L’esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939)és el nou treball de l’historiador Josep Andreu Bosch que ha presentat la Institució Alfons el Magnànim–Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depèn de l’àrea de Cultura de la Diputació, en un acte al Trinquet de Pelayo en el que han acompanyat a l’autor la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, el director general de l’Esport, Josep Miquel Moya, el director del Magnànim, Vicent Flor, i el periodista Paco Lloret.

En aquest llibre, l’historiador Bosch estudia l’activitat i el paper que van jugar esports com el futbol, la pilota, la boxa o el ciclisme durant el conflicte militar. L’anàlisi que s’hi desenvolupa té com objecte l’esport a la província de València entre els mesos de juliol de 1936 i l’abril de 1939, encara que es troba contextualitzat en un període més ampli que engloba les darreres dècades del segle XIX i les primeres del XX per explicar els orígens i el desenvolupament de l’esport valencià.

A la presentació, la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha assenyalat que el nou llibre “no sols parla dels esports d’aquella època, sinó també dels esportistes, que varen ser molt importants, i el que significava en aquella etapa tan dura per a la societat civil el fet de mantindre l’esperit esportiu”. Amigó també ha destacat que “ja són un centenar els llibres publicats, des de que començara la nova etapa del Magnànim a finals de desembre de 2015, i la veritat és que estem molt satisfets perquè la producció és majoritàriament en valencià”.

Vicent Flor, director de la Institució Alfons el Magnànim, ha assenyalat per la seua banda que “s’han estudiat moltes coses de la Guerra Civil, però no s’ha estudiat l’esport com un mecanisme de socialització, de creació d’identitats, i pensàvem que era molt important donar a conèixer a la ciutadania el que passà en eixos moments”. Sobre l’espai triat per presentar el llibre, el Trinquet de Pelayo, Flor ha explicat que “pensarem que era un bon lloc perquè del 36 al 38, es feren partides de pilota, eren moments durs i la gent necessitava distracció i reconèixer els seus esportistes, que eren models”.  

Al seu torn, l’autor de L’esport valencià durant la Guerra Civil (1936-1939) ha explicat que “quan llegies algun llibre sobre la història d’algun club o d’alguna federació, sempre hi havia com un parèntesi, el que passava abans del 18 de juliol de 1936 i a partir de l’1 d’abril del 1939, i era com que durant la Guerra no hi havia hagut res a nivell esportiu. Però, estirant del fil, te n’adones de que això és una gran mentida, que hi hagué molta activitat esportiva, moltes competicions i molta gent fent pràctica esportiva”.  

"L'esport no va parar en guerra"

El llibre tracta d’aportar informació sobre un tema relatiu a la darrera Guerra Civil, poc estudiat i desconegut, com és quina va ser l’activitat esportiva a les terres valencianes durant estos anys. Amb ell, Bosch nega eixa afirmació tantes vegades repetida que feia relació a la inactivitat i la paralització de l’esport i l’activitat física a la València defensora de la legitimitat republicana. L’autor explica que “tot i l’aparent trivialitat que pot semblar l’estudi de l’activitat esportiva, durant la Guerra Civil a València, en realitat, comporta múltiples aspectes d’índole històric i sociològic, però també altres relacionats amb la política, l’educació, la sanitat i evidentment, en un context marcat per un conflicte bèl·lic, la preparació militar, entre molts altres”.

Els futbolistes Iturraspe, Vidal, Artigas o Amadeo; l’atleta Pepe Lacomba; els pilotaris Xiquet de Quart, Benissa o Chelaet, els boxejadors Martínez d’Alfara o Sangchili... per les pàgines del llibre desfila tot un seguit de figures conegudes i destacades de l’esport en aquells anys que en escenaris ja mítics com el Trinquet de Pelayo, els estadis de Vallejo, Mestalla o Camí Fondo, la Plaça de Bous, el Club Nàutic, el frontó Jai-Alai o el Canòdrom València participaren de l'intent de mantindre una certa normalitat en la pràctica esportiva en aquells difícils anys.

Clubs al servei de la República

Encara que l'estudi té per objecte l'esport a la província de València entre els mesos de juliol de 1936 i l’abril de 1939, cronològicament és més ampli, ja que també es tracten els orígens i el desenvolupament del nostre esport durant les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX, així com durant els primers anys de la postguerra.

Així, Bosch explica el procés que va viure la pràctica esportiva en estos anys, centrant-se en les entitats, societat i els clubs, però sense oblidar mai els seus protagonistes principals: els esportistes, analitzant la confiscació de clubs per part de treballadors i sindicats, els nombrosos festivals benèfics en favor de la República, i també les conseqüències que la victòria franquista i la posterior repressió tingueren en alguns dels esportistes o la reorganització de les competicions i les associacions que va efectuar el nou règim.

Josep Andreu Bosch Valero(Montcada, 1969). Doctor per la Universitat Catòlica de València, llicenciat en Geografia i Història i diplomat en Magisteri en les especialitats de Ciències Humanes i Educació Física. Professor al col·legi Sagrada Família de Manises i a la Facultat de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport de la Universitat Catòlica de València-Sant Vicent Màrtir. Col·labora en diferents mitjans de comunicació (Plaza Deportiva, Levante-EMV, CV Ràdio, Ràdio Esport). Ha coordinat els llibres Últimes vesprades a Mestalla i Últimes vesprades a Mestalla. Segona part, a més de participar en llibres col·lectius com: Història del Llevant (segon volum), La pilota valenciana. Pràctica, ciència i codi i Crisis, cambio social y deporte. La seua tasca investigadora l'ha portat a participar en diferents congressos internacionals en l'àmbit de la història i la sociologia esportiva.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació ha estat present en les jornades “Made in MED” a Roma, en les quals s'han donat cita els 90 projectes que formen part del programa de la Comissió Europea per a la Cooperació Interregional entre països mediterranis ‘Interreg Mediterranean’, dotat amb 1.7 milions d'euros.

Així, durant els dies 18 i 19 d'abril a Roma, l'àrea de Projectes Europeus, que dirigeix el diputat provincial Bartolomé Nofuentes, al costat del consorci, constituït per nou països europeus, ha participat amb el programa Local4Green, amb el qual es pretén implantar ordenances locals verds.

En aquest sentit, el diputat ha avançat que en les pròximes setmanes, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), que lidera el projecte, la pròpia Diputació de València i la Fundació Municipalista per la Solidaritat i l'Enfortiment Institucional (MUSOL) organitzaran una jornada en la qual reuniran als municipis valencians que s'estan incorporant a la iniciativa acollint experiències pilot.

Almussafes, Quart de Poblet, Dolores, Xeresa, Pedreguer, Godella, Emmuralle d'Alcoi, Altea, Alfàs del Pi, Callosa d'en Sarrià i Alaquàs s'estan sumant a un consorci que coordina la FVMP i que està compost per l'Agència de Gestió d'Energia Intel·ligent de Malta, l'Agència d'Energia de Xipre, la Universitat de l'Algarve, l'Agència de Desenvolupament d'Autoritats Locals de l'Est de Tessalònica, l'Associació Regional de Ciutats i Municipis Anci Lazio, l'Institut de Construcció i Enginyeria Civil d'Eslovènia, l'agència Regional de l'energia del Nord-oest de Croàcia i l'Associació de Municipis d'Albània i la Fundació Municipalista per la Solidaritat i l'Enfortiment Institucional (MUSOL).

“Des de la Diputació tenim l'obligació i la capacitat necessària per a estendre un projecte d'aquestes característiques, en el qual és tan necessari que tots els municipis formen part per a poder”, ha explicat Nofuentes. Durant la seua participació en les jornades, el diputat ha ressaltat “la magnitud i importància” d'aquestes, assegurant que “aquest tipus d'iniciatives ens permet establir nexes de treball amb nombrosos països i ciutats, aprenent de projectes que ja s'estan duent a terme i dels quals podrem aprofitar-nos arribant, fins i tot, a replicar-los”.

“Local4Green”

Amb aquesta iniciativa es pretén donar suport a les autoritats locals de tota Europa per a definir i implementar polítiques fiscals locals innovadores, destinades a promoure fonts d'energia renovable tant en el sector públic com en el privat i en les llars, principalment en el marc dels Planes d'Acció d'Energia Sostenible adoptats per les Autoritats Locals signants del Pacte d'Alcaldes.

Per a açò, destaca especialment la incorporació en les taules de treball dels secretaris i secretàries municipals, els qui aportaran els seus coneixements i experiència en matèria d'ordenances locals. El projecte es desenvolupa en àrees rurals de la zona mediterrània en les quals, a través de les seues polítiques fiscals locals, es pretén incrementar l'ús de fonts d'energia renovable.

El Col·legi de Metges de València, en col·laboració amb la Diputació de València, ha guardonat al doctor Bernardo Luís Monzó a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural pel seu destacable currículum en aquest àmbit de la medicina durant més de 40 anys. El premi, que celebra la seua tercera convocatòria, de caràcter anual, va nàixer per a valorar la bona labor d'aquest col·lectiu mèdic, que atén als veïns i veïnes de més de 200 municipis valencians amb una població menor de 10.000 habitants.

Bernardo ha exercit la medicina durant quasi 40 anys en el municipi de Benimodo, després de treballar en l'Hospital Provincial i realitzar el servei militar com a soldat mèdic en l'Acadèmia d'Intendència d'Àvila. Actualment, després de ser jubilat en el servei públic, el Dr. Monzó treballa des de 2016 en la seua pròpia consulta mèdica en la població de Carlet.

Visitem la consulta on va exercir durant quasi 40 anys situada en la localitat de Benimodo, en la comarca de la Ribera Alta, per a conéixer una mica més de prop quin és la labor d'un metge rural.

Pregunta. Primer que tot, enhorabona per aquest reconeixement. Com se sent en haver sigut guardonat com a millor metge rural?

Resposta. Ha sigut una satisfacció molt gran, se'm va posar totalment la pell de gallina quan em va cridar la presidenta del Col·legi, Mercedes Hurtado, no m'ho esperava. Els metges rurals pensem que hem sigut sempre els grans oblidats de la medicina perquè normalment ixen en els mitjans de comunicació; hospitals, la medicina especialitzada... però dels metges rurals doncs en general s'ha parlat poc, així que em sent molt agraït que la Diputació i el Col·legi de Metges s'haja preocupat per destacar la figura d'un metge rural.

P. A què es dedica un metge rural?

R. Doncs com qualsevol metge, a la promoció de la salut dels pacients i veïns. Tractar malalties, tractar afeccions i promoure la salut i un estil de vida saludable. Un metge rural fa consulta diària en el mateix centre de salut, visites domiciliàries o en alguns casos visitem a gent que viu escampada per l'horta.

P. Com era un dia normal quan exercia com a metge rural en la localitat de Benimodo?

R. Antigament, hi havia una bústia que estava en la porta de la casa del metge on la gent deixava un paperet amb la necessitat que el metge fora a la seua casa, llavors a les 8 del matí, jo obria la bústia i anava a visitar als diferents pacients. A les 10, començava la consulta que acabava cap a les 15 de la vesprada i a partir de les 17, eixia una altra vegada per a veure si en la bústia teníem alguna petició o alguna visita més. A la vesprada, normalment, ens deixàvem a pacients programats; persones majors o gent al llit que necessitava que passares per la seua casa habitualment, i quan acabaves tot et podien seguir cridant si sorgia alguna urgència. Algunes vegades, amb vertader tremolor i estrèpit, després d'haver-hi servei d'urgències sonava el timbre, ja que et podien cridar de nit i així, fins a l'endemà que tornaves a sumar i seguir.

P. Li ha succeït alguna cosa extraordinària o alguna anècdota que recorde en aquests 40 anys exercint?

R. Recorde una nit que m'havia ficat al llit i van començar a bastonejar la porta, jo vaig eixir de seguida i em vaig trobar a una xica jove que venia espantada que em va demanar per favor que fóra corrent a veure a la seua mare perquè es trobava molt mal. Després d'examinar a la pacient vaig pensar que es tractava d'una crisi histèrica i llavors vaig recordar que tenia en la vitrina de la consulta un ansiolític potent, li'l vaig administrar i vaig quedar a passar-me l'endemà. Després a casa vaig recordar que no vaig barrejar el ansiolític amb el sèrum fisiològic, amb el que realment no li vaig administrar el ansiolític com jo pensava. L'endemà la dona es trobava perfectament, fins i tot em va preguntar pel producte miraculós, em vaig alegrar de no haver-li administrat l' ansiolític, ja que no li feia cap falta.

P. Què li queda per fer? Té alguna cosa en ment que li agradaria?

R. M'agradaria seguir treballant perquè la jubilació que m'han aplicat és una "jubilació forçosa" per complir 65 anys però m'agradaria seguir, almenys fins als 70. Em trobe bé, l'experiència s'acumula treballant i per aquest motiu he obert una consulta a Carlet on apliquem tractaments bastant nous i moderns per a sobretot guarir obesitat, tractament de dolor agut i crònic i rejuveneiximent corporal i facial.

P. Ens podria indicar alguns consells saludables per a tenir en compte?

R. Avui dia podem trobar tot tipus d'informació en la xarxa, hemeroteques, fòrums... Tothom sap el que és el saludable i el que no és saludable, però en general mantenir un pes adequat, realitzar exercici si pot ser diàriament però si no almenys 3 vegades a la setmana i una alimentació variada i sana és molt important i és una bona manera de conservar la salut.

El 22 d'abril es celebra el Dia Internacional de la Terra per recordar la responsabilitat col·lectiva de mantenir el planeta sa perquè les generacions futures puguen gaudir dels mateixos recursos que es disposen en l’actualitat. En aquesta data, l’àrea de Medi Ambient de la Diputació reafirma la seua aposta per les polítiques que persegueixen avançar en la conservació de l’entorn.

En aquesta data, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha expressat que “aquest és un d’eixos dies que hauríem de celebrar cada un dels 365 dies de l’any. Tots hem de ser responsables amb les nostres accions perquè ens juguem el nostre futur com a espècie”. “L’objectiu d’aquest dia –ha continuat el diputat– és recordar que tenim la responsabilitat col·lectiva de mantenir el planeta sa perquè les generacions futures puguen gaudir dels mateixos recursos que nosaltres disposem”.

L'expressió “mare terra” s'utilitza en molts països per a definir la interrelació entre els éssers humans, les espècies i el planeta. Per a aconseguir un equilibri just entre les necessitats humanes (econòmiques, socials i ambientals) de les generacions actuals i les futures, així com el dret dels altres éssers vius de viure en els seus ecosistemes, necessitem promoure un desenvolupament sostenible.

Aquest terme es va encunyar en 1992 en la Cimera de Río, on més de 178 països del món van acordar aliar-se per a fer de la conservació del planeta una realitat. Però per a aconseguir aquesta conservació són necessaris dos compromisos difícils d'aconseguir: el compromís personal de la ciutadania i el compromís polític dels gestors de tots els nivells.

L'any 2000, els llavors 189 països integrants de Nacions Unides van signar un acord mundial i van establir vuit grans objectius que havien de complir-se per a 2015 en matèria de medi ambient, desenvolupament social i desenvolupament econòmic. El balanç realitzat en 2015 va posar de manifest que molts d'ells no s'havien complit i Nacions Unides va ampliar el compromís definint 17 nous objectius, els Objectius de Desenvolupament Sostenible, que hauran d'aconseguir-se per a 2030.

La reducció de les emissions de CO2 i el desenvolupament de polítiques per pal·liar els efectes del canvi climàtic al territori valencià són dos elements clau de l’estratègia mediambiental que du a terme la Diputació de València. El Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, del que la corporació provincial és coordinadora a les comarques valencianes, constitueix un dels principals compromisos col·lectius amb els que la institució s’alia amb les entitats locals per canviar el rumb cap a la sostenibilitat.

La reducció de les emissions de CO2, la descarbonització dels espais urbans i l’augment de la resiliència de les ciutats davant dels efectes del canvi climàtic són els objectius comuns de treball dels 220 ajuntaments valencians que ja han signat el Pacte de les Alcaldies. Aquesta iniciativa de la Comissió Europea va nàixer al 2008 i actualment ja compta amb més de 9.200 ajuntaments i entitats regionals adherides arreu del territori europeu.

El diputat Josep Bort també ha assenyalat que “els governs, les administracions publiques, la societat civil i el sector privat hem d’estar units en la defensa del nostre planeta i treballar cada dia per avançar cap a un desenvolupament sostenible que ens permeta una prosperitat global sense hipotecar el futur de les generacions futures”

La Diputació, per la sostenibilitat

La Diputació de València és conscient de la importància que té actuar localment per aconseguir efectes globals i encamina la seua estratègia mediambiental a pal·liar els efectes del canvi climàtic i reduir les seues causes en diversos fronts.

Com a Coordinadora Territorial del Pacte de les Alcaldies des de l’any 2016, la corporació provincial ha dut a terme distintes actuacions per donar a conèixer l’existència d’aquest programa europeu en les comarques valencianes i per a animar als municipis a adherir-se al Pacte, a més d’oferir-los suport tècnic i econòmic directe. La xifra d’alcaldies valencianes que formen part del Pacte s’ha incrementat enormement des del 2015, quan solament hi havia 17 entitats locals inscrites, fins a les 220 adherides actualment.

Així mateix, la Diputació també col·laborarà en el Cicle de Jornades Comarcals pel Canvi Climàtic i l’energia Sostenible que abordaran diversos aspectes com la mobilitat elèctrica, l’autoconsum i la transició i pobresa energètica als pobles de les comarques valencianes, que actualment són responsables del 50% de les emissions totals del País Valencià.

Aquestes reunions tècniques es desenvoluparan als municipis d’Utiel, Ayora, Xàtiva, Xiva, Massamagrell, Sagunt, Pobla de Vallbona, Torrent, Paiporta, Sueca, Gandia i Ontinyent des d’abril fins a juliol de la ma de l’Associació d’Empreses Elèctriques de València (ASELEC)

La XXI edició del Circuit de Carrereas Populars de la Diputació de València ha arrancat amb la mitja marató de la Vall de Segó, que enguany celebra el seu 30 aniversari. Al voltant de 400 participants van prendre l'eixida a Quartell i van recórrer Faura, Benifairó de les Valls, Quart de les Valls, Quartell i Benevites, en un circuit de dues voltes.

En aquesta trentena edició de l'esdeveniment que porta el nom d'aquesta subcomarca del Camp de Morvedre, els corredors del Cárnicas Serrano van copar el podi en ambdues categories. El triomf femení li'l va anotar la internacional Marta Esteban, mentre que en homes, va guanyar un dels il·lustres veterans del circuit, Luis Félix Martínez.

La guanyadora en categoria femenina, Marta Esteban, va vèncer de manera contundent, el seu temps en línia de meta va ser de 1h20'30". Esteban és una de les millors atletes valencianes de fons del moment i va afegir als seus entrenaments per a l'europeu de Berlín aquesta mitja marató. En segona posició, a quasi 4 minuts de la vencedora, va arribar Patricia Montalvo, de l'equip Gaes, que a més va ser la millor en la categoria de veteranes, mentre que el podi absolut ho va completar Yoana García, també del Serrano.

Per la seua banda, Mª Antonia Serrano Jareño es va portar el triomf del grup d'edat de veteranes B; Alba Badenes, de la Vall de Va segar, va vèncer en promeses; Mª José Miguel es va imposar en veteranes C; i la millor atleta junior va ser Sara Viñals, del club Objectiu Finish.

Domini del Cárnicas Serrano

Quant a la categoria masculina, l'atleta del Cárnicas Serrano, Luis Félix Martínez, va marcar un fort ritme ja en la primera volta i es va distanciar de tots els seus rivals passant amb quasi un minut d'avantatge a l'altura del km 10'5. En la segona volta, es va dedicar simplement a administrar el temps obtingut.

Octavio Sanchis va ser segon i el podi absolut ho va completar el també atleta del Serrano, Ángel David Méndez. Luis Félix i Octavio van ser els vencedors respectius de les categories veterans A i sènior. En veterans B va vèncer l'incombustible Miguel Ángel Plaza, també del Serrano; en promeses el millor va ser Antonio Cubero, de la SD Correcaminos; José Tébar de Galápagos es va portar la victòria de la categoria Veterans C; mentre que en edat junior el triomf li'l va anotar Javier Horta.

El circuit de la Dipu presa ara velocitat de creuer, ja que de manera consecutiva tindrà prova les pròximes les tres properes setmanes. Aquest dissabte la cita tindrà lloc a Ontinyent amb la 10k Almogàvers d'Ontinyent, una prova que estrena recorregut i que es presenta com la més festiva de tot el calendari.

Podran sol·licitar aquestes subvencions els municipis i les entitats locals menors de la província de València que tinguen una població de fins a 50.000 habitants.

Guia de tramitació

El termini per a la presentació de sol·licituds serà des del 24 d'abril fins al 23 de maig del 2018.

Accés a la documentació

BOP dilluns 23 d'abril del 2018 (veure anunci)

Podran sol·licitar aquestes subvencions les confederacions, les federacions, les associacions i les fundacions de la província de València.

Guia de tramitació

El termini per a presentar sol·licituds serà des del 24 d'abril fins al 23 de maig del 2018.

Se subvencionaran accions destinades a:
- Dissenyar i executar accions de formació en matèria de participació ciutadana i foment de la cultura de la transparència en les entitats que afavorisquen una major relació de les entitats ciutadanes amb el seu entorn.

- Fomentar la participació social organitzada: potenciar el treball en xarxa entre associacions i d'aquestes amb les institucions i la ciutadania, i propiciar l'enfortiment i una major cohesió del teixit associatiu.

Tramitació per mitjà de la Seu Electrónica.

Accés a la documentació

BOP de dilluns 23 d'abril del 2018 (veure anunci)

Un total de 1.207 ocupacions equivalents a temps complet i any han sigut creats en les comarques valencianes amb l'engegada del primer pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació, a través del qual es van executar 1.581 obres durant l'any 2016 en els 266 municipis de la província. Este és un dels resultats que llança la recerca de l'Institut Valencià de Investigacions Econòmiques (Ivie), que analitza l'impacte econòmic d'aquest pla impulsat pel president, Jorge Rodríguez, que va decidir invertir en les persones el romanent que hauria acabat en els bancs.

El diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, ha presentat aquest dilluns l'estudi al costat de Joaquín Maudos, director adjunt de Investigació de l'Ivie i catedràtic de la Universitat de València, que ha destacat "l'efecte tractor que ha tingut aquest pla de la Diputació, ja que per cada euro invertit s'ha creat quasi un euro de renda en l'economia valenciana, a més de la dinamització del mercat laboral".

El responsable d'Hisenda ha celebrat que la inversió de 69,1 milions d'euros en aquest primer PIFS, per part de la Diputació, "ha generat un impacte en les vendes de les empreses valencianes de 148 milions d'euros; un efecte multiplicador des del punt de vista productiu que, a més, deixa en els municipis obres de millora en matèria d'urbanisme, patrimoni, edificis públics, instal·lacions esportives, zones verdes i infraestructures i serveis en general". Totes aquestes actuacions "les han decidit els alcaldes i alcaldesses amb l'autonomia que els dóna aquesta Diputació", afig Gaspar.

Microempreses valencianes

El diputat d'Hisenda ha assenyalat que "aquest és el primer informe en la història d'aquesta corporació que analitza els efectes de les polítiques engegades i la incidència en les comarques, en l'aposta d'aquest equip de govern per la transparència i per l'eficàcia en la gestió". Aquest informe arreplega els 1.581 projectes tramitats en els últims mesos de 2015 i executats al llarg de 2016, "la qual cosa demostra l'agilitat dels ajuntaments en el procés d'adjudicació de les obres i que aquestes millores en serveis i instal·lacions públiques han sigut reals i estan sent ja gaudides per les veïnes i veïns dels municipis".

Quant als perfils que llança la recerca de l'Ivie, un 91% de les empreses contractades pertanyen a l'àmbit de la Comunitat Valenciana, i un 80,3% a la província de València. A més, prop d'un 70% de les adjudicatàries són microempreses. Per sectors d'activitat, el 63,3% de les empreses contractades pertanyen a la construcció i el 27,6% a serveis. També en l'apartat d'inversions destaca la construcció, que engloba el 85,4% de les actuacions enfront del 10,5% d'inversions en serveis.

Aquestes xifres s'inverteixen en parlar d'impactes econòmics generats per aquest primer PIFS de la Diputació. El sector serveis acumula el 69% d'aquests impactes, tant en termes de renda com d'ocupació, seguit per la construcció i les manufactures, que es mouen entre un 10% i un 16%. Dins dels serveis, el comerç, l'hostaleria i les activitats immobiliàries han sigut els àmbits més beneficiats pel pla provincial.

A aquest primer PIFS de la Diputació, amb una inversió total de 69,1 milions d'euros, li han seguit altres dos plans d'inversions sostenibles en 2016 i 2017. El primer d'ells, amb un pressupost de 12 milions d'euros, es va destinar als municipis de menys de 5.000 habitants, mentre que el de 2017 va arribar al gruix de la província amb una dotació de 21,2 milions d'euros. En total, més de 100 milions d'euros invertits amb prou faenes dos anys en actuacions sostenibles que milloren la qualitat de vida en els 266 municipis valencians.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

Correcció d'error en l'acord resolutori de concessió d'ajudes destinades a la prevenció de les drogodependències i altres trastorns addictius

BOP dilluns 17 de desembre de 2018 (veure anunci)

S'amplien els terminis d'execució i de presentació de la documentació justificativa de les activitats fins al 30 de novembre d'enguany.

BOP 08 de novembre de 2018 (veure anunci)

Podran sol·licitar estes activitats els ajuntaments de municipis de la província de València amb població inferior a vint mil habitants. Estan excloses d'esta convocatòria les mancomunitats i les entitats locals menors.

El termini de presentació de sol·licituds serà des del 24 d'abril fins al 18 de maig del 2018.

BOP de dilluns 23 d'abril del 2018 (veure anunci)