S'ha disposat posar al cobrament entre els dies 1 de octubre i 1 de desembre de 2020, ambdós inclusivament, la recaptació dels tributs dels ajuntaments i altres entitats supramunicipals.

Els contribuents hauran d'efectuar el pagament mitjançant qualsevol mètode de pagament disponible en les següents entitats de crèdit col·laboradores.

També poden pagar a través d'Internet en la pàgina web de la Diputació de València: www.dival.es/gestion-tributaria/content/pagament-de-tributs.

BOP dimecres 30 de setembre de 2020 (vore anunci)

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat este dimecres en Gandia juntament amb el vicealcalde i regidor delegat d’Urbanisme de la capita de La Safor, Josep Alandete, les primeres Jornades d’Urbanisme 'Recuperar Espais', dirigides pel sociòleg urbà José Manuel Luís, per a reflexionar sobre l'ús de l’espai urbà per part de la ciutadania.

Dolors Gimeno ha destacat la mobilitat com a eix del canvi del nou urbanisme. “La mobilitat, focus principal actualment de contaminació atmosfèrica i acústica als pobles i ciutats, és l'àmbit on cal actuar més decididament promovent alternatives als vehicles de combustió i sobretot, reduint el nombre de desplaçaments motoritzats”.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha mantingut este dimecres una reunió de treball amb el seu homòleg a Alacant, Carlos Mazón, per a abordar qüestions d'actualitat i intercanviar experiències i mesures executades per les dos institucions provincials. La trobada, que s'ha prolongat durant una hora en la seu de la corporació alacantina, ha comptat amb la presència dels vicepresidents de les dos diputacions, Julia Parra, a Alacant i Carlos Fernández Bielsa, a València.

Es tracta de la primera visita institucional de Toni Gaspar al Palau Provincial, una cita en la qual han tingut l'oportunitat de posar en valor el paper de les diputacions provincials en la seua atenció als municipis, especialment als de menor població, així com exposar diferents projectes que estan duent a terme actualment les dos administracions.

En este sentit, el president de la Diputació de València ha ressaltat la importància d'estes trobades “per a compartir sinergies i reflexions sobre les diputacions i el nostre paper i també experiències que ens ajuden en la tasca de servir als veïns i veïnes de la nostra província de la millor manera possible”.

Gaspar, qui ha avançat que Mazón retornarà pròximament la visita a la Diputació de València, ha indicat que han pogut analitzar “els temes que ens ocupen i ens preocupen, les nostres relacions amb altres institucions i projectes en els quals estem bolcats i en els quals podem compartir vicissituds”. “Tot això és productiu, des d'eix afecte i des d'eixa proximitat que tenim les diputacions cap als nostres municipis”, ha conclòs.

Després de la sessió, la comitiva s'ha desplaçat al ADDA per a saludar al seu director Josep Vicent, i visitar alguna de les seues sales més emblemàtiques, com la Simfònica, la de Cambra o la de Conferències. Posteriorment, els responsables provincials han recorregut les dependències del Museu d'Arqueologia (MARQ), acompanyats pel seu director tècnic, Manuel Olcina, i pel director-gerent de la Fundació MARQ, José Albert Cortés.

La Diputació de València ha finalitzat les obres de condicionament de la CV-450, coneguda com a Carretera de la Vega de Requena, en el tram comprés entre la CV-455 i l'accés a Sant Antoni, que connecta al seu torn amb les pedanies d'Azagador, Derramador i Roma. La millora de la seguretat viària d'este tram de quasi 4 quilòmetres és la primera fase del projecte de renovació integral de la Carretera de la Vega que conduix fins a Utiel, amb un pressupost global d'1,5 milions d'euros.

L'actuació recentment finalitzada ha consistit en l'ampliació de la calçada en una longitud de 3.760 metres, des del punt quilomètric 7+500 al punt quilomètric 11+260, fins a obtindre dos carrils de 3 metres d'ample per sentit i vorals d'ample variable, amb un ample total pròxim als 6,50 metres en tota l'actuació.

Així mateix, s'ha millorat la geometria de la calçada, peraltant les corbes, i s'ha executat una nova capa de rodadura, tot això amb la finalitat de generar una secció homogènia que garantisca la circulació en les condicions de seguretat i confort adequades.

Travessies urbanes

En els trams en els quals la carretera discorre per zones de caràcter urbà, s'han adequat les travessies de les pedanies d'Azagador, Derramador i Roma, facilitant la circulació dels vianants mitjançant l'execució de voreres i zones pavimentades exemptes al trànsit, així com mitjançant la senyalització dels passos per als vianants.

Finalment, s'ha adaptat la senyalització vertical i horitzontal, delimitant les zones d'avançament permeses, s'han instal·lat els sistemes de contenció necessaris i s'han millorat els accessos directes a la carretera.

Amb esta intervenció de la Diputació de València s'han millorat sensiblement les condicions de seguretat i comoditat per als usuaris de la via. La segona fase de la mateixa se centrarà igualment en el reforç de la seguretat en el tram de la CV-450 fins a Utiel.

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha manifestat la importància de la recuperació ambiental del marge esquerre del riu Albaida a Bellús, que “ha permés comunicar dos espais naturals molt significatius del municipi, com són la Font del Molí i l’Estret de les Aigües”.

La finalitat de l’actuació, realitzada en dos mesos amb la subvenció de la Diputació a través del programa de Recuperació d’Espais Degradats, ha sigut la rehabilitació paisatgística i funcional d’un camí de 638 metres de longitud.

Els treballs han consistit en la rehabilitació del ferm del camí, el desbrossament de faixes auxiliars, la plantació de vegetació de ribera, la recuperació de brolladors i la senyalització.

El pressupost d’adjudicació de l’obra ha sigut de 46.119,51 euros, amb una aportació de la Diputació del 92,5% (42.660,55 euros), i ha sigut executada per E y A Infraestructuras, SL.

En 1924, el bioquímic rus Alexander Oparin va formular una teoria sobre l’origen de la vida en el nostre planeta segons la qual la vida seria el resultat d’una evolució química a partir de molècules primitives basades en el carboni. La cosa no passaria de ser un mite més sobre els orígens de la vida —científic, en este cas—  si no fos perquè trenta anys més tard, en 1953, el nord-americà Stanley Miller va demostrar experimentalment la teoria simulant en un recipient de vidre les suposades condicions de la Terra primitiva —aigua, metà, amoníac i hidrogen— i exposant-lo a nombroses descàrregues elèctriques que imitaven els llamps elèctrics de les tempestes atmosfèriques: una setmana després, en aqueix brou primitiu fet de substàncies abiòtiques s’havien format aminoàcids i altres molècules orgàniques.  

Cap al 1990, José Antonio Orts va arribar a la conclusió —com diu Vicente Jarque, comissari d’esta mostra— que l’origen de l’obra d’art vindria a ser una «idea» i que el producte final hauria de consistir en l’articulació formal més adequada d’aqueixa idea seminal i primigènia. La mostra que ara presenta el MuVIM és una selecció històrica d’alguns d’aqueixos llamps creatius que, a la manera de les descàrregues elèctriques en la sopa primitiva de l’experiment de Miller, han donat vida a algunes fites en l’obra de l’artista nascut a Meliana en 1955.

Escultures de música i llum

Orts és artista plàstic i compositor i les seues obres escultòriques beuen d’ambdues fonts. El seu treball escapa a qualsevol intent de reducció simplista, entre altres raons perquè en la seua obra tot és elusiu i, sobretot, dicotòmic. A les seues escultures trobem, d’una banda, el material exposat de forma minimalista en la seua simplicitat més nua i extrema: circuits electrònics, columnes de PVC, filferros galvanitzats, motors, cèl·lules fotoconductores apareixen sempre despullats de qualsevol contenidor o embolcall embellidor. I si bé es podria dir que tota aqueixa part material forma part de l’escultura, erraríem si diguérem que són l’escultura, perquè en realitat l’obra no es completa fins que no intervé l’espectador. Tampoc, però, amb això s’esgotaria la qüestió, perquè cada espectador interactua amb l’obra d’una manera personal i intransferible, fent així possible que apareguen moltes escultures de música i llum a partir d’una única infraestructura material.

Val a dir, doncs, que tota l’obra d’Orts sembla situar-se en una disjuntiva en la qual es bifurquen diferents parelles conceptuals que naixen del contrast entre l’estructura estàtica de la instal·lació i l’obra dinàmica que apareix en cada interacció amb l’espectador: la permanència i el canvi, l’efímer i allò estable, l’absència i la presència, la divergència entre la matèria dels components electrònics i les formes etèries i evanescents de la llum i el so. Per això en l’obra d’Orts és tan important l’escenificació, la teatralitat, com assenyala Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM: «l’obra-objecte, la llum, el moviment i el so generat de la interacció de l’obra amb el visitant són actors en una mateixa i sempre única representació».

L’espectador creador

Es pot ben dir, per tant, que en l’obra d’Orts el paper de l’espectador no es limita a la mera contemplació d’una escultura que li és mostrada de forma completa, definida i definitiva. Ben al contrari, el visitant de l’exposició també participarà en la creació de l’obra d’art, gràcies per exemple a cèl·lules sensibles a l’estela de vent dels seus moviments. Per a Griñó «l’obra d’Orts destaca per l’ús radical de la interactivitat. Cap de les seues peces deixa de reaccionar amb el visitant o de ser sensible a l’entorn». Per a Vicente Jarque, el que Orts «proposa a l’espectador és aprofitar la tecnologia disponible, no per a dominar la naturalesa, sinó per a jugar amb ella», com s’esdevé per exemple amb l’obra Huit canelles, obra que l’artista ha donat al MuVIM i que és capaç de recrear diferents melodies aquàtiques en funció del moviment de l’espectador. Per això mateix, com assenyala la diputada del MuVIM, Glòria Tello, «la utilització de la tecnologia i el destacat protagonisme que sempre ha concedit a l’espectador fan del valencià Orts un artista pioner, l’obra del qual s’inscriu plenament en l’última modernitat, aquella en la que l’individu i les noves tecnologies adquirixen un paper preponderant».

L’exposició que alberga el MuVIM mostra una acurada selecció de 12 de les obres més significatives en la trajectòria creativa de l’artista de Meliana. Hi ha una petita mostra de joguets infantils que va dissenyar a principis dels anys huitanta i amb els quals va guanyar diversos premis al concurs d’inventiva de la Fira Internacional del Joguet. Però també hi ha el primer circuit sonor fotosensible que va crear, el 1971, o Hidrofania 7, que ja va formar part de l’exposició que el MuVIM li va dedicar ja fa uns anys i que va viatjar a la Real Academia de España en Roma el 2015.

Una desena de joves emprenedors desenvoluparan els seus projectes en l'àmbit rural amb l'objectiu de combatre la despoblació, fruit de l'aliança entre le Diputació i la Universitat de València. La iniciativa es va donar a conéixer en la inauguració del primer Campus d'Emprenedoria Rural previst en el programa UVemprén Rural, en la qual van participar la vicerectora d'Ocupació i Programes Formatius de la Universitat de València, Adela Valero, i el diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la despoblació de la Diputació de València, Ramiro Rivera.

Un total de 10 propostes han sigut seleccionades per a desenvolupar els seus projectes d'innovació en poblacions de menys de 3.000 habitants de la província de València. La iniciativa ha tingut un gran acolliment, ja que 44 ajuntaments i empreses van oferir un total de 61 places perquè estudiants de la Universitat posaren en marxa els seus projectes.

El primer Campus d'Emprenedoria Rural comença el pròxim 5 d'octubre, un programa intensiu de formació en emprenedoria rural de 30 hores de duració que permetrà adquirir tècniques d'emprenedoria innovadora per a millorar les idees presentades. Així mateix, l'alumnat guanyador realitzarà pràctiques en empreses o ajuntaments durant dos mesos.

La vicerectora Adela Valero va agrair la implicació en esta iniciativa de la Diputació de València, Divalterra, les Càtedres AVANT i de Cooperatives Agroalimentàries i de l'Aula d'Emprenedoria ‘Empresocial’ de la Diputació, el CEEI València, la Fundació Universitat Empresa–ADEIT i, per descomptat, als ajuntaments i els estudiants que participen.

‘La formació és necessària per a l'emprenedoria, una emprenedoria que ha de ser entesa en el sentit ampli, de passar de les idees a l'acció, a la competitivitat i l'excel·lència. Des de la UV volem fomentar l'emprenedoria i per això projectes com este són tan necessaris i importants’, va matisar Adela Valero.

Per part seua, el diputat Ramiro Rivera, que va recordar que la despoblació és un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) per a 2030, va manifestar que “des de la Diputació sempre es donarà suport a iniciatives com esta que aposten per projectes de futur en zones despoblades; hem de bandejar eixa idea que no es pot emprendre en les localitats xicotetes’.

Rivera va posar en valor també el paper de Divalterra com a coordinadora de les Agències d'Ocupació Local, que “amb la seua labor de comunicació i difusió amb els tècnics municipals permet que esta i altres iniciatives arriben a tots els racons del territori valencià”.

Idees proposades

Les 10 iniciatives guanyadores mostren la diversitat d'àmbits dels estudis de la Universitat. Així, en el municipi de Gestalgar, l'alumne Diego Alejandro Ariza realitzarà les pràctiques en l'empresa Sa Mel de Gestalgar, mentre que Carol Rocha incentivarà el turisme rural en el disseny d'un hostal que incloga l'experiència de la producció de vi, també a este municipi de La Serrania.

A l'Ajuntament de Casinos (Camp del Túria) farà pràctiques Lucía Poveda, amb la creació d'una cooperativa de serveis integrals; i Laura Herráez realitzarà les seues pràctiques a l'Ajuntament de Caudete de las Fuentes (Requena-Utiel) sobre la idea d'una empresa intermediària de serveis en el sector immobiliari.

Xueqian Yin treballarà en el sector de l'alimentació, transport i exportació a la Xina en la Mancomunitat del Camp de Túria. Per part seua, Miguel Ángel Honrubia desenvoluparà la seua idea de cooperativa de serveis integrals a l'Ajuntament de Zarra (Ayora-Confrentes).

Fins a l'Ajuntament d'Agullent (Vall d’Albaida) es desplaçarà Estefanía Vanegas amb la seua idea basada en la creació d'un Green Hub. I fins a Tuéjar, en la Mancomunitat de l'Alt Túria, portarà Daniella Audivet la seua proposta de consultoria de formació i emprenedoria.

Per part seua, Lourdes Barberán treballarà a l'Ajuntament d'Estubeny (La Costera) en un macroprojecte que unix residència de la tercera edat i centre geriàtric amb l'entorn natural. Finalment, Coset Alvis desenvoluparà la seua idea d'inversions en actius immobles infrautilitzats a l'Ajuntament de Benavites (Camp de Morvedre).

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, acompanyada del vice-alcalde i regidor delegat d’Urbanisme, Josep Alandete, i l’edil delegada de Gestió Responsable del Territori, Alícia Izquierdo, va visitar ahir la primera fase de l’adequació urbana al parc Ausiàs March, amb un pressupost d’adjudicació de 316.000 €, finançada al 100 % per la Diputació de València a través del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles.

El vicealcalde Josep Alandete destaca la primera fase de l’actuació de millora urbana al parc Ausiàs March que connecta la ciutat amb el barri de sant Enric i el passeig del Serpis, i que serà un dels itineraris, a peu o en bici, a l’hospital nou. La futura adequació i ampliació del pont nou també completarà l’altra ruta sostenible cap al centre sanitari.

Connectar en bici la platja i la Marjal

D’altra banda, la diputada Dolors Gimeno també va visitar l’Auir, on el director general de Medi Natural de l’àrea de Gestió Responsable del Territori, Daniel Muñoz, li va mostrar sobre el terreny el projecte que el seu departament està redactant i que consisteix en“connectar el carril bici de la platja, donant-li continuïtat a través de la Marjal de la Safor amb els pobles de Xeraco i Xeresa. El projecte modificarà un poc l’estructura del carrer Ribera Baixa amb la creació de carril bici i passeig arbrat, que també continuarà el famós passeig dels Eucaliptus”, va explicar Muñoz.

Per la seua banda, Gimeno va assegurar que des de l’àrea de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València “sempre ens agrada conèixer aquests projectes per a tindre’ls en compte a efectes de possibles inversions que puguem fer-hi o d’acords als quals arribem amb la Generalitat per a escometre aquests tipus d’actuacions, a banda de les subvencions que puguem aportar-hi”. 

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha reclamat este dijous una ferma aposta de les institucions per a acabar amb la bretxa digital, durant la seua participació en l'onzé Fòrum d'Intel·ligència i Sostenibilitat Urbana ‘Greencities & S-Moving’, que té lloc estos dies en el recinte firal de Màlaga i al qual ha assistit acompanyat pel vicepresident Carlos Fernández Bielsa.

En paraules de Gaspar, “la pandèmia ha evidenciat esta bretxa digital de la qual parlem i ha convertit en prioritari el repte d'arribar als no connectats”. Per al president de la Diputació “la implantació tecnològica ha de transcendir a les legislatures polítiques, amb l'impuls d'eines que garantisquen el suport tècnic als ajuntaments i ens locals per damunt d'interessos partidistes”.

El màxim responsable de la corporació valenciana ha intervingut en el fòrum de ciutats intel·ligents en l'àmbit de la modernització territorial, amb l'objectiu d'intercanviar projectes de transformació dels municipis. Al costat de Gaspar, han pres la paraula el president de la Diputació de Badajoz, Miguel Ángel Gallardo; l'alcalde de la localitat barcelonina de Viladecans, Carles Ruiz; la directora general de la Conselleria de Transformació Econòmica, Indústria, Coneixement i Universitats de la Junta d'Andalucía, Loreto del Valle; i Luis Cueto en representació de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals (SETELECO).

Tots ells han compartit experiències de gestió en administracions públiques de diferents províncies, autonomies i el propi Estat, amb un element comú com és el full de ruta fixat en cadascuna de les institucions per a incorporar de manera creixent els objectius de desenvolupament fixats per l'Agència Europea de Medi Ambient amb l'horitzó de 2030.

Retroalimentar-se del talent

El president Gaspar ha aprofitat la seua participació en el ‘Greencities & S-Moving’ per a posar en valor el treball que desenvolupa l'àrea de Modernització de la Diputació que dirigix Mentxu Balaguer, destacant el projecte ‘Connecta’ al qual s'han adscrit més d'un centenar de municipis valencians i que prompte coordinarà la informació de serveis bàsics de la meitat dels pobles de la província.

Toni Gaspar ha exposat esta plataforma de connexió intermunicipal com a exemple a l'hora de donar resposta a la “necessitat de compartir experiències i que les institucions es retroalimenten del talent”. El valor afegit de ‘Connecta’ és precisament la possibilitat que tenen els ajuntaments adherits de compartir quadres de gestió i generar una comunitat per a reaprofitar el treball dels consistoris.

D'esta manera, els ens locals queden alliberats per la Diputació de destinar temps i recursos econòmics a una plataforma en la qual poden aplicar a la seua gestió diària projectes duts a terme per altres institucions, centrant-se en prestar els serveis vinculats al desenvolupament sostenible.

El projecte ‘Connecta’ és un pas més en el servei integral de gestió de les ciutats que la Diputació de València presta als municipis de la província, als quals l'àrea de Modernització impulsa en matèria d'administració electrònica, al mateix temps que oferix un suport general a nivell tècnic, especialment en matèria de ciberseguretat.

En este sentit, el president Gaspar considera que “la informació dels serveis prestats pels ajuntaments ha d'estar en mans públiques per qüestió de seguretat, la qual cosa convertix este procés tecnològic en un altre dels reptes que tenim des de l'àrea de Modernització”. Així, la Diputació recomana als consistoris ser amos de les seues dades i els acompanya en el trànsit cap a la concentració i el control tecnològic de serveis bàsics com la recollida de fems, l'enllumenat o la gestió del cicle de l'aigua.

La Diputació de València ha reunit este dijous a Olocau als alcaldes i alcaldesses de la comarca del Camp de Túria per a coordinar treballs de prevenció d'incendis. El diputat de Desenvolupament Rural i president del Consell d'Administració de Divalterra, Ramiro Rivera, acompanyat pel cap del servei de Brigades Forestals, Álvaro Escrig, ha explicat que l'alerta sanitària ha afectat el pla de treball anual de les brigades, per la qual cosa s'estan prioritzant les actuacions més urgents i la resta s'avaluarà per a la seua inclusió en el pla de 2021.

En este sentit, el responsable dels brigadistes, Álvaro Escrig, ha recordat que les sol·licituds són valorades per una Comissió de Seguiment, en la qual estan representats el Consorci Provincial de Bombers, el Servei de Medi Ambient de la Diputació de València i la Direcció de Brigades Forestals de Divalterra.

Esta comissió establix els criteris per a l'elaboració del Pla de Treball en funció de factors com el risc d'incendi forestal, de la presència d'Espais Naturals Protegits, que l'actuació estiga inclosa dins d'un Pla de Prevenció d'Incendis -especialment el local- i de la mena d'intervenció.

Així, les actuacions prioritàries es desenvoluparan en àrees recreatives, zones d'elevada afluència i zones d'interfície urbana-forestal. D'igual forma, tots aquells treballs que impliquen l'adequació de la vegetació a l'entorn de punts d'aigua o camins forestals i el manteniment o execució d'àrees tallafocs i faixes auxiliars ocuparan la major part del temps de la labor silvícola de les brigades de Divalterra.

Quant a les actuacions en llits i barrancs, el responsable de Brigades i el diputat Rivera han explicat que es treballa en coordinació amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que és l'organisme competent per a este tipus de treballs. A més, s'ha incidit en la rellevància que els Ajuntaments assumisquen el compromís de mantindre les zones per on han passat les brigades de barrancs per a assegurar l'efectivitat dels treballs, pel ràpid creixement de les canyes.

Ramiro Rivera ha destacat que “l'objectiu de la reunió és que els municipis compten amb tota la informació necessària per a sol·licitar les actuacions de les brigades forestals de cara al Pla de Treball de 2021, coneixent de primera mà aquelles que la Comissió de Seguiment considera prioritàries”.

Finalment, el diputat ha explicat als alcaldes i alcaldesses assistents a la jornada altres actuacions que es duen a terme des de Divalterra i que són de gran interés per als municipis, principalment des dels serveis d'Informació Territorial i Desenvolupament Local.

Abans de la trobada amb els responsables locals de la comarca, Ramiro Rivera ha visitat a Olocau i Riba-roja de Túria, acompanyat en cada cas pels alcaldes Antonio Ropero i Robert Raga, zones pendents d'adequació en les quals Divalterra col·laborarà amb el treball dels brigadistes.