La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, junt amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, i l’alcalde de València, Joan Ribó, acompanyats per la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo, i d’altres membres de l’equip de govern municipal, participa en l’acte institucional de presentació de la candidatura de  “El Regadiu històric a l’Horta de València” a ser nomenada per la FAO com a SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial), demà divendres, 28 de setembre, a les 12 hores en el Saló de Cristall de l’Ajuntament de València.

La denominació SIPAM és un reconeixement de la FAO alssistemes agrícoles sostenibles vius i en evolució que, a més, creen impressionants paisatges de gran valor, rics en biodiversitat i desenvolupats a través de l’adaptació mútua d’una comunitat amb el seu territori. Es tracta d’un projecte al que la Diputació ha donat suport afavorint la comunicació amb els ajuntaments de l’Horta, per a que facen les seues aportacions, i d’aquesta manera aconseguir un esforç col·lectiu de tota l’àrea metropolitana de València.

NOTA A MITJANS

Dia: Divendres, 28 de setembre de 2018

Lloc: Saló de Cristall de l’Ajuntament de València

Hora: 12.00 hores

Carrícola, municipi de la Vall d'Albaida, no arriba als cent habitants, però la seua situació –als peus de la Serra de Benicadell-, i la seua aposta per la cultura i la sostenibilitat fan d'ell una opció turística amb potencial. No obstant això, no ha pogut desenvolupar-se i expandir-se perquè no comptava amb un Pla General Municipal (PGM), solament disposava d'una delimitació del casc urbà.

Després de 10 anys de tramitació, el projecte ha sigut aprovat i l'Ajuntament de Carrícola ja ho té en les seues mans. La redacció l'ha realitzat el Servei d'Assistència Tècnica a Municipis de la Diputació de València. “Anem a mantenir una coherència amb la tipologia de construcció que ja tenim. La nostra idea és créixer de forma atomitzada al voltant del casc urbà, apostant pels espais verds”, explica l'alcaldessa de la localitat, Susana Cháfer.

Entre les primeres iniciatives que es van a emprendre, una vegada desbloquejada l'expansió de Carrícola, estan l'augment de la protecció sobre béns catalogats de rellevància local, com el sistema de reg d'època musulmana, o la creació d'un càmping, amb la tècnica de la bioconstrucció, un projecte que estava paralitzat perquè el sòl on es pretén instal·lar és de caràcter no urbanitzable.

És aquesta última idea un exemple de l’aposta del municipi de La Vall d'Albaida per impregnar totes les seues accions d'una filosofia basada en el desenvolupament sostenible, entre elles, el turisme rural. Segons Cháfer, el disposar ja d'un Pla General Municipal va a permetre, a més, que es “preserve molt millor el territori”.

Frenar la despoblació

El PGM de Carrícola contempla una previsió de creixement de la població de forma gradual. De fet, el document assenyala un període de 20 anys per a aconseguir 180 habitants, sent quasi un centenar en l'actualitat.

Per a Conxa García, diputada d'Assessorament Municipal, àrea encarregada d'estudiar i redactar el PGM de Carrícola, “lliurar este projecte apuntala l'aposta de la Diputació per dur a terme mesures que ajuden als municipis valencians més xicotets a frenar la despoblació”.

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, obri aquesta vesprada, a les 19.30, el primer workshop entre agències de viatge i empreses valencianes de producte turístic organitzat pel Patronat de Turisme de València amb la col·laboració de l'Associació Empresarial d’Agències de Viatge (AEVAV) en el Cub de les Comarques.

Un total de 25 agències de viatge i 35 empreses de producte turístic han confirmat la seua participació en el I Workshop de les Comarques per a comprar nous productes turístics de les comarques valencianes. “És una gran oportunitat per a connectar a les empreses turístiques d'origen i de destinació i oferir, de manera conjunta, noves respostes al nou turista que arriba al nostre territori”, avança la diputada Pilar Moncho.

“Creiem i fomentem noves formes de gestió turística que cerquen, per damunt de tot, l'excel·lència dels nostres productes, i obrin noves vies per a explorar i treballar el nou model de turisme”, assegura la màxima responsable de l'Àrea de Turisme de la Diputació.

El Patronat de Turisme ha disposat 35 expositors en el Cub de les Comarques perquè, al llarg de la vesprada, les empreses puguen presentar els seus productes a les agències de viatge. La sessió finalitzarà amb un aperitiu de clausura per a tots els assistents.

Sagunt i Gandia tindran un espai en la sèrie de turisme que prepara el canal America Tevé sobre els encants del territori estatal, gràcies al Fam Trip organitzat per Turismo València i l'OET de Miami amb la col·laboració del Patronat de Turisme de València.

Així, durant aquests dies, l'expedició americana integrada per la periodista Adriana Navarro i per la productora i CEO de la sèrie de turisme, Ana Cristina Regalado, al costat del seu càmera de televisió, han completat la seua visita turística a València amb sengles parades a Sagunt i Gandia, en les quals van estar acompanyats per tècnics del Patronat de Turisme.

A Sagunt, van visitar els Alts Forns que rememoren el seu passat siderúrgic i van recórrer el centre històric de la ciutat, la jueria, els voltants del castell i el teatre romà.

La visita cultural per Gandia –Palau Ducal dels Borja i centre històric- es va completar amb un showcooking sobre la Fideuà de Gandia a càrrec d'un restaurant de la ciutat. La visita va finalitzar en el Mercat amb un sopar degustació on van poder assaborir la fideuà, els figatells i l'esgarraet, entre altres plats autòctons.

La Diputació de València ha participat en l’acte institucional de presentació de la candidatura de “El Regadiu històric a l’Horta de València” a ser nomenada per la FAO com a SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial).

Es tracta d’una iniciativa de la Càtedra Terra Ciutadana, de la Universitat Politècnica de València i l’Ajuntament de València, amb la que la Diputació ha col·laborat en la difusió del treball que duen a terme, afavorint la comunicació amb els ajuntaments de l’Horta per a que feren les seues aportacions, per tal d’aconseguir l’esforç col·lectiu de tota l’àrea metropolitana de València.

A l’acte ha assistit la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, acompanyada per el president de la Generalitat, Ximo Puig; l’alcalde de València, Joan Ribó; la regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València, Consol Castillo; el president de les Corts, Enric Morera; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián; el portaveu del grup Compromís a les Corts, Fran Ferri; així com el del PSPV-PSOE, Manolo Mata; i la subdirectora general de Relacions Internacionals del Ministeri d’Agricultura i Pesca; a més d’altres membres de les corporacions municipals de les localitats de l’Horta, com ara l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolí.

La vicepresidenta ha destacat que “des de la Diputació sempre estem col·laborant amb totes aquelles iniciatives que es fan per tal de protegir l’Horta i posar-la en valor. Així ho varem fer en el Pla Agrari i així ho estém fent amb aquesta candidatura”. Una candidatura de la qual Amigó ha afirmat “és una alegia immensa com a filla i neta de llauradors i llauradores de l’Horta. Ens fa moltíssima il·lusió vore que totes les administracions estan ací recolzant aquesta candidatura per tal de que es reconega el sistema de regadiu de l’Horta de València com a SIPAM que atorga la FAO. Estem absolutament segurs que anem a aconseguir-ho”.

A més, l’alcalde de València, Joan Ribó ha afirmat que “és un privilegi poder gaudir d’aquest entorn i compartir amb totes les persones i institucions que han aconseguit durant segles aquest model exemplar de producció alimentaria. Per això vull sol·licitar des d’ací la col·laboració institucional, que és condició imprescindible l’obtenció de SIPAM”.

Per la seua part, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha assegurat que “la Generalitat dona suport directe i entusiasta, un suport que és continuador de la Llei de l’Horta per garantir un sistema integral de protecció i dinamització del valor productiu, ambiental i històric de l’Horta de València i el sistema de rec històric en el que es fonamenta. És per tant una candidatura de la ciutadania, de les institucions i de tots aquells que estimem l’Horta més enllà fins i tot de les pròpies fronteres de la ciutat.”

Per últim, l’alcaldessa de Bonrepós i Mirambell, Rosella Antolín ha afirmat que “el SIPAM pot ajudar a que augmenten les rendes agràries, que es conega l’Horta i el seu valor, i que els llauradors i les llauradores puguen guanyar-se millor la vida”.

L’Horta de València com a SIPAM

La denominació SIPAM és un reconeixement de la FAO als sistemes agrícoles sostenibles vius i en evolució que, a més, creen impressionants paisatges de gran valor, rics en biodiversitat, desenvolupats a través de l’adaptació mútua d’una comunitat amb el seu territori. Són diferents als llocs patrimonials convencionals i a les àrees protegides. Representen sistemes dinàmics gestionats per humans definits no només per les condicions específiques del lloc, sinó també per les tradicions, cultures de cultiu i els aliments.

L’Horta de València constitueix un espai en que conflueixen aquests elements. D’origen islàmic medieval, amb antecedents de l’època romana, i amb un àrea total que cobreix 23 km quadrats, l’Horta és un territori en el qual, al llarg dels segles, la comunitat agrícola ha construït un paisatge únic, el valor del qual supera l'estrictament productiu i constitueix un testimoni històric que ha sabut dinamitzar un llegat mil·lenari.

Una estructura històrica, basada en una sèrie de canals, camins rurals i barraques, que han definit el seu llegat físic: un sistema agrícola ric en cultius mediterranis que configura un paisatge canviant al llarg de les estacions, amb una cultura hidràulica representada per sistemes d’us de l’aigua i entitats com la Real Acequia de Moncada i el Tribunal de les Aigües.

Com a territori proposat com a SIPAM, l’Horta reuneix els cinc criteris indispensables. Per una banda acompleix les dimensions de seguretat alimentaria i de nutrició definides per la FAO: disponibilitat, accés, utilització i estabilitat. Per altra, el d’agrobiodiversitat, ja que les explotacions familiars locals han aconseguit mantenir l’stock agrícola natural, la seua biodiversitat i una producció d’alta qualitat, amb alguns cultius que són únics, com ara la xufa. Amb sistemes de coneixement local i tradicional que distribueixen l’aigua, gestionats per el Tribunal de les Aigües amb un mètode de reg per gravetat.

També l’existència de cultures, sistemes de valors i organitzacions socials, ja que es tracta d’un sistema periurbà que permet als agricultors i pescadors tenir un contacte directe amb el mercat de la ciutat de València i ha facilitat la creació d’espais com ‘La Tira de Contar’. Per últim, els paisatges i característiques d’aquests tenen un important valor visual i escènic, ecològic, agrícola i cultural. Tot açò fa de l’Horta de València un espai idoni per a ser declarat SIPAM per la FAO.

* IMATGES DISPONIBLES A L'FTP DE LA DIPUTACIÓ

La renovació de la xarxa d’abastiment d’aigua potable de Benicolet ha fet possible que les fuites d’aigua d’aquest municipi de la Vall d’Albaida s’hagen reduït quasi un 70%. Aquestes obres de millora de l’eficiència s’han finançat amb prop de 200.000 euros que Benicolet ha rebut a través dels plans d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació de València durant els últims dos anys.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, qui ha visitat Benicolet acompanyada per l’alcaldessa, Llúcia Gregori, i per altres membres de l’equip de govern local, ha pogut conèixer aquestes millores i altres projectes als que el consistori ha destinat les inversions de la corporació provincial.

Durant la visita, Maria Josep Amigó ha valorat molt positivament que a Benicolet hagen fet “una inversió molt important en les instal·lacions d’aigua potable per tal de millorar la vida de les veïnes i els veïns, una cosa que l’equip de govern local entén que és primordial”. La vicepresidenta ha subratllat que “per a altres alcaldes i alcaldesses el fet de fer inversions que van soterrades i que sembla que no es veuen, no és per a ells el més lluïdor, però ací a Benicolet han tingut ben clar que aquesta era una inversió absolutament necessària perquè millora el dia a dia de la gent del poble”.

“Poder comprovar com les polítiques que vàrem posar en marxa des de la Diputació a principi de la legislatura per tal de potenciar l’autonomia municipal, fent arribar aquests grans plans d’inversions, com són el SOM i els IFS, i deixar que els municipis, des de la seua autonomia, decidisquen on volen invertir, és una gran satisfacció”, ha destacat la vicepresidenta.

Per la seua banda, l’alcaldessa del municipi, Llúcia Gregori, ha explicat que “decidírem invertir una quantitat important dels fons que ens arriben des de la Diputació en la xarxa d’aigua potable, que és de gestió municipal, i vegem que la inversió paga la pena perquè hem estalviat quasi un 70% de l’aigua que s’usava abans i podem controlar les fuites que es puguen produir a la canalització”.

Com ha explicat l’alcaldessa de Benicolet, les diverses actuacions que s’han realitzat a la xarxa d’aigua potable han inclòs la modernització del sistema mitjançant la instal·lació de comptadors digitals a totes les cases del municipi i també l’aposta pel sistema de tele-lectura, que permet detectar les possibles fuites d’aigua de les canalitzacions. El consistori ha adquirit també un nou grup electrogen per millorar el subministrament d’aigua i ha renovat l’equip clorador.

En el que va de legislatura, el municipi de Benicolet ha percebut un total de 653.000 euros d’inversions de la Diputació, en les que s’inclouen les  del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de 2018 i 2019, i les del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) d’enguany. Amb aquestes inversions, la localitat de la Vall d’Albaida ha rebut vora 60.000 euros més que durant l’etapa anterior.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, visitarà demà dissabte 29 de setembre el municipi d’Albalat dels Sorells per a inaugurar la jornada ‘Dinàmica. Dies de natura, mobilitat i comerç’.

El diputat estarà acompanyat per l’alcalde, Nicolau Josep Claramunt, i altres membres de la corporació en l’apertura, a les 11 hores, d’aquestes activitats que tindran lloc al Parc Hort del Comte d’Albalat.

El programa d’aquestes jornades, que es realitzaran durant dissabte 29 i diumenge 30 de setembre, estarà dividit en dos itineraris, un centrat en la mobilitat sostenible, les energies renovables, la natura i el territori, i l’altre al voltant del comerç local i de proximitat, i els productes artesans i ecològics.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 29 de setembre de 2018

Lloc: Parc Hort del Comte, Albalat dels Sorells

Hora: 11 hores

La tercera edició de les trobades de folklore de la Diputació, “D’Arrel”, que es va inaugurar al mes de juny en Sumacàrcer, visita, entre el divendres 28 de setembre i el diumenge 30, el municipi de Montesa. Organitzada per l’àrea de Cultura, amb el suport i col·laboració de l’Ajuntament de Montesa, “D’Arrel” proposa una programació repleta d’activitats per a tots els públics. En les pròximes setmanes visitarà també les localitats de Quartell i València.

“D’Arrel” pretén donar un aire renovat i un nou sentit a les nostres manifestacions folklòriques, sent respectuosos amb la cultura tradicional, però també donant visibilitat a altres experiències interessants que busquen experimentar amb la fusió d’estils i formes, tendència habitual en el panorama musical contemporani, on els repertoris folklòrics clàssics creixen en instrumentació, timbres i matisos.

Montesa, punt de trobada del folklore aquest cap de setmana

Montesa reprén la programació de “D’Arrel”, amb un cap de setmana replet d’activitats. El divendres, dia 28 de setembre, un correfoc a càrrec dels Dimonis de Montolivet, amb la col·laboració dels coeters dels Templaris de Montesa, recorrerà el trajecte des de la plaça de la Vila a la plaça de la Cultura, a partir de les 23.00 hores. Aquesta cercavila serà el punt de partida per a les diferents activitats que es realitzaran a la localitat.

El carrer Fernando Villapedroso de Montesa acollirà el dissabte 29 de setembre, a les 19.00 hores, una cercavila, en la qual participaran grups de danses de Moixent, Llosa de Ranes o La Granja de la Costera. A les 21.00 hores, Xaranga de la Unió Musical de Montesa i sopar popular patrocinat per l’Ajuntament de Montesa. I, per a tancar el dia, Carles Dénia oferirà un concert a l’emblemàtic Castell de Montesa, a les 23.00 hores.

Per a tancar la trobada “D’Arrel” a Montesa, el diumenge 30 de setembre, estarà dedicat als més menuts. A les 10.30 hores, Tadamús Cultural s’encarregarà de realitzar un taller de danses i balls per a xiquets i xiquetes. En finalitzar el taller, a partir de les 12.00 hores, el públic infantil podrà gaudir del concert de La POP, Petita Orquestra Peiotaire, pensat especialment per a ells. Ambdues activitats es desenvoluparan en la plaça de la Cultura.

La comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'hospital La Fe de València, l'associació Alanna, l'Ajuntament de Picassent i Julia Sevilla són els guanyadors dels Premis Celia Amorós 2018, convocats per la Diputació de València, a través de la seua àrea d'Igualtat, per a reconèixer el treball de persones, col·lectius i ens públics en la lluita contra la violència de gènere.

La Diputació lliurarà a mitjan novembre uns guardons que per tercer any consecutiu premien el treball i la sensibilització contra aquesta xacra social d'ens i persones que en la seua vida professional o personal aporten actituds positives i recursos per a l'eliminació de la violència contra les dones.

En la present edició, la comissió d'expertes d'Igualtat de la corporació provincial, integrada per dones de diferents àrees de gestió de la Diputació, tècniques d'Igualtat de diferents municipis i altres organismes com la Universitat de València, la Policia Local, amb el Grup GAMMA, i col·lectius socials o ONG’s com a Caves i la Fundació ANAR, ha seleccionat el de l'Hospital La Fe com a millor projecte de sensibilització; la implicació de Picassent i Alanna en les categories d'ajuntaments i associacions i la labor de Julia Sevilla, la primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya i primera lletrada en Els Corts.

Comissió de la Fe

La Diputació ha reconegut a l'hospital La Fe de València per la seua labor de sensibilització contra la violència de gènere, a través d'una comissió creada a iniciativa del propi personal del centre. Un òrgan integrat per professionals de diferents àmbits (docència, escola d'infermeria, recursos humans, assistència sanitària, prevenció de riscos laborals i comunicació) amb l'objectiu de formar i sensibilitzar al personal per a la detecció de possibles casos de violència de gènere.

Actualment, en el centre sanitari s'han establit estratègies de col·laboració entre la Policia Local i els centres de salut del departament de la Fe per a la derivació primerenca de casos detectats. Quan la dona acudeix a un centre de salut i es detecten indicis que puga donar-se una situació de violència de gènere, es procedeix a la comunicació al grup GAMMA de la Policia Local, perquè els agents acompanyen a la dona i realitzen les gestions oportunes amb el presumpte agressor.

Alanna, 16 anys de lluita

L'associació Alanna va ser creada en 2002 i està integrada per professionals formades en intervenció social i amb inquietuds per la inclusió social de les dones més vulnerables de la nostra societat: les víctimes de violència de gènere i les minories ètniques.

Alanna té com a missió contribuir al desenvolupament d'una societat inclusiva, sostenible i igualitària, realitzant programes locals que afavorisquen la inclusió social dels col·lectius més vulnerables, principalment dones, menors i famílies, i col·laborant amb el teixit social, polític i empresarial en la lluita contra l'exclusió social.

Julia Sevilla, incansable pionera

La corporació provincial ha decidit premiar la labor de Julia Sevilla, la primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya i la primera lletrada en Els Corts. Sevilla també ha sigut adjunta al Síndic de Greuges quan es va constituir en 1993. Dins de la seua participació en la societat civil ha col·laborat, entre unes altres, amb la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat i l'Associació Valenciana de Juristes Demòcrates.

Sevilla és la precursora en l'acadèmia espanyola dels estudis constitucionalistes amb perspectiva de gènere. Entre les seues incomptables contribucions cal destacar les que fan esment a dones i ciutadania, democràcia paritària, gènere, constitució i estatuts d'autonomia, dones en la legislatura constituent i dones parlamentàries.

Picassent com a referent

Finalment, el municipi de Picassent va iniciar les seues polítiques d'Igualtat en 1989 amb motiu de la commemoració del 8 de març. Des d'aqueix moment es van iniciar tasques específiques en suport de les associacions de dones existents i es van crear unes altres, al mateix temps que es van impulsar publicacions de foment de la Igualtat. Com a conseqüència d'aquests primers treballs, en 1992 es va crear la Regidoria de la Dona i en 2006 va nàixer el Servei d'Atenció a la Dona de Picassent.

En l'actualitat, Picassent compta amb un grup de teràpia i creixement personal i emprèn campanyes de sensibilització amb una gran difusió en els espais públics, els comerços municipals, la web municipal i les xarxes socials, a més de coordinar les accions de totes les àrees de gestió del consistori sobre la base de la Igualtat.

El 20é lliurament del Premi Bernat Capó va tindre lloc el divendres a Dènia. El professor de la Universitat d’Alacant Francesc-Xavier Llorca Ibi va ser el guanyador gràcies al seu projecte “Gat Vell. Recull de fraseologia marinera tradicional”. Aquest certamen és el més important en l’àrea de la difusió de la cultura popular. El guardó està dotat amb 6000 euros i la publicació de l’obra per part d’Edicions del Bullent.

Gat vell, l’obra guanyadora, és un text que parla de dites frases i refranys propis de la gent de mar. Un repertori fraseològic que tingué -en el seu origen- una funció educativa, crítica, lúdica i amb valor estètic, transmés per tradició oral de generació en generació, i que conforma un producte etnopoètic de primer orde. L’objectiu principal del treball és crear una narració contextualitzada de les produccions populars generades en uns modes de vida en vies de desaparició, per tal que les generacions del segle XXI -urbanitzades i tecnificades- les puguen entendre i assumir com a pròpies.

Cal tenir en compte que la fraseologia marinera, amb el refrany com a exponent màxim, és una elaboració cultural que naix en un moment i context concrets. Temps en què les societats marineres seguien el ritme de la naturalesa tant en la vida diària com en les activitats de pesca i navegació. El record d’aqueixa manera de viure ha quedat fossilitzat en la fraseologia. Una circumstància que dóna un valor cultural enorme als refranys i dites perquè conserven el testimoni d’una forma de viure mil·lenària a la Mediterrània. Un patrimoni que cal posar en valor i difondre per salvaguardar-lo de l’oblit. Veus, dites i sons que no moriran mentre hi haja gats vells que miolen a la lluna amb paraules de mar.

Francesc-Xavier Llorca Ibi(Benidorm, 1964) es llicenciat en Filologia Hispànica  (orientació de Filologia Valenciana) per la Universitat d’Alacant i doctor en Filologia Catalana amb la tesi “El llenguatge mariner de la Marina” (1998). Catedràtic d’Ensenyament Secundari en excedència, actualment és professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant. Premi a l’excel·lència docent en el curs 2013-2014 atorgat pel Consell Social de la Universitat d’Alacant, els seus camps d’investigació són el lèxic, la toponímia i la cultura popular. Té diversos llibres i articles publicats, molts dels quals fan referència al món mariner i la cultura popular i entre els quals destaquen “Als peus de l’Aitana. Toponímia i paisatge des de Sella” (2007), “Llengua d’arraix. La parla almadravera valenciana” (2008), “Diccionari del lèxic de les poesies d’Ausiàs March” (2008), “Rondalles de la Marina” (2009) o “Reconosimiento de los Estrechos de Magallanes y de San Viçente (1621)” (2010). Ha participat en congressos internacionals a València, Barcelona, A Coruña, París, Filadèlfia, Oxford, Roma, Zurich i Leeds, entre altres.

Llorca ha declarat que “rebre el premi Bernat Capó suposa, per una banda, un dels majors reconeixements socials i culturals a què puga aspirar un investigador de la cultura popular en el panorama estatal; i, per l’altra, una de les majors satisfaccions personals que pot rebre un ciutadà preocupat per la pervivència de la cultura autòctona mediterrània”.

També ha expressat el seu agraïment a les institucions organitzadores per atorgar-li “aquest reconeixement carregat de prestigi per la rigorositat intel·lectual que ha tingut aquest premi des dels seus inicis, on grans figures de la recerca etnològica valenciana s’han vist reconeguts gràcies a l’esforç d’institucions com Edicions del Bullent, Museu Valencià d’Etnologia, Ajuntament de Dénia, MACMA i IECMA. Autors de la talla de Joan Pellicer, Joan Borja, Ángela Menaches, Ruth de la Puerta o Francesc Gisbert, per esmentar sols alguns dels guardonats, són mostra d’aquesta afirmació”.

I, sobretot, ha dedicat el premi a la gent de mar: “vull considerar el premi com un reconeixement a tots els homes i les dones, fills i filles de la mar, que han sabut crear, conservar i transmetre un patrimoni lingüístic i conceptual que els nous temps van esborrant. Aquest treball no hauria aplegat a bon port sense la pacient i sàvia col·laboració coral de persones que van viure, estimar i patir la vida dins de la mar. No sense raó, es diu que hi ha tres classes d’hòmens: els vius, els morts i els qui van per la mar.”

El jurat ha estat format per Jorge Cruz(conservador del Museu Valencià d’Etnologia), Núria Sendra (editora d’Edicions del Bullent) i Eva Mompó (conservadora del Museu Valencià d’Etnologia). En concedir el Premi Bernat Capó a l’obra “Gat Vell. Recull de fraseologia marinera tradicional” ha valorat l’abast geogràfic del treball, el rigor en la recopilació de fraseologia i  el treball etnolingüístic realitzat.

Durant l’acte hi ha hagut parlaments de Carles Cano (ambaixador de la lectura), Rafa Carrió (regidor de Cultura de Dénia), Francesc Tamarit (director del Museu Valencià d’Etnologia), Núria Sendra (editora d’Edicions del Bullent) i Vicent Grimalt (president de MACMA i alcalde de Dénia).

A la vetllada hi ha hagut actuació musical del professor de dolçaina i director Pasqual Salort Aguilar, acompanyat d’Àlex Velázquez al piano i Pep Aguilar a les percussions.

Les entitats col·laboradores i organitzadores del premi i l’acte d’entrega són Edicions del Bullent, el Museu Valencià d'Etnologia, l'Ajuntament de Dénia i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, que aporta el grup de música que amenitza la vetllada.