El diputat de Bandes de Música de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha presentat en Benimaclet la sèrie audiovisual ‘València és Música’, un projecte que, utilitzant les últimes tecnologies, mostra l'impacte de les bandes de música dins de la cultura valenciana i la seua singularitat com a fenomen social.

La sèrie consta de 17 lliuraments dedicats a les agrupacions guanyadores del Certamen de Bandes de la Diputació de València. La primera d'elles s'ocupa de la Banda Música Jove de Benimaclet, guanyadora de la Secció Quarta l'any 2017 i dirigida per Enrique Barrachina, i s'ha exhibit en la seu de l'entitat.

L'Associació Música Jove de Benimaclet, creada en 1994, pertany a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, a la Xarxa Espanyola d'Escoles de Música i a la European Modern Music Network. L'associació compta amb banda, orquestra i cor, així com amb altres agrupacions de format més reduït com ara ensembles de saxos, clarinets, percussió o flautes, grups xicotets de música de cambra i combos de jazz.

Al llarg d'esta sèrie documental, la Diputació de València visitarà els 17 municipis de les agrupacions guanyadores, i oferirà diferents produccions que combinen música i fotogrames del patrimoni cultural, artístic, arquitectònic, paisatgístic, social i etnogràfic de les comarques valencianes, amb el propòsit de donar a conéixer la tradició musical de les bandes de música juntament amb els recursos de major atractiu dels nostres municipis en un producte audiovisual singular.

En este sentit, el diputat Jordi Mayor ha posat l'accent en la seua intenció de “incorporar en edicions futures d'esta sèrie documental fotogrames de la gastronomia pròpia de cada localitat”.

Cada rodatge ha comptat amb l'assessorament de persones formades en l'àmbit musical valencià, tractant de mostrar amb rigor l'impacte cultural i social de les bandes i societats musicals, així com la seua projecció internacional.

La Diputació de València ajudarà als familiars de les víctimes de la dictadura franquista a Llíria i la comarca del Camp de Túria a localitzar i recuperar les restes dels seus sers estimats, que segons investigacions d’historiadors i testimoniatges orals es troben en el cementeri de la capital de la comarca, on també podrien estar sepultades les restes de soldats i veïns que van perdre la vida en la presó i l'hospital de sang que en el seu moment van existir en terme del municipi edetà.

El primer pas es va donar després de la reunió entre el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, i Sergio García Tudela, president de l'Agrupació de familiars i víctimes del franquisme ‘Cementeri de Llíria’, en la qual el responsable provincial es va comprometre a activar per primera vegada a Llíria el procés de localització de fosses comunes i la posterior exhumació i identificació de les restes trobades.

D'esta forma, “en el termini més breu possible es realitzarà una prospecció amb georradar en la part esquerra de l'entrada del cementeri, on existixen testimoniatges i evidències que pogueren trobar-se estes fosses, amb la finalitat de fitar una zona molt àmplia i establir la superfície en la qual posteriorment excavar a la recerca de les restes de més d'un centenar de persones”, explica el mateix Rivera.

En la reunió entre el president de l'agrupació de familiars, el diputat i els tècnics de Memòria Històrica es va formalitzar la sol·licitud d'inici d'un procés que tracta de dignificar la memòria de 112 persones de tota la comarca represaliades pel règim franquista i afusellades a Llíria en tres dates diferents. Estos afusellaments estan documentats tant per l'historiador Vicent Gavarda com per les investigacions entregades als familiars pel Grup per a la Recuperació de la Memòria en la Comunitat Valenciana (GRMHCV).

Presó i hospital de sang

A més, segons apunten els tècnics, en la capital del Camp de Túria va haver-hi una presó i un hospital de sang, una espècie de centre sanitari de rereguarda, en els quals van morir tant soldats com veïns detinguts per les seues idees polítiques, i que podrien estar igualment sepultats en el cementeri de Llíria.

En estos casos no existixen evidències que ajuden a activar els treballs de localització, per la qual cosa el diputat de Memòria Històrica recorda que “és fonamental que els familiars reclamen esta cerca i aporten informació sobre el rastre que van deixar els seus sers estimats, ja que és essencial per a iniciar els treballs i que estos puguen donar resultat amb la recuperació i identificació de les restes”.

La prospecció amb georradar arribarà a Llíria després de les realitzades en els cementeris de Gandia i Paterna, on s'han fitat les zones per a iniciar les excavacions que preveuen trobar les restes de més de 300 represaliats de la Guerra Civil. En els últims 5 anys, la Diputació de València ha invertit 2 milions d'euros en este procés, amb 850 cadàvers recuperats i en procés d'identificació.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este divendres en la seu de la corporació provincial amb la directora general d'Ocupació i Formació, Rocío Briones, en el marc de l'acció conjunta de totes dues institucions en els diferents àmbits de gestió.

En la trobada, en la qual ha participat la diputada d'Assessorament Municipal, Amparo Orts, Gaspar i Briones han establit les bases perquè la Diputació i Labora col·laboren amb la finalitat d'acostar la formació als municipis més xicotets de la província. 

El BOP núm. 31, de 14 de febrer, publica el decret mitjançant el qual s'aprova la justificació de les subvencions concedides a entitats musicals: Projectes Generals de Música Antiga, d'Orquestra, de Cambra i de Piano 2019.

El BOP núm. 31, de 14 de febrer de 2020, publica el decret mitjançant el qual s'aprova la justificació de les subvencions concedides a entitats musicals: Projectes Generals de Música Antiga, d'Orquestra, de Cambra i de Piano 2019.

El BOP núm. 31, de 14 de febrer de 2020, publica el decret mitjançant el qual s'aprova la justificació de les subvencions Retrobem la Nostra Música 2019, detinades a agrupacions musicals.

El termini per a presentar les sol·licituds serà des del dia 18 de febrer fins al 5 de març de 2020.

BOP dilluns 17 de febrer de 2020 (vore anunci)

El BOP núm. 31, de 14 de febrer de 2020, publica el decret mitjançant el qual s’aprova la justificació de les subvencions concedides a Entitats Musicals: Projectes Generals de Música Antiga, d’Orquestra, de cambra i de Piano 2019.

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de l'àrea provincial de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha visitat la muntanya de la Rodana, al costat de la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, i l'alcalde de Petrés, Pere Peiró. La corporació provincial ha finançat les obres de millora de l'entorn de la Rodana dins del seu programa de Recuperació d'Espais Degradats.

La recuperació de l'espai de la Rodana ha sigut subvencionada quasi íntegrament per la Diputació, amb un import global de 48.398,79 euros, “en una actuació per a millorar l'entorn i la imatge paisatgística del conjunt, creant recorreguts que puguen ser utilitzats per la ciutadania”, segons ha explicat la vicepresidenta i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

L'Ajuntament de Petrés va recuperar la titularitat dels terrenys després d'una operació immobiliària fallida, projectada en els anys seixanta. En paraules de l'alcalde, Pere Peiró, “amb el pas del temps s'ha anat adquirint consciència de la importància del medi natural i de la necessitat de respectar i aprofitar, com a recurs mediambiental, els valors que oferia esta muntanya i la necessitat de millorar paisatgísticament la Rodana”.

Recentment, ha sigut necessari realitzar importants tales d'arbratge motivades per la plaga del ‘tomicus’, la qual cosa ha permés reparar sendes i murets de maçoneria en la zona.

El BOP núm. 31, de 14 de febrer de 2020, publica el decret mitjançant el qual s’aprova la justificació de les subvencions Retrobem la nostra Música 2019, destinades a agrupacions musicals.