El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, presenta este dimecres dues noves exposicions amb les quals acostar-se a l'estudi de la naturalesa humana des de disciplines diverses, a través de les obres de José Morea i Cesare Pergola.

‘Moreatón’ repassa, fins al 24 de novembre, quaranta anys de trajectòria artística de José Morea. Una obra en la qual observem la representació de la mort, però sense fer d'ella un drama i en la qual destaquen tres mòmies pintades en Taormina per a la galeria milanesa Arteborgogna, exposades en el Cub del MuVIM. Un espai sempre disponible i que demostra, com ha indicat Glòria Tello, diputada del museu, que “el MuVIM no tanca mai i sempre hi ha alguna cosa a fer a tota hora”.  

“Amb esta exposició el MuVIM, com a hereu de la Sala Parpalló, salda un deute històric amb Morea”, ha volgut destacar Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, per a qui el Cub ha permés “aprofitar la potència de l'obra de Morea”, una confrontació de la mort juntament amb el repàs i celebració de la vida. I és que, les seues mòmies no transmeten dolor, sinó que inciten a la meditació”.

Topografies de l’ànima

En el mateix acte ha sigut presentada també ‘Topografries de l’ànima’, que podrà visitar-se del 17 d'octubre al 26 de gener de 2020 a la Sala d'Exposicions de l'Ajuntament de València (Carrer de l'Arquebisbe Mayoral, 1). Una mostra produïda pel MuVIM i que, a causa de les obres de renovació del sistema de climatització que està duent a terme la Diputació de València en les instal·lacions del museu, ha sigut programada en este espai municipal. Una col·laboració amb l'Ajuntament que no és nova, com ha indicat Rafa Company, director del MuVIM, i que ja es va produir amb el cicle expositiu 'La riuà 60 anys després'. Per a la diputada del MuVIM, Glòria Tello, "reafirma una línia de col·laboració que venia realitzant-se en l'àmbit tècnic, però que ara es trasllada a l'institucional i que demostra la bona sintonia entre les institucions".

Subtils línies serveixen a Cesare Pergola per a transformar les superfícies i rostres captats per grans mestres de la composició com Caravaggio i Ribera, transformant-los en polígons encadenats que ens creen una il·lusió de volum en les seues obres. Tota una investigació que ens permet “entrar en l'obra i veure la seua l'escenografia i arquitectura completa’, en paraules d'Amador Griñó.

En esta investigació, Pergola no es limita a l'espai i el volum en la pintura, la sèrie fotogràfica La Mesura del cos i els mappings de la sèrie Fantasmes rupestres conformen la investigació sobre la perspectiva i tanquen la trilogia que conforma esta mostra que serà inaugurada este dijous 17 d'octubre a les 20 hores.

Els efectius del Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) han extingit este estiu 44 incendis forestals, enfront dels 61 registrats en el mateix període de 2018, la qual cosa suposa una reducció del 27%. Durant la campanya estival, els bombers també han intervingut en més de 1.300 incendis de vegetació a les comarques de València.

En els últims tres anys, la inversió en gestió forestal per part de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació supera els 4,4 milions d'euros a les comarques valencianes. Amb esta quantitat es financen programes i actuacions de conservació, manteniment i aprofitament forestal, així com altres orientades a la prevenció d'incendis forestals.

En paraules de la presidenta del Consorci Provincial de Bombers, Mª Josep Amigó, “els esforços en gestió forestal sostenible i prevenció d'incendis de la Diputació i la Conselleria de Medi Ambient es veuen reflectits en esta disminució, en la qual ha pogut repercutir la inversió realitzada en este àmbit”. “La coordinació, la planificació territorial i l'aprofitament del territori són clau en la lluita contra els incendis”, ha afegit la vicepresidenta de la Diputació.

El Consorci ha comptat en esta campanya amb més de 660 efectius per a lluitar contra el foc. Al costat d'ells, 27 brigades de Bombers Forestals, 56 brigades de prevenció de la Diputació de València i mig centenar d'unitats de vehicles terrestres i mitjans aeris.

Inversió en material

Mª Josep Amigó també ha explicat el continu esforç inversor en material que està fent el Consorci de Bombers de València, incorporant enguany 2 noves Bombes Forestals Pesades (BFP) de cabina simple i 5 Bombes Urbanes Pesades (BUP) 4×4 de reforç en incendis forestals.

Estes inversions també han arribat al Lloc de Comandament Avançat (PMA), amb un vehicle que incorpora les últimes tecnologies, com a comunicacions a través de satèl·lit a llocs on la resta no arriben, equip informàtic que assegura connexió i gestió de qualsevol incident sobre el terreny i accés a les bases de dades cartogràfics de recursos, que està en marxa des de l'any passat. Tot això amb una inversió que supera els 3,2 milions d'euros.

Enguany, la Biblioteca i el Departament de Didàctica del Museu Valencià d’Etnologia (MUVAET) celebren els quatre anys consecutius de la campanya ‘Espanta la por! Per Tots Sants, monstres valencians’ amb una exposició i una completa programació d'activitats dirigides a públic adult i infantil.

L'objectiu principal és reivindicar, en relació a Tots Sants, moment molt influït per la festa nord-americana d'Halloween, l'existència en l'imaginari valencià de monstres propis com l'Home del Sac, les bruixes, la Quarantamaula, el dimoni o el Caro, així com fomentar la lectura de la literatura popular valenciana, on estos personatges són protagonistes de rondalles i llegendes.

La nova campanya s'ha creat en col·laboració amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), concretament amb l'alumnat del Grau de Disseny de Moda, coordinats per la professora Amparo Peguero. La Biblioteca del MUVAET va encarregar a este grup de joves dissenyadors que donaren vida a 9 criatures de la por valenciana a través del disseny de disfresses, amb dues versions, una per a xiquets i una altra per a adults. Les disfresses, que reinterpreten la nostra tradició, es podran visitar en l'exposició ‘Vestir la por: per Tots Sants, monstres valencians’ des del 17 d'octubre fins al 5 de gener de 2020.

Estos monstres de carn i ossos no sols protagonitzen la imatge de la campanya ‘Espanta la por 2019’, sinó també 9 vídeos tutorials que, de manera molt didàctica, ensenyen a les famílies i a les escoles com disfressar als més xicotets de la Quarantamaula, l'Home dels nassos o les bruixes més valencianes, entre altres, i que es poden consultar en el canal de You Tube del Museu Valencià d'Etnologia. (https://www.youtube.com/user/muvalenciaetnologia)

Àmbit didàctic i infantil

Està compost per tallers dirigits a escolars i famílies (en caps de setmana), on a més de descobrir les monstres de l'imaginari valencià, també es propicia una reflexió al voltant de la por i dels éssers fantàstics entre els més xicotets. Una por que a vegades ens fa tremolar però que en moltes ocasions es necessària perquè ens fa ser previnguts.

Quant a les escoles, al llarg d'estos anys s'han fet diversos tallers, una exposició sobre els monstres valencians, així com visites guiades o contacontes amb cançons. Quasi sempre dirigits a cursos de segon i tercer d'Infantil, i primer, segon, tercer i quart de Primària.

Àmbit d'adults i joves

Les pors dels adults es tractaran amb una gran varietat d'activitats. El programa aconsegueix noves propostes que conviden no sols a reflexionar sobre la por tradicional, sinó també a jugar amb ella. La xarrada del psicòleg Albert Soler analitzarà la conveniència dels contes de por i els monstres per al desenvolupament infantil, hi haurà dues sessions de contes per a adults i es jugarà amb la por a través de dues propostes molt interessants: el joc d’Escape room ‘Fugir de la casa de l’espart’, dirigit a majors de 16 anys, i el joc de taula ‘Espanta la por!’, una de les principals novetats d'enguany, que descobrirà als valents jugadors on s'amaguen els monstres valencians a través de les seues rondalles i unes proves carregades de diversió i una mica de por.

Activitats fora del museu

Per tercer any s'ha convidat a participar a les biblioteques públiques i els museus etnològics locals en esta campanya global pel territori valencià. Cada nova convocatòria supera l'acceptació de l'any anterior; en 2019 més de 100 centres s'han implicat per a realitzar el seu propi ‘Espanta la por’. A través de les recomanacions lectores i de les animacions a la lectura ajudaran a difondre l'imaginari valencià de la por de nord a sud del territori valencià.

Una campanya de col·laboració que cada any analitza els resultats i comparteix les experiències de tots els centres participants. Enguany el mapa ‘Espanta la por’ s'ha ampliat, dins del Pla Valencià de Foment Lector 2017-2021 ‘Llegim, llegim, llegim’ de la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques (Generalitat Valenciana), i compta amb el suport del Col·legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) que forma els professionals bibliotecaris valencians en esta temàtica.

En este projecte col·laboren amb el MUVAET: l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València (EASD), SARC–Cultura Diputació de València, Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteca (GVA), el Col·legi oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV) i el Gremi de Llibrers de València.

Activitats en el MUVAET

La programació infantilofereix una activitat didàctica per a les famílies els diumenges al matí (20 i 27 d'octubre i 3 i 10 de novembre) i un programa per a col·legis en horari escolar (des del 22 d'octubre de 2019 a gener de 2020). En esta activitat es farà un joc de disfresses i una visita a l'exposició ‘Vestir la por’ com a introducció al coneixement dels monstres valencians.

A més, s'inclouen quatre activitats per a públic familiar organitzades pel SARC: ‘Bruixotes’ (27/10) teatre de la companyia Corral de Paper, on tres bruixes han de rescatar un xiquet al qual no poden tocar. ‘De por’ (03/11), un concert per a famílies valentes que no tenen por de descobrir els monstres valencians en les cançons de Dani Miquel. ‘Contes sense por de monstres valencians’ (10/11), teatre de la companyia La Titella, per a viatjar en el temps per a conéixer monstres i bestioles de la nostra tradició oral. ‘On estan els monstres?’ (17/11) de la companyia Disparatario, que obrirà el Llibre dels Espantacriatures per a trobar-se amb els nostres monstres.

La programació per a públic adultes diversifica no sols per a tractar la por tradicional, sinó també les pors contemporànies. El dissabte 19 d'octubre, Víctor Labrado comptarà ‘Butonis, bubotes, tresors, encantades i reines mores’ a la sala d'exposicions ‘Vestir la por’. El divendres 25 d'octubre es presenta #EnVeuAlta, el conte ‘Marta és un donyet’, il·lustrat per Joel Miralles, amb textos de Sergi Morales. El segon número de la col·lecció ‘Espanta la por’ per a prelectors que han de conéixer escoles, biblioteques i famílies.

El dissabte 26 d'octubre, 2 i 9 de novembre ‘Fugir de la Casa de l’Espart’, un joc d'escapada a la Biblioteca del MUVAET per a majors de 16 anys. Una casa encantada, un succés real i només un camí per a fugir entre lectures de crims i misteris valencians. El diumenge 27 d'octubre es realitzarà una partida demostració del joc ‘Espanta la por!’, una novetat dirigida a públic de 8 a 100 anys, creat per a conéixer les rondalles valencianes i els monstres més dolents de la nostra tradició.

El divendres 8 de novembre, el psicòleg Alberto Soler realitzarà la xarrada ‘Les pors en la infància: comprenent-los per a ajudar-los’ per a analitzar les pors infantils i la influència que els monstres i els contes de por tenen en els més xicotets. I el dissabte 16 de novembre, Miquel Puig presenta ‘De rondalles i ferments’: a poqueta nit, un maridatge de narracions i cerveses de conte envoltats de vestits de por.

Un programa ple de noves relectures del nostre imaginari i emplenat de la més genuïna literatura tradicional valenciana. La nostra por pren protagonisme per a valencianitzar eixe Halloween, que encara que no ens agrade, ja va arribar fa temps per a quedar-se.

El MuVIM -com a museu consagrat i enfocat a preservar i donar a conéixer les idees que han fet possible el món modern- ha posat en marxa des del passat mes de setembre el programa didàctic ‘Nostres i il·llustres’. Per a l'equip del MuVIM, el propòsit del mateix és “donar difusió a 4 figures destacades de la Il·lustració valenciana que no han sigut prou reconegudes fins al moment”.

Des de setembre fins a desembre, l'objectiu és recordar la història dels il·lustrats Simón de Rojas Clemente, rellevant botànic, director del Real Jardí Botànic de Madrid i partícip del primer liberalisme; Joaquín Manuel Fos, industrial i gran coneixedor de la producció i comercialització de la seda; Isabel Ferrer Giner, filàntropa i fundadora de la Casa de l'Ensenyament de Castelló; i l'alacantí Francisco Javier Balmis, metge i difusor de la vacuna contra la verola.

Mitjançant píndoles informatives en xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) i tallers gratuïts dirigits a xiquets i xiquetes entre 5 i 12 anys, ‘Nostres i il·llustres’ pretén donar a conéixer la figura d'estos quatre il·lustrats. El primer taller organitzat el passat 15 de setembre va desbordar totes les previsions, comptant amb més de 50 participants. Una afluència que ha continuat en posteriors tallers, sent així més de 100 xiquets i xiquetes els que s'han acostat per a gaudir dels matins de diumenge en el MuVIM.

Els pròxims tallers es realitzaran els dies 20 i 27 d'octubre dedicats a la figura de Joaquín Manuel Fos i la important indústria valenciana de la seda a la València del Segle XVIII, sota el títol ‘Fos i la seda valenciana. Taller de dissenys tèxtils’. La programació prosseguirà al novembre amb el taller ‘Isabel Ferrer i altres dones il·lustres valencianes’ els dies 10, 17 i 24 de novembre; i ‘La volta al món amb Francisco Javier Balmis’ el 15, 22 i 29 de desembre.

Tots els tallers començaran a les 11.30 hores amb places limitades a 30 persones. El grup es conforma per ordre d'arribada al punt d'informació del vestíbul del MuVIM.

Més informació en www.muvim.es

El diputat responsable de les delegacions de Turisme i Bandes de Música de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha reivindicat aquest matí el valor de la música com a actiu turístic en la presentació de l'última cita del cicle de concerts “A Tres *Bandes”, que s'ha celebrat en el Cub dels Comarques de la Marina de València.

“La música és cultura i també una activitat que genera recursos econòmics a favor del turisme, ha manifestat el diputat i alcalde de Cullera, a més de destacar el “encert de les sis societats musicals protagonistes de ‘ A Tres Bandes’ en emprendre aquest projecte, en col·laboració amb les administracions, i exposar amb ell la excelència musical de sis grans bandes de tres comarques, en un punt de trobada de totes les comarques com és aquest espai situat en La Marina de València”.

El cicle de concerts ‘A Tres *Bandes’ va sorgir després de la creació de l’Associació Musical Buñol-Cullera-Llíria en 2017, que congreguen a les sis bandes considerades com la “èlit” de les bandes valencianes, i s'ha desenvolupat mitjançant una sèrie de concerts que conclouran amb la cita del pròxim 26 d'octubre en el Teatre de la Unió Musical de Llíria, protagonitzat per les bandes simfòniques de l’Ateneu Musical de Cullera, L'Artística de Buñol i la Unió Musical de Llíria.

En el programa col·laboren també els tres ajuntaments locals i la Diputació de València.

A l'acte celebrat hui en el Cub dels Comarques han assistit també els presidents de les societats musicals participants, els alcaldes de Cullera, Jordi Mayor, i Llíria, Manuel Civera, i el regidor de Cultura de Bunyol, Juan Luis Pallás.

El Palau de la Batlia ha estat l'escenari de la presentació a la premsa dels guanyadors i guanyadores dels Premis València 2019 de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació. Una edició en què s'atorguen 10 premis de les 11 modalitats convocades amb "una significativa presència de veus joves amb un futur prometedor", ha explicat el director de la Institució, Vicent Flor, qui s'ha mostrat satisfet per la presència d'autors més consolidats que han triat els Premis València com una forma de prestigiar la seua obra i donar-la a conèixer en altres àmbits.

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, Maria Josep Amigó, ha destacat que "el 60% de les obres publicades són en valencià a més de la consolidació dels premis, que amb el nom de València abasten ja el territori estatal". De fet, la meitat dels guanyadors i guanyadores dels premis són d'altres comunitats autònomes.

El lliurament dels premis a Jorge Fernández Gonzalo, Jovi Seser, Emili Bayo Juan, Ramon Guillem Alapont, José Ángel García Caballero, Jordi Peidro Torres, Marcos Yáñez, Marta Quintín Maza, Aina Garcia Carbó i Mario Vega Nogal se celebrarà a partir de les 19.30 hores d’este divendres a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència (c/ Corona, 36, València) i serà presentada per Eugeni Alemany, amb l'actuació del grup Al Tall i la rapsoda Lola Camps.

Publicació dels llibres

Edicions Bromera s’ha encarregat de la publicació dels llibres premiats en les modalitats de narrativa i poesia en valencià; Ediciones Versátil és la responsable de l’edició de les dues obres guanyadores en la categoria de Narrativa en castellà; Ediciones Hiperión s’ha encarregat dels premiats en la categoria de poesia en castellà; Andana Edicions publica el premi de novel·la gràfica, i la mateixa Institució Alfons el Magnànim ha editat els llibres d’assaig, que passen a formar part de la col·lecció Estudis Universitaris.

Els jurats que van atorgar els Premis València per a la seua edició de 2019 estaven presidits per Maria Josep Amigó i Xavier Rius i formats per Àurea Ortiz, Maria Josep Picó, Xavier Andreu i Juan Pecourt (assaig); Lourdes Toledo, Margarida Castellano, Enric Salom i Gonçal López-Pampló (narrativa en valencià); Félix José Palma, Susana Rodríguez Lezaun, José Luis Ferris i Eva Olaya (narrativa en castellà); Jaume Pérez-Montaner, Irene Mira, Margarida Cabanilles i Josep Antoni Fluixà (poesia en valencià); Jenaro Talens, Constantino Molina, Marta López Vilar i Jesús Munárriz (poesia en castellà); i Álvaro Pons, Cristina Chumillas, Vicent Josep Llobell (Sento) i Miguel Ángel Giner (novel·la gràfica).

Els premiats són:

Jorge Fernández Gonzalo (Madrid, 1982)obté el València d’assaig amb l’obraEl resto risible. Principis per a un materialisme humorístic, una obra de la qual el jurat ha valorat l'atreviment i la dimensió transgressora a l'hora de plantejar molt seriosament l'humor: "Es tracta d'una reflexió filosòfica molt profunda, però pròxima i alhora divertida, que combina les referències filosòfiques més complexes del món clàssic amb elements propis de l'humor i de la cultura de masses, com ara Monty Python o Jim Carrey", explica, tot destacant que "l'autor reivindica l'humor i la filosofia com a forma de coneixement". Fernández Gonzalo, professor de Filosofia en la Complutense, ha publicat llibres de poesia i assaig, entre els quals destaca Filosofía zombi (2011, finalista del premi Anagrama d'assaig) i Iconomaquia. Imágenes de guerra (2017, premi Málaga d'assaig).

Jovi Seser (Premi València de narrativa en Valencià) Un recull de relats obra de Jovi Seser titulat Pedres que han de ser remogudes obté el premi de narrativa en valencià. D'ell destaca el jurat la "qualitat literària que l'autor ha demostrat en un gènere gens fàcil com és la narrativa breu". Així, "la fragmentarietat es converteix en un valor afegit gràcies a la diversitat temàtica i d'estil". De l'obra també han destacat la capacitat de creació d'ambients i atmosferes, així com el ritme i la intensitat narrativa. Seser és periodista, escriptor i comunicador. Debutà amb dos volums de contes Sis contes i una novel·la incerta i Efectes secundaris (2011), i també ha publicat les novel·les Una història de ficció (2014), Últimes existències (2012) i El traductor (2015). A més ha fet incursions com a autor i adaptador en el món del teatre i el cinema.

Emili Bayo Juan (Lleida 1961).El premi València de narrativa en castellà se li ha concedit a Emili Bayo Juan per l’obra El mañana sin mí. Els membres del jurat ­­han destacat que “és una novel·la que sedueix al lector des de la primera pàgina per la seua força visual i l’originalitat de la trama, la intel·ligència de la seua estructura i, sobretot, per la construcció de tots els seus personatges, especialment, la del seu carismàtic protagonista, que acaba allotjant-se en les nostres vides”. De l’autor han lloat la seua “veu tan personal que, escriga el que escriga, trobarà molts lectors que l’escolten (i lligen)”. Este professor de llengua castellana d’un IES de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) fa més de vint anys que publica  novel·les; entre la seua obra destaquen: L’edat de les paraules (Premio Llorenç Villalonga de Novela), Puta Pasta (Premi Crims de Tinta, que atorga RBA), Prop de les bombes (Premi Gran Angular). Tan tuyo como la muerte i El mañana sin mí són les seues primeres obres en castellà. 

Ramon Guillem Alapont. El premi València de poesia en valencià ha estat atorgat a Ramon Guillem Alapont (Catarroja 1959) per l’obra Fugaç. El jurat va valorar “la senzillesa aparent o buscada d’una poesia que es basa en els detalls íntims, quasi intangibles. Ja des dels primers poemes va establint el contingut de tot el llibre, ‘La lluna minvant’, de John Dos Passos, el ‘bell instant’, de Valéry. Amb un estil no massa usual en la nostra poesia, l’autor aconsegueix crear petites espurnes d’emoció i interés ben profunds”. L’autor és tècnic de biblioteques i dirigeix la col·lecció de poesia d’Edicions Perifèric. Com a escriptor ha conreat tant la narrativa com la poesia, destacant del primer dels dos gèneres La cambra insomne (1992) i Com l’angèlica (2007). Ha obtingut per la seua obra nombrosos guardons com el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida (A foc lent, 2004). Entre la poesia, cal assenyalar els poemaris D’on gran desig s’engendra (1984), Premi Vila d’Alaquàs i La febre dels dies, Premi Maria Beneyto de l’Ajuntament de València, 2004.

José Ángel García Caballero (València, 1977) ha obtingutel premi de poesia en castellà amb el poemari El jarrón roto. Del llibre s'ha valorat "l'encertada mescla de la cultura clàssica grega amb la realitat contemporània, ja siga grega (Seferis) com hispana (Machado), amb un llenguatge extret d'allò quotidià i amb una utilització molt hàbil del vers de la família de l’hendecasíl·lab". Caballero és professor de Secundària i ha publicat els poemaris Llaves olvidadas (2010)i Buhardilla (2014).

Jordi Peidro Torres (Alcoi, 1965)és el guanyador, amb l’obra L'era d'Aquari, de la segona edició del premi de novel·la gràfica. El jurat va destacar “el desplegament narratiu i de recursos gràfics i compositius, assimilats des d’una òptica pròpia per al desenvolupament d’una història d’argument trepidant que sap barrejar l’exotisme amb l’aventura personal”. Peidro desenvolupa un bon nombre de projectes lligats al disseny i l’escriptura. En els darrers 35 anys ha escrit teatre, curtmetratges i ha il·lustrat novel·les, contes i llibres de text, entre d’altres. En el camp del còmic, durant la dècada de 1980 i 1990, va publicar els àlbums El ojo africano i La bahía del ahogado. Anys després, ja en 2014, va fer col·laboracions amb la revista Xiulit! i els àlbums San Francisco de Borja, duque y santo, El misterio del mundo solidario i Esperaré siempre tu regreso. Actualment està treballant en un nou còmic sobre la Guerra Civil.

Marcos Yáñez (Premi València Nova d’Assaig)(Segòvia, 1986). L'obra guanyadora en la categoria d'assaig per a joves és El bosc. Espill literari de l'ésser humà, de Marcos Yáñez Velasco. En ella el jurat va valorar l'originalitat del tema i la capacitat de l'autor per abordar-ho des d'una perspectiva transversal, que incorpora referents procedents del conservacionisme, la filosofia, el cinema i la literatura. "Mostra el bosc com un espai simbòlic, una construcció cultural des de la qual reflexionar sobre la societat, la política, les subjectivitats i la modernitat". Yáñez Velasco és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Salamanca i doctor en Humanitats i màster en Estudis Comparats de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra. Com a escriptor i divulgador de continguts culturals col·labora en diverses revistes i plataformes digitals.

Marta Quintín Maza (Saragossa 1989). La tortuga que huía del jaguar, de Marta Quintín Maza rep el premi València Nova de Narrativa en Castellà). El jurat va valorar“la bellesa del seu llenguatge amb ressons evolucionats del realisme màgic, la sàvia combinació de lirisme i acció i perquè, en definitiva, és una gran metàfora de la llibertat en clau de rondalla. I és a més un cant a la natura i una defensa de la seua supervivència”. Marta Quintín ha publicat dues novel·les: Dime una palabra (2012) i El color de la luz (2018).

Aina Garcia Carbó (Castelló de la Plana 1993).Pel que fa al premi València Nova de poesia en valencià, ha recaigut enguany sobre l’obra El cor heretge, d’Aina Garcia Carbó, de la qual el mateix jurat destacà que “mostra ja des dels primers versos un bon domini del ritme i l’expressió. Combina poemes magnífics i definidors d’una poètica personal. Amor filial i amor al país, a la terra”. Mestra d’Educació Infantil, està especialitzada en literatura infantil i juvenil i llibres. La seua primera publicació és de 2015, el poemari Rere la paraula, al que van seguir altres dins del gènere d’assaig i narrativa, de les que destaquen Nosaltres les fusterianes (2017) i Les detectives i el banquet de carxofa (2018).

Mario Vega Nogal (Oviedo, 1992) s'ha fet amb el guardó de poesia jove en castellà amb l'obra La mala conciencia, un llibre, en paraules del jurat, "madur per a un poeta jove, compromés amb el llenguatge poètic acurat i una sòlida estructura que revela un món real els conflictes que desperten en l'autor una mala consciència a la manera de Gil de Biedma en el seu celebrat llibre Moralidades. Mario Vega combina el seu treball com a editor amb la poesia i ha publicat Al umbral de las horas (2016).

La Diputació de València ha iniciat este dilluns en ADEIT una nova edició dels seus cursos formatius orientats a personal tècnic d'entitats locals i càrrecs electes, amb l'objectiu de millorar les capacitats de gestió i, en conseqüència, el funcionament de les administracions locals.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha participat en la sessió matinal, en la qual el catedràtic Manuel Villoria ha obert la tercera edició de l'itinerari DIVAL Directia dirigit a tècnics i responsables d'ens locals, amb la conferència titulada ‘Els valors com a guia de l'acció administrativa’. Gaspar també ha estat present, al costat de la responsable de l'àrea d'Administració General i diputada de Formació, Pilar Molina, en l'obertura de la primera sessió del programa de formació de càrrecs electes 2019, sota el títol ‘Organització i transparència’.

L'itinerari DIVAL Directia està dirigit a personal que ocupa llocs de responsabilitat de nivell directiu, des d'habilitats nacionals fins a responsables d'àrea o serveis que exerceixen el seu treball en entitats locals de la província i la pròpia Diputació. D'altra banda, el programa de càrrecs electes, coordinat per l'oficial major de la Diputació, Juan Jiménez, està destinat a regidors i regidores, alcaldes i alcaldesses, molts i moltes d'elles presents en esta sessió inaugural en ADEIT.

En 2019, més de 6.000 persones han realitzat algun curs de formació de la Diputació, procedents de 292 institucions locals, especialment ajuntaments i mancomunitats.

D'acord amb la clàusula cinquena i finalitzat el termini de presentació de sol·licituds, es publica la resolució corresponent, en la qual es declara aprovada la llista provisional de persones admeses i excloses i s'especifiquen els motius de l'exclusió.

Les persones excloses o omeses disposen de deu dies hàbils (fins el 6 de novembre inclòs), contats a partir de la publicació de la resolució per a presentar al·legacions (www.sede.dival.es/cultura).

D'acord amb la Llei 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, les persones sol·licitants seran identificades amb un codi compost per les xifres quarta, cinquena, sisena i setena del seu DNI més les lletres inicials del seu nom i cognoms.

El ple d'octubre de la Diputació de València ha començat, com ja succeïra al setembre, amb el record de les cinc dones assassinades per les seues parelles o exparelles en este últim mes. “Dana, Àngela, Silvia, Evelyn i Elena”, ha enumerat el president, Toni Gaspar, abans d'insistir que continuarà condemnant la violència masclista en cadascuna de les sessions plenàries de la corporació.

La sessió plenària d'octubre també ha seguit la línia d'enteniment que es va donar en el primer ple de la nova legislatura, amb dues declaracions institucionals i l'aprovació per unanimitat de sengles propostes per a instar a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) a invertir en la neteja de llits de rius i barrancs, en previsió de nous episodis de pluges; i destinar nous recursos als municipis de les comarques d'interior en la lluita contra la despoblació.

Començant per les propostes, la del diputat popular Avelino Mascarell, reclamant el suport provincial als municipis afectats per la DANA i la petició al Govern de valorar futures accions per a previndre els efectes d'estes pluges intenses, va trobar el suport de la resta de grups, així com deixar sobre la taula la proposta del popular Ximo Segarra sobre la garantia dels serveis a les comarques afectades per la bretxa poblacional, especialment el Racó d'Ademús. El motiu, acceptat per tots els grups, és elaborar un pla més ampli que done cobertura a totes les comarques de l'interior, amb el pressupost en mà de la nova delegació de Despoblació rural que dirigeix Ramiro Rivera.

També ha sigut unànime l'aprovació del conveni de col·laboració entre la Diputació i la Generalitat per al manteniment del col·legi Luis Fortich, de titularitat provincial, fins i tot l'acord sobre la conveniència d'utilitzar drons en zones agrícoles per a protegir els interessos dels productors, encara que l'equip de govern prefereix esperar a la normativa reguladora en la qual treballa el Consell, al mateix temps que el president recorda l'aposta de la Diputació per l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de destinar les subvencions provincials a esta o qualsevol altra necessitat.

Declaracions institucionals

En l'apartat de declaracions institucionals, llegides per Toni Gaspar al final del ple, el primer dels acords s'ha donat en matèria de carreteres, amb el suport als ajuntaments de la Vall d'Albaida per a millorar carreteres de la comarca, concretament el desdoblament de la CV-60, en el tram entre Terrateig i l'Olleria, i el reforç de la seguretat en la CV-610, desviant el trànsit de les poblacions que travessa. En totes dues actuacions hi ha implicades altres administracions.

D'altra banda, els 6 grups amb representació en el ple provincial han signat una declaració institucional, a semblança de la presentada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), que rebutja els disturbis i actuacions violentes que es venen produint estos dies als carrers de municipis de Catalunya, així com qualsevol moviment que coarte la llibertat i atempte contra la seguretat de les persones.

En la mateixa línia, el text dona suport als responsables i institucions locals, així com al Govern i les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat que treballen per a garantir la seguretat dels seus veïns i veïnes, en defensa de la Constitució i la democràcia.

En el debat de les diferents mocions també va haver-hi diferències, com el criteri en la concessió de subvencions a entitats culturals com Escola Valenciana i Acció Cultural. Segons la portaveu de Ciutadans, Rocío Gil, “per qüestions ideològiques”; segons l'equip de govern, “per criteris tècnics dins d'una concurrència competitiva, sense condicionants ideològics”. L'anècdota, esta vegada, un recés de 5 minuts que va concedir el president perquè l'entesa entre els representants provincials continue sent protagonista.

Uns ho coneixen com ‘rebotet’ i uns altres com ‘one wall’. “Cadascun pot cridar-ho com vulga, però la veritat és que este esport es juga en els cinc continents i és universal”, assegura Alberto Soldado, president de la Confederació Internacional de Pilota a Mà (CIJB). Presentat queda l'organitzador del ‘Elit World One Wall’, el torneig de la Igualtat que reunirà el pròxim cap de setmana a Tavernes Blanques a les millores jugadores i els millors jugadors de pilota del món.

I no és una igualtat fictícia, com s'ha encarregat d'explicar el president de la Diputació, Toni Gaspar, que ha destacat que les dones rebran els mateixos premis que els homes. Per a Gaspar, que ha posat en valor el treball del diputat Andrés Campos al capdavant de l'àrea de Joventut i Esports, “la pilota és molt més que una disciplina esportiva, ja que és cultura i també una forma de comportament que alguns podrien copiar”.

La idea és la següent: els 8 millors jugadors i les 8 millors jugadores del món competeixen entre si durant un cap de setmana de ‘one wall’, amb l'objectiu de difondre el lema de la Federació Internacional d'unir en la diversitat. En categoria masculina, el valencià Sacha i el mexicà Maldonado seran els caps de sèrie, en un quadre que completen  els argentins Leandro i Adrián Astorga, l'holandés Kees, l'italià Paolo, el belga Loic Clement i el basc Lur Ziarrusta.

En dones, la valenciana Mar Giménez encapçalarà el grup que completen l'holandesa Harmke, la mexicana Paola Reyes i la belga Sarah Clement. En l'altra part del quadre, la referència serà la pilotari basca Patri Espinar, campiona del món a Colòmbia, que competirà amb la italiana Alessandra, l'holandesa Marrit i la també espanyola Victoria.

En paraules de Mar Giménez, última campiona d'Europa individual de ‘One Wall’, “esta és una iniciativa perfecta per a continuar progressant com a jugadores”. La valenciana agraeix igualment el suport institucional a l'esdeveniment i la seua concepció “des d’una igualtat real que es reflecteix en premis idèntics per a homes i dones”.

Finalment, el president de la Federació de Pilota de la Comunitat Valenciana, José Daniel Sanjuan, ha destacat el poder vertebrador d'un joc que “no solament uneix als valencians sinó també a esportistes d'altres països que practiquen diferents modalitats i que acaben coincidint en esta del one wall”.