Els municipis del Camp de Morvedre poden executar ja els projectes de millora d'infraestructures i serveis inclosos en el Pla d'Inversions 2020-21 de la Diputació de València, que deixarà a la comarca 5.933.948 euros. La corporació provincial ha donat llum verda a 92 projectes sol·licitats pels ajuntaments, que amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns del Camp de Morvedre seran una realitat en els pròxims mesos.

La capital de la comarca, Sagunt, participarà en una altra línia de subvenció de projectes específics al costat de Torrent, Paterna i Gandia, en la seua condició de gran ciutat.

Entre les sol·licituds dels municipis de la comarca, destaquen les 14 obres de sanejament i xarxes d'aigua potable; els 8 projectes de millora de l'accessibilitat en espais públics; el mateix nombre que les actuacions per a la creació o manteniment de zones verdes i d'intervencions proposades pels ajuntaments en matèria d'eficiència energética; a més de les 7 obres d’ampliació o renovació d'espais esportius.

Entre les iniciatives locals a les quals va donar llum verda el ple de setembre de la Diputació també es troben una desena d'actuacions de millora en equipament i obra pública en instal·lacions municipals; 4 projectes d'urbanització de carrers i entorns urbans; altres 4 intervencions en equipaments culturals i educatius; i 5 adequacions de camins i vials de la comarca.

En total, 42 actuacions que complixen alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) incentivats per la Diputació i que suposen quasi la mitat dels projectes que s'executaran al Camp de Morvedre en el marc del Pla d'Inversions provincial per al que resta d'enguany i l’any vinent.

Projectes destacats

Entre les obres que s'executaran en una quinzena de municipis de la comarca destaquen, entre altres, la rehabilitació integral de l'edifici que acollirà el nou centre cívic d'associacions locals en Canet, amb un pressupost pròxim al mig milió d'euros; l'eliminació de barreres arquitectòniques als carrers Major i Sant Vicent d'Albalat dels Tarongers (230.000); les millores en el poliesportiu de Faura (215.000); la renovació de la xarxa de sanejament dels carrers Torres-Torres, Mariano Benlliure, Blasco Ibáñez i Futur d'Algímia d'Alfara (246.000); i la rehabilitació de l'edifici de l'Ajuntament d'Estivella (290.000).

També es reformarà el centre educatiu juvenil de Quart de les Valls, amb una inversió provincial de 160.000 euros; es construirà una planta potabilitzadora i un nou depòsit d'aigua potable en el camí de Quart de Benifairó de les Valls (115.000); es reformaran els vestuaris i pistes del poliesportiu de Gilet (135.000); i s'escometrà la construcció d'un nou edifici a l'Ajuntament de Petrés i un parc infantil al carrer Les Escoles, amb un cost global de 220.000 euros.

En paraules del diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, “les obres d'este nou Pla d'Inversions donen resposta a les necessitats dels municipis de la província, que són els que millor coneixen la seua situació i indiquen a la Diputació on han de destinar-se les ajudes”. En l'apartat tècnic, Fernández Bielsa destaca “la flexibilitat del programa, l'ampliació dels terminis per a facilitar l'execució de les obres i la possibilitat de suspensió dels mateixos per circumstàncies extraordinàries, l'assessorament per a reinvertir els romanents i garantir que els municipis disposen de l'import total que els correspon, així com l'avançament del 50% de l'anualitat en el moment de l'adjudicació”.

Un pla de valors

El responsable provincial destaca que este és “un pla de valors”, no sols quant al percentatge de projectes vinculats a la sostenibilitat. Un 54% dels municipis ha certificat la seua aposta per la mobilitat sostenible i un 76% dels ajuntaments, al voltant de 200, tindrà un pla d'igualtat en 2021, la qual cosa convertirà València en “la província més compromesa amb la igualtat, però també amb l'energia no contaminant, l'aigua neta i el sanejament, a l'avantguarda de ciutats i comunitats sostenibles”.

I dins d’este pla de valors juguen un paper important els plans urbanístics d'actuacions municipals (PUAM), una eina de previsió de creixement sostenible i estratègia de desenvolupament local amb la qual la Diputació incentiva als ajuntaments. En el cas del Camp de Morvedre, 15 projectes estan directament relacionats amb els PUAM.

En línies generals, el Pla d'Inversions 2020-21 donarà resposta a 2.284 sol·licituds dels ajuntaments de la província, ens locals menors i mancomunitats per a executar projectes de millora d'infraestructures i serveis en els municipis valencians, amb una inversió global de 144 milions d'euros. El 90% de les obres les gestionaran directament els consistoris i la resta la Diputació, a petició d'estos.

Quant a les categories en les quals s'enquadren els projectes presentats pels ens locals, un 72% són obres de millora en infraestructures i espais públics, un 14% subministraments, un 12% plans urbans estratègics, els anomenats PUAM, i un 2% adquisició de terrenys. Un altre pilar d'este Pla d'Inversions és la sostenibilitat. Més de 900 projectes, un 40% del total, coincidixen amb objectius de desenvolupament sostenible com l'eficiència energètica (21% de les sol·licituds); xarxa de sanejament o distribució d'aigua potable (25% dels projectes); millora de l'accessibilitat en edificació i espais públics (15%); i noves zones verdes (14% de les actuacions previstes).

La Fundació de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) ha entregat el seu V Premi a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural al doctor Ángel Salvador Giner Rodríguez. El guardó, que ha comptat un any més amb la col·laboració de la Diputació per a reconéixer la labor dels metges que desenvolupen la seua labor en municipis de menys de 10.000 habitants, és un reconeixement al treball del doctor Giner durant quatre dècades, especialment en entorns rurals.

L'acte, celebrat al pati interior del Centre Cultural La Beneficència de la corporació provincial, va estar presidit per la màxima responsable de la corporació mèdica col·legial, la doctora Mercedes Hurtado, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i el secretari de la Fundació del ICOMV, el doctor Francisco Fornés. També van presenciar el lliurament del premi la responsable de l'àrea provincial de Benestar i Salut, Pilar Sarrión, i la diputada d'Educació i Inclusió Social, Empar Folgado.

El doctor Giner ha exercit la medicina en diferents municipis rurals com Chella, on treballa des de fa quasi tres dècades.

L'acte el va obrir el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, qui va agrair el treball del personal sanitari durant la pandèmia de la COVID-19. A més, va ressaltar la gran labor professional, però també humana, que fan els metges rurals. “Tots som persones i tots hem de posar el nostre granet d'arena per a fer que el món continue girant”, va concloure Gaspar.

Per part seua, la doctora Mercedes Hurtado, presidenta de la Fundació del ICOMV, va recordar el gran valor que tenen els metges rurals, que suplixen amb la seua vocació i bon fer la falta de recursos que moltes vegades patixen els professionals sanitaris que treballen en localitats més allunyades dels nuclis urbans. La presidenta va explicar que “este guardó és una manera de reclamar i posar en valor el gran esforç que realitzen els metges rurals la labor dels quals és indispensable per al sistema sanitari, i a vegades passa desapercebuda”.

El premiat va voler acordar-se en el seu discurs dels companys i pacients que han perdut la vida durant estos mesos. El doctor Giner va donar les gràcies per un guardó que “no sols em representa a mi sinó a tots els metges rurals”. Giner va destacar els avanços en l'univers de la medicina que actualment no sols cura sinó prevé, no obstant això, va posar l'accent que “el sistema sanitari organitza i dota de recursos i tecnologia als professionals de la medicina, però la tecnologia no consola, consola el metge amb la seua atenció més humana”.

En esta ocasió, l'esdeveniment va estar marcat pels protocols de prevenció de la COVID-19 i, a conseqüència d'això, l'aforament va ser limitat. Això no va impedir que autoritats, familiars del premiat i representants del ICOMV i la Fundació acompanyaren al doctor Giner en un dia tan especial, en el qual es va reconéixer la seua labor professional i la de tots els professionals sanitaris que, com ell, demostren cada dia la seua vocació i ganes d'ajudar i salvar vides.

La Biblioteca i el Departament de Didàctica de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València posen en marxa per cinqué any consecutiu la campanya «Espanta la por! Per Tots Sants, monstres valencians».  Un projecte “que va nàixer per a reivindicar l'existència d'un element local, l'imaginari valencià sobre la por, que necessita tindre protagonisme en un moment de l'any en què la festa d'Halloween apareix com a element global i homogeneïtzador”, ha recordat el diputat de Cultura, Xavier Rius.

El projecte "ha superat totes les expectatives i després d'aprofundir en les disfresses l'any passat, enguany presentem com a novetat una proposta didàctica dirigida a les escoles en la que, de moment, participen més de 40 escoles", ha explicat Xavier Rius.

En 2020 Espanta la por entra de ple a les escoles a través d'una proposta didàctica per a educació Infantil i Primària que ajuda els xiquets a conéixer més i millor l'imaginari terrorífic valencià, els seus vincles amb la cultura mediterrània i les relacions amb la festa de l'Halloween al voltant de la celebració de Tots els Sants.

A més de conéixer els nostres monstres, el programa escolar acosta als més xicotets una certa reflexió sobre la por, sentiment que no té perquè ser negatiu, i els dota d'eines i personatges amb els quals allunyar el temor, en un any tan especial com el 2020.

En el programa escolar, un monstre valencià serà el protagonista de cada curs i servirà de fil conductor en tots els àmbits de coneixement. Així el gegant, la bruixa i el drac, acompanyaran als xiquets i xiquetes d'infantil de 3, 4 i 5 anys, respectivament. Quant a Primària, els cursos tindran a l'Home del sac (primer), la Quaratamaula (segon), l’Home dels Nassos (tercer), el Dimoni (quart), el Caro (cinqué) i Queixalets (sisé) com a personatges amb els quals s'endinsaran en l'anglés, el castellà, el valencià, les matemàtiques, la música o el coneixement del medi. 

El material remés als centres escolars consta d'una guia del professorat en la qual s'aborden els elements educatius a tractar segons els cursos (competències, objectius, continguts, temes i criteris d'avaluació) i un material escolar a treballar a l'aula, en el qual s'indiquen els exercicis i treballs a desenvolupar per l'alumnat.

El projecte compta amb més de 40 escoles participants de diferents comarques i ha sigut coordinat i dirigit per Miquel Puig, amb la col•laboració d'Imma Ródenas, Eva Maria Martínez, Maria Giner i Josep Tébar. Les il•lustracions són obra de Lina Vila i el disseny ha sigut realitzat per Patricia Bolinches.

A més del treball amb les escoles, el programa oferix un conjunt d'activitats que  comprén tres àmbits:

El primer àmbit és el didàctic i infantil compost per tallers escolars i tallers familiars on a més de descobrir les mostres de l'imaginari valencià, també es propicia una reflexió al voltant de la por i dels éssers fantàstics entre els més xicotets: “De la taca al monstre” és un taller per a families que se celebrarà els diumenges del 25 d'octubre al 15 novembre. “La titella d’Espanta la Por” és també un taller per a escoles en el museu que se celebrarà de dimarts a divendres, del 20 d'octubre al 13 novembre.

Dins d'este àmbit l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia ha editat el tercer volum de la col•lecció de contes infantils Espanta la por, un projecte que cada any publica un conte dedicat a un monstre concret.

Enguany s'ha editat el conte «L’home dels nassos», que narra les aventures d'un parell de xiquets a la cerca d'un ésser estrany que eix a la nit de cap d'any. Este conte ha sigut escrit per Miquel Puig i està il•lustrat per Patricia Bolinches. 

L'àmbit infantil es completa amb tres espectacles teatrals per a famílies, realitzats en col•laboració amb el SARC de la Diputació de València.

En les activitats per a adults, Espanta la por recupera el teatre Crim al Museu per a adults, que es realitza a les sales d'exposicions de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. Un recorregut per la nostra història més negra a càrrec de la companyia Perros Daneses.  23, 24, 30 i 31 d'octubre a les 22.30 hores.

També es realitzarà un taller amb tècnica de risografia per a adults sense por. Un espai en el qual la por a l'error, la por d'equivocar-nos pot ser un una espenta per a la creació. 24 d'octubre i 7 de novembre. 10.30 hores.

Altra activitat és la ruta macabra pel Barri del Carmen. Recorregut pels escenaris de fenòmens màgics, supersticions i llegendes, i la persecució dels seus protagonistes, quasi sempre dones (bruixes). 7 i 14 de novembre. 19.00 hores.

El tercer àmbit està compost per les activitats que es realitzen des de les biblioteques i els museus locals que convertixen la campanya en un fenomen que abasta tot territori valencià. Per quart any s'ha convidat a participar les biblioteques públiques i els museus etnològics locals. En 2020, malgrat les circumstàncies marcades per la COVID-19, més de 80 centres s'han implicat per a realitzar el seu propi Espanta la por. A través de les recomanacions lectores i de les animacions a la lectura ajudaran a difondre l'imaginari valencià de la por de nord a sud del nostre territori.

Esta campanya de col•laboració cada any analitza els resultats i compartix les experiències de tots els centres participants. La iniciativa està inclosa en el Pla Valencià de Foment Lector 2017-2021 “Llegim, llegim, llegim” de la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana) i compta amb el suport del Col•legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) que forma els professionals bibliotecaris valencians en esta temàtica.

El projecte Espanta la por compta amb la col•laboració de l'Escola  d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), SARC – Cultura Diputació de València, Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteca (GVA), el Col•legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV).

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Igualtat dirigida per la diputada Eli García, ha celebrat el primer Fòrum Fem-Dipu d'Economia de les Cures, en el qual s'ha analitzat la situació actual d'un sector en auge degut a l'envelliment de la població, fonamental per al benestar de la societat, però al seu torn poc valorat. Alcaldes, regidors i tècnics dels ajuntaments de l’Hoya de Buñol, La Serranía, El Rincón d’Ademuz i Requena-Utiel han sigut els destinataris d'este primer seminari.

Els experts que han intervingut al llarg de la jornada, que s'ha desenvolupat per videoconferència des del Saló de Plens de la Diputació, han realitzat un diagnòstic de l'estat en el qual es troba l'economia de les cures, per a acabar parlant de diferents propostes encaminades a oferir una solució laboral a les treballadores d'este mercat, majoritàriament dones.

El vicepresident Carlos Fernández Bielsa ha obert el seminari destacant “el paper clau que han de jugar les administracions locals per a liderar la resposta a eixes dones, la qual cosa sens dubte propiciarà més igualtat, major protecció social i major benestar”.

Per part seua, la diputada d'Igualtat Eli García s'ha referit al sector de les cures “com la gran activitat econòmica oblidada, no reconeguda per la societat i, en la majoria dels casos, no remunerada, per la qual cosa resulta fonamental donar solucions”.

La primera de les ponents, la doctora en Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid Mª Ángeles Durán, ha alertat del desafiament al qual s'han d'enfrontar les Administracions Públiques per als pròxims anys. “La immensa majoria del sector de les cures no està monetitzada. Per a traure-ho a la llum, l'Estat hauria d'escometre un enorme esforç. Cal ser conscients de què es tracta de tota una revolució en la nostra economia”.

Una altra de les expertes destacades de la jornada ha sigut la catedràtica d'Anàlisi Econòmic María Luisa Moltó, per a la qual tota resposta passaria per “garantir la cura com un dret, considerar-lo un bé públic. Seria un error veure'l com una despesa inassumible i s'ha d'articular des del sector públic, mitjançant ocupació pública”.

Una altra de les solucions que s'han debatut en el fòrum ha sigut la cerca de fórmules d'associacionisme empresarial i cooperativisme, amb l'exemple d'èxit de la cooperativa Gestalmur.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat hui, amb l’assistència de la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó; la directora general de Política Territorial i Paisatge, Rosa Pardo; diputats, i les alcaldies d’una desena de municipis, el nou Pla Director del Carraixet.

Este Pla és un instrument d’adaptació al canvi climàtic i posada en valor del corredor verd des de la Calderona fins a la mar. A més, articula i millora la mobilitat al nord de l’àrea metropolitana de València, connectant amb una via travessant paisatges de valor cultural com ara l’Horta de València declarada Sistema Important per al Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO.

Per tant, “des de la Diputació de València, coneixedora del seu potencial, es va considerar oportú i necessari fer un estudi territorial en profunditat per a considerar integralment el Carraixet al llarg del seu curs i definir unes línies d’actuació per a garantir d’una banda la seua funcionalitat hidràulica i la seguretat de les persones i dels béns, i la requalificació ambiental i la recuperació de la seua identitat, per altra”, ha explicat la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

El Barranc és un element estructurant que permet connectar i visualitzar gran part dels paisatges i recursos que definixen la zona nord de València: en la seua capçalera, la Calderona; el paisatge dels pobles que acompanyen el seu recorregut; la Plana, caracteritzada pel regadiu citrícola, i l’Horta històrica com a mostra del paisatge agrari amb un sistema de reg mil·lenari.

El Carraixet es troba travessat per una àmplia xarxa de camins històrics, sendes, vies pecuàries i carreteres que estructuren o fragmenten el paisatge. Tota esta xarxa compta amb un tipus de vinculació amb el Barranc i els seus municipis.

En este sentit, “des de la Delegació de Mobilitat Sostenible de la Diputació tenim clar la necessitat de treballar en la millora d’esta xarxa que recorre el territori del Carraixet per a contribuir, junt amb la Generalitat, a la definició d’una infraestructura verda metropolitana. Apostar per la mobilitat a peu i en bici i la connexió dels espais públics de l’àmbit del Barranc és el nostre objectiu”, ha explicat Dolors Gimeno.

La Via Blava del Carraixet té un recorregut de vora 44 quilòmetres aprofitant camins existents a la ribera del Barranc del Carraixet des d’Olocau fins a Alboraia. El recorregut articula 12 municipis que superen els 900.000 habitants.

Primeres actuacions

La Diputació encomanarà la redacció i l’execució del projecte d’adequació del tram del Carraixet entre els termes municipals de Bétera, Montcada i Alfara del Patriarca, amb una inversió total de 350.000 euros. Tot seguint les directrius que establix el Pla Director, és a dir, mitjançant l’eliminació d’espècies vegetals invasores, la neteja dels abocadors del llit i la plantació de vegetació de ribera per a la millora ambiental i funcional d’este corredor fluvial.

Amb esta actuació “es complixen dos de les principals demandes replegades durant el procés de participació pública: la millora de la qualitat del paisatge del Barranc i la connexió de la mar i la Serra Calderona. És el moment de resignificar este riu sec i donar-li la visibilitat que mereix com a corredor de rellevància entre la Calderona, els pobles, l’horta i la mar”, ha explicitat la responsable de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

Participació

El 6 de març de 2018, al saló de plens de l’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell, es va organitzar la jornada de presentació del projecte TERRITORI CARRAIXET a la qual van ser convidats els representants dels ajuntaments implicats, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, així com la Diputació de València. Es va presentar l’anàlisi inicial del Barranc, els conflictes i les propostes preliminars, així com l’estructura i el desenvolupament del Pla de participació amb els ajuntaments i la ciutadania, que va concloure a finals de 2018.

Al llarg de 2019 es redactaren les propostes, que senten les bases perquè en un futur es puguen desenvolupar les propostes per a revaloritzar el Carraixet. I enguany, es va acabar d’elaborar el programa d’actuacions junt amb els plànols.

El Carraixet és, a més d’un corredor verd, un eix de connexió cultural i històric. En el seu àmbit es poden trobar nombrosos elements hidràulics com la Reial Séquia de Montcada o el Cano; patrimoni històric com l’ermita dels Peixets, el Puntal dels Llops o la torre Bofilla; patrimoni etnogràfic com el Molí d’Alfara, els rajolars, l’antiga Fàbrica de la Seda de Vinalesa o les trinxeres; i els paratges naturals del Pla de Colom, la Penya Roja i el Parc Natural de la Calderona, entre d’altres.

Els municipis del Camp de Túria poden executar ja els projectes de millora d'infraestructures i serveis inclosos en el Pla d'Inversions 2020-21 de la Diputació de València, que deixarà a la comarca 10.710.604 euros. La corporació provincial ha donat llum verda a 125 projectes sol·licitats pels ajuntaments, que amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les veïnes i veïns del Camp de Túria seran una realitat en els pròxims mesos.

Entre les sol·licituds dels municipis de la comarca, destaquen les 17 adequacions en camins i vials; les 14 obres d'ampliació o renovació d'espais esportius; el mateix nombre de projectes d'urbanització de carrers i equipaments urbans; i una dotzena d'obres de sanejament i xarxes d'aigua potable i d'obra pública en instal·lacions municipals.

Entre les iniciatives locals que va aprovar el ple de setembre de la Diputació també es troben 10 actuacions per a la creació o manteniment de zones verdes; 9 projectes de millora de l'accessibilitat en espais públics; altres 6 de millora de l'eficiència energètica; i 3 intervencions en equipaments culturals i educatius.

En total, 46 actuacions que complixen alguns dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) incentivats per la Diputació i que suposen prop del 40% dels projectes que s'executaran al Camp de Túria en el marc del Pla d'Inversions provincial per al que resta d'enguany i l’any vinent.

Projectes destacats

El vicepresident i responsable de Cooperació Municipal i Coordinació Institucional, Carlos Fernández Bielsa, va avançar en el ple de setembre alguns dels projectes més ambiciosos que la Diputació finançarà a les comarques valencianes en el marc del Pla d'Inversions 2020-21. És el cas del Pla Especial de Recuperació i Conservació del Barri antic de Nàquera, amb una inversió que supera els 620.000 euros.

A esta actuació se sumen, entre altres, la reurbanització de l'entorn de la Plaça de la Vila Antiga de Llíria (270.000 euros); la passarel·la sobre el barranc de Mandor (370.000), l'adequació del centre d'informació juvenil per a Game Center (150.000) i el carril de ciclovianants en la zona nord (160.000) en Riba-roja; la construcció d'un local social en La Pedralvilla d'Olocau (150.000); i la segona fase de la conducció de la canonada d'aigua potable entre els depòsits de Montiel i Picaor a Benaguasil (260.000).

També es reformarà un edifici policial per a adequar-lo a usos associatius i s'habilitaran aparcaments públics en l'Avinguda dels Furs de la Pobla de Vallbona (450.000 euros); es renovaran les voreres de Les Casetes de L'Eliana amb millores en pavimentació, accessibilitat, jardineria i aigua potable (400.000); s'habilitaran accessos i aparcament i es construiran pistes de pàdel, gimnàs i rocòdrom en el complex esportiu de Gátova (336.000); Benissanó reurbanitzarà l'avinguda Regne de València amb voreres accessibles (260.000); i Marines cobrirà la seua pista de futbito (190.000).

En paraules del diputat de Cooperació Municipal, Carlos Fernández Bielsa, “les obres d'este nou Pla d'Inversions donen resposta a les necessitats dels municipis de la província, que són els que millor coneixen la seua situació i indiquen a la Diputació on han de destinar-se les ajudes”. En l'apartat tècnic, Fernández Bielsa destaca “la flexibilitat del programa, l'ampliació dels terminis per a facilitar l'execució de les obres i la possibilitat de suspensió dels mateixos per circumstàncies extraordinàries, l'assessorament per a reinvertir els romanents i garantir que els municipis disposen de l'import total que els correspon, així com l'avançament del 50% de l'anualitat en el moment de l'adjudicació”.

Un pla de valors

El responsable provincial destaca que este és “un pla de valors”, no sols quant al percentatge de projectes vinculats a la sostenibilitat. Un 54% dels municipis ha certificat la seua aposta per la mobilitat sostenible i un 76% dels ajuntaments, al voltant de 200, tindrà un pla d'igualtat en 2021, la qual cosa convertirà València en “la província més compromesa amb la igualtat, però també amb l'energia no contaminant, l'aigua neta i el sanejament, a l'avantguarda de ciutats i comunitats sostenibles”.

I dins d’este pla de valors juguen un paper important els plans urbanístics d'actuacions municipals (PUAM), una eina de previsió de creixement sostenible i estratègia de desenvolupament local amb la qual la Diputació incentiva als ajuntaments. En el cas del Camp de Túria, 16 projectes estan directament relacionats amb els PUAM.

En línies generals, el Pla d'Inversions 2020-21 donarà resposta a 2.284 sol·licituds dels ajuntaments de la província, ens locals menors i mancomunitats per a executar projectes de millora d'infraestructures i serveis en els municipis valencians, amb una inversió global de 144 milions d'euros. El 90% de les obres les gestionaran directament els consistoris i la resta la Diputació, a petició d'estos.

Quant a les categories en les quals s'enquadren els projectes presentats pels ens locals, un 72% són obres de millora en infraestructures i espais públics, un 14% subministraments, un 12% plans urbans estratègics, els anomenats PUAM, i un 2% adquisició de terrenys. Un altre pilar d'este Pla d'Inversions és la sostenibilitat. Més de 900 projectes, un 40% del total, coincidixen amb objectius de desenvolupament sostenible com l'eficiència energètica (21% de les sol·licituds); xarxa de sanejament o distribució d'aigua potable (25% dels projectes); millora de l'accessibilitat en edificació i espais públics (15%); i noves zones verdes (14% de les actuacions previstes).

BOP de dijous 22 d'octubre de 2020 

Subvencions dirigides a les organitzacions no governamentals de desenvolupament amb presència i delegació en la província de València per a programes i projectes de cooperació internacional al desenvolupament 2019 (veure anunci)

Subvencions dirigides a organitzacions no governamentals de desenvolupament amb presència i delegació en la província de València per a projectes i activitats de sensibilització social o educació per al desenvolupament i la ciutadania global de l'any 2019 (veure anunci)

CONVOCATÒRIA DE LA III EDICIÓ DE PREMIS GO! 
A LA INVESTIGACIÓ I A LA SOCIETAT CIVIL EN GOVERN OBERT

La directora general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat Sostenible de la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Roser Obrer, i la diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, han acordat la realització conjunta d’actuacions vinculades a vies ciclopeatonals en les comarques de la provincia de València, com la via Carcaixent-Dénia, la via de Ojos Negros o el Carraixet, entre altres, així com en l’àrea metropolitana de València.

Segons explica la diputada Dolors Gimeno: “es tracta de crear sinèrgies entre les dos administracions per accelerar projectes que milloren la mobilitat a diferents municipis de les nostres comarques i avançar en la continuitat dels traçats, per a la qual cosa la coordinació entre administracions és prioritària”.

Per a la directora general Roser Obrer: “la col.laboració entre les dos administracions és fonamental per donar continuitat a actuacions vertebradores del territori ja iniciades per la Conselleria i que tancaran itineraris existents, garantint així la mobilitat sostenible als nostres municipis”.

D’esta manera, les dos administracions treballaran conjuntament per prioritzar actuacions estratègiques que milloren la mobilitat sostenible i que a més proporcionen a les comarques un alt valor mediambiental, paisatgístic, turístic i històric.

La col·laboració entre les dos administracions, que té vocació de continuitat, es materialitzarà en les inversions projectades per la Conselleria de Política Territorial per millorar la mobilitat sostenible d’estos recorreguts, així com en la inversió que l’àrea de Mobilitat Sostenible de la Diputació farà en les mateixes vies al seu pas pels municipis amb l’objectiu de completar tot el traçat i donar continuitat als trajectes. De la mateixa manera, s’afavoriran actuacions per millorar la connexió amb l’àrea metropolitana de València essencials per a millorar el transport no motoritzat cap a la ciutat.

En esta primera fase en l’any 2020, s’actuarà en la millora de la mobilitat intermodal amb l’estació de metro del Palmaret en Alboraia a càrrec de la Diputació de València amb una inversión de 43.091 euros des de les avingudes Germans Machado i Alfauir de València i l’avinguda de l’Orxata d’Alboraia; la construcció al terme de Massalfassar per part de la Conselleria de Política territorial d’una passarel·la que permetrà connectar la via ciclo-peatonalment amb la platja i que es complementarà per la Diputació de València amb l’enllaç de la CV-300 amb la V-21 mitjançant la via de servei de la Gombalda (CV-32) amb una inversió de 300.000 euros; i finalment la recuperació com a via verda de la línia de ferrocarril Carcaixent-Dénia al seu pas per Tavernes de la Valldigna i Gandia, amb el condicionament del marge esquerre del riu Vaca ila connexió amb la platja de l’Auir pel camí dels Eucaliptus per conectar el recurregut amb el carril bici de la platja que transcorre en sentit Dénia amb dos inversions de 250.000 euros a cada municipi.

La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, s'ha reunit amb l'alcalde de Castelló, Ôscar Noguera i amb la regidora de Cultura, Núria Gregori per conéixer els resultats del Pla de Normalització Lingüística subvencionada des de la Diputació en 2019.

L'alcalde Òscar Noguera ha explicat que han contractat a un tècnic durant sis mesos que ha realitzat el Pla de Normalització "amb accions concretes com la revisió, la senyalística municipal, la realització de cursos per al personal de l'administració i la realització d'un Pla de Normalització per a les falles".

La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha posat en valor la tasca realitzada des del municipi de la Ribera i ha manifestat que "ens agrada molt comprovar des de la Diputació com els diners de totes i tots van als pobles i s'inverteixen d'una manera molt efectiva, com és el cas de Castelló que ha realitzat una gran feina".

Mobilitat Sostenible

Acabada la reunió, l'alcalde Òscar Noguera ha mostrat a la diputada, responsable també de l'àrea de Mobilitat Sostenible, els projectes que des del poble s'han executat per aconseguir millorar la mobilitat a peu i en bicicleta, i la reforma de la biblioteca, ubicada en l'edifici de l'antic Sindicat.