exposició conclou amb una cita de l’historiador Enric Llobregat, que senyala la fi del món visigot, i que ens connecta amb l'alba de la cultura islàmica en València.

I continuen les activitats

El Museucontinua oferint en esta prórroga el taller «Numismàtica visigoda» per descobrir com eren les seues monedes i poder realitzar-ne una als dies 17, 18, 24, 25, 31 d'octubre i 1 de novembre.

El taller «Els visigots amb llum pròpia» tindrà lloc els dies 7, 8, 14, 15, 21, 22, 28 i 29 de novembre i en el seu transcurs elaboraran un "lampadari" amb material que es pot modelar.

«L'escriptura visigoda, en la pissarra» és el taller que se celebrarà els dies 5, 6, 12, 13, 19 i 20 de desembre on mostraran textos escrits en pissarra sobre diversos temes: relacions de pagaments, llistes amb noms de llauradors, treballs escolars, etc. Sobre pasta d'escaiola, que reproduirà un fragment de pissarra, els assistents realitzaran un text amb escriptura visigoda.

I, per Nadal, el públic familiar, tindrà l'oportunitat d'anar al «Taller de la orfebre Brunequilda: l'art visigot d'adornar» els dies 29, 30, 31 de desembre i 2, 3, 4, 5, 9, 10 de gener.

D’altra banda, les visites guiades a l’exposició, de la mà d’una arqueòloga experta, estan programades per a tots els dissabtes fins el 17 de gener i, especialment, per als dies de les festes nadalenques.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre d’Estudis i d’Investigació ha presentat hui als mitjans de comunicació el llibre “Vino y sociedad. Una introducción a la sociología del placer", escrit per Benno Herzog, sociòleg i professor de la Universitat de València. L’acte ha consistit en una presentació a càrrec de l’autor, seguit d’una visita guiada al celler de PROAVA (Productes Agroalimentaris de Qualitat Comunitat Valenciana) i una cata de vins comentada i maridada amb productes artesans i locals.

La intervenció de l’autor s’ha centrat a subratllar l’interés del llibre en introduir els no iniciats al fascinant món de les relacions socials a través del vi. Estes relacions formen part de la nostra vida i cultura de manera tan natural que rares vegades ens parem a reflexionar al respecte. El text de Herzog busca ampliar el tracte amb el vi en la seua dimensió social. La seua lectura oferix la possibilitat de convertir el consum del vi en alguna cosa més social encara, pel fet d’oferir eines per a parlar-ne també del vessant sociològic.

Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, ha obert l’acte destacant el canvi de rumb que el Magnànim ha dut a terme en els darrers anys. La vicepresidenta ha destacat el canvi de línia editorial que el Magnànim encetà en 2016, pel qual passà de ser una editorial de tall historicista a un centre de debats públics sobre temes d’actualitat de tot tipus. Dins d’esta nova direcció també tenen cabuda reflexions sobre aspectes aparentment menys conflictius i més plaents, com el vi i les seues articulacions amb el món social.

La Diputació de València ha obert el procés de licitació per a escometre les obres de millora de la seguretat en la CV-673, en el tram que comunica Bellreguard amb la platja. Amb un pressupost base de 2.624.337 euros i un termini d'execució de 8 mesos, l'actuació entre el punt quilomètric 0,4 i el 1,2 contempla l'ampliació de la plataforma i la millora del drenatge, la funcionalitat i la seguretat en esta via de la xarxa provincial.

El principal problema que resoldrà la intervenció de l'àrea d'Infraestructures i Carreteres que dirigix Rafa García és l'existència d'un pas inferior que s'inunda i obliga a tallar la carretera davant episodis de fortes pluges. Amb una intensitat de trànsit de 10.000 vehicles al dia en este punt, coincident amb l'encreuament sobre la CV-673 de la via ciclista, l'actuació que es durà a terme l'any vinent preveu solucionar el punt davall la rasant i evitar els freqüents talls en esta via de la comarca de La Safor.

El responsable provincial d'Infraestructures, Rafa García, explica que “l'actual carretera és estreta i insegura, i a més existix la necessitat d'establir una connexió ciclopeatonal entre el nucli urbà de Bellreguard i la platja, que es troba a menys de 3 quilòmetres”. Precisament esta via per a ciclistes i vianants és altra de les reivindicacions veïnals a les quals dóna resposta el projecte de l'àrea provincial de Carreteres, al costat de l'eliminació del pas inferior i l'ampliació de la calçada.

En el projecte es definix com a objecte la resolució de la problemàtica del tram, incloent les circumstàncies citades com eliminar l'actual problema de drenatge que afecta la carretera, dotar-la d'una secció transversal suficient, habilitar espai per als desplaçaments de ciclistes i vianants i substituir l'actual obra de pas de la via ciclista Gandia-Oliva per una altra nova que s'adapte a les exigències de gàlib que l'actuació comporta. L'obra té en consideració les qüestions ambiental, paisatgística i patrimonial, procedint conforme a la normativa vigent.

El diputat d'Esports, Andrés Campos, ha rebut este dijous en la seu central de la Diputació de València al president de la Federació d'Esports de Muntanya i Escalada de la Comunitat Valenciana, Carlos Ferrís, el qual ha aprofitat la trobada per a presentar el programa d'excursions per la província que organitza l'entitat amb la col·laboració de la corporació provincial.

El calendari comprén un total de set rutes al llarg de la tardor, en les quals es visitaran les comarques de la Hoya de Buñol, La Serranía, Canal de Navarrés, Rincón de Ademuz, Valle de Cofrentes-Ayora, La Vall d'Albaida i La Plana de Utiel-Requena.

La Diputació de València està duent a terme un important procés de modernització en les instal·lacions de l'Escola de Capatassos Agrícoles, situada en el port de l'Albufera de Catarroja. Entre les obres ja realitzades des de l'inici de l'estiu i aquelles previstes per als pròxims mesos, la institució provincial destinarà un total de 1,2 milions d'euros per a la millora d'este centre de formació.

Un dels treballs recentment finalitzats ha sigut la substitució integral de la coberta de l'edifici principal. A això s'ha sumat la reparació de les cobertes d'altres dos pavellons, a més de completar-se diverses actuacions de manteniment en els diferents edificis. La realització d'esta primera fase de les obres ha suposat una inversió de 537.000 euros.

Els diputats de Patrimoni, Andreu Salom, i de l'Escola de Capatassos, Eli García, han visitat les instal·lacions del centre per a conéixer de primera mà el resultat dels treballs ja finalitzats. Tots dos han aprofitat la visita per a anunciar que ja s'ha sol·licitat el pressupost per al projecte de restauració de la ximenera històrica, la qual cosa podria suposar un desemborsament aproximat de 100.000 euros.

Així mateix, s'ha confirmat que ja està llesta la redacció del projecte de reforma de la coberta de la nau històrica. Per tant, quan s'obtinga la llicència sol·licitada a l'Ajuntament, podran licitar-se les obres, la inversió prevista de les quals ascendix a 600.000 euros.

Andreu Salom ha destacat el gran esforç que, des de l'àrea de Patrimoni, s'està realitzant per a “prioritzar el manteniment i la millora de totes les instal·lacions destinades a la formació dels nostres joves. La nostra intenció és continuar destinant els recursos econòmics i humans necessaris per a atendre a quantes necessitats ens traslladen des de centres com l'Escola de Capatassos”.

Per part seua, Eli García ha subratllat la rellevància que té per a l'alumnat comptar amb instal·lacions modernes, “una necessitat fonamental a l'hora de desenvolupar adequadament la seua formació, tant pràctica com teòrica. Gràcies a l'obstinació de la Diputació, l'Escola de Capatassos podrà continuar duent a terme la seua important labor”.

L'Escola de Capatassos Agrícoles, propietat de la Diputació de València des de 1961, és tot un referent a nivell nacional en la formació dels futurs professionals del sector. En ella s'impartixen dos cicles formatius de grau superior i dos cicles formatius de grau mitjà, tots de la branca agrària. El tret distintiu d'esta escola és la formació pràctica, ja que compta amb camps de cultiu hortofructícoles, hivernacles diversos i tot tipus de maquinària agrària.

El Premi Iturbi, Concurs Internacional de Piano de València, ha decidit ampliar el termini d'inscripció del 31 d'octubre fins al 14 de gener per a la seua XXI edició que tindrà lloc entre el 23 de juny i el 2 de juliol de 2021, any en què celebra el seu 40 aniversari. L'esdeveniment musical, que se celebra cada dos anys i que va ser impulsat per Joaquín Rodrigo (Sagunt, 1901-Madrid, 1999), és un referent en el món pianístic al qual s'han presentat intèrprets dels cinc continents en les 20 edicions celebrades des de 1981.

La Diputació de València, organitzadora del premi, ha tingut en compte diverses circumstàncies i ha decidit finalment facilitar al màxim la inscripció de pianistes de tot el món en un temps de molts dubtes per la crisi generada pel Covid-19 i la seua participació en una edició que espera veja més pròxima la volta a la normalitat i se celebre amb l'horitzó de la pandèmia més clar i en retrocés.

La institució ha atés en les últimes setmanes nombroses consultes i demandes d'informació de pianistes per a participar en el concurs, i este interés també va motivar l'inici dels tràmits per a l'ampliació del termini de sol·licituds. Els responsables de l'organització han manifestat que amb esta aposta volen reivindicar que “la cultura és segura” i consideren que “la música ha de fer front al coronavirus amb totes les mesures de seguretat i sanitàries per a evitar la paralització de l'activitat, els concerts i el desenvolupament de les carreres artístiques dels músics”.

Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i presidenta del Palau de la Música, ha assegurat que “la Diputació de València pretén generar il·lusió i esperança amb l'ampliació del termini, així com allunyarincerteses pel Covid-19 brindant totes les facilitats als pianistes que desitgen participar en 2021 en un concurs internacional d'alt nivell”.

Tello ha subratllat que “el Premi Iturbi, dirigit per Joaquín Achúcarro i amb un comité assessor format pels prestigiosos pianistes Josu de Solaun, Carles Marín, Emma Jiménez i Óscar Oliver, brinda una gran oportunitat als participants amb unes excel·lents dotacions, guardons, activitats i difusió que ajuden a visibilitzar l'excel·lència i a impulsar la seua carrera artística”.

Dotacions i guardons           

Els premis en metàl·lic, amb ocasió del 40 aniversari del concurs, experimenten un augment del 70% respecte al certamen precedent, el primer estarà dotat amb 30.000 euros, l'enregistrament d'un cd pel reconegut segell discogràfic IBS Classical i diversos recitals i concerts; el segon amb 20.000 i el tercer amb 10.000; en l'última edició els guardonats van rebre 18.000, 12.000 i 6.000 euros, respectivament. La resta de finalistes no seleccionats per a la final II rebran 5.000 euros i el premi especial al millor intèrpret de música espanyola 2.000.

A més, la Diputació de València organitzarà concerts a Espanya i a l'estranger durant l'any 2022 amb la participació de les persones guanyadores dels tres primers guardons i s'atorgaran altres premis especials finançats per entitats o empreses patrocinadores i col·laboradores.

Fase de preselecció oberta

L'ampliació de la convocatòria de la pròxima edició, publicada en pianoiturbi.dival.es, està dirigida a pianistes de qualsevol nacionalitat, nascuts a partir del 23 de juny de 1985, que hauran d'aportar documentació i un enregistrament audiovisual d'entre 20 i 30 minuts que el jurat avaluarà en una fase de preselecció oberta al públic en el Palau de la Música de València i, posteriorment, publicarà el llistat d'admesos en la web.

La competició constarà de cinc proves eliminatòries en les quals s'haurà d'incloure lliurement les següents obres: una sonata de Ludwig van Beethoven i de Wolfgang Amadeus Mozart, dos obres curtes de Fryderyck Chopin, de les quals una ha de ser obligatòriament un nocturn; una peça de Goyescas d'Enrique Granados, de la Suite Ibèria d'Isaac Albéniz, o la Fantasia Bètica de Manuel de Falla. En esta fase, la primera prova comptarà amb 22 intèrprets fins a arribar a les dos fases finals amb 6 i 3 concursants que interpretaran un concert per a piano amb l'Orquestra de València.

Nova etapa i model

El Premi Iturbi compta, per primera vegada i en esta nova etapa, amb una direcció artística i amb un comité assessor que han dissenyat un model de concurs que experimenta canvis en l'edat límit, major flexibilitat a l'hora de conformar el repertori i la participació de la formació titular  del  Palau de la Música en les dos finals.

Així mateix, s'ha creat la figura d'un compositor resident, i en esta edició, Òscar Colomina serà l'encarregat d'escriure per a la convocatòria una obra que serà interpretada de manera obligatòria per tots els participants que accedisquen a la segona prova.

El jurat de la competició, presidit per Achúcarro, estarà format per Arie Vardi, Menahem Pressler, Jorge Luis Prats, Josu de Solaun, Catherine d’Argoubet, Barrett Wissman, Didier Schnorhk i Kei Itoh, que avaluaran als participants del concurs que se celebrarà en el Teatre Principal de València.            

Difusió i internacionalització

La gala de lliurament tindrà lloc el dia 3 de juliol de 2021, en el transcurs d'un recital en el que participarán els tres concursants finals. Es retransmetran en directe totes les actuacions i es farà una reposició dels concerts que podran ser visualitzats a través de la web del certamen, la qual cosa impulsarà la difusió i internacionalització d'este esdeveniment musical.

El Premi Iturbi forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reunix concursos de països dels cinc continents entre els quals es troben les competicions internacionals de música més prestigioses de tot el món. Així mateix, el Concurs Internacional de Piano de València, és membre de la Fundació Alink-Argerich, la qual reunix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, a través del programa de Restauració d’Espais Degradats, ha realitzat les obres destinades a recuperar el llit i l’entorn del riu Vernissa, en diversos trams des de l’assut fins a l’encreuament amb l’autovia CV-60, amb una longitud aproximada de 900 metres.

Abans de la intervenció la zona es trobava molt degradada, la major part era inaccessible a causa de la proliferació de vegetació invasora, presència d’abocaments incontrolats de residus i a més, amb problemes estructurals a l’Arcada, com a conseqüència del deteriorament dels fonaments dels dos pilars centrals de l’aqüeducte.

Segons explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, “les actuacions realitzades han anat encaminades d’una banda a consolidar i reforçar l’aqüeducte i d’altra, a recuperar la zona per a l’ús i gaudi de la població mitjançant el control i l’eliminació de canyes, i la revegetació amb arbres autòctons”.

El riu Vernissa és l’afluent més important del riu Serpis, al qual s’unix a 2 quilòmetres de Gandia. Recorre 29 km entre les comarques de la Vall d’Albaida i la Safor i recull les aigües d’una conca de 140 km² situada entre el vessant sud del massís del Mondúver i el vessant nord de la serra de la Cuta.

Es tracta d’una intervenció en el marge dret del riu Vernissa, el qual creua d’oest a est el terme municipal de Palma de Gandia, al nord de la població i a una distància d’uns 250 metres. L’obra ha sigut executada per Canalizaciones y Derribos Safor S.A. per un import d’adjudicació de 47.190 €, dels quals la Diputació subvenciona el 85% (40.111,50 €) i la resta l’Ajuntament.