La Diputació de València va presentar ahir a la nit a Picassent, el segon capítol de la sèrie documental "València és Música" produïda per la Institució i que emetran diferents televisions de la Comunitat Valenciana en els pròxims mesos.

L’acte es va celebrar al Saló d’Actes de la Societat Artístico-Musical de Picassent, dins la Setmana del Soci, i va comptar amb membres de la corporació municipal, entre ells l’alcaldessa de la localitat, Conxa Garcia, i el regidor de Cultura, Jaume Sobrevela, a més de la pròpia Junta Directiva de la Societat, i nombrosos veïns de la localitat.

L’acte va ser presentat pel President de la Societat Artístico-Musical de Picassent, Francesc Morató, que va agrair públicament la Diputació de València pel reconeixement que suposava dedicar tot un documental a la banda i el seu poble, per l’Alcaldessa de Picassent i per Josep Vidal, cap del Servei de Cultura de la Diputació de València que va destacar que “València és Música és una fotografia fidel del nostra patrimoni cultural i de la riquesa musical dels nostres pobles i comarques”.

Un projecte audiovisual que apropa a l'espectador a l'impacte cultural i social que les bandes, societats musicals i orquestres valencianes suposen per a la província de València. Rodada amb l'última tecnologia audiovisual, -recursos terrestres i aeris dels enclavaments més emblemàtics, en aquest cas, del municipi de Picassent-, que ha comptat amb l'assessorament musical d'experts musicòlegs valencians i la direcció artística del mestre Victor Sòria.

"El fet, explica Soria-, d'obtenir una menció d'honor al Certamen de la Diputació, és més que un simple premi. És la constatació d'interpretar la millor música. En el dia a dia de les bandes de música el més important són els músics. Els directors podem fer un milió d'assajos, però si els músics no responen i no s'esforcen, les coses no funcionen. En el nostre, els músics estan molt implicats ".

En paraules de Conxa García, alcaldessa de Picassent, per a l'ajuntament no es tracta d'un simple homenatge, sinó de mostrar la qualitat interpretativa de les bandes, associacions musicals i orquestres, a el temps que posàvem en valor la idiosincràsia dels municipis. "Era un repte que no només es gaudís d'un concert sinó que es relatés on passa el concert i evidentment cada banda té un territori amb unes característiques pròpies i la seva idiosincràsia. És, a la fi i al el cap, una altra forma de posar en valor la música. Crec que serà una sèrie que va donar molt que parlar pel que fa a conjungar música, territori i tot el que passa aquí a València que és molt ".

Més de cent anys de tradició musical

És coneguda la tradició bandística del municipi de Picassent. Una dilatada trajectòria en la qual aquesta banda ha participat en un ampli nombre de concursos i certàmens artístics. Amb Escola de Música (223 alumnes en el present curs), la Societat compta amb Orquestra Jove, Orquestra de Cambra, Banda Jove i Banda Simfònica.

A més, cal destacar que recentment un jove de la societat musical ha estat seleccionat per l’Orquestra Nacional de Romania i el 4 de març quatre músics de trompa d’aquella actuaran amb l’Orquestra de Radio Televisió Espanyola.

Este documental forma part d'una sèrie documental de 17 lliuraments dedicats a les societats musicals guanyadores del Certamen de Bandes de la Diputació de València, i té com a protagonista a la Societat Artístico-Musical de Picassent, que va obtenir el Primer Premi amb Menció d'Honor a la Secció Primera del Certamen de Bandes 2017.

La Diputació de València finançarà enguany noves obres de conservació al Castell de Corbera. En l'actualitat es troba en fase de licitació, després de la pertinent autorització de la Direcció General de Cultura, l'actuació destinada a consolidar els fragments de muralla més deteriorats del castell. L'obra suposarà una inversió de 275.000 euros, que sumada a la resta d'actuacions subvencionades per la Diputació des de 2016 aconseguix els 460.000 euros.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, que ha visitat este dijous el Castell de Corbera al costat de l'alcalde, Vicent Marrades, el diputat de Patrimoni, Andreu Salom, i la diputada i regidora de Corbera Mentxu Balaguer, ha assegurat que “la intenció és continuar invertint a poc a poc en la conservació d'este bé d'interés cultural, escometent accions que amb el temps permeten recuperar l'ús del castell”.

Des de juny de 2016 s'han realitzat 5 sondatges arqueològics per a determinar, a través d'una memòria científica, l'estat del castell, adquirit per la Diputació al desembre de 2003. A més de comprovar la deteriorament en algunes zones sobre les quals s'ha actuat o es preveu actuar, les excavacions van deixar al descobert una muralla del segle XI, restes de ceràmica romana i islàmica, els estables i part de l'aljub del castell i fins a una moneda de plata en la qual apareix representat Jaume I.

Estes actuacions, així com les intervencions d'urgència per a salvaguardar els murs i desviar les aigües pluvials cap a punts d'evacuació exterior, han sigut finançades per l'àrea provincial de Patrimoni, que en 2020 executarà l'obra de consolidació de la muralla. A més, els tècnics provincials tenen redactat el Projecte de Consolidació Geològica, que requerix igualment l'autorització de la Generalitat per a actuar, en un futur, sobre la muntanya en la qual es va alçar l'edificació.

El Castell de Corbera és un dels 18 edificis propietat de la Diputació de València amb diferents graus de protecció, com el Covent de Llutxent, l'Ermita de Barraix, la Beneficència o la plaça de bous de València, entre altres.

El BOP núm. 25, de 6 de febrer de 2020, publica la justificació de la subvenció d'Instruments Musicals destinada a entitats musicals de la província de València.

Han finalitzat recentement les obres de condicionament i ampliació de la plataforma a la carretera CV-656, per part del Servici de Construcció i control de la qualitat. Aquest tram està delimitat entre els PK 0+000 i 4+075. La carretera connecta les províncies de València i d'Alacant. Els 4 km primers discorren dins de la província de València, i la resta per la província d'Alacant, on finalitza a la Autovía A‐31.

El tram que transcorre per la província de València presentava les següents característiques:

• La vía constava d'una sola calçada, amb un ample mig d'uns 5 metres, i dos carrils de circulació, un per cada sentit, sense vorals, i tot això en conjunt feia que la plataforma resultara insuficient.
• Malgrat que la carretera no presentava un traçat especialment sinuós, existien algunes corbes significatives al llarg del recorregut. A més, hi ha diversos accesos a camins agrícoles.
• Ferm insuficient per al trànsit de vehicles pesats que soporta la carretera, i en mal estat de conservació.
• Problemes de drenatge greus com a conseqüència de què l'àmbit d'actuació es troba en una zona sensiblement plana, antropitzada per la transformació agrícola, i amb una xarxa de drenatge difusa, sense cauces principals. Aquestes condicions provoquen a la carretera problemes de drenatge i amb els diferents episodis de plutges que es produeixen a la zona, fan que s'inunde i siga precís tallar-la per a dur a terme les tasques de neteja del material acumulat.

L'obra ha consistit a una ampliació de la secció actual fins a una secció 6/8 amb carrils de 3 m, vorals d'1 m i berma de 0,5 m. A més, s'ha millorat el traçat en planta i en alçat, amb la millora del radi de totes les corbes. Degut als problemes de drenatge que hi havia actualemnt a la carretera, la rasante d'aquesta s'ha elevat uns 50 cm respecte de la cota anterior, raó per la qual ha calgut tallat la via durant l'execució de les obres.

Al mateix temps, s'ha millorat i augmentat la capacitat de drenatge de la via, tant transversal com longitudinalment, però mantenint la ubicació dels punts de desguàs actuals i incloent-ne de nous.

Les obres de drenatge transversal consisteixen a recollir l'aigua a la vora esquerra de la carretera mitjançant canals de recollida i passar-la a l'altra part de la plataforma a través d'una bateria de tubs en paral·lel que desemboca en un canal d'eixida que actúa de tranquilitzador i que funciona com un aocador lateral.

S'ha millorat de forma substancial el drenatge longitudinal per a recollir l'aigua caiguda sobre la calçada i el cabal que prové dels màrgens, mitjançant cunetes de grans dimensions.

S'ha ajustat la senyalització vertical i horitzontal de la via a la nova geometria, s'ha procedit a la disposició de barrera de contenció de vehicles per a la protecció dels desnivells generats per terraplens en zonas puntuals i en els elements del drenatge transversal canals-abocadors.

S'ha realitzat el desviament dels serveis aeris de tendut de MT i BT que afectaven el seu creuament amb la carretera i la reposició d'accesos afectats per l'actuació, mitjançant pasos salva-cuneta.

S'ha realitzat el condicionament dels trams de carretera antiga amb l'aport de terra vegetal i plantant diferents espècies de plantes i arbusts per afavorir la regeneració i integració de l'actuación a la zona.

La inversió realitzada és de 1.906.271,51 € i les obres han tingut una duració de  7 mesos.

Amb aquesta intervenció, l'Àrea d'Infraestructures de la Diputació de València s'ha plantejat com a objectiu fonamental aumentar la seguretat viària dels diferents modes de transport i realitzar actuacions que redunden directament en benefici de la ciutadania.

El BOP núm. 25, de 6 de febrer de 2020, publica la justificació de la subvenció d'instruments musicals destinada a entitats musicals de la província de València (vore document adjunt).

El període de cobrament dels tributs dels ajuntaments i altres entitats públiques que ho han delegat en la Diputació és de l'1 de març al 4 de maig del 2020, ambdós inclosos.

Els contribuents podran pagar en qualsevol de les següents entitats de crèdit col·laboradores.

També poden pagar per internet en la pàgina web de la Diputació de València: www.dival.es/gestion-tributaria/content/pagament-de-tributs.

Telèfon d'atenció al contribuent: 963 000 500

Anunci en el BOP de divendres 28 de febrer del 2020 (vore anunci)

La Diputació de València ha presentat este divendres, davant prop de 200 alcaldes i alcaldesses de la província, la proposta de nou Pla d'Inversions 2020-21, amb una dotació de 140 milions d'euros que duplica les ajudes als municipis per a infraestructures i serveis i constituix “la major inversió de la història” de la corporació als pobles valencians.

Així ho ha manifestat el president, Toni Gaspar, en l'acte multitudinari que ha tingut lloc al Palau Alameda. “Cada ajuntament de menys de 50.000 habitants disposarà de més recursos econòmics per a millorar el seu municipi, i seran els alcaldes i alcaldesses, al costat de les corporacions locals, els que decidisquen quines són les necessitats dels seus pobles i, per tant, a quines obres o actuacions destinen els diners”.

Acompanyat pel vicepresident i responsable de Cooperació Municipal i Cohesió Territorial, Carlos Fernández Bielsa, el president ha destacat la “important reducció de la burocràcia en la tramitació de les ajudes, fruit d'unificar diferents línies en un gran pla que ens permet ser més eficients i demostrar la capacitat transformadora i modernitzadora de la Diputació”.

Gaspar ha coincidit amb Bielsa a l'hora de posar en valor els principis d'autonomia, justícia, igualtat, eficàcia i sostenibilitat sobre els quals es basa esta proposta de pla bianual d'inversions que multiplica per dos, de 35 a 70 milions anuals, les ajudes directes als municipis. De l'explicació de la fórmula per a repartir les ajudes s'ha encarregat el diputat de Cooperació Municipal, que ha advertit als alcaldes i alcaldesses que la quantitat assignada a cada municipi “és pràcticament definitiva, encara que serà provisional fins que es concrete la informació sobre els plans d'igualtat i mobilitat”.

Els criteris

Carlos Fernández Bielsa ha detallat els criteris que justifiquen les quantitats finals incloses en la proposta de Pla d'Inversions de la Diputació, amb una part fixa, prorratejada de manera equitativa entre els 264 ens locals, que suposa el 34% dels 140 milions d'euros. A més, el 30% de l'ajuda es concedix en funció de la població i el 10% segons la superfície.

Les principals novetats són l'increment d'un 5% en les ajudes si el municipi ha desenvolupat el seu propi pla d'Igualtat; un 2% més pel desenvolupament d'un pla urbà estratègic; un 1,5% vinculat a tindre un pla de mobilitat sostenible i un altre 1,5% d'aportació específica per a municipis amb platges o litoral, recolzant als que patixen l'habitabilitat estacional.

Una altra novetat ressenyable, que afecta la suma total d'este pla bianual, és el 10% (14 milions d'euros) que s'adjudicarà de manera opcional a projectes que tinguen en compte els objectius de desenvolupament sostenible inclosos en l'Agenda 2030 de l'ONU i el govern estatal.

Els criteris objectius que es mantenen en la fórmula són la taxa de desocupació dels municipis (5%), el cost per la prestació de serveis públics (5%), l'existència de nuclis històrics amb valor patrimonial (2%), formar part del Pacte de les Alcaldies (2%) i una mesura correctora del 2% que reconeix l'esforç fiscal dels municipis en els quals es paguen més impostos.

En paraules de Bielsa, “el nou pla d'inversions suposa un esforç pressupostari per a dotar amb molts més recursos un programa unificat d'inversions en obres i serveis que dóna resposta a les necessitats dels municipis, el 70% amb menys de 5.000 habitants, amb dificultats per a resoldre les gestions diàries i amb dependència de les inversions supramunicipals”.

Per comarques

Els responsables de la corporació provincial han comunicat als alcaldes i alcaldesses el muntant que rebran d'este pla bianual d'inversions, amb el qual poden planificar les actuacions de millora que executaran en els seus municipis en els pròxims mesos. Per comarques, l'Horta rebrà 30.936.124 euros, dels quals 15.002.526 s'invertiran en municipis de l'Horta Nord i 15.933.598 euros a l'Horta Sud.

Per als 30 municipis de La Safor hi ha assignats 13.912.224 euros, mentre que la Vall d'Albaida rebrà en el seu conjunt 14.225.102 euros. La Ribera comptarà amb més de 27 milions d'euros per a 2020-21, dels quals 19.404.531 euros pertanyen a la Ribera Alta i 7.764.464 euros a la Ribera Baixa. La comarca de La Costera, per part seua, es beneficiarà d'ajudes per valor de 9.066.290 euros, el Camp de Túria disposarà de 10.653.467 euros i el Camp de Morvedre de 5.988.458 euros.

Quant a les comarques d'interior, on trobem l'àmplia majoria dels municipis menys poblats, el nou model de gestió provincial garantix els recursos per a millorar la qualitat de vida en estes localitats, amb 7.778.259 euros per als pobles de La Serranía, 5.459.457 euros per als de Requena-Utiel, 5.039.172 euros per a la Hoya de Buñol, 3.390.646 euros per a la Vall d'Ayora-Cofrentes, 3.716.286 euros per a la Canal de Navarrés i 2.665.512 euros per a les poblacions del Racó d'Ademuz.

La Diputació de València participa, a través de les brigades forestals de Divalterra i el Consorci Provincial de Bombers, en la 19ª Jornada de Portes Obertes sobre Emergències i Seguretat Pública, que se celebra en la zona dels Alts Forns de Port de Sagunt.

El president Toni Gaspar, ha estat present en esta jornada, i ha destacat “la coordinació entre els diferents organismes implicats en la gestió de les emergències, sota la coordinació de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències de la Generalitat”.

La trobada, organitzada pel Centre de Coordinació d'Emergències (CCE) de la Generalitat Valenciana amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, compta amb la presència de 22 organismes competents en matèria de seguretat i emergències.

D'esta manera, són més de 300 els professionals desplaçats al municipi del Camp de Morvedre, amb l'objectiu de mostrar a la ciutadania tant les seues tasques diàries com les accions que duen a terme quan intervenen en una emergència.

Brigades i bombers de Diputació

Les brigades forestals de Divalterra compartixen espai durant la Jornada amb el Consorci Provincial de Bombers de la Diputació de València. Els components de les brigades BD Serra i BD València II han explicat als visitants el seu treball de prevenció d'incendis i han mostrat la maquinària utilitzada habitualment per a les tasques de silvicultura, com a desbrossadores, perxes i motoserres, així com els seus vehicles.

Així mateix, s'han exposat els equips de protecció individual (EPI’s) i complements de seguretat que utilitzen en les intervencions d'emergència; tant en incendis forestals com en inundacions.

Per part seua, el Consorci Provincial de Bombers ha dut a terme un simulacre d'accident de trànsit múltiple on s'ha mostrat com s'actua en estos casos en coordinació amb altres organismes, i com s'excarcera a les víctimes.

Multitud d'activitats

La jornada ha comptat amb una àmplia programació d'exhibicions i tallers a càrrec dels diferents organismes participants. Així, en la zona d'exposicions s'ha pogut visitar, entre altres, un camió autobomba i un tot terreny del Servei de Bombers Forestals de la Generalitat o el camió de Lloc de Comandament Avançat (PMA), que s'utilitza com a centre d'operacions durant les emergències.

També s'han programat exhibicions i tallers a càrrec de Aemet, l'UME, el servei d'Emergències del Centre de Coordinació de la Generalitat, la Policia Local de Sagunt i la Federació d'Espeleòlegs de la Comunitat Valenciana, entre altres.

Per part seua, l’Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències ha donat a conéixer tot el seu dispositiu en el transcurs de la Jornada a través de la Unitat de la Policia Nacional adscrita a la Comunitat Valenciana, diferents grups de voluntaris de Protecció Civil, la plataforma 112 CV, el servei de Seguretat Radiològica, la Unitat de Bombers Forestals de la Generalitat, l'Institut Valencià de Seguretat Pública i Emergències (Ivaspe) i el Centre de Coordinació d'Emergències. 

La diputada de Benestar Social i Qualitat Democràtica, Pilar Sarrión, ha rebut en la seu central de la Diputació de València a l'alcaldessa de Villar del Arzobispo, Mª Ángeles Beaus, que ha estat acompanyada per la regidora de Benestar Social de la localitat, Mª Carmen Sarrión. Al llarg de la trobada, s'han analitzat les necessitats socials més importants que té en aquests moments el municipi dels Serrans.

Des de 2016 el Muvaet col·labora amb els voluntaris de la Wikipedia per alliberar continguts i difondre la cultura tradicional valenciana a l’enciclopèdia en línia més consultada del món.

Wiki Loves Folk es un concurs fotogràfic de festes populars a l’àmbit espanyol convocat per Wikimedia España. Des de 2017, el Museu Valencià d’Etnologia, junt a Wikimedia España, Amical Wikimedia i amb la col·laboració de l’Associació d’Estudis Fallers, organitza, dins d'esta convocatòria anual, un concurs especial sobre Falles amb l'objectiu d'ampliar les imatges existents en la Wikipedia sobre esta festa.

El Museu Valencià d’Etnologia proposa eixir al carrer, gaudir de la festa, fer fotos i compartir-les en el repositori d'imatges de la Wikipedia, l’anomenat Wikimedia Commons. El període per a pujar les fotografies  comprén del 20 de març fins al 30 d'abril de 2020. El sistema de pujada és molt fàcil i intuïtiu, però en cas de tindre dubtes la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia ofereix la seua ajuda per a poder fer-ho amb èxit.

Un jurat triarà als guanyadors en les dos categories establides: millor foto d'una falla i millor foto d'una activitat fallera. Els premis són dos lots de llibres formats per publicacions del Museu Valencià d’Etnologia entre els quals es troben catàlegs emblemàtics com Inventant la tradició: indumentària i identitat, però enguany també s’afegeix una #Etnototebag, la borsa de la campanya Cap un Museu Sostenible (#CapAUnMuseuSostenible), i el Joc de taula Espanta la por. Així mateix, les fotografies participaran en el concurs Wiki Loves Folk de Wikimedia Espanya amb importants premis en forma de material fotogràfic.  

La convocatòria del Wiki Loves Folk especial Falles 2020 es pot consultar en la Viquipèdia, a la pàgina:  

https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Falles_2020