Un centenar de veïnes i veïns de Villargordo del Cabriel i Vallés han visitat aquest dimecres els edificis de la Diputació de València acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. L'activitat forma part de Açò és la Dipu, un programa cultural que, a través d'una ruta guiada, acosta als participants la història i el funcionament de l'ens provincial.

El viatge s'ha iniciat en els palaus de la Batlia i de Scala, on està situada la seu central de la Diputació. Els visitants han ocupat els escons del saló de plens on la diputada Berenguer els ha donat la benvinguda. “L'objectiu principal d'aquesta activitat és que conegueu el vostre patrimoni i, al mateix temps, volem que isqueu de la rutina i fomentar una vida més activa i saludable”, ha assegurat.

Els diputats Pablo Seguí i Conxa García també han participat en una recepció en la qual han intervingut, en nom de les veïnes i veïns, els alcaldes dels dos municipis. El de Villargordo del Cabriel, Francisco Nuévalos, ha destacat la importància de les ajudes que arriben de la Diputació, sobretot “per a pobles xicotets que a voltes no tenen marge de maniobra amb el pressupost que tenen”.

En la mateixa línia s'ha pronunciat l'alcalde de Vallés, José Javier Sisternes, qui ha subratllat la importància de la inversió de la corporació, sobretot, en Benestar Social, àrea que dirigeix Mercedes Berenguer: “Les classes de gimnàstica, el servei del podólogo o les xarrades per a dones no serien una realitat ara mateix en el nostre municipi sense la implicació de l'actual equip de govern de la Diputació”.

La ruta de les veïns i veïns de Villargordo del Cabriel i Vallés ha seguit en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), que gestiona la Diputació, i l'Institut Valencià de Audiofonología (IVAF).

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la institució, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”.

El Pla d'Ocupació per a majors de 55 anys de la Diputació de València ja està en marxa en un total de 248 municipis de la província, el 93% del total. Aquest pla és un programa bianual que, a diferència d'altres plans públics de foment de l'ocupació, se centra a millorar les expectatives de jubilació de persones majors de 55 anys que tenen dificultats per a accedir al mercat laboral.

Els primers empleats ja estan en els seus llocs de treball en municipis com Riba-Roja, Alfalfar o Quart de Poblet, entre uns altres, i tant per als responsables públics com per als propis treballadors, l'experiència està resultant satisfactòria.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va presentar el passat mes de novembre aquest pla d'ocupació, amb una dotació de 7,3 milions d'euros per als exercicis 2017 i 2018. L'objectiu d'aquest pla és facilitar la creació d'1.000 llocs de treball dirigits a persones majors de 55 anys.

La majoria dels empleats contractats en aquest pla supera els 60 anys i són parats de llarga durada en una elevada proporció. El president de la Diputació ha destacat que aquest pla està pensat per a “un col·lectiu especialment vulnerable que necessita sentir-se actiu i recuperar les seues expectatives de jubilació”.

Reactivar a les persones

El regidor d'ocupació de Riba-roja de Túria, Rafael Folgado, ha subratllat una dels avantatges que aquest pla ha aportat al poble. “Moltes persones majors de 55 anys no esperaven ser contractats en la resta de la seua vida laboral, així que quan els hem donat la notícia que havien sigut seleccionats ha sigut una alegria tant per a ells com para nosaltres”, ha afirmat l'edil.

“Jo portava 24 anys en atur, tots els que té el meu fill”, ha declarat Manuela Artesero, una empleada del pla d'ocupació en l'ajuntament de Riba-Roja dedicada al manteniment de la via pública. Manuela ha destacat la rellevància d'aquesta oportunitat laboral en la seua vida familiar. “Després d'estar tant temps parada, aquest treball em ve molt bé i més ara que la meua filla comença la universitat”.

A Alfafar també han començat a treballar els empleats encarregats del manteniment i rehabilitació de la via pública. L'alcalde, Juan Ramón Adsuara, ha celebrat l'engegada d'aquest pla. “Moltes persones en aquesta comarca, sobretot en edat propera a la jubilació, han quedat molt afectades per la baixada en la indústria del moble i la construcció. Per açò, un pla com aquest és imprescindible per a reactivar a aquest col·lectiu”.

Alfonso Muñoz, veí d'Alfafar i oficial d'obra, és un exemple de com aquest pla està aportant esperança a persones que no pensaven que anaven a ser contractades. “A mi aquesta oportunitat m'ha tornat a donar la vida. Em fa molta il·lusió que m'hagen cridat per a fer un treball que m'agrada i que és al que m'he dedicat tota la vida”.

Per la seua banda, el regidor d'ocupació de l'Ajuntament de Quart de Poblet, Juan Medina, ha destacat que “aquest pla reactiva a la ciutadania i els fa veure que siguen les que siguen les seues circumstàncies vitals, encara tenen molt que aportar a nivell laboral”.

Un sector perjudicat

Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) a nivell autonòmic i del Servei d'Ocupació Pública Estatal (SEPE) en l'àmbit provincial demostren que aquest col·lectiu de persones majors de 55 anys “ha resultat especialment castigat per la crisi, lligat a l'atur de llarga durada i vulnerable en la fase prèvia a una jubilació en la qual poden veure clarament minorada la quantia de la seua pensió”, explica Rodríguez.

Aquestes dades parlen de 58.800 aturats majors de 55 anys a la Comunitat Valenciana en el tercer trimestre de 2017, segons la EPA. Però l'alarmant és l'evolució de la població aturada major de 55 anys en l'última dècada, amb un increment del 80% entre 2007 i 2016. A nivell provincial, les dades del SEPE confirmen la delicada situació d'aquest col·lectiu. Ací la franja d'edat s'amplia i ens deixa 101.115 persones demandants d'ocupació en la província de València amb una edat superior als 44 anys.

Aquesta anàlisi de la situació laboral de les valencianes i valencians ha portat a la Diputació a dirigir el Pla d'Ocupació 2017-18 a aquestes persones majors de 55 anys, amb l'objectiu de “alleujar la seua complexa situació laboral en vistes a la jubilació”. El criteri a l'hora de distribuir els 7,3 milions d'euros entre els ajuntaments és el nombre d'aturats que té cada municipi. L'aportació de la Diputació es farà efectiva en dues convocatòries: una ja en termini d'execució (fins al pròxim 30 de juny) i una nova convocatòria en 2018.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat pel diputat de l'àrea de Medi Ambient, Josep Bort, inaugura aquest dimecres la jornada ‘Proveïment i gestió d’aigües en l’àmbit municipal’, que organitza la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat en col·laboració amb l'empresa mixta amb majoria de capital públic, Egevasa, en el Centre Cultural La Beneficència.

Aquesta trobada, que donarà començament a les 09.30 hores en el Saló Alfons el Magnànim, comptarà a més amb la intervenció del diputat responsable d’Egevasa, Voro Femenia, que abordarà el pla d'actuacions de la Diputació enfront de la sequera en l'àmbit del proveïment d'aigua potable als municipis.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 18 de abril de 2018

Lloc: Centre Cultural La Beneficència. C/ Corona, 36 (València)

Hora: 09.15 hores

'Construïm drets: Mirant cap al futur. Cinquanta anys de CCOO PV' és el nom que rep l'exposició que des d'aquest dimarts arreplega, en una sala de la Nau, una sèrie de textos i imatges que resumeixen el mig segle de "lluita social, reivindicacions i moltes hores de sacrifici i esforç de tantes i tantes persones que han dedicat part de la seua existència al fet que la classe obrera tinga una vida més digna".

Així s'ha referit a aquesta mostra el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, un dels representants públics que han volgut acompanyar a l'organització sindical en la celebració del seu mig segle de trajectòria a la Comunitat Valenciana, al costat del diputat Pepe Ruíz. Una festa en la qual també han intervingut, entre altres, la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra; el president de les Corts Valencianes, Enric Morera; la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre; l'alcalde de València, Joan Ribó; el secretari general de CCOO PV, Arturo León; i el secretari general de CCOO, Unai Sord.

Ja en una reunió mantinguda entre Rodríguez i responsables de CCOO PV, aquests últims van traslladar al president la necessitat que la institució s'implicara en el programa de difusió cultural amb motiu del 50 aniversari de l'organització sindical. Una organització que un 11 de desembre de 1966, "en aquells dies foscos del franquisme", com apunten des del sindicat, celebrava la seua reunió fundacional. Un guant que va ser arreplegat per Rodríguez i que s'ha materialitzat en aquesta exposició, que ha comptat amb l'impuls de la corporació provincial.

La mostra que ara s'exhibeix en La Nau arreplega l'evolució de CCOO al llarg de tots aquests anys, un temps en el qual l'organització ha passat per molt diferents etapes. I és que, com ha apuntat el president de la Diputació, "CCOO ha contribuït a l'evolució de la societat valenciana en els seus 50 anys d'història". "Per açò mateix volíem que els actes amb motiu d'aquest 50 aniversari serviren per a compartir amb la societat el que ha significat i el que significa l'organització sindical", ha manifestat.

"En els panells d'aquesta mostra estan resumits cinquanta anys de lluita social", ha valorat Rodríguez, qui també ha destacat l'aposta de la corporació provincial per recuperar "la memòria històrica" i per "dignificar el record de les persones que es van lliurar per uns ideals democràtics, plantant cara a l'opressió i a la dictadura".

Aquesta exhibició plasmarà durant les pròximes setmanes els complicats inicis de CCOO en aquella societat espanyola de "els anys de plom", però també el creixement de l'economia i la necessitat que els treballadors i treballadores s'organitzaren per a "defensar els seus drets legítims" i "fer valdre el poder de la solidaritat transformat en organitzacions sindicals", tal com ha remarcat el president.

Amb aquest últim acte commemoratiu l'organització sindical posarà el fermall d'or a la celebració del seu cinquanta aniversari, un punt d'inflexió que servirà, com resa el lema que ha vingut utilitzant CCOO en tots les accions amb motiu d'aquesta efemèride, per a seguir 'mirant cap al futur' i abordar els nous reptes als quals haurà d'enfrontar-se la societat i, a més, fer-ho amb "coratge" per a "continuar defensant els interessos de les treballadores i treballadors".

Després de la presentació de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, la diputada de Joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, exercirà d'amfitriona en una jornada que reunirà aquest dijous a més de 150 ajuntaments implicats en la lluita contra aquesta xacra social.

L'esdeveniment comptarà amb la participació de Mª Eugenia Rufino, alcaldessa del municipi granadí de Salobreña i responsable d'Igualtat de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), i Silvia Buabent, regidora d'Igualtat en l'Ajuntament de Fuenlabrada.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 19 de abril de 2018

Lloc: Saló de Reines Diputació de València. Plaça de Manises, 4. València

Hora: 11.00 hores

Acostar el patrimoni de la Diputació de València a les valencianes i valencians és una de les apostes de l'equip de govern que encapçala Jorge Rodríguez. Una aposta que es materialitza en projectes com ‘Els dimecres ens veiem’, una ruta guiada pels edificis de la corporació que aquest dimecres han gaudit mig centenar de veïns de Godelleta.

La visita ha començat en els Palaus de la Batlia i de Scala, on se situa la seu central de la Diputació. Allí, en el saló de plens, els godelletanos, acompanyats per la regidora María Carmen Segòvia, han sigut rebuts pel diputat d'Hisenda, Toni Gaspar. “Aquesta és la vostra casa, la casa de tots els ajuntaments. Ací es debaten totes les iniciatives que duu a terme aquesta institució per a millorar la qualitat de vida dels nostres pobles”, ha assegurat Gaspar.

A més de les explicacions històriques i arquitectòniques dels edificis principals, els veïns que participen en “Els dimecres ens veiem” també fan una ruta pels museus i exposicions que depenen de la corporació, entre els quals es troben el MUVIM, el Museu Valencià de la Il·*lustració i de la Modernitat, o el Centre Cultural La Beneficència.

El diputat Toni Gaspar ha recordat que aquest programa, que naix com a resposta al bon acolliment del projecte ‘Acò és la Dipu’, -els dos integrats en l'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer- és una iniciativa més de les quals estan obertes actualment per a conèixer el patrimoni de l'ens provincial. “Un exemple, ha assenyalat, és l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’ que es troba ara mateix a Gandia i que exhibeix un centenar d'obres –de Sorolla, Pinazo o Equip Crònica- que són patrimoni artístic de la Diputació”.

La ruta guiada està dirigida a col·lectius de dones i persones majors de 65 anys, jubilats i acompanyants, que tinguen la condició de veïns de qualsevol dels municipis de la província de València. Per a participar han d'enviar les seues sol·licituds a través dels seus respectius ajuntaments o associacions municipals, que col·laboren en l'organització de la visita. Les inscripcions es poden formalitzar ja i estaran obertes fins al 30 de setembre de 2018.

La Diputació de València, en la seua aposta per reforçar la seguretat vial en la xarxa de carreteres provincials, millorarà i condicionarà la CV-611 que uneix Benigànim i La Pobla del Duc. Una via, en paraules del diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “molt important per a la Vall d'Albaida”.

El responsable de l'àrea de Carreteres i Infraestructures ha visitat aquest dimecres les últimes obres realitzades per la Diputació en la comarca. Una de les actuacions que estan en marxa és la del nou accés a Benigànim, que comptarà amb carrils més amplis per a la circulació, espais més segurs, amb mitgera i vorals, i un accés per als vianants al cementeri.

Entre les obres ja finalitzades en aquesta zona està la millora de l'accés a l'estació de tren de La Pobla del Duc. Els treballs han consistit en reasfaltar la via i a senyalitzar els marges. Una altra de les actuacions completades és la construcció d'una rotonda a Aielo de Malferit, en concret, en la carretera CV-651 que uneix aquest municipi amb Moixent. L'alcalde d'Aielo de Malferit, José Luis Juan Pinter, ha destacat “l'augment de la visibilitat, seguretat i accessibilitat en l'entrada al casc urbà gràcies a aquesta nova glorieta”.

Noves ajudes

Seguí ha aprofitat la visita a La Vall d'Albaida per a donar a conèixer les ajudes que correspondran als municipis de la comarca en el marc del nou Pla de Camins i Vials, amb un pressupost de 2,2 milions d'euros. A més d'aquestes ajudes per a camins, l'àrea de Carreteres inverteix en la comarca 15 milions d'euros en obres de millora, conservació i manteniment. “Enfront de les obres faraòniques, prioritzem la millora de la seguretat vial i la mobilitat, multiplicant el nombre d'actuacions i obres”, ha assegurat el diputat.

En la presentació han estat presents l'alcaldessa de Benigànim, Amparo Canals, i el president de la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, Vicent Gomar, qui ha destacat “l'esforç inversor de la Diputació per a reforzar les comunicacions per carretera en la comarca, millorant accessos, interseccions i travessies”.

El pressupost que destinarà enguany l’àrea de Cultura de la Diputació en ajudes i subvencions dirigides a ajuntaments, societats musicals  i entitats culturals per a realitzar activitats culturals es situa en els 5.930.300 euros, quasi mig milió d’euros més que en l’anterior exercici. Així ho han anunciat la vicepresidenta, Maria Josep Amigó i el diputat de Cultura, Xavier Rius, després que la Junta de Govern de la corporació provincial ho aprovara el passat 13 de març.

Aquestes ajudes, que es dedicaran a recolzar l’activitat cultural sense ànim de lucre, es podran sol·licitar fins al proper 25 d’abril, segons s’estableix en les bases que varen ser publicades al BOP nº 63 del 3 d’abril de 2018, en una única convocatòria que engloba totes les subvencions per a ajuntaments, societats musicals i entitats culturals del 2018.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha assenyalat que “l’àrea de Cultura de la Diputació de València és un referent en la promoció cultural i no solament dins de les comarques i dels pobles de la província de València, sinó arreu de tot el territori del País Valencià”. “A més –ha afegit–, des de la corporació treballem per una cultura oberta, lliure i inclusiva, i des del principi tinguérem clar que en esta nova etapa, totes les ajudes anaven a ser reglades i les convocatòries anaven a ser públiques i de lliure concurrència”

Amigó també ha afirmat que “continuem treballant, des de l’àrea de Cultura, per dotar als ajuntaments de recursos elementals per a nodrir un ecosistema cultural bàsic, i tenim ben clar que anem en la bona direcció perquè així ens ho transmeten els alcaldes i les alcaldesses, així com els regidors i regidores, quan xafem territori”.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha explicat per la seua banda que l’àrea de Cultura i els distints departaments de la Diputació “estem ara destinant als municipis més recursos, com aquests quasi sis milions d’euros en ajudes i subvencions culturals, de manera objectiva i hem deixat de repartir-ne a través de convenis singulars, o directament ‘a dit, com ocorria abans”. “Tots els diners que abans es donaven discrecionalment –ha afegit el diputat– ara s’han convertit en noves convocatòries públiques i reglades, com la d’activitats de projectes intermunicipals, a la vegada que hem incrementat els recursos del SARC. Això no és fer màgia, és senzillament reorientar els diners a allò que pertoca”.

Xavier Rius ha destacat durant la seua intervenció “el gran èxit del programa Retrobem del 2017, que va possibilitar 770 concerts en 202 pobles i, a més, que també hem aconseguit, gastant menys, incrementar els recursos que arriben a les bandes musicals per a la compra d’instruments. Abans eren ajudes de caràcter bianual que ens feien bloquejar 700.000 euros en dos pressupostos, i ara els hem convertit en convocatòries anuals de 550.00 euros cadascuna”. El diputat ha ressaltat també “l’esforç que enguany anem a fer en la Xarxa de Museus Etnològics Locals, que rebrà 162.000 euros en comparació als 90.000 euros del 2017, i on participen fins a 28 museus locals”.

Ajudes per a les entitats locals

Els ajuntaments i les mancomunitats podran sol·licitar subvencions per a dur a terme la Programació cultural municipal i festes populars amb una partida de 2.750.200 euros. Per a la realització de projeccions audiovisuals, es destinarà una ajuda total de 55.000 euros.

Els ajuntaments i consorcis comptaran també amb ajudes per a les Col·leccions etnogràfiques de la Xarxa de Museus Etnològics amb uns fons totals de 162.000 euros, i per als Jaciments arqueològics de la Ruta dels Ibers disposaran d’ajudes per valor de 120.000 euros.

Ajudes a activitats culturals d’entitats sense ànim de lucre.

Dins d’aquesta partida les associacions podran demanar ajudes per a Retrobem la Nostra Música, que té un pressupost d’1.314.500 euros, per a concerts (733.400 euros), ajudes a les escoles d'educands (530.000 euros), per a l'adquisició de partitures per al Certamen de Bandes de Música de la Diputació de València (9.100 euros), i per a la realització d'un concert fora de la província de València pels guanyadors del Certamen de Bandes de Música de la Diputació de València (42.000 euros).

Les subvencions aprovades també ajudaran a les entitats musicals en l'adquisició d'instruments musicals amb una partida de 550.000 euros i a realitzar projectes generals de música antiga i clàssica d'orquestra, de cambra i de piano, amb una ajuda de 50.000 euros.

Les entitats culturals rebran 399.500 euros per a projectes generals culturals (349.500 euros), i també per a festivals, mostres, trobades o certàmens culturals (50.000 euros).

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

L’escassetat d'aigua i els problemes de proveïment que pateixen els municipis valencians han protagonitzat la jornada tècnica sobre gestió de l'aigua dirigida a ajuntaments que ha tingut lloc aquest dimecres a La Beneficència. En aqueix context, davant més d'un centenar de representants locals, la Diputació de València ha aprofitat per a exposar el seu pla contra la sequera, la engegada del qual, segons ha avançat el president de la institució, Jorge Rodríguez, és “imminent”.

“Som conscients que vivim en un àrea amb greus problemes de sequera i que, pel que fa a les xarxes de distribució, perdem molta aigua des que la portem de l'aqüífer fins que arriba a les cases”, ha expressat Rodríguez. És per açò que, davant aquest tipus d'inversions, “necessàries però quantioses des d'un punt de vista econòmic”, la Diputació ha volgut arbitrar un pla específic.

Un pla que destinarà 4,2 milions d'euros entre 2018 i 2019 i que “permetrà que tots els ajuntaments puguen presentar un projecte de fins a un màxim de 100.000 euros i puguen obtenir ajudes que, de manera conjunta, el que permetrà és que cada vegada es perda menys aigua en la distribució i que comencem a cuidar un ben tan escàs”.

“Sense aigua no hi ha vida”, ha defensat per la seua banda el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, qui ha destacat la coordinació entre les àrees de la institució per a tractar de trobar solucions a aquest problema. Un problema “global” i “un dels objectius de desenvolupament sostenible que es va marcar l'ONU per a 2030: garantir el proveïment i sanejament de l'aigua a tot el món”.

“Es fa imprescindible que la gent tinga consciència que l'aigua és un ben escàs i que hem de cuidar-ho”, ha remarcat Bort, que ha posat en valor la iniciativa d'engegar el pla contra la sequera de la Diputació de València perquè “desaprofitar un recurs que és escàs, un recurs que ens dóna la vida, és una qüestió que no podem permetre des de cap administració pública”.

Un reconeixement a l'esforç amb criteris objectius

La convocatòria de subvencions encaminades a la lluita contra la sequera per als exercicis 2018-2019 que ha plantejat la Diputació donarà un termini de 30 dies hàbils per a sol·licitar les ajudes, amb les quals es podrà finançar fins a un 90% de cada actuació de millora amb un pressupost màxim de 100.000 euros. A més, segons ha ressaltat el diputat responsable d’Egevasa, Voro Femenia, “els pobles que ja hagen invertit a millorar el cicle de l'aigua tindran més puntuació”.

“Tots els pobles han disposat aquests anys tant de plans provincials com de recursos propis per a efectuar aquestes millores”, ha explicat Femenia, que ha esmentat l'alt nombre de representants locals que ja s'han acostat al llarg de l'any a plantejar les seues necessitats i projectes en matèria hídrica a la seu central de la corporació provincial. “És per açò que volem donar més suport a eixos pobles que s'han preocupat per detectar fugides en la xarxa d'aigua potable”, ha asseverat.

Actuacions subvencionades

Les actuacions que es podran executar a través d'aquest pla contra la sequera contemplen obres i/o actuacions relacionades amb el subministrament d'aigua, nous dipòsits i millora dels existents, automatització i telecontrol de les instal·lacions, actuacions per al control de pèrdues a les xarxes de subministrament, instal·lació de comptadors i equips de control de cabals i pressions i la construcció de sistemes d'emmagatzematge o drenatge que permeten l'ús de recursos hídrics alternatius mitjançant la regeneració i/o reutilització de l'aigua per als usos permesos.

“De cada 100 litres perdem 50 al llarg del camí”, ha denunciat el president durant la seua intervenció. Ara, “la Diputació dotarà als ajuntaments de les eines necessàries per a millorar la xarxa hidràulica i fer-ho amb la màxima eficiència possible”. “Hem de posar-nos les ulleres de mirar a llarg termini”, ha remarcat Rodríguez. “En açò estem treballant”.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

La mobilitat és un dels factors urbans que més preocupen  per l'impacte ambiental que genera el transport motoritzat i l’ús dels combustibles fòssils. Davant d’aquest fonamental repte de futur, la bicicleta és un dels mitjans de transport més sostenibles del món i la Diputació de València està decidida a impulsar-la com a element clau dins de la seua estratègia de vertebració del territori en projectes com el pla Territori Carraixet o la via cicloturista Carcaixent-Dènia.

En el Dia Mundial de la Bicicleta, és important assenyalar que aquest transport ja s’ha convertit en un element estratègic a ciutats com Londres, París, Berlín, Àmsterdam o Niza pel seu positiu impacte ambiental i social. A més, la senzillesa i facilitat per a la seua reparació la converteixen en un mitjà de transport de gran durabilitat que genera molt pocs residus derivats del seu manteniment, al contrari que els vehicles motoritzats, la qual cosa la fa ser una de les grans apostes per a equilibrar l'impacte ambiental generat per la mobilitat urbana.

En el Dia Mundial de la Bicicleta, el diputat Josep Bort, responsable de l’àrea de Medi Ambient, ha aprofitat per destacar que “un dels eixos clau de la Infraestructura Verda del nostre territori serà la mobilitat no motoritzada”. “Aquesta s’aconseguirà –ha continuat el diputat– mitjançant la creació d’una xarxa de vies i itineraris ciclistes que facilitaran la mobilitat interurbana, connectaran recursos estratègics i servirà per a aprofitar les potencialitats d’oci, turisme i esport que ofereix el territori”.

Les polítiques públiques van encaminades a la creació de més vies ciclistes per a fomentar l'ús d'aquest mitjà de transport sostenible amb major regularitat i millorar les condicions de seguretat en la circulació amb la bicicleta. En aquesta línia, el diputat ha afegit que “una important xarxa ciclista permetrà promocionar el nostre patrimoni cultural, històric i cultural, fomentant el cicloturisme a les nostres comarques i una nova forma d’habitar més conscient i respectuosa amb el territori”.

La Diputació de València amb la bicicleta

La Diputació de València està decidida a posar la bicicleta en el centre de l'estratègia de mobilitat sostenible i la vertebració del territori, i per a açò ha engegat la creació de dos projectes de recuperació d'espais naturals lligats a aquest mitjà de transport. El pla Territori Carraixet, que coordina la corporació provincial, és un bon exemple de projecte on la bicicleta adquireix un paper molt important i forma part essencial de les millores que es projecten per a l’entorn del barranc.

El pla té com a objectiu corregir els processos de degradació del paisatge, la pèrdua de valors ecològics i pressió urbana. Per a açò, la Diputació impulsa la creació d'un corredor ecològic de rellevància regional que recòrrega els camins de l'aigua des del Parc Natural de la Serra Calderona fins al mar seguint el traçat del barranc del Carraixet. Amb la creació d'aquest corredor, que estarà obert al públic per a poder ser recorregut amb bicicleta, es vertebrarà la infraestructura verda de l'Àrea Metropolitana  i es visibilitzarà el territori i la seua cultura.

A més, i amb l'objectiu de recuperar les vies del tren en desús, la Diputació de València està realitzant l'estudi de factibilitat per a la realització d'una via verda en el tram ferroviari Carcaixent-Denia, amb una longitud de més de 52 quilòmetres de via cicloturista, senderista i de persones amb mobilitat reduïda.

Segons les dades de l'últim Baròmetre de la Bicicleta a Espanya 2017, realitzat per la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta (formada per 550 municipis) i la DGT, quasi la meitat dels espanyols d'entre 12 i 79 anys (19 milions de persones) utilitzen aquest mitjà de transport amb alguna freqüència. Les dades indiquen que la bicicleta està en auge: des de la realització del primer baròmetre en 2009, el nombre d'usuaris de la bici ha augmentat a Espanya en 3,5 milions de persones i fins a 8,5 milions de persones la utilitzen setmanalment en les seues tasques, la qual cosa suposa 5 punts més que en 2009.

A Espanya s'estima que existeixen 30 milions de bicicletes. En els últims anys, les ciutats més capdavanteres del món s'han sumat a la creació de sistemes de lloguer de bicicletes urbanes i el baròmetre mostra que el 54% dels usuaris de la bici al nostre país ja la utilitza per als seus desplaçaments diaris. Tres de cada quatre ciutadans (el 74,9%) té alguna bici a casa i sis de cada deu tenen bicicleta per a ús personal, segons indica el baròmetre.