La Diputació de València ha invertit més de mig milió d'euros en els polígons de la comarca de L'Horta amb l'objectiu de millorar els seus accessos i infraestructures per atraure un major número d'empreses que impulsen la creació de llocs de treball i dinamitzen l'economia local. Uns fons provinents dels diferents plans de la Diputació als quals cal afegir l'aportació de la institució a través de la Càtedra Divalterra, que estudia les necessitats de les àrees industrials de la província.

Albalat dels Sorells, Alcàsser, Lloc Nou de la Corona, Alaquàs, Catarroja, Manises, Montcada, Paiporta, Massamagrell o Xirivella són alguns dels municipis que han decidit destinar part de les ajudes incloses en els plans provincials, com el IFS o el SOM, a millorar les seues zones industrials. Aquests ajuntaments han pogut invertir en els seus polígons gràcies a l'aposta del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, de confiar en la responsabilitat d'alcaldes i alcaldesses, “que són els que millor coneixen les necessitats dels seus municipis”.

“Aquelles ciutats que tenen un caràcter industrial han de potenciar els seus polígons perquè són els seus pulmons econòmics”, ha subratllat el president, qui ha reafirmat el full de ruta de la Diputació en matèria d'ocupació: “En la creació i manteniment de llocs de treball és on sempre van a trobar a aquesta diputació, per ajudar a mantenir eixos recursos i per oferir la millor qualitat de vida a les persones, que són la nostra raó de ser”.

Càtedra Divalterra

Les obres realitzades en els polígons pels ajuntaments amb fons de plans de la Diputació ascendeixen a un total de 538.980 euros, que han servit per ampliar les seues xarxes d'aigua potable, eixamplar voreres, condicionar camins i accessos, millorar el seu enllumenat, adquirir parcel·les, instal·lar panells de senyalització o realitzar millores urbanístiques.

Però a més, al marge de totes aquestes obres, la Diputació va més enllà, actuant de forma directa en les zones industrials com a part d'un “exercici de responsabilitat”. Ho fa a través de la Càtedra Divalterra, una actuació conjunta amb la Universitat Politècnica de València (UPV) per dinamitzar els parcs empresarials valencians i que ja ha estat presentada amb mesures concretes a Manises i també a Rafelbunyol, on es va proposar la connexió amb el polígon de La Pobla de Farnals. A més, la Diputació dissenyarà, a través de la Càtedra Divalterra, la nova estratègia industrial de l'eix Silla-Beniparrell-Alcàsser.

“Malgrat no tenir competències en matèria d'indústria, farem tot quant estiga en la nostra mà per facilitar i dinamitzar el teixit empresarial dels municipis, especialment aquells amb àrees industrials”, ha subratllat Jorge Rodríguez sobre aquest tema. “Com a alcalde d'Ontinyent i com a president de la Diputació, ho he tingut sempre clar: és necessària una reindustrialització en les comarques valencianes i ha de començar per la dinamització de les àrees industrials dels nostres municipis”.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de la Barraca d’Aigües Vives i Quart de Poblet han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats pel diputat de Projectes Europeus i també regidor de Quart de Poblet, Bartolomé Nofuentes, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Al costat de l'alcaldessa de La Barraca d’Aigües Vives, Verónica Almunia; la portaveu de Quart de Poblet, Amparo Mora; la regidora de Persones Majors del mateix municipi, Mª Amparo Torner; i el diputat José Enrique Aguar, el diputat de Projectes Europeus ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “La Diputació està al servei dels municipis i de les necessitats dels seus veïns i veïnes”, ha assegurat Bartolomé Nofuentes.

El diputat ha afegit que “es tracta de dignificar el treball que es fa i de donar resposta a les persones”. Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que el propi diputat els ha presentat.

Així mateix, Nofuentes ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València que, en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Centre Cultural la Beneficència i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al final del mes de novembre.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, ha presentat el nou projecte turístic de València Turisme ‘Del Tros al Plat a les Comarques’ en el cub #visitvalènciacomarques instal·lat en La Marina de València.

En la trobada amb mitjans de comunicació han participat, a més, el director del Patronat, Evarist Caselles, i els Estrella Michelin de Sents Restaurant, els germans Santiago i Ximo Prieto, i Manuel Alonso, de Casa Manolo. També han assistit representants de la consolidada Associació Menjar i Viure i de la nova Associació de Cuiners i Cuineres de la Comunitat Valenciana.

Pilar Moncho ha agraït la presència dels mitjans de comunicació perquè “ens ajudeu al fet que la filosofia ‘Del Tros al Plat’ siga coneguda per tots. Una filosofia que uneix al producte amb el productor i amb les mans que ho transformen en plats únics i excel·lents”.

‘Del Tros al Plat” arribarà a les comarques valencianes del 17 al 26 de novembre per a reivindicar el territori valencià com a destinació turística excel·lent i com “el camí més curt a la felicitat” del visitant, a través de plats genuïns elaborats amb productes autòctons extrets de la terra i del mar.

El nom utilitzat en aquest ambiciós programa fa referència a la necessària vinculació entre el territori on es conrea el producte alimentari (el tros) i el nus de coneixement que es posa en mans de les capacitats dels cuiners (el plat).

Els consumidors com prescriptors del territori

En la seua intervenció, el director del Patronat ha reconegut que “els millors prescriptors de qualsevol producte són els seus consumidors i, per açò, volem implicar a tots els habitants del territori en aquesta acció ‘Del Tros al Plat als Comarques’, perquè a València l'experiència gastronòmica és molt més que asseure's en una taula”.

En aquest sentit, Manuel Alonso ha assenyalat que no hi ha cap altra comunitat que tinga el rebost que tenim nosaltres perquè en ella hi ha de tot: mar, horta i muntanya”.

“A més- ha agregat-, no solament som el que mengem sinó que també és important del que s'alimenten els productes que consumim”.

Els germans Prieto, de Sents Restaurant, han felicitat per la seua banda al Patronat de Turisme per aquesta acció i han avançat que oferiran un menú fusió amb productes de la terra.

Un total de 30 restaurants amb menús especials

Un total de 30 restaurants de vuit comarques participen en aquesta primera edició de ‘Del Tros al Plat a les Comarques’, amb menús que oscil·len entre els 20 i 45 euros (a raó de un menú de migdia, d'entre 20 i 35 euros, i un altre de nit, entre 30 i 45 euros, per cadascun dels restaurants, sense maridatge).

València Turisme ofereix tota la informació sobre aquest tema en el seu portal web www.valenciaturisme.org, amb opció d'enviar les sol·licituds de reserva als restaurants.

Restaurants participants:

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assistit aquest matí a la presentació de l’exposició “L’Enigma del Vas. Obra mestra de l’art ibèric”, juntament amb els comissaris de la mostra Helena Bonet i Jaime Vives-Ferrándiz, on han presentat la peça protagonista de la mostra, un excepcional vas votiu que en el futur se sumarà a la sala d'exposicions permanent del Museu de Prehistòria de València.

El diputat Xavier Rius ha volgut manifestar la vàlua del Museu de Prehistòria com a referent dins del camp de l’arqueologia mediterrània, i felicita el museu “per l'esforç i el compromís que ha mantingut des de la seua creació en la recuperació i posada en valor del patrimoni arqueològic valencià”, a més, ha subratllat “hui trobem la demostració en aquesta mostra, on el museu acompleix sobradament amb aquest repte. El Museu de Prehistòria de València està, als 90 anys de la seua creació, més viu que mai, gràcies a la implicació continuada del seu equip professional”.

Per la seua banda, la directora del museu i comissària de l'exposició, Helena Bonet, ha explicat que “encara que la troballa del Vas dels Guerrers va ser feta el 1934, considerem que és una peça única que mereix d’una reinterpretació amb els coneixements acumulats pels nostres equips”. També que, “ha estat una tria magnífica per a commemorar el 90 aniversari del museu”.

Helena Bonet ha comentat els passos previs a la presentació de hui, que han anat des d'una nova restauració de la peça fins a nous estudis perquè “aquest vas sempre té sorpreses”, ja que va ser trobat en un departament del Tossal de Sant Miquel de Llíria i “després de seixanta anys, quan hem reprès l'estudi del Tossal, s'ha vist l'excepcionalitat del lloc i com ha canviat la visió sobre la data i funcionalitat del vas, igual que la lectura del seu fris”.

Bonet oferirà aquesta vesprada a les 19 hores una conferència sota el títol “El vas dels Guerrers” en la sala Alfons El Magnànim del C. c. La Beneficència.Posteriorment, a les 20:00 tindrà lloc la inauguració de l'exposició “L’ Enigma del Vas. Obra mestra de l’art ibèric”.

L'obra mestra de la pintura ibérica

El també comissari de la mostra, Jaime Vives-Ferrándiz, ha parlat de la “joia del museu”, de la seua qualitat artística dins de l'art ibèric, destacant la lleugeresa de la peça i el fris pintat amb sis genets i sis infants, tots ells armats amb llances i escuts, pels quals se li coneix com a “El vas dels Guerrers”.

Després de la seua recent restauració, la peça es presenta al costat d'altres peces de jaciments ibèrics valencians. A més, s'acompanya de documents, fotografies i dibuixos d'arxiu del treball de documentació que té el museu sobre el Got dels Guerrers i que es mostren per primera vegada al gran públic.

Destaquen les sèries de fotografies del dia de la troballa del got en les excavacions de 1934 o els calcs originals i aquarel·les de José Alcàsser de principis dels anys cinquanta, continuador de la labor de calc de Francisco Porcar.

Recolzament didàctic

Paral·lelament a l’exposició s’ha publicat un catàleg amb diversos estudis aproximatius a l’obra, entre els quals destaquen els de Helena Bonet, Jaime Vives, Carmen Mata, Carmen Aranegui o Fernando Quesada. A l’exposició s’ha afegit un còmic amb quadernet didàctic, dirigit per Santiago Grau, Eva Ripollés i Laura Fortea, amb il·lustracions del dibuixant Gerard Miquel, i que servirà per a la projecció d’activitats amb les visites escolars previstes.

Visites guiades, tallers i conferències

S'han programat diverses activitats complementàries durant l'exposició. El calendari d'activitats fins a Nadal contempla, d'una banda, visites guiades a la mostra tots els dissabtes a les 11:00. A més, els dissabtes i diumenges de novembre i desembre hi haurà tallers didàctics relacionats amb la ceràmica ibèrica. Durant les festes de Nadal hi haurà una programació especial de visites guiades a l'exposició amb tallers didàctics i animacions lectores en la Biblioteca Infantil del museu. A partir de gener està previst un cicle de conferències per part de reconeguts especialistes sobre aspectes del got i l'exposició tant a València com a Llíria. Finalment es programaran, a partir de gener de 2018, visites tematizadas al Tossal de Sant Miquel de Llíria.

Una exposició d'aniversari

La inauguració de “L’Enigma del Vas” coincideix amb la celebració enguany del noranta aniversari de la fundació del Servei de Recerca Prehistòrica i el seu Museu de Prehistòria. Al llarg de tots aqueixos anys, la continuïtat de diferents projectes de recerca i difusió patrimonial han convertit al Museu de Prehistòria en un referent de l'arqueologia peninsular. Una labor que, a més, ha contribuït a situar a la cultura íbera com un dels aspectes pretèrits més destacats per a la societat valenciana. L'exposició és, doncs, una ocasió excel·lent per a admirar i conèixer, de primera mà, aquesta icona de la cultura valenciana i descobrir el llegat dels ibers com a part fonamental del nostre passat.

La Diputació de València continua avançant en l'execució del Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes que crearà en les comarques valencianes tot un tramat de rutes segures per a eixos “altres” usuaris de les carreteres que es desplacen a peu o en vehicles no motoritzats per les vies provincials.

Un pla que en la comarca de Requena-Utiel es troba a punt de materialitzar-se amb la construcció de la reivindicada passarel·la de la CV-455 a Venta del Moro. Així ho ha anunciat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, en la visita realitzada recentment al municipi, on ha traslladat a l'alcalde, Luis Francisco López, la intenció de realitzar les obres en el primer trimestre de 2018.

La infraestructura projectada per l'àrea de Carreteres permetrà connectar el casc urbà de Venta del Moro amb el parc i zona recreativa situat a l'eixida del municipi, evitant la circulació dels vianants per la carretera. Per a poder generar aquest accés, el projecte contempla la construcció d'una passarel·la de 150 metres de longitud, que salvarà el llit del barranc sota la CV-455.

Es tracta d'una actuació complexa el pressupost d’execució de la qual ascendeix a 139.308 euros i que el primer edil de Venta del Moro ha destacat que “evitarà que les persones que volen passejar pels afores del poble hagen de compartir el mateix espai que els vehicles”. No en va, la millora de la seguretat vial és l'esperit que subjau, no solament en el Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, sinó “en tots els projectes que impulsa l'àrea de Carreteres de la Diputació de València”, tal com ha subratllat Pablo Seguí.

El diputat ha aprofitat per a recordar en aquesta línia les actuacions realitzades i programades en municipis com Requena, Camporrobles, Fuenterrobles i Utiel, destinades totes elles a millorar la seguretat dels usuaris mitjançant la millora de cunetes, el reforç de ferms o la renovació de senyalització i marques vials.

“Actuacions a les quals s'unirà a partir d'aquest mes l'increment d'un 39% aplicat al pressupost dels nous contractes de Conservació, i que suposarà que la comarca compte amb 1,9 milions d'euros a l'any per al manteniment ordinari de les carreteres provincials i l'atenció a emergències, així com per a l'execució de millores funcionals destinades a millorar la seguretat vial mitjançant la remodelació d'interseccions, suavitzat de corbes o creació d'itineraris per a vianants i ciclistes”, ha afegit Seguí.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han visitat les instal·lacions del CEIP Mare de Déu del Pilar de la localitat de Bonrepòs i Mirambell, un dels 40 centres educatius que han estat beneficiaris d’una línia d’ajuda pressupostària –en aquest cas per valor de 230.000 euros– en el marc del primer Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, en el que participen de forma conjunta la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i els Ajuntaments, i que té per objecte realitzar actuacions de conservació i manteniment en centres d’Educació Infantil i Primària.

Maria Josep Amigó ha assegurat sentir-se «molt satisfeta al comprovar com aquestes inversions contribuiran a millorar les condicions d’aprenentatge de les nostres generacions més joves». La vicepresidenta ha recordat que «des de l’inici vàrem tenir molt clar la necessitat d’establir vies de col·laboració entre les distintes administracions per tal d’implementar polítiques que permeten millorar la qualitat de vida de les persones». En aquest sentit, ha explicat que a través d’aquest programa la Diputació de València sufragarà actuacions de conservació i manteniment en un total de 44 centres d’educació infantil i primària pertanyents a nuclis poblacionals diferents i distribuïts entre les 14 comarques de València, set dels quals es corresponen a l’Horta Nord –el CEIP El Castell d’Albalat dels Sorells (130.000 euros); el CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepòs i Mirambell (230.000 euros); el CEIP Villar Palasí de Burjassot (230.000 euros); el CEIP Verge del Rosari de Massamagrell (180.000 euros); el CEIP El Crist de Meliana (180.000 euros); el CEIP Vicente Mortes de Paterna (230.000 euros); i el CEIP Obispo Hervás de Puçol (230.000 euros)–, el que representa una inversió d’1.410.000 euros només en aquesta comarca.

Pel que respecta a les comarques veïnes, l’Horta Sud rebrà una inversió d’1.820.000 euros, la qual s’assignarà entre nou centres educatius: el CEIP González Gallarza d’Alaquàs (230.000 euros); el CEIP Juan Esteve d’Albal (130.000 euros); el CEIP Ausiàs March d’Aldaia (230.000 euros); el CEIP Benjamín Benlloch de Manises (230.000 euros); el CEIP Jaume I de Mislata (180.000 euros); el CEIP L’Horta de Paiporta (230.000 euros); el CEIP Villar Palasí de Quart de Poblet (180.000 euros); el CEIP Lope de Vega de Torrent (180.000 euros); i el CEIP Miguel de Cervantes de Xirivella (230.000 euros).

Maria Josep Amigó ha recordat que la competència del manteniment dels col·legis d'infantil i primària «correspon als ajuntaments, però no sempre aquestes administracions compten amb els recursos suficients per poder mantenir en òptimes condicions un parc d'escoles generalment envellit», ha indicat.

Per la seua part, el conseller Vicent Marzà ha ressaltat que les actuacions previstes al Pla Municipal de Manteniment d’Escoles «responen a un repartiment objectiu i transparent dels recursos, atenent a criteris estrictament tècnics i pensant amb la ciutadania». En aquest sentit, Marzà ha agraït a la corporació provincial valenciana «el fet de prioritzar el benestar de les persones i, més en concret, dels estudiants perquè disposen d’unes infraestructures més dignes i d’una educació de major qualitat».

Continuïtat en 2018

La Diputació de València va decidir destinar en el pressupost de 2017 un total de set milions d'euros en ajudes directes als municipis per al manteniment dels col·legis. Tant Maria Josep Amigó com Vicent Marzà han coincidit en subratllar que aquest programa tindrà continuïtat en l’exercici 2018. «Continuarem apostant pels nostres col·legis, donat que és necessària la millora de les infraestructures educatives en molts dels nostres municipis, partint sempre de criteris tècnics i d’una assignació dels recursos en base a necessitats reals», ha indicat el conseller.

D’altra banda, Rosella Antolí, alcaldessa de Bonrepòs i Mirambell, ha agraït tant a la Diputació de València com a la Conselleria «la disposició d’aquests recursos perquè es puguen dur a terme les actuacions de reforma i de substitució de portes i finestres en els centres, les quals resultarien  inassumibles per part de molts consistoris, especialment dels més menuts». En aquest sentit, l’alcaldessa ha considerat que es tracta «d’uns recursos imprescindibles que permetran incrementar el confort de les aules i repercutiran positivament en l’estalvi energètic i l’economia municipal», ha remarcat.

Ampliació i fi dels barracons

Aquesta visita al CEIP Mare de Déu del Pilar de Bonrepòs i Mirambell ha servit també per incrementar els contactes entre l’administració autonòmica i la local, així com també amb la mateixa comunitat educativa, perquè aquest municipi de l’Horta Nord forme part del programa Edificant de la Conselleria d’Educació.

El mateix conseller Vicent Marzà ha assegurat que pròximament mantindran una nova reunió amb la corporació municipal de Bonrepòs i Mirambell «per tal de fer efectiva la seua entrada al programa Edificant, amb l’objectiu d’encetar el treball conjunt que faça possible la supressió dels tres barracons existents a hores d’ara en aquest centre educatiu i la disposició de millors aules per a l’alumnat».

En relació a aquest aspecte, l’alcaldessa Rosella Antolí s’ha mostrat esperançada amb «el compromís d’accelerar els tràmits per a l’eliminació dels tres barracons existents a hores d’ara en el centre», alhora que s’ha mostrat convençuda de que el programa Edificant «donarà resposta, en el curt termini, a una reivindicació per la que venim treballant durant més d’una dècada», ha emfatitzat Rosella Antolí.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, conjuntament amb REPERCRI –Grup d’Investigació sobre la Representació Contemporània dels Perpetradors–, ha organitzat el Congrés El infierno de los perpetradores, que s’inaugura aquest dimarts amb la conferència de Susanne Knittel, Shallow Graves: The Politics of Perpetrator Representation; i de Javier de Lucas, Infierno, paraíso o simplemente purgatorio. El Derecho, ante el perpetrador.

Al llarg dels propers tres dies, el Col·legi Major Rector Peset serà l’escenari que acollirà l’exposició de les teories i ponències per part d’investigadors com Benno Herzog (Universitat de València), Ana Carrasco (Universidad Complutense de Madrid), Alberto Sucasas (Universidade da Coruña), Daniela Jara (Universidad Andrés Bello), Gabriel Gatti (Universidad del País Vasco), Jaume Peris (Universitat de València), Rafael R. Tranche (Universidad Complutense de Madrid), Arturo Lozano (Univeristé Paris-Sorbonne), Jesús García Cívico (Universitat Jaume I), l’escriptora i cineasta Salomé Lamas, Vicente Sánchez-Biosca (Universitat de València), Cristina García Pascual (Universitat de València), Jesús Casquete (Universidad del País Vasco), Ana R. Calero (Universitat de València) o Brigitte Jirku (Universitat de València).

L’objectiu del congrés consisteix en analitzar la figura del perpetrador, tant en la seua dimensió monstruosa, com en la seua banalitat humana, aprofundint en l’anàlisi del “mal” tal i com es manifesta en les societats modernes. Per tal d’aconseguir-ho, els perpetradors seran investigats a través de les imatges que els representen; mitjançant els relats que narren els seus actes i atrocitats; i, per últim, de la manera en que son pensats per la filosofia, la ciència i la història.

Des d’Alemanya a Xile, passant per Espanya, s’intentarà traçar un esborrany de com representa l’imaginari col·lectiu la figura del perpetrador en la cultura de la memòria. Un repàs a la història del segle XX, la més recent i la que ens conforma com a societats: una història molt negra en ocasions, de la qual els perpetradors han sigut, per desgràcia, part fonamental. De entre els actes que s’emmarquen dins del congrés, destaca la projecció, el dimecres 15 de novembre, del documental Terra de Ninguém (Salomé Lamas, 2012).

Mig centenar de veïnes i veïns del municipi d’Oliva han visitat aquest dimecres els edificis de la Diputació de València acompanyats per la regidora Yolanda Pastor i pel diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenía. Aquesta activitat forma part del programa cultural ‘Els dimecres ens veiem a la Dipu’.

Els visitants han ocupat els escons del saló de plens de la Corporació per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució. Allí, el diputat Voro Femenía ha recordat als assistents que esta iniciativa “dóna a conéixer una institució que ajuda als municipis a millorar la seua qualitat de vida”. La visita ha continuat en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM).

Aquesta iniciativa s'emmarca dins del full de ruta elaborat pel president de la Diputació, Jorge Rodríguez, amb la idea que la institució deixe de ser desconeguda per a la ciutadania i que es done a la població l'oportunitat de descobrir tots els serveis que es presten. El diputat Voro Femenía ha explicat als assistents el funcionament de la Corporació i ha assegurat que “des d'aquesta Diputació hem aconseguit que arriben ajudes a tots els municipis”.

Una ruta històrica i institucional

El programa 'Els dimecres ens veiem a la Dipu' naix com a resposta al bon acolliment del programa 'Açò és la Dipu', de similars característiques. D'aquesta manera, ara s'ofereix als municipis una possibilitat més de conéixer una part del patrimoni històric i cultural i es fomenta alhora el ple desenvolupament i integració social de les dones i les persones majors de la província de València.

Aquesta nova ruta està dirigida a col·lectius de dones i persones majors de 65 anys, jubilats i acompanyants, que canalitzaran les seues sol·licituds a través dels seus respectius Ajuntaments o associacions municipals, els i les quals col·laboraran en l'organització de les activitats. Es podrà participar en aquest programa fins el proper mes de novembre.

L'activitat consisteix en la realització d'una visita guiada a través de la qual es dóna a conéixer el patrimoni més emblemàtic de la Diputació de València i els seus museus i exposicions, entre els quals es troben els Palaus de la Batlia i Scala, el MuVIM i/o els serveis i museus del Centre Cultural La Beneficència.

Descàrrega de documents per a la justificació dels serveis socials generals de l'exercici 2023 per a ajuntaments i mancomunitats