El pianista Sae Yoon Chon, guanyador del segon premi del concurs internacional de piano “Premi Iturbi” 2017, organitzat per l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, actuarà els dies 20, 21 i 22 de setembre a Moixent, Sagunt i València respectivament. Aquestes actuacions formen part del Cicle de Recitals del Concurs Internacional de Piano de València, que recorre diversos municipis i comarques valencianes i que va començar el dia 13 de setembre al Centre Social de Quatretonda amb l’actuació de Jorge Nava, guanyador del tercer premi del certamen.

El primer pianista asiàtic a guanyar el principal premi en el Concurs Internacional de Piano de Dublín, en 2018, mostrarà el seu talent al teclat el dijous 20 de setembre a l’Auditori Municipal Gabriel Aracil de Moixent, a les 19.00 hores; el divendres 21, a les 20.00 hores, al Teatre Begoña del Port de Sagunt; i el dissabte 22 de setembre, a les 19.00 hores, a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, a València. El recital ofert per Sae Yoon Chon estarà compost per obres de Beethoven, Brahms, Dutilleux, Debussy i Liszt.

El cicle continuarà, els dies 27, 28 i 29 de setembre, amb el recital de la guanyadora del “Premi Iturbi”, Fatima Dzusova, que aprofitarà la seua visita a terres valencianes per a presentar el disc promocional que va gravar fa uns mesos al Palau de les Arts de València. La Font d’En Carròs, Godella i València tancaran aquest cicle musical impulsat per l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

El Patronat de Turisme de València participa, a través de la seua marca turística “València Turisme”, en la fira especialitzada en turisme sènior '50+ Beurs Utrecht' per a presentar el renovat catàleg de productes turístics que inclou propostes i experiències autòctones per a gaudir al llarg de tot l'any.

Des de dimarts passat i fins al dissabte, 22 de setembre, València Turisme exposa les propostes valencianes en la fira d'Utrecht, “al mateix temps que sondegem els nous perfils i preferències del turista sènior holandès”, ha comentat Evarist Caselles, director del Patronat de Turisme que s'ha desplaçat a Holanda per a participar en les primeres jornades de la fira i en diverses reunions amb responsables de l'OET de La Haia .

En l'espai expositiu de València Turisme té presència activa l'hotel L’Estació de Bocairent, regentat per holandesos, que ha preparat diverses d'experiències turístiques especials amb motiu de la fira. Cal assenyalar que Holanda és el quart país emissor de turisme a la Comunitat Valenciana.

Afermar llaços amb el sector turístic holandès

En aquest sentit, el certamen d'Utrecht és una oportunitat excel·lent per a presentar les noves opcions turístiques que marca el territori valencià i afermar el contacte ja establit amb touroperadors, agents de viatges i mitjans de comunicació especialitzats, així com amb la direcció de l'Oficina de Turisme Espanyola a La Haia.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, participa demà divendres, 21 de setembre, a l’acte d’inauguració de la XIX edició de la Fira Agrícola i Comercial de Meliana (FIMEL).  Maria Josep Amigó estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde del municipi, Josep Riera, i per la resta de la corporació municipal. A més, també assistirà la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra.

La recepció d’autoritats esta programada per a les 19:00 hores a l'Ajuntament. Tot seguit, cap a les 20:00 hores s'inaugurarà la present edició de FIMEL, un acte que servirà també per retre homenatge als diferents representants de les entitats agrícoles, comercials i cooperatives de Meliana.

En finalitzar l'acte es visitaran els diferents stands i expositors de la fira, tots ells relacionats amb els comerços de la localitat, maquinaria agrícola i productes per al camp. A més com a novetat, en aquesta edició també es podrà trobar a un dels stands el Consell Agrari de Meliana i, el Mercat de la Terra de Roca, que fa la seua primera parada a Meliana.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Divendres, 21 de setembre de 2018

Lloc: Ajuntament de Meliana. Plaça Major, 1

Hora:19:00 hores

Els municipis de menys de 10.000 habitants han vist multiplicada per quatre l'aportació de la Diputació de València per a serveis socials bàsics en 3 anys. En 2015, la corporació destinava 3.950.000 euros a 187 ajuntaments i ens locals, mentre que en 2018 l'àrea d'Inclusió Social ha gestionat una partida de 12.252.558 euros per a garantir aquests serveis bàsics a 215 municipis. Del 0,87% del pressupost total de la Diputació en 2015 s'ha passat a destinar a serveis socials un 2,59% d'aquest pressupost en el present exercici.

Amb la base d'un model centrat en la prevenció i la justícia social, els consistoris han vist incrementades les ajudes per a pobresa energètica, atenció a domicili, inserció i emergència social. Una inversió en serveis socials bàsics que no ha deixat de créixer al llarg de la present legislatura, amb l'objectiu de construir una atenció social primària digna, que vertebre el territori i estiga dotada econòmicament per a donar resposta, sense discriminació, a les necessitats de les persones.

En aquesta línia s'han expressat el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la responsable d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, davant desenes d'alcaldes i alcaldesses i responsables de serveis socials locals, analitzant el model de la Diputació al costat dels tècnics de la corporació, que estan a la disposició dels ajuntaments per a resoldre els dubtes que puguen sorgir en la tramitació i gestió de les ajudes.

El president i la diputada han coincidit en l'aposta per seguir incrementant aquesta partida social de cara al pressupost de 2019. En paraules de Rosa Pérez Garijo, “els serveis socials no poden funcionar si no disposen dels mitjans humans que toca, així com d'un respatler administratiu que allibere als professionals d'ocupar-se de la part burocràtica”.

La titular d'Inclusió Social ha destacat el treball dels ajuntaments en aquesta matèria, i ha posat com a exemple les sol·licituds de dependència, que “en els municipis de menys de 10.000 habitants se solucionen en el 100% dels casos”. Rosa Pérez Garijo ha recordat a tècnics i responsables locals que el passat any la Diputació es va comprometre a implantar l'assistència jurídica en aquest àmbit dels serveis socials, a petició dels propis ajuntaments, i ho ha complit.

Assistència jurídica

Com a novetat en l'actual exercici destaca precisament l'assessorament jurídic als ajuntaments i mancomunitats de més de 5.000 habitants, amb subvencions per a contractar a un advocat o advocada amb la finalitat d'orientar en l'àmbit jurídic a aquests ens locals en matèria d'assistència social.

Un altra de les dades destacades en la gestió d'aquests serveis socials en els últims 3 anys és la disminució del ràtio en l'atenció professional, passant d'un treballador per cada 5.400 habitants en 2015 a un treballador per cada 2.091 habitants en 2018. També han millorat considerablement en aquest període el suport administratiu i les ajudes per a la mobilitat, que a l'inici de la legislatura no existien per a ens locals i actualment aconsegueixen a 26 d'aquests ens, que interactuen amb 157 ajuntaments.

Els alcaldes i alcaldesses i els treballadors socials i regidors de Benestar han intercanviat experiències amb els responsables de la Diputació, que han pres nota dels problemes que sorgeixen en els municipis en la gestió dels serveis socials i les necessitats dels usuaris. A Navarrés, per exemple, proposen l'engegada d'un sistema de cerca de persones per a evitar desaparicions i ajudar a les famílies en casos d'Alzheimer o demència senil. Altres consistoris expressen les seues dificultats per a disposar de treballadors socials, la qual cosa, en opinió de Rosa Pérez Garijo, podria resoldre's amb una borsa comuna de professionals a la qual pogueren accedir tots els ajuntaments.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, visita Ontinyent aquest divendres 21 de setembre, a les 12 hores, amb motiu de l’inici de les obres que va a posar en marxa el municipi, amb l’ajuda de la Diputació, per tal de recuperar l’espai degradat al marge dret del riu Clariano. Durant la visita, estarà acompanyat per l’alcalde, Jorge Rodríguez, i per Jaime Peris, regidor de Territori, Urbanisme, Patrimoni, Transport Públic, Serveis Municipals, Activitats i Autoritzacions.

Amb un pressupost adjudicat de 82.846,22€, dels quals la Diputació subvenciona el 80% (66.276,98 €) i l’ajuntament el 20% restant (16.569,24 €), els treballs replegats al projecte contemplen la neteja i la gestió dels residus il·legals, l’eliminació de la vegetació invasora i la recuperació de la flora autòctona. A més d’un itinerari de vianants i un espai estacional per evitar l’estacionament incontrolat de vehicles a la vorera del riu.

NOTA A MITJANS

Dia: Divendres, 21 de setembre de 2018

Lloc: Plaça Major, 1, 46870 Ontinyent, València

Hora: 12 hores

La comarca de La Safor podria reduir les seues emissions de diòxid de carboni (CO₂) en 12.372 tones si el 25% dels seus turismes i furgonetes lleugeres es substituïren per vehicles elèctrics. El canvi d’un vehicle convencional per un altre amb motor elèctric suposa una reducció del 43,6% d’aquestes emissions, les quals ascendeixen fins a 113.502 tones anuals sols per al sector del transport d’aquesta comarca.

La implantació d’aquest tipus de vehicles i l’impuls de la infraestructura de recàrrega necessària són dos dels aspectes que s’han abordat durant l’encontre que s’ha celebrat a Gandia en el marc de les Jornades Comarcals sobre Canvi Climàtic i Energia Sostenible. Aquest cicle de sessions, organitzades per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació i l’Associació d’Empreses Elèctriques de València (ASELEC), també ha parat atenció a l’autoconsum, la transició i la pobresa energètiques.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha estat l’encarregat d’inaugurar aquesta jornada, que s’ha celebrat a la Casa de la Marquesa de Gandia, i posar punt i finala la primera edició de les Jornades Comarcals contra el Canvi Climàtic. Bort ha estat acompanyat pel regidor de Medi Ambient del municipi, Xavier Ródenas. El diputat ha destacat durant la seua intervenció que “des de la Diputació junt amb els ajuntaments s’ha d’aconseguir fer front al canvi climàtic mitjançant un canvi del model energètic, la mobilitat elèctrica i la descarbonització de l’economia, d’eixa manera aconseguirem mitigar els efectes del canvi climàtic, i en aquest camí, la mobilitat elèctrica constitueix una peça fonamental per a aconseguir-ho”.

A més, el diputat ha asseverat que estes sessions informatives “han estat claus per transmetre i apropar els coneixements tècnics necessaris perquè tots junts pal·liar els efectes del canvi climàtic”. I ha continuat: “la mobilitat elèctrica es constitueix com a peça fonamental”.

Així com apunta l’últim Inventari d’Emissions de Referència realitzat entre 2010 i 2015, al sector de la electricitat s’ha experimentat una reducció d’emissions de CO2 del 14%, mentre que el transport, s’ha produït un augment de les emissions d’un 1%, “per tant és aquest sector un dels més importants per actuar”, ha afirmat Bort.

Gandia ha estat l’última població de la ruta de les Jornades Comarcals sobre el Canvi Climàtic i Energia Sostenible havent passat abans per La Pobla de Vallbona, Utiel, Ayora, Xàtiva, Xiva, Massamagrell, Torrent, Paiporta i Sueca.

La Diputació promou la compra de vehicles elèctrics

L’àrea de Medi Ambient de la institució provincial, com a coordinadora territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, ha posat a disposició dels ajuntaments una nova línia d’ajudes per a la substitució dels models de combustió de les flotes municipals per vehicles elèctrics. Així mateix, les noves subvencions també finançaran la instal·lació de punts de recàrrega als municipis.

Aquest nou programa ha comptat amb un pressupost de 750.000 euros, amb una quantitat màxima subvencionable de 20.000 euros per a cada municipi. Amb això, la Diputació pretén col·laborar en la reducció de les emissions de diòxid de carboni de les comarques de València, on el 31 % són produïdes pel sector del transport.

A més, la Diputació, com a coordinadora territorial del Pacte de les Alcaldies, té l’objectiu de fer arribar aquest pacte a les autoritats locals del seu territori per promoure l’adhesió, i també facilitar als signataris l’assistència tècnica, econòmica, administrativa i política necessària per a assolir els seus compromisos. En aquest sentit, crida l’atenció el gran increment d’alcaldies valencianes que s’han sumat a esta iniciativa des del 2015, quan hi havia solament 17 entitats locals inscrites, i que actualment són 222.

Aquest Pacte constitueix el principal moviment europeu en què participen les autoritats locals i regionals que han assumit el compromís voluntari de reduir les emissions de CO2 en un 40% abans de l’any 2030, amb el propòsit de millorar l’eficiència energètica, utilitzar fonts d’energia renovable als seus territoris i desenvolupar mesures per a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.

L’impuls de l’Anell Verd d’Alzira segueix endavant amb el projecte del mirador ‘Riu Xúquer’, un nou element que es sumarà a aquest itinerari de mobilitat sostenible que és tot un referent a la demarcació de València i que compta amb el recolzament de la Diputació de València en la seua aposta per la sostenibilitat en el transport i la vertebració del territori amb infraestructures i vies verdes.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han visitat el municipi de la Ribera Alta per a presentar, de la mà de l’alcalde, Diego Gómez, i del regidor de Medi Ambient, Pep Carreres, aquest nou projecte del mirador ‘Riu Xúquer’. Maria Josep Amigó ha felicitat a l’Ajuntament d’Alzira “pel fet d’identificar una infraestructura verda tan potent com l’Anell Verd, que abraça tot un ventall de projectes de referència, i fer-ho mentre ja s’està convertint en una realitat, és una cosa veritablement admirable”.

Per a la vicepresidenta, “l’Anell Verd d’Alzira és un exemple de política valenta que aposta per estructurar el territori en verd”. Amigó ha destacat la importància d’aquestes polítiques perquè “el desenvolupament sostenible és i ha de ser el nostre veritable objectiu”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat per la seua banda que “aquest projecte afavoreix que es recupere el riu per a la ciutat i obri el nucli urbà al seu entorn natural i el millora”. Bort ha assenyalat que “aquesta infraestructura verda és una iniciativa que és important per a Alzira i els municipis del seu voltant, així com per a altres localitats, perquè constitueix un exemple i un referent per a avançar en les polítiques de mobilitat sostenible”.

L’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha mostrat la seua satisfacció pel recolzament de la Diputació al projecte de l’Anell Verd, i ha explicat que el nou mirador “permetrà regenerar tota aquesta zona, reconvertir-la en una zona d’esbarjo i d’oci, i afegirem una nova actuació a l’itinerari de l’Anell Verd que acabarà envoltant tota la ciutat i tindrà continuïtat amb el parc fluvial i el poliesportiu de Tulell”.

Per la seua banda, el regidor de Medi Ambient, Pep Carreres, ha subratllat que “l’objectiu d’aquesta infraestructura és unir tot amb tot. Tenim la oportunitat de crear una altra manera de comunicació i de moure’ns dins del poble i entre els pobles, amb unes polítiques que pensen menys en els cotxes i més en les persones”.

El mirador ‘Riu Xuquer’, situat en l’encreuament rel Xúquer amb el riu Barxeta, l’anomenat ‘Malecó’, suposa un pas més en l’avanç de l’Anell Verd. Aquesta infraestructura, finançada amb fons del programa d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació, estarà disponible en els propers mesos i farà possible que es recupere un espai per a la ciutadania, alhora que aproparà l’entorn del riu.

El projecte del mirador inclourà també un parc periurbà al seu voltant que s’afegirà a l’itinerari de l’Anell Verd i sumarà un nou element a la infraestructura verda del municipi. L’espai comptarà amb una zona amb jocs infantils, dos miradors, una explanada multi-usos, una àrea canina i també un recorregut eco-terapèutic.    

L’Anell Verd, un referent per a la mobilitat sostenible

L’Anell Verd és una infraestructura sostenible que envolta el municipi d’Alzira i que suposa un canvi del model urbà de la ciutat, ja que constitueix un  nou paradigma de mobilitat més respectuós amb el medi ambient i ofereix tot un seguit d’espais d’interacció social. Impulsat per l’ajuntament de la localitat i recolzat per la Diputació, aquesta infraestructura sostenible ja compta amb prop del 50% del seu itinerari disponible per a les veïnes i veïns, i està format tant per paisatges de ciutat com de muntanya, horta i de riu.

Aquest anell és un projecte amb el que es defineix un itinerari per a vianant i ciclistes i que té l’objectiu de crear ‘Un paisatge de paisatges’. Per a això, l’anell inclou un pla d’arbratge, amb el que es pretén preservar els elements arboris més singulars i millorar els sistemes vegetals de la ciutat; marca un camí cap a la mobilitat sostenible i que afavoreix els hàbits de vida saludables; i que recupera i valoritza el patrimoni paisatgístic del municipi i proposa una nova experiència del territori.

  * MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

L’Etnomusic Estiu 2018 arriba a la seua fi amb el concert de la International Citrus Band aquest divendres 21 de setembre, a les 22.00 hores. El cicle de concerts organitzat pel Museu Valencià d’Etnologia, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, va començar el passat mes de juliol, amb l’actuació de Nina Dinamita & La Swing Milicia. Per l’escenari del pati del Centre Cultural La Beneficència han passat grups i artistes com Marinah, Mundo Chillón, Juan Zelada, Krama, Chet, Ogun Afrobeat, Jóvenes Clásicos del Son Cubano, Duna, la Cobla dels Sons Essencials o el Perico Sambeat Quartet.

International Citrus Band és un quintet format per músics procedents de tres continents diferents. És per això que la música del grup realitza un viatge sonor que comença al Rio de la Plata i arriba fins al Cantàbric, passant pel Mediterrani occidental o el Kurdistan. En els seus temes es proposa la revisió d’autors clàssics de la tradició musical iberoamericana i les connexions amb la tradició musical de l’est del mediterrani. Una combinació de músiques, veus i instruments que parlen del seu bagatge professional, personal i emocional.

L’accés als concerts és gratuït, però hi ha aforament limitat. Les entrades s’estan repartint des del dimarts passat. Encara es poden replegar en el vestíbul del Museu Valencià d’Etnologia o reservar-les a través de la pàgina web del museu.

La Bastida de les Alcusses celebra el XI aniversari de les jornades de portes obertes que, sota la denominació “Viu un cap de setmana amb els ibers”, es desenvolupen des de 2008.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ofereix en la Bastida dels Alcusses aquest dissabte 22 de setembre i el diumenge 23, activitats lúdiques i didàctiques, així com visites guiades, en les quals els visitants podran interactuar amb personatges de l'època i amb arqueòlegs, així com descobrir com era l'alimentació en època ibèrica. Aquestes activitats tindran horari de matí i de vesprada el dissabte i, de matí el diumenge. L'Ajuntament per la seua banda, oferirà diverses activitats a Moixent durant tot el cap de setmana, com la Iberfira, la ruta de la tapa i diferents tallers.

La Bastida de les Alcusses de Moixent és un assentament ibèric al que es pot arribar per la carretera CV-652 des de Moixent en direcció a Fontanars dels Alforins. L'entrada al jaciment està en el quilòmetre 10,5 i disposa d'horaris per a cada visita setmanal.

En la visita al jaciment, durant les jornades, és important recordar que el tipus d'activitats programades fa que el nombre de visitants que podem acollir siga limitat. Des del Museu es recomana que es trie el dissabte per dur-la a terme. L'accés al poblat es farà amb autobús gratuït des de l'aparcament, situat als peus de la Bastida. Les últimes eixides són a les 12:45 hores del dissabte i del diumenge, i a les 17:45 el dissabte a la vesprada. Més informació en www.museuprehistoriavalencia.es o www.moixent.es.

Ciutat emmurallada al segle IV a. de C.

La Bastida de les Alcusses de Moixent va ser al segle IV a. de C. una ciutat emmurallada situada en la part alta d'un dels promontoris de la Serra Grossa, en un paratge de gran valor mediambiental i paisatgístic.

Constitueix una fita en la història de l'arqueologia valenciana i del Museu de Prehistòria de València, ja que va ser un dels primers jaciments estudiats des de la seua fundació. Entre 1928 i 1931 la excavació va donar lloc a troballes de gran impacte en l'època, que van permetre donar carta de naturalesa a la poc coneguda cultura ibèrica. Destaquen les extenses col·leccions ceràmiques i de metall exposades en el Museu i la figura de bronze del Guerrer de Moixent. Un projecte de recerca i gestió de l'ús públic que des de 1990 ha permès continuar el seu estudi, així com consolidar i posar en valor amplis sectors excavats.

La Diputació de València ha rebut 163 sol·licituds de municipis i mancomunitats per a tractar de resoldre problemes de les seues xarxes de proveïment i millorar l'eficiència del cicle de l'aigua. Aquests projectes s'emmarquen en el Pla Contra la Sequera amb el qual la Diputació invertirà 6 milions d'euros en aquestes actuacions hídriques entre este any i el pròxim.

En concret, han sigut 161 ajuntaments de totes les comarques i dos mancomunitats, la de La Safor i la d'Alcàntera de Xúquer, Càrcer, Cotes i Sellent, les que han fet arribar els seus projectes de millora hídrica a la corporació dins del termini obert per a tal efecte, que va concloure el 17 d'agost. Ara els tècnics de la Diputació treballen per a seleccionar aquells que obtinguen una major puntuació, sobre la base d'uns criteris objectius recollits en les bases de la convocatòria.

Entre els criteris de valoració destaca la població, prevalent les propostes supramunicipals i mancomunades que reuneixen a diversos municipis i les dels pobles amb menor nombre d'habitants; la implicació de l'ajuntament en qüestió en matèria hídrica, en qüestions com el rendiment de la xarxa de distribució i les inversions executades per a millorar-la; i la innovació de les propostes, amb l'ocupació de les últimes tecnologies, com el telecontrol per a evitar pèrdues o la transmissió de dades via mòdem d'instal·lacions i equips.

Amb aquests criteris de selecció, entre uns altres, els tècnics provincials decidiran les obres que es van a escometre en perforacions, emmagatzematge i dipòsits, captacions i xarxes de distribució, amb un import màxim subvencionable de 100.000 euros, tractant d'arribar al major nombre possible de municipis. A més, els municipis podran invertir aquestes ajudes en els mecanismes de mesura per a detectar les pèrdues d'aigua, com és el cas dels comptadors electrònics.

El diputat de Mancomunitats i Comarcalització i responsable del cicle de l'aigua, Voro Femenía, explica que “amb aquestes obres es pretén millorar l'eficiència de l'emmagatzematge i el subministrament d'un bé imprescindible, evitant fugides i tractant que l'aigua no es perda en el camí dels aqüífers a les aixetes de les nostres cases”.