La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis d'Investigació presentarà el divendres 1 de novembre, a les 18.45 hores, en el marc de la Plaça del Llibre de València, les seues últimes publicacions de poesia valenciana: l'obra completa de Marc Granell, Jaume Pérez-Montaner i Josep Piera, i la reedició de Primera soledad, única obra poètica de Vicent Andrés Estellés en castellà.

El recital, sota el nom La poesia valenciana contemporània: Estellés, Granell, Pérez-Montaner i Piera, correrà a càrrec de Vicent Camps i també està prevista la presència i intervenció de Mª Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació, al costat dels tres poetes vius, Granell, Pérez-Montaner i Josep Piera. L'acte tindrà lloc al recinte de la Plaça del Llibre, a la plaça de l'Ajuntament de València, i l'entrada serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de l'espai.

Granell,Poesia completa (1976-2016)

Autor d'una obra de caràcter cru i pessimista, al present volum es podran trobar la diversitat de temàtiques tractades per un dels més grans poetes valencians contemporanis durant quaranta anys. Des de l'amorosa Versos per a Anna, a obres més socials com Refugi Absent.

Marc Granell (València, 1953) és un destacat poeta i traductor valencià. Fundador, juntament amb Josep Piera i altres, de Cairell, el 1976 guanya el Vicent Andrés Estellés per Llarg camí llarg i el 1980 s'emporta l'Ausiàs March amb Materials per a una mort meditada. Després d'una aturada als anys huitanta, el 1991 torna amb Fira desolada i el 1998 publica Versos per a Anna, un dels seus poemaris més reixits.

Primera soledad

Vicent Andrés Estellés publicà el 22 de desembre de 1988 Primera Soledad, en Edicions Alfons el Magnànim, el seu únic llibre de poesia editat en castellà. Esta obra havia estat escrita entre els mesos de març i maig de l'any 1956, i havia romàs inèdita fins que fou publicada trenta-dos anys després, amb una clara separació entre la cronologia de la seua escriptura y la seua edició.

L'elaboració del poemari havia estat motivada i condicionada per la mort de la seua primera filla, Isabel Andrés Lorente, ocorreguda la matinada del primer dia de març de 1956, als tres mesos d'haver nascut. Sense cap dubte, estos aspectes singulartizen l'obra dins de la llarga i extensa trajectòria del poeta nascut a Burjassot el 4 de setembre de 1924, i mort a la ciutat de València el 27 de març de 1993.

L'estudi introductori amb què s'acompanya esta segona edició del poemari, primer, aprofondeix en la producció inicial en castellà del autor al llarg dels anys quaranta; després, revisa l'escriptura en llengua catalana dels anys cinquanta anterior i simultània a 1956; i, finalment, analitza l'obra reeditada ara.

Jaume Pérez-Montaner

La poesia de Pérez-Montaner gaudeix d’una gran acceptació des del seu primer títol; és un poeta que ha absorbit amb lucidesa i depuració els recursos de la millor poesia del segle XX, tant dels anglosaxons com de la resta d’autors europeus, sense excloure-hi els clàssics. La seua dicció natural produeix una grata seducció en la seua poesía, la qual ens connecta inèditament en una crítica consciència de món que el poeta humanitza i, de llibre en llibre, ens mostra com la seua evolució vital transforma la lectura amb esclats de perplexitats i emocions.

Amb la publicació d’esta obra, el lector podrà endinsar-se en la seua poesia, des de les seues primeres publicacions fins a les darreres, on sembla constant l’exploració d’una memòria feta de records estratificats, que van desfent-se en entrellaçar-se els uns amb els altres.

Pérez-Montaner va nàixer el 1938 a l’Alfàs del Pi (la Marina), de jove va viure uns anys a Alcoi abans de traslladar-se a València en la universitat de la qual es va llicenciar en Filosofia i Lletres. Per la seua adscripció en l’antifranquisme es va enfrontar a alguns conflictes amb el règim, fet que el condiciona a eixir a l’estranger durant uns anys. Així, ha estat professor universitari en diverses ciutats d’Estats Units, com també en alguna universitat llatinoamericana fins que el 1977 va tornar i es va incorporar a la Universitat de València com a professor de literatura catalana.

També ha conreat la crítica i l’assaig literari dedicats, de manera especial, a interpretar la poesia de Vicent Andrés Estellés, amb obres com ara Una aproximació a Vicent Andrés Estellés (1982), juntament amb Vicent Salvador, o El mural com a fons. La poesia de Vicent Andrés Estellés (2009). Con a traductor ha publicat obres de Barbara Kingsolver, i d’Anne Sexton i E. E. Cummings, junt amb Isabel Robles.

Josep Piera

Esta obra és una finestra que ens transporta d’una manera fascinant a un Mediterrani dibuixat i eternitzat amb els versos de Piera amb un recull que esdevé un passeig per les diferents etapes creatives de l’autor. Açò permet experimentar tot un seguit d’imatges que defineixen el món que viu i percep mitjançant l’exploració d’uns poemes que expressen i canten la riquesa de tot allò que comença i acaba.

Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, el poeta conscient de que ha sigut i el del goig per la celebració de cada tram de la vida. Així, recórrer estos poemes és cabdal per al lector que vulga compartir l’enteniment i el gaudi d’una de les mirades poètiques més representatives de la literatura actual. 

Josep Piera va nàixer a Beniopa, la Safor, el 30 de maig de 1947, comarca on fixa des de ben prompte la residència, a la vall de la Drova, a tocar de Barx, destí dels estius familiars. Pel fet de trobar-se en l’ambient literari dels novísimos, les primeres obres les escriu en castellà, però de seguida connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la Generació dels 70 i en serà un dels representants destacats al País Valencià.

Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell, notable exponent de l’obertura de la producció literaria de llavors, en sintonia amb la resta d’iniciatives culturals que marquen els anys de transició a la democràcia. La trajectòria literària de Josep Piera ha assolit un gran abast, atés que el conjunt de l’obra, a més de la poesia, comprén narrativa de ficció, llibres de viatges, memòries, traduccions, etc. El 1979 va guanyar el Premi Carles Riba i, el 1981, el Premi Josep Pla.

Mentxu Balaguer, diputada de Cooperació Internacional de la Diputació de València, s'ha reunit este matí amb Txema Peláez, president de la Mancomunitat de Municipis de La Ribera Alta i representants municipals de la Mancomunidad Trinacional Fronteriza Río Lempa de Guatemala, El Salvador i Honduras per a explorar vies de col·laboració per al desenvolupament econòmic i territorial inclusiu de l'ens compartit entre els tres països de centre amèrica.

La Mostra Internacional de Titelles a la Vall d’Albaida (MIT), que se celebrarà del 7 al 10 de novembre, estarà composta de 30 representacions de 14 companyies diferents en 19 municipis de la comarca. Així ho anunciaven a la presentació oficial de tota la programació, que es duia a terme a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida. Junt amb el president de la Mancomunitat, Vicent Gomar, també participaven el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; i la directora artística de la MIT, Marisol Limiñana.

Gomar obria l’acte agraint “el treball i l’esforç que fan tots els pobles de la Vall d’Albaida, personal de la Mancomunitat i administracions públiques per tirar endavant esta Mostra que ja compleix 35 anys d’història i que treballa des del municipalisme i fent cultura entre tots”. “El món del titella i del teatre d’objectes són espectacles que sorprenen tant a majors com a menuts, i des d’ací anime a tothom a gaudir de la Mostra”, declarava Gomar.

Des de la Diputació de València, Xavier Rius destacava la unió de tots els municipis, siguen del color que siguen, en esta Mostra Internacional de Titelles que ha fet que la Vall d’Albaida siga reconeguda fora del territori valencià.

Per la seua part, Abel Guarinos incidia en la importància que té este tipus d’iniciatives amb les quals es defensa que la cultura arribe a tots els municipis, independentment de la seua població. Guarinos destacava també com un festival que va nàixer de manera modesta s’ha convertit a poc a poc en internacional i ha abastat a tota classe de públic.

Finalment, Marisol Limiñana, qui porta ja dos anys al capdavant de la direcció artística de la MIT, explicava que el festival no és internacional únicament per comptar amb artistes estrangers, sinó que moltes de les companyies nacionals han presentat els seus espectacles arreu del món, com és el cas de la companyia Javier Aranda, qui estos dies es troba a La Habana (Cuba). Serà justament esta companyia qui representarà ‘Vida’, una obra dedicada per al públic més adult, que demostrarà que els  titelles no són només cosa de xiquets.

Caràcter mancomunat

Totes les intervencions han coincidit en destacar el caràcter mancomunat de la MIT i la democratització de la cultura, ja que esta iniciativa permet que espectacles de qualitat i amb renom internacional arriben a poblacions molt menudes.

D’esta manera s’ha donat a conéixer la programació al complet. A la companyia txeca Pavel Smid ja anunciada al mes de juliol, s’afegeixen Festuc Teatre, La Tartana, Teatro Gorakada, La Carreta Teatre, La Gotera de Lazotea, Teatre a mà, Vudú Teatre, Centre de Titelles de Lleida, Xirriquiteula Teatre, Xavi Lozano, Companyia Javier Aranda, Cazando Gamusinos i Companyia Lucas Escobedo.

Estes companyies procedents de la Comunitat Valenciana, País Basc, Catalunya, República Txeca, Madrid o Aragó realitzaran fins a 30 representacions, per a tots els públics, a 19 municipis de la comarca: Benigànim, Montaverner, Atzeneta d’Albaida, Aielo de Malferit, Salem, l’Olleria, Otos, Montitxelvo, Fontanars dels Alforins, Castelló de Rugat, Ontinyent, el Palomar, Ràfol de Salem, Albaida, Alfarrasí, Fontanars dels Alforins, Agullent, la Pobla del Duc i Quatretonda.

Cal destacar que el diumenge dia 10, la Companyia Lucas Escobedo representarà ‘YOLO’ a la capital de la Vall d’Albaida, una activitat organitzada per l’Ajuntament d’Ontinyent i que encara que no està inclosa a la MIT, s’ha fet ressò al tractar-se també d’una oferta cultural dins del teatre d’objectes. ‘YOLO’ es una producció del Teatre Escalante de la Diputació, que s’ha convertit en el millor espectacle de circ en la segona edició dels premis Arts Escéniques Valencianes.

Període de cobrament dels rebuts de la taxa de tractament de residus del Consorci Àrea de Gestió V5, corresponents a l'exercici 2019: entre els dies 4 de novembre de 2019 i 7 de gener de 2020, ambdós inclosos.

Els contribuents hauran d'efectuar el pagament en qualsevol de les entitats de crèdit col·laboradores següents:
- Banco Bilbao Vizcaya Argentaria - Caixabank
- Banco Santander - Caixa Ontinyent
- Banco Popular Español - Cajamar
- Bankia - Caixa Popular
- Banc Sabadell - Caixa Rural de Torrent

També podran pagar a través d'Internet en la pàgina web de la Diputació de València: www.dival.es/gestion-tributaria/content/pagament-de-tributs.

BOP, dijous 31 d'octubre de 2019 (vore anunci)

Andreu Salom, diputat de Patrimoni, ha rebut aquest dijous a l'alcaldessa de Serra, Alicia Tusón, en la seu central de la Diputació de València. Durant la trobada, s'han tractat diferents vies de col·laboració institucional en assumptes relacionats amb el municipi del Camp de Túria.

L'historiador valencià Vicent Gabarda, expert en la repressió franquista en la Comunitat, ha arribat a un acord amb l'àrea de Memòria Històrica de la Diputació, que dirigix Ramiro Rivera, per a col·laborar en projectes i iniciatives que impulse la corporació provincial en este àmbit, en la línia marcada per l'ens provincial de recuperació de les víctimes i la seua memòria.

Gavarda és un referent fonamental per a memorialistes i familiars de víctimes a la província de València i la resta de la Comunitat, amb estudis que han contribuït a localitzar les restes de represaliats exhumats. El diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera, valora molt positivament este acord “pel bé de les famílies que encara busquen informació i una mà amiga que els ajude a tancar les seues antigues ferides”.

Vicent Gabarda és natural de Paterna, on es troben les restes de més de 2.000 persones represaliades, i compta amb una extensa obra sobre Memòria Històrica i repressió en terres valencianes; un material obligatori en molts camps relacionats, que inclou els volums que relacionen, per primera vegada, totes les víctimes en la Postguerra i la rereguarda republicana.

Entre altres esbrinaments fruit d'una vida dedicada a la investigació, especialment la de la repressió durant i després de la Guerra Civil, Gabarda va descobrir en 1985 que a Paterna s'havia afusellat a 2.238 persones en una antiga instal·lació de tir de més de 100 metres de llarg i 7 d'alt prop del cementeri, coneguda com el ‘Paredón d'Espanya’. Un dels llocs més foscos de la història del país que la Diputació, al costat de l'Ajuntament de Paterna, els familiars i els propietaris actuals dels terrenys, pretén convertir en memorial per a les víctimes.

El procés d'investigació de Vicent Gabarda, “amb el rigor i la serietat que li caracteritzen”, segons els responsables de l'àrea provincial de Memòria Històrica, resulta clau per als arqueòlegs que treballen en l'obertura de les fosses comunes de Paterna, en les quals la Diputació ha subvencionat en els últims tres anys l'exhumació de les restes de 747 represaliats.

El pati dels Scala de la Diputació de València ha tornat a fer gala de la seua condició de casa de la pilota valenciana, acollint este dijous la presentació oficial de la final de la V Copa Diputació de Raspall, que es disputarà diumenge que ve 3 de novembre a les 11.30 en el trinquet de Genovés, amb la retransmissió en directe de la televisió autonòmica.

L'acte ha comptat amb la presència del diputat d'Esports, Andrés Campos, el president de la Federació Valenciana de Pilota, José Daniel Sanjuan, i el president de la Fundació per la Pilota Valenciana, Pepe Soriano, així com tots els jugadors de la final de Raspall i les semifinals d'Escala i Corda.

Els aspirants al títol són l'equip d'Oliva format per Vercher i Brisca, i els representants d'Ontinyent, Pablo i Tonet IV. Brisca, vigent campió de la Copa Diputació, ha assegurat que “serà un partit molt complicat, en un trinquet xicotet, en el qual intentarem no donar-los opció de fer el seu joc”. Per part seua, Tonet IV, que ja va guanyar este prestigiós torneig en 2016, ha posat l'accent en el nivell dels seus rivals, “del millor de la Pilota en l'actualitat, per la qual cosa intentarem fer un bon partit”. Tots dos han agraït el suport que presta un organisme com la Diputació a l'esport autòcton.

Per part seua, el diputat d'Esports, Andrés Campos, ha volgut destacar “la defensa i la col·laboració de la Diputació amb un esport com la Pilota Valenciana, que forma part dels nostres valors i tradicions”.

Escala i corda

El mateix esdeveniment ha acollit la presentació de les semifinals de la XII Copa Diputació de Valéncia en la modalitat d'Escala i Corda. En la primera d'elles, que es disputarà el divendres 1 de novembre a les 18.30 en el trinquet de Sueca, s'enfrontaran les parelles Marc-Javi, de Montserrat, i De la Vega-Jesús, d'Almussafes.

La segona semifinal es disputarà el dissabte 2 de novembre, a la mateixa hora en el trinquet de Pelayo (València). Els vencedors de totes dues partides es veuran les cares en la gran final del pròxim dia 10 de novembre a les 11.30 a Guadassuar. 

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha rebut este dijous a l'alcalde de Font de la Figuera, Vicent Muñoz, en la seu central de la corporació en Plaza Manises. Al llarg de la trobada s'han abordat diferents assumptes relacionats amb el municipi de la Costera.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, s'ha reunit este dijous en la seu central de la corporació amb la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga. En la trobada s'han abordat temes relacionats amb els departaments de Cultura de totes dues institucions, en el marc de la col·laboració entre la Diputació i la Generalitat.