La Diputació de València està duent a terme un estudi de seguretat vial a Alfarrasí amb l'objectiu d'elaborar un pla d'accions en matèria d'ordenació del tràfic, aparcament i accessibilitat per a millorar la mobilitat tant de vehicles com de vianants i ciclistes dins del casc urbà i fer-ho des d'un punt de vista sostenible. Després de Rocafort, aquesta serà la segona actuació del nou servei de Mobilitat i Vialitat Local engegat recentment per l'Àrea d'Assessorament Municipal, que dirigeix la diputada Conxa García.

Tal com explica, Federico Vidal, alcalde d'Alfarrasí, el municipi presenta diversos problemes en matèria de seguretat vial, d'un costat per l'existència d'una carretera amb una alta densitat de circulació que travessa el casc urbà i per l'altre per l'ús creixent del vehicle per part dels veïns i veïnes. “A açò s'afig un disseny urbà poc accessible, caracteritzat per voreres molt estretes, i en el qual es detecta una falta de places d'aparcament especialment per a persones amb mobilitat reduïda”, explica Vidal. Per açò, el primer edil està convençut que “és necessari realitzar un replantejament complet del municipi que prioritze a les persones per sobre dels vehicles”. 

Per a aconseguir-ho, Francisco Selma, Cap del Servei Servei de Camins i Obres Viàries de la Diputació de València, detalla que l'estudi de Seguretat Vial Urbana que ara s'inicia haurà de plantejar l'equilibri entre les necessitats de mobilitat i les d'accessibilitat de la població, afavorint la protecció del Medi ambient, la seguretat vial, la disminució del soroll i el control de la velocitat màxima. 

“Es tracta de repartir espais en la via pública, guanyant-los para vianants i ciclistes enfront dels vehicles, i tot açò impulsant el desenvolupament econòmic i la inclusió social”, puntualitza Selma. I és que com recorda la diputada Conxa García, “avui dia existeix una problemàtica real en els municipis en matèria de mobilitat urbana que ens obliga a donar respostes que permeten assegurar i millorar la seguretat vial”. Per a açò, afirma, “és necessari plantejar una reestructuració del tràfic rodat, regular-ho, implantar mesures de reducció de velocitat en aquelles àrees dels municipis que són més sensibles, com l'entorn de parcs, col·legis i altres serveis bàsics, crear camins escolars protegits i en general desenvolupar mesures que contribuïsquen a millorar el benestar i la seguretat dels veïns i veïnes”. 

Desenvolupament de l'Estudi

La primera fase d'aquest estudi consistirà en la presa de dades sobre el terreny, treball que serà realitzat per una consultora externa que serà la que realitzarà els mesuraments d'aforaments, aparcaments, densitats de tràfic, capacitat de les interseccions i altra informació bàsica necessària per a determinar les necessitats reals de la població i la forma en què ara estan resoltes. Una anàlisi i diagnòstic a partir del com es proposaran al consistori les línies d'actuació a seguir. 

En el cas concret d'Alfarrasí, Francisco Selma avança que aquestes hauran de girar entorn de tres eixos fonamentals: disminució del tràfic en la travessia de la CV-620, dependent de la Generalitat Valenciana; realització d'actuacions de calmat de tràfic, com a implantació de zones 30 i redisseny del viari, i planificació i gestió de la mobilitat a peu i amb bicicleta, mitjançant la reserva d'espais i l'eliminació de barreres arquitectòniques. Federico Vidal, per la seua banda, assegura que una vegada es presente el pla d'actuació, que serà sotmès també a un procés de consulta i participació, el consistori programarà les inversions que siguen necessàries per a aconseguir el que ell qualifica d'un “Alfarrasí del segle XXI”.

El pressupost de realització de l'estudi ascendeix a 11.760 euros, dels quals l'Ajuntament d'Alfarrasí haurà d'aportar el 60%. No obstant açò, aquest pressupost fa únicament referencia a l'import del treball realitzat per la consultora externa per a la recollida d'informació bàsica, doncs el gruix de l'informe es realitza íntegrament pels serveis de la Diputació de València sense que el consistori haja d'aportar cap quantitat addicional.


El Servei de Mobilitat i Vialitat Local

El Servei de Mobilitat i Vialitat Local ha sigut creat per la Diputació de València amb l'objectiu de col·laborar amb els ajuntaments valencians en el redisseny dels seus cascos urbans per a adaptar-los cap a una major seguretat vial i una mobilitat sostenible. En aquest sentit, des del servei s'ofereix la realització de plans locals de seguretat vial, plans de mobilitat urbana, accions de calmat de tràfic, disseny de zones 30 i plans de vies ciclistes municipals, així com orientació en la programació d'aquelles actuacions d'enginyeria i disseny viari que resulten d'aquests plans.

No obstant açò, el Servei de Mobilitat i Vialitat Local no es quedarà únicament en l'aspecte urbà i també s'encarregarà d'assessorar als ajuntaments xicotets en la gestió de les seues xarxes de camins rurals, impulsant la realització de catàlegs de camins municipals i d'ordenances que regulen tant el seu ús com la realització d'obres en els mateixos.

La Diputada d'Assessorament i Assistència a Municipis, Conxa García, afirma que “amb aquest nou servei volem recolzar als municipis mitjans i xicotets que volen millorar la mobilitat, accessibilitat i seguretat vial en els seus municipis, i generar entorns urbans més sostenibles, proporcionant-los els mitjans necessaris per a poder planificar actuacions i inversions que contribuïsquen al compliment d'aqueixos objectius”.

Malgrat tractar-se d'un servei de recent creació, són ja varis els municipis que s'han adherit a ell i la xifra va en augment. Així, a més de Rocafort, on s'ha començat a treballar ara en la fase de consulta i participació en la qual també s'ha implicat a les poblacions veïnes, i Alfarrasí, està previst dur a terme un Estudi de Mobilitat Urbana a Albal, un Estudi de Tràfic en la Població a Alginet i un Pla d'Ordenació de Tràfic a Petrés, així com redactar els Planes de Seguretat Vial de Rafelbunyol i Faura.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha mantingut una reunió amb el diputat per Compromís al Congrés dels Diputats, Enric Bataller, qui s’ha interessat pel treball que s’està realitzant des de la corporació provincial i per les actuacions que cal canalitzar amb el propòsit d’aconseguir que les administracions locals assumeixen un major pes en la gestió pública, en detriment dels organismes provincials.

Rius, a més, ha aprofitat aquesta trobada per explicar al diputat que l’actual equip de govern prepara una moció, que previsiblement serà aprovada durant la celebració del proper plenari, en la que s’insta al Govern central i al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública a flexibilitzar la normativa que encotilla l’Administració local en matèria de personal i de gestió econòmica.

El diputat de Cultura ha traslladat a Bataller la necessitat de fer servir el procés de tramitació dels nous Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) i de la Llei d’Acompanyament dels mateixos per traslladar a l’Executiu central la necessitat de modular la política de restricció en l’ocupació pública i d’incrementar el marge de que disposen els consistoris a l’hora d’afrontar el pagament del deute públic, donat que “en molts casos està tenint un resultat asfixiant i preocupant per als Ajuntaments”, ha remarcat Rius.

Segons la proposta de moció en la que s’està treballant, els llocs de treball oferts per les administracions locals valencianes han caigut al llarg de l’últim lustre un 87% com a conseqüència de les limitacions a l’ocupació pública imposades pel Reial Decret Llei 20/2012 i les successives lleis de pressupostos generals de l’Estat.

Dins d'aquesta política de restriccions, destaca l'ínfim percentatge de persones amb discapacitat que han pogut accedir a l'ocupació pública en el període 2008 - 2013, ja que mentre l'article 59 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (EBEP), indica que en les ofertes d'ocupació pública "es reservarà un contingent no inferior al set per cent de les vacants per a ser cobertes entre persones amb discapacitat”, de les 3.602 places de l'oferta pública acumulada en el període de referència, solament 41 (el 0,88%) s'han reservat al torn restringit de persones amb discapacitat.

L'àrea d'Esports de la Diputació de València acaba de resoldre la convocatòria de subvencions a clubs d'elit, en virtut de les quals el Club d'Handbol Port de Sagunt i el Club Esportiu Ares rebran enguany una ajuda econòmica per a la promoció i el desenvolupament de la seua activitat en l'àmbit de l'esport. Al costat d'elles, s'ha resolt també la convocatòria destinada a esportistes d'elit, que en aquest exercici serà per a la jove Mar Martínez Graullera, també de Sagunt.

La Diputació de València va decidir enguany reconduir cap a la transparència les ajudes concedides als clubs i entitats esportives valencianes, que fins aleshores es gestionaven directament a través de l'empresa pública depenent de la institució provincial. Una d'aquestes línies ha sigut la dirigida a clubs d'elit, que té per objecte subvencionar l'activitat d'aquelles organitzacions que acrediten “gran rellevància”, atenent als seus resultats en competicions oficials, la seua repercussió social o el nivell dels seus integrants, i que el seu objectiu principal fora la participació en una competició esportiva oficial. A la convocatòria es van presentar el Club Handbol Port de Sagunt i el Club Esportiu Ares, que segons la resolució aprovada rebran 20.000 i 3.000 euros, respectivament.

Ajudes a esportistes d'elit

Amb el mateix objectiu de dotar de transparència i publicitat a les subvencions que rebien els joves valencians que participen en competicions esportives d'alt nivell, es va decidir crear, al costat de les anteriors, una quarta convocatòria d'ajudes específica per a aquests esportistes d'elit, destinades a la cobertura de les despeses derivades de la temporada 2015/2016.

Podien optar a la convocatòria aquells joves majors de 18 anys “que acreditaren gran rellevància esportiva atenent als seus resultats en competicions oficials, fonamentada en la seua repercussió social i alt nivell, els objectius principals del qual siguen desenvolupar una competició esportiva oficial d'àmbit autonòmic, nacional o internacional reconeguda per la federació esportiva corresponent, majors de 18 anys”. L'única esportista del Camp de Morvedre que s'ha presentat a la convocatòria ha sigut la jove Mar Martínez Graullera, que rebrà 1.200 euros de subvenció.

Per a la diputada d'Esports, Isabel García, aquestes ajudes “són una demostració palpable del suport de la institució provincial cap a les organitzacions i els joves que, amb la seua activitat, contribueixen a la promoció de l'esport de base i dels valors que li són inherents, una tasca a la qual ells dediquen importants esforços, tant personals com a econòmics i que resulta fonamental per a la nostra societat”.

20/novembre/2016. L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València destinarà enguany un total de 559.330,85 euros a actuacions de millora i conservació en diverses vies de la comarca de la Safor, dins del pla d'actuacions previst per a la demarcació de L'Alcúdia. Prop de la meitat del pressupost es destinarà a millores en la CV-685, en els termes municipals de Vilallonga i Ador, localitat aquesta última on es construirà una nova glorieta per a solucionar la intersecció de les avingudes Safor i Constitució, dins del municipi. També està previst repavimentar varis trams de carretera en la CV-682, CV-600 i CV-678, que aconsegueixen als termes municipals de la Font d’en Carrós, Rafelcofer, Simat de la Valldigna i Oliva. 

Pel que fa a la CV-685, que connecta els municipis de Vilallonga, Ador i Palma de Gandia, el projecte contempla actuacions en els dos primers municipis. En concret, a Vilallonga està previst repavimentar un tram d'uns 900 metres, a causa de l'estat envellit de la carretera, que té un ample mitjà en aquesta zona de 6 metres. L'Àrea de Carreteres aprofitarà l'actuació en aquesta zona per a recompondre el mur de maçoneria existent al voltant del punt kilomètric 1.200; en aquesta zona, la carretera descansa en el seu marge dreta sobre un mur que s'ha esfondrat en quatre punts, d'uns 5 metres de longitud cadascun i amb altures d'entre 2 i 3 metres, per la qual cosa urgeix sanejar-ho i reconstruir-ho. El pressupost d'ambdues actuacions és de 53.037,79 €.

A Ador, les actuacions sobre la CV-685 es realitzaran dins del casc urbà, concretament entre els punts kilomètrics 2.400 i 3.340. A més de repavimentar-se tot el tram d'una mica més d'1 quilòmetre i una amplària mitjana de 8 metres, es condicionarà la intersecció de l'avinguda Constitució amb l'Avinguda de la Safor, vies que coincideixen en certs trams amb la CV-685. 

Actualment, aquesta intersecció està resolta per dues illetes de formigó que presenten un mal estat de conservació, a més d'una senyalització alguna cosa confusa, segons destaca l'informe elaborat per l'Àrea de Carreteres. Per a resoldre-ho, es disposarà una glorieta lateral d'accés al centre urbà en la qual confluiran directament l'avinguda de la Constitució i el carrer de la Murtera, i a la qual es podrà accedir des de l'avinguda de la Safor mitjançant un carril d'espera. 

En aquesta avinguda, a més, es repavimentara la zona d'aparcament de la marge esquerra i es reduirà l'aparcament de la marge dreta, per a ampliar la vorera. Les obres es completaran amb la disposició de diversos embornals per a l'evacuació de pluvials, l'execució de dues creus subterranis, un per a mitja tensió i un altre per a aigua potable, i la col·locació de nova senyalització vertical en la glorieta i el seu entorn, així com un nou pas de vianants que substituirà a l'actual. En conjunt, les actuacions a Ador suposaran una inversió de 208.520 euros.

El Diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha destacat que amb aquestes obres “s'augmentarà notablement la seguretat vial en la travessia tant des del punt de vista dels vehicles com des del dels vianants, en ordenar la circulació en una intersecció urbana que compta amb una alta intensitat de tràfic, millorar l'estat de les voreres i traslladar l'encreuament dels vianants a un punt més segur”.

A més de la CV-685, està previst destinar 155.701 euros a la repavimentació d'un quilòmetre de via en la CV-682 entre La Font d’en Carrós i Rafelcofer; 59.600 euros al pavimentat i repintar de la senyalització horitzontal de la la CV-600, en el tram comprès entre els punts kilométricos 15.800 i 18.000, a Simat de la Valldigna; i 82.472 euros en el reasfaltat i repintar d'un tram de 800 metres en la CV-678, en el terme municipal d'Oliva, on a més es realitzarà un ressalte de 50 centímetres d'ample en el tram del pont de la carretera que creua l'autovia.

1,28 milions per a manteniment en la demarcació de L'Alcúdia

Les carreteres CV-685, CV-678, CV-600 i CV-682, totes elles de titularitat provincial, pertanyen a la demarcació de L’Alcudia de Crespins, que abasta les comarques de La Costera, La Canal de Navarrés, La Vall d'Albaida i La Safor. Les intervencions plantejades s'inclouen en un projecte més ampli per al desenvolupament de diverses actuacions i millores funcionals en diverses vies de la demarcació, en el desenvolupament de la qual la Diputació de València preveu invertir enguany una mica més d'1,28 milions d'euros, dels quals, el 44% es destinaran a carreteres de La Safor.

El diputat de Carreteres ha recordat que la Diputació de València inverteix cada any 40 milions d'euros en els més d'1.800 quilòmetres de la seua xarxa viària, dels quals la major part es destina a conservació i manteniment, amb actuacions que han anat encaminades a millorar l'estat de ferms, renovar senyalitzacions, construir rotondes, “actuacions que entre unes altres cerquen dotar de major seguretat a la circulació de vehicles i reduir la sinistralitat derivada de punts negres o trams conflictius”.

Bonrepòs i Mirambell ha sigut escenari aquest dissabte de la celebració dels 40 anys d'impuls a l'agricultura valenciana per part de la Unió de Llauradors i Ramaders (LA UNIÓ). La vicepresidenta de la Diputació, Mª Josep Amigó, ha aplaudit la trajectòria del sindicat agrari al costat d'altres màxims representants de l'administració valenciana, com el president de la Generalitat, Ximo Puig, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián, i el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues.

Mª Josep Amigó ha intervingut en l'acte de tancament en la llar parroquial de Bonrepòs i Mirambell, lloc on va nàixer el sindicat agrari el 12 de novembre de 1976, per a posar en valor la defensa de l'agricultura valenciana que la Unió ha dut a terme durant 40 anys.

La Diputació de València “valora enormement el treball i el compromís de la Unió durant tots aquests anys amb el territori i amb els agricultors i agricultores”, ha expressat la vicepresidenta, i per açò l'ens provincial s'ha sumat a commemorar els “40 anys de lluita en defensa de l'agricultura valenciana”.

Després de plantar un arbre com a homenatge simbòlic a la Unió, l'acte institucional ha sigut conduït pel secretari general des de 2010, Ramón Mampel, qui ha repassat els assoliments aconseguits des dels inicis de l'organització al costat dels seus antecessors en el càrrec, Joan Ramon Peris, Pepe Botella o Antonio Lozano. Així mateix, s'ha fet un esment especial als ja desapareguts Lucio Monteagudo i Joan Brusca.

Els assistents a l'aniversari han elogiat el treball diari de la Unió en defensa de qüestions comunes per al conjunt del sector agrari valencià i la preocupació per problemes específics de cada territori o activitat agrària, fet que l'es ha concretat en millores per als agricultors i les agricultores al llarg dels anys.

Després de l'acte institucional de tancament, l'artista Pep Gimeno “Botifarra” ha oferit un concert i els assistents, que han omplit la llar parroquial de Bonrepòs i Mirambell, han gaudit d'un dinar amb productes valencians.

“Continuarem amb l'esforç de transmetre a la societat valenciana el paper i la importància d'un sector agrari valencià ben articulat, innovador, que s'estén per tot el territori autonòmic però que ha de treballar en condicions dignes i amb preus justs per a continuar subministrant productes de qualitat als consumidors, fent un treball al mateix temps de preservació mediambiental i del paisatge”, han destacat des de la Unió.

La Unió de Llauradors i Ramaders és una organització agrària que té el seu àmbit d'actuació a la Comunitat Valenciana, amb presència en totes les comarques. La Unió es va constituir com una organització professional agrària democràtica, unitària i independent de qualsevol grup polític, econòmic o religiós i sense finalitats lucratives, amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals dels agricultors i ramaders professionals valencians.

Bonrepòs i Mirambell ha format part de la història de la Unió en diferents moments: en l'assemblea de constitució, en el seu dècim i trentè aniversaris, i ara en la celebració de les seues 40 anys d'existència. A més, durant un període de temps va tenir la seua seu en aquesta localitat de l'Horta Nord i el primer secretari general del sindicat agrari va ser Joan Ramón Peris (des de 1976 fins a 1989), nascut en el municipi.

Per primera vegada, els equips femenins del Llevant UD i el València CF s'han enfrontat en l'estadi granota, el ‘Ciutat de València’, una fita que mostra el creixement que la categoria femenina ha experimentat en els últims anys. La diputada provincial d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, ha volgut estar present en aquest esdeveniment, en representació de la Diputació de València, que és patró de la Fundació Levante UD ‘Cent Anys’.

“Es tracta d'una cita històrica en la qual la Diputació havia d'estar present. El futbol femení és cada vegada més reconegut i seguit, una eina potent de canvi social i de lluita per la Igualtat que és necessari donar suport i recolzar”, ha assegurat Isabel García. La Diputació de València se suma així a la gran festa del futbol femení valencià, mostrant el seu compromís amb la promoció de l'esport inclusiu i la utilització de l'activitat física com a eina per a la transformació de la societat i la Igualtat entre sexes.

Al partit en Orriols han assistit convidats tots els clubs de futbol femení de la província, en una iniciativa que no solament fomenta la pràctica de l'esport sinó el seu caràcter inclusiu, amb jugadores de totes les edats seguint en directe l'històric derbi del futbol femení de la capital. I, encara que el resultat no era allò més important, l’equip granota va guanyar 2 a 1 el conjunt blanquinegre.

“És fonamental recolzar l'esport femení, perquè així es contribueix a acabar amb les diferències entre gèneres, ajudant a les dones a guanyar en visibilitat i a la promoció de la Igualtat”, ha afegit la diputada de l'Àrea d'Igualtat, Joventut i Esports. Un compromís ferm de la institució amb la lluita per l'equitat i contra la violència de gènere. A la renovació del conveni amb la Fundació Levante UD feta aquesta setmana per a promoure precisament l'esport inclusiu s'uneixen iniciatives com ‘Fes el teu retrat contra el maltractament’, a la qual es van sumar l'equip granota i el València CF en un esforç conjunt cap a una realitat social més igualitària.

També la proposta realitzada en Falles, quan la Diputació va mobilitzar a 800 comissions falleres de tota la província per a convertir la festa valenciana per excel·lència en una “ambaixadora contra la violència de gènere”. La banderola de la Diputació amb el ‘No a la violència de gènere’ va poder veure's en tots els monuments de la província.

L’Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant lo Blanc celebrà dissabte a la nit a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània la XX Nit del Tirant, una nit d'homenatge als vint-i-cinc anys de trajectòria de l'associació i els cinc des de la creació de la Fundació Nexe. En l’acte, es reconegué el director del MuVIM, Rafa Company, amb el premi Joan Baptista Basset per la seua trajectòria compromesa amb la cultura i el valencianisme.

La vicepresidenta de la Diputació Maria Josep Amigó participà en aquest esdeveniment per a commemorar el naixement d'aquestes organitzacions i celebrar la faena valencianista que desenvolupen en la vida associativa. Amigó felicità l'ACV Tirant el Blanc per «fer tant pel valencianisme i creure fermament en el país».

L'acte va comptar amb la intervenció del president, Gonçal Grau, i el secretari general, Amadeu Mezquida, de l'ACV Tirant lo Blanc i la Fundació Nexe. També es reconegué el director del MuVIM, Rafael Company, amb el premi Joan Baptista Basset a l'acció valencianista de base; i el Bloc Nacionalista Valencià amb el premi Francesc de Vinatea a la trajectòria cívica valencianista, el qual va arreplegar la seua secretària general, Àgueda Micó. Els assistents a la festa del valencianisme també disfrutaren d'un espectacle del mag Aparisi, de música de la mà del grup Novembre Elèctric i d'un sopar.

L’ACV Tirant lo Blanc

L'objectiu d'aquesta associació és promoure, afavorir i difondre l'ús del valencià. L'ACV Tirant lo Blanc es defineix com un coŀlectiu de ciutadans que se senten responsables de la societat i comparteixen inquietuds similars i una voluntat d'actuar «per a transformar la societat valenciana per a construir un futur millor basat en la recuperació del patrimoni, l'aprofundiment de la democràcia i l'autogovern i un futur de progrés social, econòmic i cultural. Es pot ser valencià sense xovinisme ni autoodi, sense complexos, ni de superioritat ni d'inferioritat, perquè coneixem la història del nostre poble i som conscients del llegat cultural, lingüístic, literari, institucional i tradicional que ens ha deixat, la riquesa i la varietat excepcionals del patrimoni dels valencians» —diuen des de l'associació.

Aquesta associació du a terme una àmplia varietat d'activitats, entre les quals destaquen les relacionades amb la formació, la comunicació, la dinamització i la normalització lingüística.

Fundació Nexe

L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc i altres persones a títol individual fundaren la Fundació Nexe, que té com a missió contribuir a la millora i el progrés de la societat valenciana mitjançant la generació, la difusió i el debat d'idees, i promovent la cooperació entre els agents socials en clau valenciana, democràtica, oberta, plural, transformadora i moderna. «Tenim la voluntat d'estendre la consciència nacional valenciana a la majoria de la població del País Valencià per a aconseguir el màxim d'autogovern i cohesió social possibles. Volem aprofundir en el funcionament democràtic de les nostres institucions i potenciar les característiques culturals, lingüístiques, socials i econòmiques pròpies del poble valencià» —diuen des de la Fundació. Aquests objectius es duen a terme a través d’activitats com seminaris, jornades, presentacions de llibres, tertúlies, publicacions i convocatòries de beques i premis, entre moltes altres iniciatives.

El Centre Cultural la Beneficència, de la Diputació de València, ha acollit aquest divendres la VIII edició dels Premis COCEMFE València, que en aquesta ocasió han reconegut el treball en favor de les persones amb discapacitat i les seues famílies a la Fundació MAPFRE, Servimèdia, la Fundació Bancària la Caixa, el Coŀlegi Internacional Ausiàs March i Julio Espinola López. La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha agraït la implicació social d'aquestes entitats i de la Federació de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Província de València (COCEMFE València).

Per la seua banda, COCEMFE ha destacat la importància del treball en benefici de les persones amb discapacitat. La Fundació Mapfre ha sigut premiada per la seua faena de suport als programes socials de l'entitat; Servimèdia, com a agència de referència en informació i comunicació social; la Fundació Bancària la Caixa (Programa INCORPORA), pel seu suport al Servei d'Integració Laboral de COCEMFE VALÈNCIA per a la integració laboral de les persones amb discapacitat; el Coŀlegi Internacional Ausiàs March, pel seu projecte Solidari ASAM, i especialment pel suport al coŀlectiu de discapacitat; finalment, Julio Espinola López ha sigut reconegut per la seua implicació i trajectòria en el món associatiu de les persones amb discapacitat.

El president de COCEMFE València, Juan Manuel Mondéjar, ha destacat «els reptes que actualment havem d'assumir les entitats del tercer sector i la necessitat de nous plantejaments per a fer sostenibles els projectes i millorar la visualització i la comunicació amb la societat com a elements impulsors de la lluita pels drets de les persones amb discapacitat física i orgànica».

COCEMFE València

La Federacióde Persones amb Discapacitat Física i Orgànica de la Província de València (COCEMFE València) és una organització no governamental sense ànim de lucre fundada el 1994 l’objectiu de la qual és representar, assessorar i donar suport a les associacions federades de persones amb discapacitat física i orgànica de la província de València. També treballen per defendre i ampliar la igualtat de les persones amb discapacitat amb una sèrie de programes i activitats orientats a les associacions membres.  COCEMFE València està integrada en COCEMFE Comunitat Valenciana i és una de les quaranta-quatre federacions provincials que componen la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE).

El patronat de la Fundació de la Comunitat Valenciana Hospital General per a la Investigació Biomèdica, Docència i Desenvolupament de les Ciències de la Salut va aprovar divendres el pla d'actuació per al pròxim exercici. La reunió, la va presidir la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer, i també participaren els diputats Ivan Marti i Mari Carmen Peris.

Entre els assumptes tractats estigué la presentació i l’aprovació del pla d'actuació i la memòria explicativa de la fundació per al pròxim exercici 2017. Com a presidenta del patronat, Mercedes Berenguer destacà «l'esforç que ha fet enguany la fundació per a fomentar els projectes d’investigació i impulsar accions encaminades a contribuir amb els avanços científics aplicables a millorar la salut dels ciutadans».

D'altra banda, en la reunió es presentà l'informe de l’auditoria de procediment feta recentment a la fundació, en la qual s'ha analitzat la metodologia i els circuits de treball de l'organització per a garantir la prestació de serveis i el compliment dels objectius de la manera més eficaç i eficient i d'acord amb el seu marc normatiu.

Finalment, els membres del patronat van aprovar una resolució per a concedir els premis per a promocionar la investigació, que va convocar la fundació el mes de juliol i es faran públics la setmana que ve en el portal web de l'entitat.

La diputada de Mancomunitats i Comarcalització i responsable de l'empresa pública Egevasa, Diana Morant, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, visiten aquest dimarts, 22 de novembre, a les 11 h Caudete de las Fuentes acompanyats per l'alcaldessa de la localitat, Vanesa López.

L'Ajuntament de Caudete de las Fuentes ha fet un sondeig de recerca d'aigües amb l'ajuda de la Diputació de València, el resultat del qual permetrà la construcció d'un pou per a proveir els vuit-cents veïns del municipi de la Plana d'Utiel.

La trobada es farà enfront de la Casa Consistorial, des d'on els mitjans de comunicació seran dirigits fins al punt on es troba el pou amb les autoritats municipals i provincials.
 

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 22 de novembre del 2016

Lloc: Ajuntament de Caudete de las Fuentes. Carrer García Berlanga, 5

Hora: 11.00