El diputat de Modernització, Ivan Martí, presentarà aquest divendres 5 d’octubre, a les 09:30h al MUVIM, el taller d’actualitat de protecció de dades personals i l’innovador itinerari formatiu d’especialistes en protecció de dades personals, un innovador curs formatiu produït exclusivament per la Diputació de València i únic a tot l’Estat espanyol.

El taller d’actualitat estarà dividit en cinc parts, a les 10:00h, es realitzarà la benvinguda institucional a càrrec del responsable de l’àrea de Modernització de la Diputació, el diputat Ivan Martí; tot seguit, el cap de secció d’Administració Administrativa Electrònica, Seguretat i Protecció de SIC i coordinador de l’itinerari, Eusebio Moya, serà l’encarregat d’explicar en què consisteix este innovador curs. A les 10:45h, Lorenzo Cotino, catedràtic de Dret Constitucional exposarà el projecte de la nova Llei de Protecció de Dades i la seua tramitació parlamentària.  Per concloure el taller, es realitzarà una taula redona, on participaran els delegats de protecció de dades en l’Administració valenciana.

A les 9:30, mitja hora abans que comence el taller, el diputat Ivan Martí i el coordinador de l’itinerari, Eusebio Moya, atendran als mitjans de comunicació.

NOTA A MITJANS

Dia:Divendres, 05 d’octubre de 2018

Lloc: MUVIM, carrer Quevedo, 10

Hora:09.30 hores

La Junta Directiva de la Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat ha aprovat l’estudi del seu model de gestió per tal de fer de la Xarxa un instrument més eficient i operatiu que potencie el paper dels municipis. L’encontre s’ha celebrat a la Diputació de València amb el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, com a vicepresident de la junta, i el diputat de Transparència, Roberto Jaramillo, com a secretari de la Xarxa, junt amb els vocals. 

Durant la reunió, la junta també ha acceptat la incorporació dels municipis de Benissoda i Alcàntera de Xúquer, a les comarques de la Vall d’Albaida i Ribera Alta, respectivament, com a nous socis de l’associació. Amb aquestes incorporacions, el col·lectiu de municipis valencians per la sostenibilitat ja compta amb un total de 224 entitats locals inscrites de les  266 amb que compta la província de València.

Així mateix, l’òrgan directiu de la Xarxa també ha donat el seu vist i plau als comptes del passat exercici 2017 i ha aprovat el pressupost de l’any 2018 per a la seua ratificació a l’assemblea general.

La Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat

La Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat és una associació constituïda l’any 2001 amb l´objectiu d´impulsar el compliment dels compromisos d’Aalborg i els posteriors compromisos cap a la sostenibilitat en les comarques valencianes. Actualment, aquest col·lectiu està format per la Diputació de València, 224 municipis de les comarques de València, i tot un seguit d’organitzacions i empreses del sector.

L’associació constitueix una plataforma de cooperació i intercanvi on els seus integrants troben un espai adequat per expressar les seues inquietuds, necessitats i experiències, i també un marc per promoure i dur a terme projectes d’interès comú. Els objectius fonamentals de la Xarxa són constituir-se en la impulsora de la sostenibilitat a l’escala local valenciana, i també convertir-se en un entorn de referència de millors pràctiques de sostenibilitat local.

El procés de participació pública per a l’elaboració del Pla Director del Corrector del Barranc del Carraixet ha conclòs la seua ronda d’encontres ciutadans al municipi de Bonrepòs i Mirambell. En aquesta reunió han participat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i l’alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell, Rosella Antolí, a més de representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i d’altres associacions civils.

La vicepresidenta Amigó ha afirmat que “el barranc del Carraixet ha sigut el gran oblidat durant molt de temps, i des de la Diputació, i en especial des de l’àrea de Medi Ambient, tenim clar que aquest projecte del ‘Corredor Carraixet’ servirà per posar en valor el patrimoni que constitueix el barranc i tot el seu voltant”. Amigó ha subratllat que “el paper de la Diputació és coordinar els ajuntaments pels que circula el barranc per tal de dur a terme un projecte comú, i per suposat, la ciutadania i les associacions civils tenen l’oportunitat d’aportar els seus suggeriments per tal d’aconseguir un projecte de totes i tots”.

El diputat Josep Bort, per la seua banda, ha assenyalat que “la creació d’aquest corredor, amb el barranc del Carraixet com a eixe central, és un projecte encoratjador i necessari, perquè permetrà unir la Serra Calderona amb l’Horta i la mar”. Segons ha indicat el diputat, “el Corredor del Carraixet serà un projecte que farem de manera consensuada amb tots els actors implicats al barranc i al seu voltant, i per això fem aquestes reunions amb associacions i veïns, l’objectiu és que tota la societat civil puga expressar les seues opinions i incorporar-les al Pla Director que elaborem a la Diputació”.

La ronda de tallers de participació amb representants dels consistoris, d’entitats locals vinculades al medi ambient i la mobilitat ha visitat també els municipis de Bétera i Vinalesa els dies 25 i 26 de setembre. En aquestes trobades els assistents han pogut fer les seues aportacions al projecte del ‘Territori Carraixet. De la Calderona al mar’ per tal de completar les proposicions de la Diputació.

A l’encontre de Bonrepòs i Mirambell va assistir els col·lectius Acció Ecologista Agró, l’Associació Cultural Macarella, l’Associació artístic-cultural Peloki, l’AAVV Benimaclet-horts urbans, l’Associació Cívica i Cultura Àgora i també algunes veïnes i veïns a títol personal.

El futur ‘Itinerari Carraixet’ és un projecte que afectarà a 35 dels més de 50 kilòmetres del barranc per tal d’unir tres elements mediambientals clau com són la serra Calderona, l’Horta de València i la mar. Aquest corredor transcorrerà per un territori en el que viuen més de 120.000 persones, i constituirà un eix vertebrador del territori i també un espai per a l’esbarjo, l’esport, el turisme i el gaudi de la natura.

La redacció del Pla Director del Carraixet busca també crear un full de ruta per a l’entorn del barranc. Per a aquest projecte és fonamental efectuar un estudi que analitze en profunditat i de manera integral el barranc junt amb les zones limítrofes per tal de definir unes línies d’actuació que preserven el seu paisatge i els recursos ambientals de la zona. El Carraixet transcorre pels termes municipals de Gàtova, Marines, Olocau, Serra, Nàquera, la Pobla de Vallbona, Bétera, Moncada, Alfara del Patriarca, Foios, Vinalesa, València (Benifaraig y Carpesa), Bonrepòs i Mirambell, Tavernes Blanques, Almàssera i Alboraia.

A les reunions celebrades a Bétera i Vinalesa han participat col·lectius com l’Associació de Veïns de Bétera, el Col·lectiu Bóbila, l’Associació Cultural Macarella, Olocau Viu, Acció Ecologista Agró, Ateneu Montcada de l’Horta, l’Associació de Veïns de Vinalesa, l’Associació Cultural de Dones i la Mancomunitat del Carraixet.

El Pla Director del Corredor del Barranc del Carraixet

El Pla Director del Corredor del Barranc del Carraixet que elabora la Diputació establirà les bases del futur corredor que connectarà tres elements mediambientals clau per a València com són l’Horta, la costa i el parc natural de la Serra Calderona. Els objectius d’aquest pla són la millora ambiental, paisatgística i funcional del corredor fluvial i dels seus ecosistemes; l’assegurament de la connectivitat ecològica i territorial; la millora de la mobilitat a través de la connexió dels espais d’interès junt amb la integració de la xarxa de camins i rutes preexistents no motoritzades; l’accessibilitat al corredor del Carraixet des dels nuclis urbans i les parades de metro; fomentar l’ús públic dels espais; i donar a conèixer el patrimoni i el paisatge del territori del Carraixet.

La creació d’aquest corredor suposarà la millora de la connectivitat entre les zones de l’interior i la plana costera d’una manera sostenible que, a més, orientarà els possibles desenvolupaments urbanístics cap a les àrees amb menor valor ambiental, cultural i històric. Així, s’aconseguirà millorar la qualitat de vida dels veïns de la zona i també es potenciarà el coneixement del territori.

El municipi de Museros, a l’Horta Nord, ja disposa d’una important oferta d’horts socials a disposició de totes les veïnes i veïns per tal de fomentar l’agricultura tradicional i de proximitat. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, acompanyats per l’alcaldessa de Museros, Cristina Civera, i pel regidor de Medi Ambient, Francesc Alcaina, han visitat els nous horts socials que ha habilitat la localitat de l’Horta Nord i que han comptat amb una ajuda de la Diputació de 36.000 euros.

La vicepresidenta ha expressat durant la visita que “a la Diputació estem molt satisfets per veure la bona acollida que tenen a Museros, i a altres municipis, els projectes d’horts socials i comunitaris, perquè la demanda d’aquests espais és molt alta i amb aquests horts, les veïnes i veïns poden obtenir productes de proximitat”. Amigó ha subratllat també que “des de l’administració hem de recolzar tot allò que supose introduir l’agricultura tradicional, de proximitat i ecològica, a ser possible, a les nostres cases i aquesta és una de les maneres que tenim per fer-ho”.

Cristina Civera, alcaldessa de Museros, ha destacat que “aquest és un projecte de satisfacció, perquè d’alguna manera donem l’oportunitat a les veïnes i veïns del poble de poder treballar l’agricultura tradicional”. L’alcaldessa, a més, ha indicat que “és una iniciativa que és imprescindible per a un poble molt vinculat a l’Horta com Museros i que, després de molts processos, s’ha fet realitat gràcies al suport de la Diputació de València”.

El regidor de Medi Ambient de Museros, Francesc Alcaina, ha mostrat la seua satisfacció pel projecte dels horts socials i ha indicat també que “ha sigut un procés llarg per qüestions administratives sobre la propietat de la parcel·la, però després de tres anys i molts tràmits, al final el projecte, que és il·lusionant, ha pogut veure la llum”. “És un projecte vinculat a l’agricultura local i als cultius ecològics, i actualment tenim totes les parcel·les ocupades per usuaris”, ha afegit el regidor.

Els horts socials ecològics de Museros compten amb un total de 1225 metres quadrats de terreny agrícola. Es tracta d’espais de titularitat municipal que el consistori ofereix a les veïnes i veïns del municipi per a promoure i difondre l’agricultura. Aquests horts estan dividits en 36 parcel·les de 35 m² d’ús individual que s’assignen als sol·licitants mitjançant un procés d’adjudicació pública en el que es tenen en compte diversos criteris socials i les circumstàncies econòmiques de la persona interessada.

El contracte per a l’ús i gaudi d’aquests horts, que és gratuït, té una durada de dos anys. Les persones adjudicatàries no podran comerciar amb els productes obtinguts, i sols podran cultivar, seguint les tècniques i procediments propis de l’agricultura ecològica, hortalisses, verdures, flors i plantes aromàtiques.

L’objectiu d’aquesta infraestructura social i ecològica és, fonamentalment, la promoció de l’agricultura i la valoració de la seua modalitat tradicional i ecològica, i també oferir a les veïnes i veïns de Museros la possibilitat de cultivar els seus propis aliments. El projecte també dóna l’oportunitat de recuperar espais degradats i en desús, i constitueix una ferramenta d’educació ambiental i de conscienciació sobre el medi ambient.

La Universitat de la Tardor, programa estacional que organitzen la Universitat i la Diputació de València, celebra aquests dies la seua primera edició a Llíria. Es tracta d'unes jornades que obrin un espai de debat entorn d'un tema monogràfic, en aquest cas, el patrimoni musical del municipi i les seues possibilitats educatives.

Sota el títol ‘Llíria, Ciutat de la Música. Educació i Patrimoni’, professors experts de la Facultat de Magisteri de la UV i especialistes locals, comparteixen teories i experiències en debats, taules redones i conferències que estan obertes al públic.

L'objectiu, segons la diputada de Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer, que ha participat en la inauguració del programa, és “traure el coneixement de les aules universitàries i portar-ho als municipis valencians, fent-ho accessible a tots els veïns i veïnes”.

En l'acte, celebrat en el Conservatori de Música de Llíria, també han estat presents l'alcalde de la localitat, Manuel Civera, el vicerector de Projecció Territorial i Societat de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, i Elvira Asensi, del departament de Ciències Experimentals i Didàctiques de la UV.

Aquest divendres, últim dia de les jornades, des de les 18 hores es va a celebrar una taula redona que abordarà, entre uns altres, els escenaris musicals de Llíria, la història de les bandes i l'aportació dels directors i el folklore a la localitat. Com a colofó a les xarrades, es realitzarà un concert.

Més edicions

La Diputació de València i la Universitat de València han apostat enguany per duplicar el nombre de seminaris de les Universitats Estacionals respecte a 2017. Alaquàs, Aras de los Olmos, L'Eliana, Xàtiva i, en aquest cas, Llíria, són els cinc municipis que s'han sumat en 2018 als set en els quals ja se celebraven aquestes trobades: Gandia, Ontinyent, Enguera, Alzira, Ademuz, Sagunt i Buñol.

La diputada de Benestar Social i Educació ha insistit en l’aposta de la corporació provincial per “recolzar als municipis de la nostra província, duent a terme programes de formació que puguen ajudar tant a ajuntaments com als seus veïns”.

El MuVIM ha estat el lloc elegit per presentar l’Itinerari Formatiu d’Especialistes en Protecció de Dades Personals, un curs de 220 hores produït exclusivament per la Diputació de València i únic en tota l’administració pública de l’Estat espanyol.

La presentació d’aquest nou curs s’ha explicat al Taller d’actualitat en protecció de dades personals, també organitzat per la Diputació de València. El diputat de Modernització, Iván Martí, ha estat l’encarregat de presentar el taller i, a la seua intervenció, ha explicat que “el 22 de maig va entrar en vigor l’adaptació de la nova normativa europea del Reglament de Protecció de Dades Personals i ara mateix, s’està tramitant una llei al Congrés dels Diputats, el que es coneix com la nova LOPD, l’objectiu de la qual és adaptar tota la normativa europea, i afegir entre d’altres la protecció de menors i característiques que fan que es respecten i que s’asseguren els drets dels ciutadans. És un canvi molt important i per això des del mes de maig totes i tots hem rebut comunicacions de les empreses que hem d’autoritzar cóm poden tractar les nostres dades personals i, a nivell d’administració, també hem de dur a terme eixa adaptació i eixa adaptació”.

A més, el responsable de Modernització, Iván Martí, ha destacat que “esta iniciativa naix després de comprovar que el 90% dels municipis de la província de València no compten amb professionals qualificats que reclama el nou Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea” i ha afegit: “per la qual cosa es fa imprescindible formar empleats públics en les competències necessàries per a poder afrontar les funcions assignades al delegat de protecció de dades, assumint l’exercici d’aquesta figura en l’entorn de les seues organitzacions”.

El cap de secció de Modernització Administrativa Electrònica, Seguretat i Protecció SIC de la Diputació i delegat de Protecció de dades de la Diputació, Eusebio Moya, ha assenyalat que “vivim en una societat que està molt tecnificada i estem molt exposats a tractaments que no són desitjats per les persones i que comporten unes conseqüències nefastes, sobretot amb col·lectius que estan molt desprotegits, com per exemple els menors”.

L’Itinerari servirà per formar a professionals públics amb l’objectiu general d’especialitzar els professionals de les entitats públiques perquè puguen assumir les funcions de delegat de protecció de dades (el delegat ha d’estar especialitzat en Dret i tindre coneixements en protecció de dades). Esta figura exigida pel nou Reglament Europeu de Protecció de Dades personals en totes les administracions i organismes públics, té la comesa fonamental de garantir el compliment de la normativa de protecció de dades. D'esta manera, es reforcen les garanties de compliment legal en els tractaments de dades personals dels ciutadans per part dels ajuntaments i resta d'entitats locals de la província. A més, els objectius específics que presenta el curs són: conèixer la normativa general de protecció de dades personals; adquirir coneixements per a la implementació en les administracions públiques de les actuacions que permeten garantir el compliment de la nova normativa de protecció de dades personals i, obtenir els coneixements tècnics i jurídics per a l’exercici de les funcions del delegat de protecció de dades.

“En un món digital en el que vivim hem de saber que la seguretat en Internet és molt important i, per això, hem de ser molt acurats a l’hora de relacionar-nos en qualsevol empresa i també en l’administració, per això ens hem d’assegurar que les nostres dades siguen tractades molt cautelosament” ha assenyalat Martí.

Itinerari Formatiu d’Especialistes en Protecció de Dades Personals

L’Itinerari formatiu està reconegut per l’Institut Valencià d’Administració Pública (IVAP), compta amb 220 hores lectives que estaran dividides en tres blocs, Normativa General de Protecció de Dades, Responsabilitat activa i Tècniques per a garantir el compliment de la normativa de protecció de dades i altres coneixements. Es realitzarà mitjançant assistència presencial, semi-presencial i on-line.

El curs ha tingut molt bona acollida per part dels treballadors del sector, atès que  ha obtingut una demanda de més de 200 professionals.

Els professors i professores de l’itinerari formatiu compten amb gran experiència i reconeixement al món del Dret i de la Informàtica, com per exemple, Francisco Javier Sempere, Lletrat del Consell General del Poder Judicial; Ana Marzo, membre de la comissió tècnica de treball del RGPD de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies; o Eduard Chaveli, Secretari de la secció Dret Informàtic del ICAV, entre d’altres.

Els premis 2018 del projecte Viles en Flor, que s’han entregat a l’Àgora de Fira de València en una cerimònia a la que ha assistit el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han reconegut el treball de 14 municipis de les comarques de València per potenciar la gestió sostenible dels seus espais verds i l’educació ambiental dels seus veïns i veïnes.

El diputat Josep Bort ha agraït el treball realitzat per l’associació ASFPLANT i ha subratllat que “aquesta iniciativa és una gran oportunitat per a aquells municipis que volen fer de la gestió sostenible del verd urbà un element diferencial per millorar la qualitat de vida del veïnat, alhora que milloren el seu atractiu per als visitants”.

Els premis ‘Viles en Flor’ de 2018 han reconegut la tasca de protecció i promoció dels espais verds d’un total de 17 municipis de tota la Comunitat Valenciana, 14 d’ells pertanyents a la província de València. Les localitats de les comarques de València que han rebut aquest guardó són Alginet, Tavernes Blanques, Pedralba, Almussafes, Carlet, l’Alcúdia, Alzira, Tavernes de la Valldigna, Sot de Chera, Picanya, Aras de los Olmos, Alaquàs, Quart de Poblet i Torrent.

El programa ‘Viles en Flor’, que compta amb el recolzament de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació i està organitzat per l’Associació Professional de Flors, Plantes i Tecnologia Hortícola de la Comunitat Valenciana (ASFPLANT), promou el desenvolupament sostenible de la infraestructura verda urbana.

El programa, a més, concedeix uns guardons anuals que premien la implicació dels participants en la potenciació dels espais verds, la gestió sostenible dels mateixos i també l’educació ambiental de la ciutadania. Aquests premis, a més, tenen l’objectiu d’incentivar la participació dels municipis i la gestió sostenible d’aquests espais urbans

Un programa amb una trajectòria àmplia i consolidada

A Espanya, Catalunya va ser la primera en incloure al 2012 aquest programa en l’agenda dels seus municipis amb el nom Viles Florides. Actualment, la versió catalana d’aquest concurs floral suma més de 120 municipis.

A més, en l’entorn internacional existeixen antecedents que inspiren la iniciativa espanyola com el Villes et Villages Feluris de França, creat l’any 1959 i que ha servit de referent per a la resta de projectes posteriors, els Comuni Fioriti d’Itàlia, els Britain in Bloom de Regne Unit, el Tidy Towns d’Irlanda o les Communities in Bloom de Canadà, a l’altra banda de l’Atlàntic.

Després de la victòria de Yo Diablo en la final celebrada a Gandia, el Sona la Dipu 2018 toca a la seua fi, mancant l'últim concert de presentació del guanyador a Manises. Una edició en la qual el programa musical ha augmentat la seva presència en festivals de manera exponencial i ha afermat el creixement sostingut en el nombre de bandes inscrites. Aquest increment de participació i l'accés directe al circuit de festivals que recorre la geografia espanyola es donen en un context de professionalització del programa, amb un full de ruta que va començar a traçar-se en 2016 i que hui compta amb una direcció musical pròpia.

En 2015 els grups del Sona la Dipu van estar presents en 3 festivals. Tres anys després han format part de 22 cartells a nivell estatal i estan programats en altres dos certàmens musicals en les properes dates. Entre els grups destaquen Dûrga i Frida, guanyadors de 2017, que han tocat en festivals de talla internacional com el Primavera Sound i el Areal Sound. En el que queda d'any, s'espera la presència d'almenys cinc dels semifinalistes d'aquesta edició en el festival valencià Deleste, on actuaran Periferia Norte, Mr.Perfumme i Fuego Amigo; i en el Monkey Week sevillà, en el qual s'espera a Periferia Norte i Yo Diablo.

Quant al nombre d'inscripcions, s'ha passat de 80 en 2016 al centenar en la present edició. Un augment que respon a l'esforç de l'àrea de Joventut de la Diputació per professionalitzar el programa en confiar funcions com la producció dels concerts a empreses del sector o a la inclusió d'un jurat paritari i de reconegut prestigi en l'àmbit musical.

En aquesta edició ha destacat el canvi de format dels concerts, en els quals anteriorment els grups participants actuaven els primers, com a preàmbul a l'aparició en l'escenari del cap de cartell. Gràcies a la implantació del sistema de dos caps de cartell per concert, un d'obertura i un de tancament, les bandes participants han tingut un major públic i repercussió, en tocar entre els dos. Així mateix, s'ha potenciat que els grups cap de cartell estiguin relacionats amb els concursants a nivell musical, per tenir una major coherència en els concerts.

Creixement en xarxes

Per completar aquest balanç del Sona 2018, l'impacte de la present edició en xarxes socials ha sofert un creixement respecte a edicions anteriors, sobretot en la potenciació de Instagram, en el qual s'han augmentat els seguidors més d'un 21%. En el Facebook oficial del programa s'han aconseguit els 8.000 seguidors i en twitter el percentatge d'usuaris ha augmentat un 8%.

La Cadira d’Or de la Diputació de València, que va ocupar el rei Alfonso XIII en l'Exposició Regional de 1909, s'exhibirà aquest cap de setmana i dimarts que ve en el Saló de Reines de la corporació provincial amb motiu dels actes de celebració del 9 d’Octubre.

És en 1883 quan es comença a tindre notícia de l'existència de la peça, un treball d'ebenisteria elaborat en tallers valencians en estil neo-rococó. La talla de fusta està recoberta amb pa d'or i ha sigut utilitzada com a tron real en diverses visites dels reis a València, com són l'Exposició Regional de 1909 o la Coronació de la Verge dels Desemparats, així com en els certàmens dels Jocs Florals. És també la butaca des d'on presideixen les falleres majors de València l'acte de la seua proclamació.

La Cadira d’Or és un dels tresors patrimonials de la Diputació de València que es podrà veure aquests dies en la seu central de la corporació, en la plaça Manises. Altres elements d'interès que van a poder descobrir aquests dies els ciutadans són el Llibre d’Honor de la institució i la vara de comandament.

Actes programats

La corporació provincial proposa aquests dies un recorregut pels palaus de la Batlia i la Scala, en la plaça Manises, en els quals els visitants podran visitar els patis gòtics, el saló de plens, la sala de Reines i el despatx de Presidència, entre altres dependències.

Després de l'èxit de visitants de la passada edició, on es van superar les 15.000 persones, aquest divendres i el dilluns 8 d'octubre, la Diputació obri les seues portes de 16 a 20 hores en un recorregut en el qual podran visitar-se els patis gòtics. El dissabte 6 i el diumenge 7 d'octubre els palaus romandran oberts de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores on es podrà veure l'àrea de Presidència, el saló de plens, el saló de reines, a més dels patis gòtics, així com la Cadira d’Or de la Diputació. El 9 d’Octubre els espais a visitar seran els mateixos, però amb horari de 17 a 20 hores.

Aquesta mostra suposa un pas més en la política de ‘Palaus Transparents’ en la qual participen de manera conjunta la Diputació i la Generalitat Valenciana, amb l'objectiu de compartir el patrimoni històric i artístic del que disposen les valencianes i valencians. Els palaus de la Batlia i la Scala van ser construïts entre els segles XV i XVII i amaguen entre els seus murs múltiples exemples d'arquitectura romànica, gòtica i barroca.

El Palau de la Batlia, construït en el segle XV, constitueix en l'actualitat l'entrada principal a la Diputació de València. La Batlia està comunicada amb el Palau del Marquès de la Scala, d'estil gòtic, que destaca per tenir una planta quadrada en la seua base però octogonal en la volada, gràcies a l'efecte assolit per unes espilleres, dos de les quals constitueixen un valuós exemple del treball artesanal en fusta d'aquella època.

L’ajuntament, la Casa de Cultura i el centre mèdic de Benicolet són alguns dels espais públics de la localitat de la Vall d’Albaida que han millorat la seua accessibilitat gràcies als fons dels distints plans d’inversions de la Diputació de València. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada per l’alcaldessa del Benicolet, Llúcia Gregori, ha pogut conèixer durant la seua visita al municipi aquestes i altres millores que ha realitzat el consistori a distints edificis municipals.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha explicat que  “hem pogut comprovar que aquests diners que ha rebut Benicolet, que en el que duguem de legislatura ja són 60.000 més que en l’anterior, han estat molt ben aprofitats en projectes que eren prioritaris per a les veïnes i veïns de Benicolet”. Amigó ha prosseguit que “l’equip de govern local, des de la seua autonomia municipal, ha sigut qui ha decidit en què invertir els fons que rep de la Diputació segons les necessitats del poble, i això és el més important”.

Per la seua banda, Llúcia Gregori, alcaldessa de Benicolet, ha assenyalat que “hem invertit en el benestar de la gent del poble, com és el cas del menjador municipal, que dóna servei a 12 persones, prou més del que esperàvem al principi i està gestionat per l’Ajuntament junt amb una empresa de càtering”. “A més, també hem adequat les pistes del poliesportiu i l’espai de frontó, i hem remodelat la plaça de l’Ajuntament i els accessos de diversos espais públics”, ha detallat l’alcaldessa.  

El consistori també ha destinat 38.200 euros del Pla Provincial d’Obres i Serveis 2017 de la Diputació per fer accessibles els espais i edificis públics per a totes les veïnes i veïns del municipi, també aquelles amb mobilitat reduïda. A més de la remodelació de la plaça de l’Ajuntament i dels accessos del centre mèdic i la Casa de la Cultura, les obres han inclòs també la construcció d’una rampa per facilitar l’accés a la casa consistorial i a la llar dels jubilats. 

Les inversions de la Diputació han servit també per renovar el paviment i l’equipament de la pista poliesportiva municipal, adequar les instal·lacions educatives i posar en marxa un menjador escolar per als més menuts amb una inversió total de 47.800 euros dels Plans de Serveis i Obres dels exercicis 2016 i 2017. 

60.000 euros més en inversions de la Diputació

En el que va de legislatura, el municipi de Benicolet ha percebut un total de 653.000 euros d’inversions de la Diputació, en les que s’inclouen les  del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de 2018 i 2019, i les del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) d’enguany. Amb aquestes inversions, la localitat de la Vall d’Albaida ha rebut vora 60.000 euros més que durant l’etapa anterior.