A instàncies de la corporació municipal, s'ha convidat al diputat del Àrea de Cultura, Xavier Rius, a formar part del Consell Municipal de Cultura d’este municipi de la Hoya de Buñol. Esta reunió ha servit per a presentar a tots els membres del Consell, i que tenen com a objectiu principal delimitar l'àmbit d'actuació cultural del municipi amb una perspectiva de treball a diversos anys vista.

El diputat de Cultura ha manifestat el seu agraïment, i ha assenyalat que la seua participació no té únicament un caràcter simbòlic, sinó que a més desitja contagiar-se del bon ànim i de les bones idees de Macastre per a poder extrapolar a altres Plans d'Acció Cultural tota aquella experiència que resulte positiva. Així, tal com Rius ha transmés en la seua intervenció: «Ja estem preparant al costat de tècnics i altre equip de l'àrea de Cultura, un programa d'estímul perquè els municipis constituïsquen en breu els seus propis consells de cultura i puguen presentar plans d'acció que doten d'estabilitat les programacions culturals municipals».

En esta segona reunió del Consell s'ha procedit a presentar als més de vint membres, tant del municipi, comarca i altres persones vinculades al món de la cultura en diferents disciplines, així com a definir els òrgans consultius especialitzats que abordaran els estudis i propostes encaminats a presentar un Pla d'Acció Cultural.

Macastre sempre ha tingut una especial vinculació amb la cultura i les arts, ja que entre altres coses, va ser lloc de residència de molts escriptors de la Reinaxença, com Teodor Llorente. Compta a més amb una banda de música amb una altíssima participació ciutadana i que en diverses ocasions ha pogut actuar fora de les nostres fronteres.

Els membres del Consell municipal de Cultura han esbossat les primeres idees que s'aniran plasmant en un pla d'actuació a més llarg termini. S'ha destacat entre altres coses, l'interés per la recuperació de la memòria oral dels majors, la reivindicació de les falles que són les últimes que se celebren en territori valencià, la recuperació del patrimoni gastronòmic, un projecte de dansa al carrer i el desig de conformar una cultura estretament vinculada al medi ambient i als valors socials.

Xavier Rius ha manifestat la seua gran satisfacció en comprovar en primera persona la gran inquietud i participació en este Consell Municipal de Cultura de Macastre.

TIPUS: Anunci en el BOP

PROCEDÈNCIA: Assessorament Municipal

DATA DE PUBLICACIÓ: 10/02/2020

La Diputació de València continua mostrant el seu compromís ferm amb l'esport femení, en esta ocasió a través del suport institucional a l'organització de dues dels esdeveniments més importants a nivell internacional per a l'handbol, que tindran lloc en el municipi de Llíria tant en 2020 com en 2021.

En este sentit, el diputat d'Esports, Andrés Campos, ha mantingut este dimarts una trobada amb l'alcalde de Llíria, Manolo Civera, en el qual s'han abordat diversos aspectes relacionats amb la celebració tant del Preolímpic femení d'enguany, com del Mundial femení de 2021. “La Diputació es compromet a ajudar a Llíria, ciutat que sens dubte serà una perfecta amfitriona per a estes dos esdeveniments”, ha destacat Campos.

Totes dues institucions han acordat reunir-se pròximament amb representants de la Federació espanyola d'Handbol, amb la finalitat d'analitzar les diferents fórmules de col·laboració per a assegurar l'èxit de totes dues competicions.

La localitat valenciana serà la seu, durant els dies 20, 21 i 22 de març, de la fase classificatòria per als Jocs Olímpics de Tòquio 2020, cita en la qual la Selecció Espanyola, com a vigents subcampiones del món, aspira a certificar el seu bitllet davant Suècia, el Senegal i l'Argentina.

Així mateix, el Pavelló Pla de l’Arc, amb capacitat per a prop de 5.000 espectadors, serà l'escenari dels partits que se celebren a Llíria del Mundial d'Handbol, que es disputarà a Espanya del 2 al 19 de desembre de 2021.

La diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, s'ha reunit este dimarts amb el regidor de Modernització i Informàtica de l'ajuntament d'Oliva, Josep Escrivà, i amb els tècnics de les respectives institucions. Al llarg de la trobada, s'han analitzat possibles col·laboracions per a posar en marxa projectes de millora de l'administració electrònica en esta localitat de la Safor.

L'ONG Farmamundi ha sol·licitat a la Diputació de València que recolze el seu projecte per a treballar la consciència social enfront de la despoblació en instituts de diferents comarques, començant pels Serrans, El Racó d'Ademuz i Requena-Utiel.

La responsable d’Educació de Farmamundi, María Rasal, s'ha reunit este dimarts amb el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, per a explicar-li els detalls dels projectes formatius que l'ONG destina a dones i joves, basats en la Igualtat, la sostenibilitat del territorio i l’alimentació justa, especialment en les zones menys poblades de l'interior.

Els responsables de Farmamundi també han sol·licitat a la Diputació col·laboració en matèria de cooperació internacional, en una reunió recent amb la responsable de l'àrea, Mentxu Balaguer.  

La prospecció amb georradar realitzada al pati interior del cementeri de Paterna ha servit per a delimitar les zones de les esplanades en les quals podrien estar enterrades entre 200 i 300 persones represaliades durant i després de la Guerra Civil. El procés d'exhumació i identificació de les restes d'estes persones es posarà en marxa després de la primera sol·licitud dels familiars de les víctimes, que ja han contactat amb l'àrea provincial de Memòria Històrica per a demanar les subvencions.

L'Agrupació de Familiars de Víctimes del Franquisme en les fosses del quadre II del cementeri de Paterna ha sigut la primera a acudir a la Diputació a la recerca d'ajuda per a recuperar les restes dels seus sers estimats. La presidenta d'este col·lectiu, Silvia Talens, s'ha reunit amb el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, i els tècnics provincials per a activar el protocol d'actuació en nom de les 7 famílies agrupades, que esperen trobar les restes de 16 persones.

Al costat de l'estimació dels cadàvers que s'espera recuperar en esta zona ja delimitada a l'esplanada central del cementeri, l'agrupació ha de presentar a l'àrea de Memòria Històrica un pressupost dels treballs d'exhumació, estudi antropològic, identificació i posterior inhumació, així com el temps estimat d'execució. Una vegada definit el projecte començaran els treballs, segons ha avançat el diputat Ramiro Rivera.

Un pas més

L'inici de les excavacions al pati interior del cementeri de Paterna és un pas més en la política de memòria històrica de la Diputació de València, que en els últims 4 anys ha invertit més de 2 milions d'euros en el procés d'exhumació i identificació de prop de 800 cadàvers de represaliats de la Guerra Civil, en la seua gran majoria víctimes de la repressió franquista.

En este cas concret, la zona de les esplanades del cementeri de Paterna presenta dos espais diferenciats en els que hi ha enterrades víctimes republicanes i nacionals. Després del treball amb georradar subvencionat igualment per la Diputació, queden delimitades les zones en les quals es van poder produir enterraments, encara que és fonamental el testimoniatge oral dels familiars i la seua participació en el procés per a acarar les dades i continuar amb les excavacions, amb les quals s'espera trobar les restes d'entre 200 i 300 persones.

El Consell de l'Horta ha fet un pas més en els seus objectius per a protegir, preservar i enaltir les 11.000 hectàrees d'horta que conformen un cinturó i pulmó verd a la comarca de l'Horta.

La consellera d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, ha presidit este dimarts les dues sessions plenàries, celebrades en la recentment rehabilitada Alqueria del Moro, amb les representants de la Diputació de València, la vicepresidenta i responsable de l'Àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, i la diputada d'Assistència als municipis, Amparo Orts.

En la primera s'ha completat la configuració de l'òrgan executiu, mentre que en la segona s'ha aprovat el Pla de Desenvolupament Agrari de l'Horta per a posar en marxa les actuacions i mesures previstes per a dinamitzar este enclavament únic, patrimoni natural i senyal d'identitat de valencianes i valencians.

L'òrgan executiu integra a tots els agents implicats en l'àmbit de l’horta de València. Al grup institucional fundador format per Conselleria, Diputació de València i Ajuntament de València s'han sumat representants de la Conselleria amb competències al medi ambient, agricultura, patrimoni cultural, economia i ordenació del territori, així com representants dels ajuntaments que formen part del cordó de l'horta valenciana (Albuixech, Quart de Poblet i Rocafort), de les associacions agràries (AVA, COAG, La Unió i UPA) i de les entitats ecologistes i de la societat civil, representades per Acció Ecologista Agró i la plataforma Per l'Horta.

De la bateria de propostes que inclou el Pla de Desenvolupament Agrari, tres són les que el Consell de l'Horta ha definit com a prioritàries per a començar a treballar. Estes es fonamenten en el disseny i gestió dels bancs de terres, la seguretat del camp i dels agricultors enfront dels robatoris i la promoció dels productes de proximitat de l'horta de València.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha anunciat en la jornada ‘Reptes de les entitats locals en la gestió de residus’, que l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació invertirà 300.000 euros a subvencionar Plans Locals de Gestió de Residus, "una ferramenta de diagnosi i participació ciutadana que permetrà als pobles assolir els objectius establerts al Pla Integral de Residus autonòmic", ha explicat Amigó.

La subvenció s'emmarca dins del Pla REACCIONA, una convocatòria única que simplifica els tràmits administratius per als ajuntaments i que regularà la concessió d'ajudes, en règim de concurrència competitiva, per a posar en marxa projectes relacionats amb l'energia, la gestió de residus, la mobilitat, la natura i l'estalvi d'aigua.

REACCIONA és el full de ruta per a la mitigació, l'adaptació i l'educació climàtica dels municipis de la província de València, "un pla que transmet cohesió i expressa unitat d'acció enfront del canvi climàtic. Un repte transversal que ha d'esguitar totes les àrees de la Diputació i de totes les administracions públiques", ha remarcat la vicepresidenta Amigó.

La Jornada ‘Reptes de les entitats locals en la gestió de residus’ s'ha celebrat en el Centre Cultural la Beneficència, organitzat per Ecoembes i la Diputació, amb l'assistència a la taula inaugural del subdirector de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament rural, José Vicente Miró, i el director de la Gestió Autonòmica i Local d'Ecoembes, Ángel Hervella.

La responsable de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha manifestat que "el millor residu és aquell que no es genera, i tanmateix els residus urbans no paren de créixer. Vivim en un model lineal de producció i consum basat en fabricar, comprar, usar i tirar. Cada persona produïm més d'un quilo de fem al dia, residus que si no es gestionen adequadament, acaben soterrats i contaminant la terra, l'aigua i l'aire. Cal analitzar el sistema de gestió de residus, perquè malgrat els avanços, estem lluny d'assolir els objectius europeus a curt termini".

"Hem de treballar en l'eliminació dels productes d'un sol ús, en el foment de la reutilització i la reparació, lluita contra el malbaratament alimentari i en l'impuls d'una educació ambiental transformadora que prioritze la reducció front al reciclatge. Afortunadament cada vegada més ajuntaments caminen cap a una vertadera economia circular", ha conclòs Amigó.

En la jornada també s'han exposat casos d'èxit com el projecte ‘La Serra de Mariola cap a la biomassa’ de l'Ajuntament de Bocairent, ‘Rincón impulsa’ del Rincón de Ademuz, ‘Els reptes de la recollida de residus en municipis mitjans’ de l'Ajuntament de Meliana, o el ‘Projecte Urbanrec’ de la Diputació de València.

El Pla General de Formació 2020 de la Diputació de València, que s'aprovarà en el pròxim ple, després de l'informe favorable de la comissió informativa, permetrà a la institució, un any més, seguir amb la formació contínua tant dels seus propis empleats com d'aquells treballadors públics de les entitats locals de la província. Per a això, la corporació posarà en marxa inicialment un total de 166 cursos formatius que comptaran amb 5.405 places, encara que al llarg de l'exercici el nombre d'activitats pot ampliar-se en funció de les necessitats i a la demanda de cadascuna.

La implantació de l'administració electrònica, les noves lleis administratives (com són les de contractació, procediment administratiu o transparència), l'ofimàtica, el valencià, i la formació especialitzada, tornen a ser les principals àrees temàtiques d'este pla general de formació, que ha comptat amb el consens de tots els grups de la corporació.

Dins dels cursos que s'impartiran, destaca el programa DIVALDirectia, destinat a habilitats/as de caràcter nacional, Caps/as de Servei, i Directors dels Ajuntaments, que està tenint un fort impacte en les entitats i els col·lectius professionals. Així mateix, es realitzarà la segona edició de DIVALData, dirigit a la formació especialitzada en matèria de protecció de dades dels delegats de protecció de dades dels Ajuntaments.

La formació en matèria de violència masclista continuarà sent un altre dels eixos del pla, gràcies al qual els policies locals que formen part de la xarxa de municipis contra la violència de gènere continuaran adquirint coneixements per a saber com actuar en estes situacions.

Convocatòries i balanç de 2019

Per a enguany es presenta un pla únic que es convocarà en dues tandes, març i maig, de manera que l'oferta es realitzarà de forma més escalonada per a facilitar la inscripció. L'última convocatòria estarà condicionada a l'aprovació dels fons de formació per a l'ocupació, ja que està previst aprovar per a aqueixes dates el Pla Agrupat de Formació Contínua.

Les dades de 2019 revelen l'important desplegament escomés per la Diputació de València en la formació dels empleats públics. Així, més de 7.000 treballadors van realitzar alguns dels 223 cursos impartits. Sobreïx la satisfacció general expressada per més del 90% dels alumnes.

La Diputació de València ha subvencionat més de 12.000 mediacions sobre habitatge i família entre 2015 i 2019, fruit de convenis anuals amb els col·legis d'advocats de València (ICAV), Alzira i Sueca i a través dels ajuntaments i els propis òrgans col·legiats. D'esta forma, milers de ciutadans han evitat, de manera gratuïta, execucions hipotecàries o conflictes generats per separacions, custòdies o herències amb estos procediments extrajudicials que es mantindran enguany.

En el passat exercici, el de 2019, la corporació provincial va destinar prop de 435.000 euros a estos convenis amb els col·legis d'advocats, que es van traduir en 1.300 mediacions en l'ICAV, 70 en el Col·legi d'Advocats d'Alzira i 61 en el Col·legi d'Advocats de Sueca. En l'històric dels cinc anys, València acumula 10.162 serveis de mediació subvencionats per la Diputació, als quals cal sumar 1.627 serveis a Alzira i altres 278 a Sueca.

Existixen dues vies per a sol·licitar els serveis d'intermediació hipotecària i familiar: acudint als ajuntaments de cada municipi o directament a través dels col·legis d'advocats de València, Alzira i Sueca, que posseïxen delegacions en cada partit judicial. El servei es presta als municipis i, a través dels ajuntaments, que només han d'adherir-se gratuïtament al conveni, als veïns de cada poble.

Un servei premiat

Esta contribució de la Diputació a la promoció de la mediació com a mètode alternatiu per a resoldre conflictes ajuda directament a persones i famílies que han deixat de pagar les quotes del seu préstec o preveuen que no podran pagar-les, així com aquelles en risc de desnonament. Els advocats assessoren els ciutadans i negocien amb els bancs per a aconseguir frenar estos desnonaments; tramitar lloguers socials; trobar alternatives com a dacions en pagament, quitacions del deute o renegociació dels préstecs; i denunciar condicions abusives en cas que existisquen per part dels bancs.

Quant a la mediació familiar, els supòsits més comuns en els quals s'actua són la revisió dels acords sobre fills en separacions o divorcis; problemes en les relacions de pares i fills; conflictes econòmics familiars per herències o altres motius; disputes per la cura de persones dependents o majors; i en general qualsevol problema de convivència familiar o enfrontaments ocasionats després de la ruptura de les parelles.

El president, Toni Gaspar, va rebre este dimarts el premi Berní i Català que l'ICAV concedix a la Diputació de València per la seua contribució a la mediació. En paraules de Gaspar, “apostem per la mediació enfront d'aquelles persones que s'obstinen a fer del conflicte l'escenari per a gestionar controvèrsies”. El responsable provincial recorda que “este servei va nàixer en un moment de crisi econòmica, ajudant a milers de famílies al fet que no perderen la seua casa”.

El servei de mediació es presta en 16 poblacions de 14 demarcacions judicials, i acaba arribant a més de 200 municipis que s'han adherit al conveni de la Diputació amb els col·legis d'advocats.