Ayora ha donat inici este divendres a la XIX edició del Primer Tall de la Mel, amb la presència del president de la Diputació, Toni Gaspar, i diputades i diputats provincials, entre altres autoritats com el senador Fernando de Rosa, el diputat nacional Toni Quintana, la diputada autonòmica Mercedes Caballero, el director general de Desenvolupament Rural, David Torres, la directora de l’Agència Valenciana Antidespoblament, Jeanette Segarra, i el director Territorial de Presidència de la Generalitat, Francisco Molina.  

Al costat de l'alcalde, José Vicente Anaya, Gaspar ha participat en el procés d'extracció de la mel, un producte de gran qualitat que cada any a l'octubre es converteix en el gran protagonista d'esta fira gastronòmica.

En el recorregut per la fira, on a més d'expositors apícoles i una urna de cristall amb colmenes en el seu interior hi ha altres aliments típics i artesania de la comarca, han acompanyat al president de la Diputació la diputada Isabel García i els diputats Juan Ramón Adsuara, Vicent Mascarell, Javier Montero, Vicente Mompó, Avelino Mascarell, Carlos Gil i Ximo Segarra.

La Diputació de València, a través de la seua àrea d'Igualtat, subvenciona a entitats sense ànim de lucre en la realització d'activitats formatives i de sensibilització per a combatre la violència masclista. En este context s'emmarca el curs de formació de voluntariat especialitzat en violència de gènere de l'ONG ‘Por Ti Mujer’, que en la seua quarta edició està orientat als punts violeta.

El curs s'impartirà al llarg de la present setmana en la seu d'esta associació, que creu en el voluntariat com una eina fonamental a l'hora de donar suport a les activitats relacionades amb la lluita permanent pels drets de la dona. La diputada d'Igualtat, Isabel García, participarà este dilluns en la presentació d'este curs de 24 hores que té com a objectiu sensibilitzar, previndre i combatre la violència de gènere des d'una perspectiva interseccional i coordinada.

La Diputació, a través de la delegació d'Igualtat creada a l'inici de la passada legislatura, compta amb una línia d'ajudes a entitats sense ànim de lucre que treballen diàriament des de l'àmbit de la formació i la prevenció per a combatre esta xacra social. En concret, activitats com la de ‘Por Ti Mujer’ que busca formar voluntaris que puguen oferir informació i suport a les víctimes de la violència masclista que acudeixen als punts violeta de diferents institucions.

Professores expertes

El curs serà impartit per expertes que abordaran, entre altres matèries, les relacionades amb la violència contra les dones, especialment, les agressions sexuals, l'Estatut de la Víctima, els protocols d'actuació, els recursos disponibles a la Comunitat Valenciana i la intervenció en crisi, amb especial atenció als punts violeta.

Amb una dècada d'existència, ‘Por Ti Mujer’ contribueix, des de les seues accions i programes, a generar una cultura de rebuig absolut a la violència masclista i contribuir a establir i reforçar relacions igualitàries. En esta oportunitat, es pretén que el voluntariat especialitzat adquirisca competències i habilitats que milloren el tractament i protecció a les dones víctimes de violència de gènere.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i el vicepresident tercer, Carlos Fernández Bielsa, han rebut este dilluns al president de la Diputació de Conca, Álvaro Martínez Chana, i el vicepresident, Francisco López, en una visita institucional en la qual el màxim responsable provincial conquense ha destacat els llaços entre totes dues províncies i ha expressat els millors desitjos per als seus “veïns valencians”.

Les paraules de Martínez Chana han quedat recollides en el Llibre d'Honor de la Diputació de València, en el qual ha signat el president de la Diputació de Conca al seu pas pel Saló de Plens, una de les estades dels palaus de la Batlia i els Scala que ha visitat, a més de la Sala de Respecte, els patis gòtics i l'Escala Imperial.

Els responsables de la Diputació de Conca han descobert també part del tresor patrimonial de la corporació valenciana, cas de la Cadira d’Or que va ocupar el rei Alfons XIII en l'Exposició Regional de 1909; la col·lecció de retrats de tots els presidents que ha tingut la Diputació en els més de 200 anys d'història; o l'obra d'Ignacio Pinazo en la qual l'artista valencià va immortalitzar els últims moments de vida de Jaume I i l’abdicació en el seu fill Pere.

Entre el 29 de Juliol i el 16 d’agost ha tingut lloc la quarta edició del Curs d’Arqueologia Cristiana i Visigoda de València la Vella a Riba.roja, en la comarca del Camp de Túria. Han participat estudiants i llicenciats de varies universitats espanyoles (Barcelona, Girona, Madrid, Màlaga, Murcia, Rioja, València i Tarragona), de Portugal (Porto) i Itàlia (Roma).

Com en anys anteriors, l’organització del projecte s’ha fet des de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) de Tarragona i la Regidoria de Turisme i Patrimoni de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria. Igualment, el finançament ha vingut una vegada més de l’Ajuntament de Riba-roja i de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

Segons paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “estem convençuts que el jaciment de València la Vella aportarà claus de valor per a la comprensió de la història després del període romà a València. Els arqueòlegs ens ho estan demostrant amb el seu treball sostingut”. També trasllada la seua felicitació “al gran treball de difusió i gestió que està fent l’Ajuntament de Riba-roja al voltant de la cultura visigoda i dels seus espais”.

L’excavació ha estat dirigida pels arqueòlegs Josep M. Macias, Esperança Huguet, Miquel Rosselló, Francesc Rodríguez i Karen Fortuny, coordinats per Albert Ribera. S’ha continuat l’excavació de la zona al darrere de la muralla, en la part occidental del jaciment, on han aparegut dos grans sitges molt a prop d’on es trobà un altra al 2018. Al seu interior s’han recuperat varies ceràmiques en molt bon estat de conservació, que han donat el millor conjunt de vaixella fins ara recuperat al jaciment.

A la mateixa zona, en campanyes anteriors, també es van identificar restes de fabricació de vidre. Les troballes d’esta zona sud-oest, amb un camp de sitges per emmagatzemar cereal i els indicis clars d’activitat productiva, indicarien que seria una zona centrada en afers artesanals i econòmics.

Comprensió de l’urbanisme

Al centre de la part meridional es va fer una trinxera allargada per conèixer la situació topogràfica d’esta nova àrea de treball. Els resultats, aparentment modestos, per l’única aparició de dos murs de maçoneria paral·lels, un d’un metre d’ample i l’altre de 60 cm., van ser molt interessants a nivell de la comprensió general de l’organització urbanística i del sistema constructiu de la part occidental del jaciment, constituïda en l’actualitat per unes 2 hectàrees de terreny en pendent dividit en tota una sèrie de bancals a cotes diferents. La meitat oriental, pel contrari, de dimensions similars, forma un espai pràcticament pla.

Entre ambdues parets hi ha una espècie de corredor que connecta directament amb una de les torres de la muralla. En relació amb els murs es van identificar anivellaments del terreny sobre la roca geològica. La seua part superior formava la superfície de circulació del període visigòtic. El mur més ample, que no casualment està al límit entre esta zona occidental més accidentada i l’oriental plana, deu ser la paret d’una ampla terrassa, planificada per a l’organització urbanística regular de l’assentament antic.

El marge actual es va construir paral·lel i entre els dos murs descoberts i amb les pedres dels murs antics. Caldria suposar que la meitat occidental de València la Vella estaria formada per espais terrassats, el que parla d’una arquitectura i un urbanisme ben estructurats i que, a hores d’ara, sols comencem a endevinar.

Un edifici emblemàtic

També es van reprendre els treballs a la part septentrional, a la zona més alta, la denominada acròpolis, on es coneix un edifici que ja havia estat objecte d’excavació al curs de 2016 i, abans, al 1980. Ara es va treballar a una bona extensió i es va ampliar el sector anterior. S’ha continuat descobrint el bon paviment de morter de calç que ja es va localitzar al 2016. També s’ha comprovat que una trinxera de la Guerra Civil, amb un trajecte d’una mena de ziga-zaga, el va tallar en un bon tram. Els murs meridionals de l’edifici ja es van trobar en 2016 i esta campanya s’ha identificat un altre mur, molt deteriorat pel canvi de nivell del turó, que tancaria la part oriental.

Altre mur visible, encara per investigar, podria delimitar la part septentrional. De moment, no hi cap indici del seu final cap a l’oest, tot i que tota la zona forma una elevació allargada en direcció est-oest i més estreta en sentit nord-sud. Tot i que seria una mica prematur proposar una identificació per l’edifici que corona l’acròpoli i domina visualment tot el jaciment, un bon tram del Túria i de l’entorn general, sembla evident que seria de caràcter públic i un dels més importants de València la Vella. Probablement, la propera campanya es podrà proposar la seua identificació.

D’altra banda s’han fet treballs de neteja de la vegetació intrusiva que està afectant a tot el jaciment i que, a poc a poc, va amagant i deteriorant amb les seues fortes arrels les restes arqueològiques. Gràcies a això, s’ha alliberat una de les torres de la muralla, precisament la millor conservada, que ja feia anys que no era visible.

Com a objectes mobles destacats, cal esmentar el conjunt de ceràmiques recuperades a les sitges, varies desenes de monedes, la majoria de bronze i alguna d’argent, i una menuda figureta d’un bou de bronze.

Preparatius

Desprès de quatre campanyes ja es comença a conèixer en algun detall la topografia de València la Vella, sempre emmarcada en el període que va des de la segona meitat del segle VI a les darreries del VII, tot i que, esporàdicament, apareixen alguns objectes anteriors, com unes poques monedes ibèriques i romanes, que podrien circular encara a l’etapa visigoda, o la figureta del bou de bronze, que sembla ibèrica. També s’han identificat alguns fragments de ceràmica del període islàmic, però sempre als nivells superficials.

Dintre del projecte, en marxa des de 2016, s’havia previst la realització d’una Exposició sobre els visigots a l’entorn de València, que està ja en avançat procés d’execució, fruit de la col·laboració del Museu de Prehistòria de la Diputació de València i de l’equip que treballa a València la Vella. La data de la seua inauguració serà a meitat de desembre del present 2019. Allí ja es podran veure les troballes més significatives de València la Vella, a més de les d’altres jaciments importants del mateix període, des del Palau de Pla de Nadal, també a Riba-roja, als vestigis de la ciutat de València.

‘Yolo’, la producció del Teatre Escalante creada per Lucas Escobedo, es va erigir este dilluns en la gala dels II Premis de les Arts Escèniques Valencianes com el Millor Espectacle de Circ. Un guardó al qual es va sumar el que va rebre Plácido Militano com a Millor Artista de Circ per la seua participació en este muntatge.

Com recorda Glòria Tello, diputada de Teatres “Yolo és el primer espectacle de circ patrocinat per una organització pública i el seu reconeixement en estos premis ens dóna molts ànims per a continuar treballant en esta línia. Aquells que encara no l'hagen vist tindran l'oportunitat de fer-ho del 26 al 30 de desembre en el Teatre Principal”.

Amb un destacat perfil pedagògic i interpretat per un grup d'artistes valencians amb sòlides trajectòries en el circ, el teatre i la música, ‘Yolo’, acrònim de 'You Only Live Once' (només es viu una vegada) és un espectacle innovador de circ contemporani que celebra la vida amb acrobàcies, malabarismes i llançaments impossibles al ritme de la música i les cançons en directe.

Estrenat al novembre de 2018 en el Palau de les Arts amb totes les seues representacions amb un cent per cent d'ocupació i el cartell d'entrades esgotades, ‘Yolo’ va ser la primera producció estrictament de circ que va desenvolupar una institució valenciana amb un equip d'artistes nascuts o residents a València. Sens dubte un desafiament per al seu director, Lucas Escobedo que, després de rebre l'encàrrec del Teatre Escalante, va concebre este muntatge com un repte lligat a un somni, “el d'omplir l'escenari d'il·lusió i alegria per a propiciar en cada espectador la força i determinació necessàries per a aconseguir allò que cadascun desitge fer en la vida més enllà de les pors”.

Aqueix somni es va veure reconegut en els Premis de les Arts Escèniques Valencianes. Un reconeixement que se suma als que en el seu moment li va atorgar la Fira Europea d'Arts Escèniques per a Xiquets i Xiquetes de Gijón (FETEN) amb el Premi al Millor Espectacle de Teatre de Gran Format i Premi al Millor Espai Sonor.

Per tercer any consecutiu, el departament de salut València-Hospital General organitza una marxa pel llit del riu Túria a la qual s'han volgut unir més de 200 persones majors, amb l'objectiu de fomentar l'exercici físic, les activitats culturals i els hàbits de vida saludables.

Esta III Trobada de la Gent Major s'emmarca dins del projecte Activa, una iniciativa que des de fa tres anys avalua la repercussió de l'exercici físic sobre el control de les patologies cròniques, la qualitat de vida i la despesa sanitària del departament València-Hospital General.

La responsable de l'àrea de Benestar Social i Qualitat Democràtica de la Diputació, Pilar Sarrión, ha rebut este dimecres als participants de la III Trobada i els ha felicitats per la seua “implicació, ganes i compromís per millorar la seua salut”. La diputada de l'ens provincial, membre del Consorci de l'Hospital al costat de la Generalitat, ha destacat “la important labor que estan desenvolupant tots els centres de salut perquè els pacients majors realitzen exercici físic de manera periòdica i adaptada a la seua edat i la seua condició física”.

Per part seua, Antonio Fornos, director d'Atenció Primària del departament, ha insistit en la “importància d’este programa d'activitats en grup que comprén una part d'exercici físic programat de manera regular i una altra part sociocultural, que inclou l'organització de visites guiades amb la col·laboració de les Naus i el Museu d'Història de València”. Fornos ha afegit que “tot això incideix molt positivament en la salut dels nostres majors, retardant la seua fragilitat física, així com la pèrdua de memòria i millorant la seua integració social i benestar psicològic”.

Projecte Activa

El projecte Activa, impulsat per Carolina Mir, coordinadora del centre de salut Fuensanta, s'inicia en 2017 amb la formació de 32 pacients tutors a través del curs ‘Ensenyar a ensenyar’, que s'imparteix amb l'objectiu de ser referents en envelliment actiu entre iguals. Això ha permés crear grups d'exercici físic vinculats en tots els centres de salut del departament València-Hospital General.

“En 2017 eren una mica més de 250 persones integrades en estos grups d'exercici coordinats pels centres de salut a través dels 32 pacients tutors, que han anat creixent en sumar-se tots els centres de salut que compten amb tres tutors per centre. D'esta manera, hui tenim ja una comunitat de més de 400 majors que periòdicament realitzen activitats físiques amb els 51 pacients tutors que ja han rebut la seua formació de la mà dels fisioterapeutes del nostre departament”, explica la doctora Mir.

Esta III Trobada de la Gent Major aconsegueix donar visibilitat a este programa d'Atenció Primària i contagiar a altres persones majors per a fer el pas a portar una vida més activa, tant des del punt de vista físic com social, perquè s'ha demostrat que estes activitats grupals afavoreixen l'apoderament i l'autocura dels pacients.

El Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) ha celebrat este dimecres la seua Assemblea General, en la qual estan representats els 229 municipis consorciats, a més de la Generalitat i la Diputació de València, a la qual correspon la presidència.

La presidenta del Consorci, Maria Josep Amigó, ha posat en valor el treball que exerceixen els efectius del Consorci i ha reafirmat el seu compromís per continuar millorant. “Comptem amb uns grans professionals al servei de la societat tal com han demostrat recentment amb els episodis de la DANA. Des de la institució continuem apostant per millorar els mitjans humans i tècnics necessaris perquè continuen sent un dels cossos d'emergències millor valorats per la ciutadania”.

El servei de bombers és de competència municipal encara que compta amb el suport de la Diputació, que assumix al costat del Consell les despeses del pobles més menuts de les comarques valencianes. En este exercici 2019, la Diputació  destina al Consorci en concepte d'aportacions ordinàries la quantitat de 27,9 milions d'euros.

A l'Assemblea del Consorci que es constituix este dimecres li correspon la fiscalització dels diferents òrgans de govern i l'aprovació dels pressupostos anuals, els reglaments i ordenances, els acords de condicions de treball dels seus empleats i la modificació dels seus estatuts, entre altres assumptes.


El Consorci Provincial de Bombers de València presta els seus serveis en tots els pobles de les comarques valencianes amb excepció del municipi de València, que compta amb el seu propi cos de bombers dependent de l'Ajuntament.

Per a això disposa d'un total de 24 parcs de bombers distribuïts pel territori. L'any 2018 el Consorci va prestar un total de 15.372 serveis dels quals 9.516 van correspondre a emergències de tota mena, des d'incendis en habitatges o en la muntanya fins a rescats en accidents de trànsit o a la muntanya.

El Centre Artístic Musical Santa Cecilia de Foios, amb José Martínez Colomina com a director, es va imposar en la secció Especial de la 43a edició del Certamen de Bandes de la Diputació de València, que va tindre lloc en el Palau de la Música el cap de setmana del 18 i 19 de maig. El seu recital ha obert este dimecres el cicle d'emissions que À Punt ha programat fins al 4 de novembre, que inclou les actuacions de les 14 bandes participants.

L'ordre d'emissió respon a les categories del certamen, de major a menor, que queden determinades en funció del nombre de músics de cada societat. Demà dijous, 17 d'octubre, À Punt oferirà a les 10.00 hores l'actuació de la Banda Juvenil de la SMI Santa Cecilia de Cullera, guanyadora de la secció Primera, i el divendres serà el torn de la Unió Musical Santa Cecilia de Canals, a la mateixa hora.

Amb idèntic horari, les 10.00 hores, s'emetran les actuacions de la resta de bandes en el certamen del mes de maig. El dilluns 21 l’Associació Cultural Tot per la Música d’Ontinyent; el dimarts 22 la CIM Santa Cecilia de Yátova; el dimecres 23 l’Associació Banda La Valenciana; el dijous 24 la Unió Musical de Xeraco; i el divendres 25 la Societat Joventut Musical Quart de les Valls.

En l'última setmana d'octubre, el dilluns 28 arribarà a la pantalla d'À Punt la Banda Jove de la Unió Musical Municipal de Godelleta; un dia després la Societat Musical Música Jove de Benimaclet; el dimecres 30 l’Agrupació Musical Carrera Font de Sant Lluís de València; i el dijous 31 l’Agrupació Musical Jove de Manuel. Per a novembre queden les actuacions de la Unió Musical de Benetússer, el divendres 1, i la Unió Musical d’Algimia d’Alfara, el dilluns 4.

Referència nacional

El Certamen de Bandes de la Diputació de València és, al costat del de la ciutat de València, referent nacional en l'àmbit de la música de banda. L'aposta de la corporació provincial per la música, molt especialment per les agrupacions i bandes dels municipis valencians, s'ha tornat a posar de manifest al començament de la present legislatura, amb la creació de la primera delegació específica de Bandes de Música de la Diputació, dirigida per l'alcalde de Cullera, diputat i músic Jordi Mayor.