Des de 2016 el Museu Valencià d’Etnologia, que depén de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, dedica el període de la festivitat de Tots Sants a difondre l’imaginari valencià de la por. Durant la campanya de 2017, el museu va convertir “Espanta la por” en un projecte global i va invitar a unir-se a les escoles, els museus etnològics locals i les biblioteques públiques valencianes.

Finalment, i fora de tot pronòstic, més de 70 biblioteques i agències de lectura de tot el País Valencià es van inscriure en 2017. Des de Vilafranca fins a Santa Pola, els i les professionals al capdavant de les biblioteques públiques van considerar que era una bona oportunitat per a realitzar un treball col·laboratiu entre els centres, fomentar la lectura i promoure l’ús de les biblioteques. Per la seua banda, el Museu Valencià d’Etnologia va trobar en les biblioteques unes grans aliades per a difondre la cultura tradicional i arribar a tot el territori.

La convocatòria de participació per a l’any 2018 està oberta des del mes de juliol i, fins ara, ja hi ha més de 60 centres inscrits. La coordinació d’aquesta col·laboració correspon a la Biblioteca del Muvaet (Museu Valencià d’Etnologia) i al seu personal, que en rebre la sol·licitud d’inscripció, envia a cadascun dels centres els materials gràfics i informatius perquè cada biblioteca desenvolupe el seu propi “Espanta la por”.

La campanya és col·laborativa i, per això, cada centre participant té l’obligació de compartir els seus resultats. Totes les experiències dutes a terme en cada biblioteca són posades en comú amb la resta de companys i companyes mitjançant una memòria d’activitats.

Per a aquesta iniciativa el Muvaet compta amb l’ajuda de la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV). Gràcies a aquesta col·laboració, ambdues entitats desenvoluparen i realitzaren, el passat mes de maig, un curs per als i les professionals bibliotecaris: “Espanta la por: l’imaginari valencià i el foment de la lectura”.

Aquesta activitat és la primera del cicle “Espanta la por”, així que els ciutadans i les ciutadanes, tant grans com menuts, hauran d’estar atents: al voltant de la festivitat de Tots Sants, els monstres valencians eixiran a passejar-se, no sols pel Museu Valencià d’Etnologia, sinó també per les biblioteques dels pobles i barris valencians.

Més informació en: Espanta la por.

Quatre obres produïdes, o coproduïdes, per la Diputació de València, a través del Escalante Centre Teatral i el Teatre Principal de València, són finalistes en algunes de les categories dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes de la Generalitat Valenciana.

‘Les 7 diferències’, de El Pont Flotant, i ‘Les aventures de T.Sawyer’, de La Teta Calva, opten al premi al millor espectacle per a xiquets i xiquetes. A més, aquesta última està nominada també en la categoria de millor versió, adaptació o correcció pel seu text, del que són autors Xavo Giménez, director, i María Cárdenas.

Una altra obra finalista en dues categories és ‘Pi’, que compta amb la direcció escènica de la companyia OtraDanza. Salvador Rocher opta al premi a millor ballarí i Juanjo Llorens al de millor il·luminació. A més, ‘Els Nostres’, coproducida pel Teatre Escalante i el Institut Valencià de Cultura i dirigida per Eva Zapico, opta a millor escenografia, de la qual és responsable Luis Crespo.

Cant a l'amistat

‘Les aventures de Tomasa Sawyer’ es va estrenar en 2016 i des de llavors ha aconseguit alguns premis, com el de millor obra en la Fira d'Osca o ser finalista en Premis Max com a millor espectacle revelació.

Basada en el clàssic de Mark Twain, Tomasa, la protagonista, viurà juntament amb el seu amic Huckelberry Fin, una aventura plena de misteris, cançons, gats morts, coves i ratapinyades. Una obra que és un cant a l'amistat i a creuar el mar.

Respecte a la diversitat

Altra de les obres del Teatre Escalante finalistes és ‘Les set diferències’, primer muntatge de la companyia valenciana El Pont Flotant dirigit al públic infantil. L'espectacle arreplega les històries reals dels seus protagonistes, procedents de Guinea Equatorial, Bangladesh, Perú, Xina i València. Es tracta d'una reflexió sobre la igualtat de drets, independentment dels trets físics o el país d'origen.

Dansa i univers

‘Pi’, obra produïda per Escalante Centre Teatral i la companyia OtraDanza, està relacionada amb dues candidatures en els premis organitzats pel IVC, millor il·luminació, a través del responsable, Juanjo Llorens, i millor ballarí, amb Salvador Rocher.

Drama dels refugiats

Un dels espectacles destacats entre les nominacions dels Premis de les Arts Escèniques Valencianes aborda el drama que està passant en el mar Mediterrani amb milions de persones fugint de la guerra, la fam i la por. És ‘Els Nostres’, coproduïda per Teatre del Poble Valencià i la Diputació de València. En aquest cas és Luis Crespo, responsable de disseny i realització de l'escenografia, qui opta al premi en aquest camp.

Els premis, organitzats pel Institut Valencià de Cultura, es lliuraran l'1 d'octubre en una gala que se celebrarà en el Teatre Principal de València, dependent de la corporació provincial. Un total de 27 espectacles apareixen en la llista de finalistes en categories que van des de millor direcció escènica, millor composició musical o millor vestuari, fins a millor actor, actriu, espectacle de carrer o de circ.

La plaça de bous de València inicia aquesta setmana la seua programació de concerts de tardor amb l'actuació de Raphael aquest dijous 13 de setembre, al que li seguiran Maluma i Manolo García el divendres i el dissabte, respectivament. Les funcions, amb una gran varietat d'artistes, se succeiran fins al pròxim 10 de novembre i consoliden al recinte, amb més de 150 anys d'història, com un espai cultural multiusos.

Després dels concerts de Raphael, Maluma i Manolo García, serà el torn de Pablo López i el veterà Miguel Ríos, els qui actuaran davant el públic valencià els dissabtes 22 i 29 de setembre. Ja a l'octubre, Melendi arribarà a la plaça de bous, propietat de la Diputació de València, el divendres 19 per a l'endemà donar pas al Festival Bojos per la música, que reunirà a històrics grups nacionals com a Seguretat Social, Regirar, La Unió, La Guàrdia i Dansa Invisible.

Com a contrapunt, el divendres 26 d'octubre els assistents al rode valencià podran delectar-se amb el Concert de benvinguda de la Universitat de València, que reunirà a l'Habitació Roja, Tremenda Gossada, Smoking Souls i Rural Zombies. El punt i final de la programació de concerts de tardor ho posarà Loquillo, el divendres 9 de novembre, i la cantant madrilenya Malú, el dissabte 10.

Cal assenyalar que alguns dels concerts ja han penjat el cartell de “no hi ha bitllets”, assegurant-se així l'aforament complet en el cus de Monleón, emplaçament triat de manera regular pels artistes d'actualitat. Amb aquesta programació de concerts, la Diputació es manté en la seua línia inicial que tenia com a objectiu convertir la plaça de bous en una plaça “de tots i per a tots”, oferint nous usos de l'edifici provincial per a gaudi de majories i ofertes musicals per a tots els gustos.

Més de 14.000 visites al museu taurí

El museu taurí, que inclou la visita a la plaça de bous de València sempre que no hi haja un esdeveniment en marxa en la mateixa, continua gaudint d'un gran atractiu turístic. Prova d'açò són les xifres registrades el passat mes d'agost, les quals superen els 14.000 visitants durant aqueix període estival. El coliseu, declarat Bé d'Interès Cultural, a més de ser un gran auditori a l'aire lliure i epicentre de variades manifestacions culturals, no deixa de tenir un important encant en el sector turístic de la capital del Turia.

La comarca del Camp de Morvedre podria reduir les seues emissions de diòxid de carboni (CO₂) en 8.000 tones si el 25% dels seus turismes i furgonetes lleugeres es substituïren per models elèctrics. El canvi d’un vehicle convencional per un altre amb motor elèctric suposa una reducció del 43,6% d’aquestes emissions, les quals ascendeixen fins a 55.569 tones anuals sols per al sector del transport d’aquesta comarca.

La implantació d’aquest tipus de vehicles i l’impuls de la infraestructura de recàrrega necessària són dos dels aspectes que s’han abordat durant l’encontre que s’ha celebrat a Sagunt en el marc de les Jornades Comarcals sobre Canvi Climàtic i Energia Sostenible. Aquest cicle de sessions, organitzades per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació i l’Associació d’Empreses Elèctriques de València (ASELEC), també ha parat atenció a l’autoconsum, la transició i la pobresa energètiques.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha sigut l’encarregat d’inaugurar aquesta jornada, que s’ha celebrat al Consell Agrari de la capital del Camp de Morvedre, amb l’acompanyament del regidor de Medi Ambient de Sagunt, Enric Ariño. El diputat ha destacat durant la seua intervenció que “hem de transitar cap a un model energètic sostenible i cap a la descarbonització de l’economia, i en aquest camí, la mobilitat elèctrica constitueix una peça fonamental per a aconseguir-ho”.

Josep Bort ha recordat, a més, que “els municipis constitueixen espais clau en el desenvolupament de mesures concretes per a mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-nos als seus efectes”. “Amb aquestes jornades i sessions —ha continuat Bort—, des de la Diputació volem apropar els coneixements tècnics necessaris per entendre com es poden materialitzar als nostres pobles i a les nostres vides aquestes mesures”.

Segons l’últim Inventari d’Emissions de Referència, el sector del transport emet el 13% del CO₂ de la comarca i és el que menys ha reduït el seu impacte atmosfèric entre 2010 i 2015, l’últim any del que es disposen dades. A diferència d’altres àmbits com el residencial o el dels serveis, que han disminuït un 14 i un 10% les seues emissions, respectivament, la reducció al transport ha sigut de l’1%.

La ruta d’aquestes sessions comarcals climàtiques, que ja ha visitat La Pobla de Vallbona, Utiel, Ayora, Xàtiva, Xiva, Massamagrell, Torrent, Paiporta i Sueca, conclourà el seu recorregut el proper 19 de setembre a Gandia.

La Diputació promou la compra de vehicles elèctrics

L’àrea de Medi Ambient de la institució provincial, com a coordinadora territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, ha posat a disposició dels ajuntaments una nova línia d’ajudes per a la substitució dels models de combustió de les flotes municipals per vehicles elèctrics. Així mateix, les noves subvencions també finançaran la instal·lació de punts de recàrrega als municipis.

Aquest nou programa ha comptat amb un pressupost de 750.000 euros, amb una quantitat màxima subvencionable de 20.000 euros per a cada municipi. Amb això, la Diputació pretén col·laborar en la reducció de les emissions de diòxid de carboni de les comarques de València, on el 31 % són produïdes pel sector del transport.

A més, la Diputació, com a coordinadora territorial del Pacte de les Alcaldies, té l’objectiu de fer arribar aquest pacte a les autoritats locals del seu territori per promoure l’adhesió, i també facilitar als signataris l’assistència tècnica, econòmica, administrativa i política necessària per a assolir els seus compromisos. En aquest sentit, crida l’atenció el gran increment d’alcaldies valencianes que s’han sumat a esta iniciativa des del 2015, quan hi havia solament 17 entitats locals inscrites, i que actualment són 222.

Aquest Pacte constitueix el principal moviment europeu en què participen les autoritats locals i regionals que han assumit el compromís voluntari de reduir les emissions de CO2 en un 40% abans de l’any 2030, amb el propòsit de millorar l’eficiència energètica, utilitzar fonts d’energia renovable als seus territoris i desenvolupar mesures per a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha editat Introducció al Cartoixàde Joan Roís Corella, la primera monografia del filòleg Joan Maria Furió Vayà. El llibre aconsegueix introduir al lector en una de les obres més desconegudes de la literatura valenciana del segle XV, tant per part de la crítica literària com dels estudiosos en general. L’obra ja es troba disponible a les llibreries valencianes així com a la pàgina web del Magnànim.

Un manual de meditació

Furió considera que el Cartoixà és un dels principals manuals de meditació tardomedievals i que no es pot considerar una mera traducció de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia escrit en llatí a la fi del segle XIV, com tradicionalment s’havia considerat. Tot el contrari, aquest estudi mira d’ampliar la mirada cap a una direcció que llance llum a qüestions poc clares de l’entorn de l’obra de Roís de Corella, com són l’anàrquic procés d’impressió o la singularitat del Cartoixà respecte de la Vita Christi.

En definitiva, el treball de Furió vessa sobre les edicions del Cartoixà tenint en compte tots els elements del context de l’obra com ara els impressors, els editors i el dedicatari, així com la distribució temàtica i capitular dels llibres del Cartoixà. Joan Roís de Corella, així com altres religiosos i poetes, distribuïen el llibre i l’explicaven de la manera més pedagògica possible per tal de facilitar la comprensió de la religió catòlica a la resta de la població.

Joan Maria Furió, un investigador amb llarga trajectòria

Joan Maria Furió (L’Alcúdia, 1978) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. La seua llarga experiència com a investigador ha estat centrada en l’estudi de la història de la literatura i la llengua valenciana. Furió és a més un estudiós de l’espiritualitat i els textos religiosos medievals i moderns, publicats en revistes com Caplletra o Afers. Actualment exerceix la seua tasca docent i investigadora, des de fa més de deu anys, a la Universitat Catòlica de València.

Més informació Institució Alfons el Magnànim.

Sueca i la Ribera Baixa compten les setmanes per a veure finalitzat un projecte imprescindible per al municipi i la comarca: la residència de persones amb diversitat funcional intel·lectual i centre de dia, amb la creació de 80 noves places públiques després de dos dècades de reivindicació de les famílies.

Vicente Meseguer és l'arquitecte encarregat d'executar el projecte; ell i Antonio Bañuls, responsable d'Acció Social de l'Ajuntament de Sueca, van visitar diferents residències per a preguntar directament a les seues directores i directors “en què s'havien equivocat a l'hora de projectar les instal·lacions”. La intenció no era una altra que concebre un espai “centrat en les persones que ho van a utilitzar”.

El projecte no és nou. Des de 1985, Sueca compta amb un centre ocupacional que actualment té 41 usuaris. En 2005 es va intentar avançar en la construcció d'un gran complex social en el qual s'invertirien fons estatals per a alçar la residència, però no ha sigut fins a enguany, amb una inversió de 2.146.000 euros de la Diputació de València, quan s'han pogut completar les instal·lacions amb la residència i la tercera fase del centre de dia, que ja formen un estructurat complex en el qual s'inclou el taller ocupacional.

En total, 120 places públiques repartides entre la residència, el centre ocupacional i el centre de dia, 80 d'elles de nova creació, la meitat d'atenció diürna i l'altra meitat 24 hores. Un “projecte de vida” centrat en la “promoció de l'autonomia personal” d'aquests usuaris d'entre 18 i 65 anys que, malgrat els seus diferents graus de dependència, “poden ser independents amb els suports tècnics i personals necessaris”, segons explica el cap d'Acció Social de l'Ajuntament de Sueca.

Col·laboració institucional

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, acompanyada per la diputada de Turisme i regidora local Pilar Moncho, ha destacat que “fruit de la col·laboració entre institucions s'han fet realitat les inversions en residències i centres de dia que no arribaven des de fa 20 anys, i que ara es plasmen en els pressupostos i es porten avant gràcies a l'esforç tècnic dels ajuntaments”.

En paraules de Berenguer, “aquestes obres són importantíssimes perquè ofereixen una eixida a moltes persones amb discapacitat intel·lectual o deficiències cognitives que fins ara es troben en residències privades o en les seues pròpies cases”. La titular de Benestar i Salut en la Diputació ha explicat, reforçant la idea de col·laboració institucional, que “l'ajuntament busca i posa el sòl, la Diputació inverteix en la construcció i la Generalitat s'encarrega de l'engegada i el personal”.

Per la seua banda, l'alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, ha manifestat que amb aquesta actuació “es posa punt i final a molts anys de lluita de les famílies”. En la seua opinió, “aquesta obra tan important no s'ha pogut reprendre i acabar fins que les administracions públiques valencianes han decidit treballar conjuntament”. Tamarit ha agraït la implicació de la Diputació i l'esforç dels tècnics municipals i l'empresa constructora, que “han permès que el pròxim any puguem obrir aquest centre que mereixen els usuaris actuals i els que vengen en el futur”.

Amb l'estructura pràcticament finalitzada, queda paredar alguna de les noves estades d'unes instal·lacions amb llum natural, un sistema de prevenció d'incendis i evacuació equivalent al d'un hospital, tres sales d'estar i diverses terrasses. Els diferents mòduls estan connectats internament o per una pèrgola exterior, en el cas del taller ocupacional, i disposaran d'una cuina industrial, assistència psicològica i sanitària, gimnàs, zones d'administració i control, vestuaris i habitacions dobles i individuals.

Nous centres públics

El de Sueca és un dels 10 centres socials comarcals de titularitat pública que es construiran entre enguany i el pròxim amb fons de la corporació provincial, i que donaran servei a una desena de comarques valencianes. El projecte, aprovat en 2017, ultima la seua execució en paral·lel al centre de dia per a malalts mentals de Carcaixent, i va veure a la llum al costat del centre de recepció de xiquets i xiquetes en Lliria i el centre d'atenció a persones majors i amb trastorns mentals greus de Paterna.

A aquestes infraestructures s'aniran sumant, al llarg de 2019, les places públiques que oferiran els centres d'Ademuz, Agullent, Aras de los Olmos, La Font de la Figuera, Meliana i Mislata, actualment en fase tècnica i que s'inclouen en un pla bianual al costat de la Generalitat i els propis consistoris en el qual la Diputació aporta una mica més d'11 milions d'euros per a la construcció de les instal·lacions, els ajuntaments s'encarreguen de l'equipament o part del mateix i la Generalitat cobreix les despeses de funcionament i personal.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha acudit durant el matí d'aquest dijous a la seu de l'empresa pública Divalterra, on ha mantingut una trobada amb una vintena de membres del comitè d'empresa, integrat pels sindicats CSIF, UGT i CCOO.

En la trobada amb els representants dels treballadors, Gaspar ha informat del treball que s'està realitzant de cara al futur de l'empresa, com ha fet també amb els diferents grups polítics que formen l'executiu provincial i els responsables dels partits polítics en l'oposició, amb la intenció d'obtenir el màxim consens possible en l'elaboració d'aquest full de ruta.

El futur de Divalterra, amb prop de 700 treballadors i un pressupost que en el present exercici frega els 23 milions d'euros, passa pels informes encarregats als serveis jurídics de la corporació, que determinaran les opcions viables per a la transformació jurídica de l'empresa, entre les quals decidirà el nou consell de Divalterra.

Els treballadors amb veu i vot

La finalització d'aquests informes marcarà la data de la pròxima Junta General de Divalterra, en la qual l'ordre del dia constarà fonamentalment de dos punts: el nomenament del nou consell, que comptarà amb 12 membres enfront dels 14 de l'etapa anterior que representaven als sis grups polítics que integraven la Diputació; i l'elecció de la nova figura jurídica de l'empresa, que finalment podria constituir-se com un organisme autònom, com és el cas del Patronat de Turisme o el Palau de la Música, o una entitat pública empresarial, com és el Palau de Congressos, per exemple.

En qualsevol cas, la intenció de l'equip de govern de la Diputació és garantir el manteniment dels llocs de treball en Divalterra, com van avançar el president i la vicepresidenta en els dies previs i posteriors al nomenament de Toni Gaspar. En aquesta línia, els responsables polítics de la institució han cercat la bona sintonia amb totes les parts implicades en el futur de Divalterra, esbossant la composició d'un consell paritari entre polítics i tècnics i amb una important novetat, com és la presència d'un representant dels treballadors.

D'aquesta forma, els treballadors de Divalterra tindran veu i vot en el futur de l'empresa, en estar dins d'un consell que comptarà a més amb sis representants polítics, un per partit, i cinc funcionaris tècnics, entre els quals hi haurà una important presència d'habilitats nacionals, així com també la d'un conseller delegat.

Una vegada nomenat el consell i resolta la figura jurídica sobre la qual operarà l'empresa, es podran tractar altres qüestions internes, com les reivindicacions laborals que la plantilla ha vingut mantenint en els últims anys. Així ho ha explicat Gaspar en la trobada amb el comitè d'empresa, en el qual el president ha insistit en la seua intenció d'abordar aquest full de ruta amb absoluta immediatesa.

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València vol fer partícips als ajuntaments de la província en la 7a edició del “Calendari Ambiental 2021”. Aquest programa s’integra dins d’una línia de treball orientada a sensibilitzar, conscienciar i motivar a la ciutadania, en aquest cas la població escolar, quant a la necessitat de protegir el nostre medi ambient i avançar en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), en concret de l’ODS 11 Ciutats i comunitats sostenibles i de l’ODS 13 Acció pel clima.

Els ajuntaments interessats han de convidar a les escoles del municipi a participar en l’edició del Calendari, perquè l’alumnat done la seua visió sobre la creació de ciutats més sostenibles que actuen com a fre al canvi climàtic. Amb els treballs seleccionats es dissenya el Calendari Ambiental 2021, on es marquen els dies de major importància ambiental, especialment els que tenen relació directa amb el clima.

La col·laboració es concreta de la següent manera:

• L’Ajuntament informarà del concurs, els criteris i els terminis al/s Consell/s Escolar/s Municipal i, orientarà, si ho considera, a l’alumnat mitjançant una xarrada amb la problemàtica ambiental local o global.
• L’Ajuntament tramitarà la sol·licitud de participació de les escoles interessades i el lliurament posterior a Diputació dels treballs aportats per les escoles.
• Diputació repartirà en tots els ajuntaments de la província un calendari mural per a cadascuna de les aules de 4t, 5é i 6é de Primària i per a tot l’alumnat participant, un obsequi i un Calendari Ambiental.
• Diputació comunicarà als ajuntaments el llistat de col·legis guanyadors del premi col·lectiu comarcal. Enguany consistirà en un taller de comunicació ambiental, impartit per professionals de tecnologies de la informació, en el qual aprendran eines per a la comunicació vinculades amb la temàtica que s’ha treballat. El taller serà tant per a l’equip docent com per a l’alumnat.

La tramitació de l’Ajuntament es realitza en dos fases, ambdues mitjançant la carpeta Ajuntament - Àrea de Medi Ambient- altres tràmits - Calendari Ambiental Escolar.

1.- Fase de sol·licitud: des del 28 de setembre fins al 31 d’octubre.

Hi ha 2 models de sol·licitud, el que ha d’emplenar l’Ajuntament (Annex II) i el que ha d’emplenar l’escola (Annex III).

La sol·licitud s’ha d’emplenar en la seua totalitat, incloent-hi el contacte de la persona responsable tant de l’escola com de l’Ajuntament i les xarxes socials de l’Ajuntament i l’AMPA (Annex II), per a poder difondre la imatge del Calendari i altra informació d’interés.

2.- Fase de lliurament dels treballs: des del 31 d’octubre fins al 12 de novembre.

L’Ajuntament, mitjançant la Carpeta Ajuntament, adjuntarà els treballs digitalment amb un registre telemàtic d’eixida. A més, s’adjuntarà el nombre total d’alumnes que han participat.

Criteris de selecció

Cada escola selecciona i remet a l’Ajuntament 10 treballs, com a màxim, del total de treballs realitzats per l’alumnat de 4t, 5é i 6é de Primària. Els aspectes que cal tindre en compte per a la selecció són:

• Creativitat i originalitat de l’eslògan.
• Creativitat i originalitat dels treballs.
• Correspondència amb els ODS 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) i 13 (Acció pel clima).
• Destresa.

Els treballs que passaran a ser editats en el Calendari 2021 seran seleccionats per una comissió de valoració formada per 2 tècnics/ques de la Diputació i experts en comunicació i en educació ambiental.

Conservació i difusió dels treballs

L’escola conservarà els treballs aportats digitalment fins que els obsequis siguen entregats.

La Diputació podrà difondre els treballs així com imatges de les activitats dutes a terme en els col·legis premiats mitjançant el web de l’Àrea de Medi Ambient i les xarxes socials.

Per a qualsevol consulta contacteu amb:

Ana Montilla

96 388 30 69

mediambient@dival.es

El deteriorament de la capa d’ozó provoca un escalfament de les capes baixes de l’atmosfera i contribueix a l’augment de la temperatura que produeix el canvi climàtic. En el Dia internacional per a la Preservació de la Capa d’Ozó, l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València reitera el seu compromís amb la reducció de les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera per fer front a la destrucció de la capa d’ozó i combatre el canvi climàtic.

L'alliberament de CO₂així com d'òxids de nitrogen procedents del trànsit són part de les causes d'aquest fenomen. A través dels seus diversos plans de protecció ambiental i el decisiu impuls del Pacte de les Alcaldies, del qual és Coordinador Territorial, la institució provincial dóna suport als municipis per tal de reduir les seues emissions de CO₂ i contribuir des de l'àmbit local a pal·liar aquest fenomen global.

La prevenció dels incendis, grans alliberadors de CO2, la protecció dels espais naturals, així com la promoció i ajuda a la mobilitat sostenible, són algunes de les eines que contribueixen des de l'àmbit local a combatre un problema global i on l’ens provincial també actua.

La protecció de la capa d’ozó és crucial

La capa d’ozó constitueix una làmina de gas que es localitza entre el 15 i els 50 quilòmetres d’altura i que conté el 90% de l’ozó atmosfèric. La molècula d’aquest gas es compon per tres àtoms d’oxigen i actua a l’atmosfera com un agent depurador i com a filtre per als rajos ultraviolats procedents del sol. Aquest paper protector fa que la capa d’ozó siga imprescindible per a la vida a la Terra i, per tant, la seua importància és crucial per a la supervivència dels éssers vius.

La utilització de nombrosos productes químics durant dècades va generar una reducció molt significativa d’aquesta capa —l’anomenat “forat”— com a conseqüència de la descomposició de l’ozó en altres molècules. Els clorofluorocarbonis (CFC), entre altres productes químics, són substàncies utilitzades als aerosols durant molt de temps que provoquen el trencament de les molècules d’ozó, ja que al entrar en contacte amb la radiació ultraviolada alliberen clor i brom que ocasionen la descomposició de l’ozó.

Al 1987, el Protocol de Montreal va unir a 46 països en la lluita per la reducció internacional de l'ús de compostos nocius per a la concentració d'ozó i, el 1990, els CFC van quedar prohibits. No obstant això, l'alta persistència d'aquests i altres compostos a l’atmosfera va fer que el forat de la capa d'ozó aconseguira la seua grandària màxima l'any 2000, quan va arribar a mesurar 25 milions de quilòmetres quadrats.

La prohibició creixent de l'ús de substàncies nocives per a l'ozó contribueix a protegir i recuperar la capa d'aquest gas, també per a les generacions futures. Tanmateix, en l'actualitat encara hi ha sectors com el de la refrigeració, la fumigació o la fabricació d'algunes escumes que continuen produint danys a la capa d’ozó.

Disseny de mesures concretes de formació integrada per a joves de la província de València.

1. Podrà adherir-se a la Xarxa de Talent Jove qualsevol municipi de la província de València que ho sol·licite i complisca els requisits exigits en el present reglament.

2. L'adhesió podrà presentar-se en qualsevol moment.

BOP, divendres 14 de setembre de 2018 (veure anunci)

BOP, divendres 21 de setembre de 2018- Correcció d'errors del sumari (veure anunci)

Més informació: Gestió del Talent