L’Associació Cívica Valenciana (ACV) Tirant el Blanc celebra demà, dissabte 19 de novembre, la XX Nit del Tirant, en la qual es commemora el 25 aniversari de l'associació i el cinquè de la creació de la Fundació Nexe. La cita serà en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània a les 20:00.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó participarà en aquest esdeveniment per a commemorar el naixement d'aquestes associacions i celebrar la tasca valencianista que desenvolupen en la seua vida associativa.

Durant l'acte, es lliuraran els premis Joan Baptiste Basset, a l'acció valencianista de base, i Francesc de Vinatea, a la trajectòria cívica valencianista. A més, els assistents podran gaudir d'espectacles de màgia, de música, i d'un sopar.

ACV Tirant el Blanc

L'objectiu d'aquesta associació és promoure, afavorir i difondre l'ús del valencià. Des de l'ACV Tirant el Blanc es defineixen com un col·lectiu de ciutadans que se senten responsables de la societat i que comparteixen inquietuds similars i una voluntat d'actuar “per a transformar la societat valenciana per a construir un futur millor, basat en la recuperació del patrimoni, en l'aprofundiment de la democràcia i l'autogovern, un futur de progrés social, econòmic i cultural”, asseguren.

“Es pot ser valencià sense xovinisme i sense autoodi. Sense complexos, ni de superioritat ni d'inferioritat. Perquè coneixem la història del nostre poble i som conscients del llegat cultural, lingüístic, literari, institucional i tradicional que ens ha deixat. De la riquesa i la varietat excepcionals del patrimoni dels valencians”, assenyalen des de l'associació.

Aquesta associació duu a terme una àmplia varietat d'activitats entre les quals destaquen les relacionades amb la formació, la comunicació, la dinamització i la normalització lingüística.

Fundació Nexe

L'Associació Cívica Valenciana Tirant el Blanc al costat d'altres persones a títol individual van fundar la Fundació Nexe que té com a missió contribuir a la millora i el progrés de la societat valenciana mitjançant la generació, difusió i el debat d'idees, i promovent la cooperació entre els agents socials en clau valenciana, democràtica, oberta, plural, trasformadora i moderna.

“Tenim la voluntat d'estendre la consciència nacional valenciana a la majoria de la població del País Valencià per a aconseguir el màxim d'autogovern i de cohesió social possibles. Volem aprofundir en el funcionament democràtic de les nostres institucions i potenciar les característiques culturals, lingüístiques, socials i econòmiques pròpies del poble valencià”, asseguren des de la Fundació.

Aquests objectius es duen a terme a través de variades activitats com a seminaris, jornades, presentacions de llibres, tertúlies, publicacions, convocatòries de beques i premis, entre moltes altres iniciatives.

On es troba el límit entre la transparència i la protecció de dades, una de les qüestions que generen més conflicte per a les administracions públiques, ha sigut el tema central de l'últim Seminari GO!, impulsat per la Delegació de Transparència de la Diputació de València que gestiona Roberto Jaramillo.

“Quan es tracta de transparència, la primera por és la protecció de dades, fins a on arribar; molts veuen un conflicte greu entre els dos àmbits i intentem resoldre-ho”, ha explicat el diputat, que s'ha encarregat d'inaugurar la jornada formativa aquest divendres en el MuVIM.

La iniciativa ha reunit a un centenar d'assistents, més d'un 90% d'ells amb un perfil tècnic en els ajuntaments i en la Generalitat, i ha rebut inscripcions fins a l'últim moment, un clar indicador de l'interès per rebre formació en transparència en les administracions.

“La normativa relacionada amb Internet és relativament recent i genera dubtes perquè els afecta a tots en qüestió de transparència”, ha assenyalat Jaramillo.

Els ponents han sigut Ricard Martínez Cap de Servei de Transparència; Esperanza Zambrano, Sotsdirectora General de Reclamacions del Consell de Transparència i Bon Govern; i Santiago Farré, responsable de l'Assessoria Jurídica de l'Autoritat Catalana de Protecció de dades.

Martínez, qui també ha exercit de moderador en la jornada, ha destacat que gràcies a la sessió de debat sobre els problemes que es troben els tècnics i a la seua implicació, el seminari es converteix en una “conversa entre professionals”.

Una de les primeres qüestions que han de plantejar-se les administracions públiques, ha valorat, és decidir si “els esforços en transparència van a ser un cost o una inversió”.

Els Seminaris GO! són fruit de les enquestes realitzades des de la delegació de Transparència als ajuntaments, que van indicar una demanda clara de formació en transparència. En aquest sentit, el model formatiu dels seminaris consisteix a oferir una ponència magistral i formar grups de treball per a compartir coneixement i treballar conjuntament.

Bonrepòs i Mirambell acull aquest dissabte la celebració dels 40 anys d'impuls a l'agricultura valenciana per part de la Unióde Llauradors i Ramaders (LA UNIÓ). Un acte que comptarà amb la presència dels màxims representants de l'administració valenciana com el president de la Generalitat, Ximo Puig, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, la consellera d'Agricultura, Elena Cebrián, la vicepresidenta de la Diputació de València, Mª Josep Amigó, i el delegat del Govern, Juan Carlos Moragues.

Mª Josep Amigó ha afirmat que la Diputació de València “valora enormement el treball i el compromís de la Unió durant tots aquests anys amb el territori i amb els agricultors i agricultores” i que per açò l'ens provincial ha decidit recolzar la commemoració d'aquests “40 anys de lluita en defensa de l'agricultura valenciana”.

L'acte central de celebració del 40 aniversari tindrà lloc el dissabte 19 de novembre en la llar parroquial de Bonrepòs i Mirambell, lloc on va nàixer el sindicat agrari el 12 de novembre de 1976, i serà un homenatge a la ja extensa trajectòria de la Unió. L'acte ho conduirà el secretari general des de 2010, Ramón Mampel, qui repassarà els assoliments aconseguits des dels seus inicis.

Des de la Unió han reivindicat el treball diari en defensa de qüestions comunes per al conjunt del sector agrari valencià. Paral·lelament, la Unió es bolca diàriament en problemes específics de cada territori o activitat agrària, fet que la converteix en l'organització que pot proposar les solucions més adequades.

“Fa ja 40 anys que ho fem i, gràcies al treball incansable de totes i tots, molts dels nostres plantejaments s'han concretat en millores per al sector agrari”, han destacat des de l'adreça de la Unió.

Com a acte simbòlic, una comitiva de la Unió plantarà un arbre i després es posarà en valor el treball del sindicat agrari i els seus secretaris generals, amb un esment especial als ja desapareguts Lucio Monteagudo, de Jaraguas (1998- 2001), i a Joan Brusca, de Benicarló (2001-2008).

Després de l'acte institucional de tancament, en el qual intervindran representants de les administracions públiques i el secretari general de la Unió, l'artista Pep Gimeno “Botifarra” oferirà un concert i s'organitzarà un sopar amb productes valencians.

“Continuarem amb l'esforç de transmetre a la societat valenciana el paper i la importància d'un sector agrari valencià ben articulat, innovador, que s'estén per tot el territori autonòmic però que ha de treballar en condicions dignes i amb preus justs per a continuar subministrant productes de qualitat als consumidors, fent un treball al mateix temps de preservació mediambiental i del paisatge”, han destacat des de la Unió.

La Unió de Llauradors i Ramaders és una organització agrària que té el seu àmbit d'actuació a la Comunitat Valenciana, amb presència en totes les comarques. La Unió es va constituir com una organització professional agrària democràtica, unitària i independent de qualsevol grup polític, econòmic o religiós i sense finalitats lucratives, amb la finalitat de defensar i promoure els interessos generals dels agricultors i ramaders professionals valencians.

Bonrepòs i Mirambell ha format part de la història de la Unió en diferents moments: en l'assemblea de constitució, en el seu dècim i trentè aniversaris, i ara en la celebració de les seues 40 anys d'existència. A més, durant un període de temps va tenir la seua seu en aquesta localitat de l'Horta Nord i el primer secretari general del sindicat agrari va ser Joan Ramón Peris (des de 1976 fins a 1989), nascut en el municipi.

La Diputació de València ha participat en el primer concurs IMPULSA, un guardó creat per l'Ajuntament de Buñol a través de l'Agència de Desenvolupament Local (BUINSA), amb l'objectiu de facilitar el desenvolupament de projectes emprenedors en la comarca. “Studio Transparent” i “Planta de Pellets” han sigut els guanyadors d'aquesta primera edició, el primer en la categoria Emprenedors i el segon en la d'Idees Innovadores. 

Els guanyadors podran utilitzar les instal·lacions del Viver d'empreses de BUINSA durant un any de manera gratuïta, comptant amb l'assessorament d'experts per a la consolidació del projecte. El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, qui ha participat en qualitat de jurat, ha felicitat al Consistori per “una iniciativa que permet recolzar i potenciar l'emprenedurisme en el municipi i en tota la comarca de la Hoya de Buñol-Chiva”. 

Per la seua banda, els representants de BUINSA han defensat la seua aposta pels projectes “amb projecció social, innovadors, col·laboratius, cooperatius, sostenibles i generadors d'ocupació, assessorant i que busquen finançament i subvencions”. 

El segon premi, en la modalitat d'Emprenedors, ha recaigut en el projecte “Peer to park” de Shareparking, S.L. i el tercer lloc ha sigut per a “Hoy un clik app” d'EO Consultoria i Serveis, S.L. Quant a la modalitat d'Idees, “Viovo” ha aconseguit el segon lloc i els altres finalistes han sigut “Planta Muletas” i “Planta municipal embotelladora d'aigua mineral Fuentes San Luís”. 
 

A més de Bartolomé Nofuentes, han format part del jurat Francisco Álvarez, director general d'Economia, Empreniment i Cooperativisme; Marta Nogueras, gerent de projectes del Programa Lanzadera; Manuel Illueca, director de l'Institut Valencià de Finances; Rocío Briones, directora General d'Ocupació i Formació, i María José Mira, secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament.

Els guanyadors 

“Studio Transparent” aposta per un disseny basat en l'interiorisme i l'arquitectura bioclimàtica i sostenible, i fomenta l'ús de materials de producció local i ecològics i els espais saludables i funcionals, integrats en l'entorn i la societat. 

Per la seua banda, “Planta de Pellets” es basa en l'aprofitament de la biomassa vegetal, com a restes forestals i els seus subproductes, per a fabricar pellets que seran utilitzats com a combustibles i calderes. Es tracta d'un projecte que, a més de crear combustibles més ecològics, permetrà netejar la superfície forestal de la comarca de la Hoya de Buñol-Chiva.

La diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha lamentat la recent mort en un incendi d'una anciana de Reus a qui havien tallat el subministrament elèctric, un succés que ha considerat evitable i que ha extrapolat al territori valencià, on un de cada sis llars pateix pobresa energètica.

“Enguany hem posat el nostre granit de sorra en la lluita contra l'empobriment energètic i l'any que ve redoblarem els nostres esforços, evitant així una vulneració sistemàtica dels drets humans per part de les elèctriques i el Govern central”, ha recordat la diputada.

L'empobriment energètic, que afecta a un de cada sis llars valencianes segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), pinta una “dramàtica situació” enfront de la qual la Diputació “no pot quedar-se de braços creuats” ni ser còmplice.

En aquest sentit, el passat mes de maig la Junta de la Diputació va aprovar augmentar un 48% les ajudes del programa contra l'empobriment energètic, dirigit als municipis de menys de 20.000 habitants i coordinat amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, fins a aconseguir una suma de 620.000 euros.

“Lamentem la mort de la dona major de Reus, que es podria haver evitat. Desgraciadament no es tracta d'un acte aïllat i per a nosaltres es tracta de crims, per acció o omissió, els responsables dels quals tenen nom i cognoms: governen l'Estat i seuen als Consells d'Administració de grans multinacionals”, ha denunciat la diputada.

El Patronat de Turisme de València i la seua marca València Turisme aposten un any més per la celebració de Gastrónoma, des de hui dissabte i fins a dilluns que ve en Fira València, com a màxim exponent de la gastronomia valenciana que “dóna a conèixer la qualitat i gran potencialitat de la cuina autòctona”, segons ha manifestat la diputada de Turisme, Pilar Moncho.
“Som socis, per segona edició consecutiva, del certamen que ja s'ha convertit en el referent de la gastronomia valenciana, perquè creiem fermament en aquesta forta aposta per la cuina autòctona, pels nostres productors i els productes de proximitat, així com per la nostra indústria alimentària, perquè a més suposen un gran valor com a recursos per al desenvolupament d'un turisme gastronòmic i sostenible en el territori valencià”, ha agregat la diputada.
València Turisme reuneix en el seu espai en Gastrónoma 2016 una bona mostra dels productors valencians, així com de les seues propostes turístiques vinculades a la gastronomia i productes de proximitat: mel, arròs, "cacau collaret", cervesa artesanal, vins, xufa i orxata, melmelades, embotits ecològics i ostres, entre uns altres. També estaran presents restaurants de diverses comarques.
Capital Mundial de l'Alimentació 2017
El Patronat de Turisme de València compta amb un espai propi de 160 metres quadrats per a acostar tota aquesta oferta al públic professional i general, crear sinergies de treball amb la resta d'institucions públiques en aquest sentit i reforçar conjuntament la designació de València com a Capital Mundial de l'Alimentació 2017, coincidint amb la celebració de l'Any Mundial del Turisme Sostenible.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha manifestat aquest divendres, en la segona Conferència de Presidents Provincials, a Badajoz, que les diputacions “han de prestar menys serveis en les grans ciutats per a centrar la seua gestió en els municipis, i especialment els més xicotets”.

Rodríguez s'ha expressat així en un fòrum que debat aquests dies sobre el futur de les diputacions, la segona d'aquestes conferències provincials després de la celebrada fa dos anys a Orense. Precisament el president de la Diputació d'Orense, José Manuel Baltar, ha destacat que “ningú abans, ni del Govern d'Espanya ni des dels nostres propis partits, ens havien convocat per a parlar de la realitat provincial”.

Una realitat provincial que passa per les desenes de diputacions, cabildos i consells insulars que formen el gruix dels governs intermedis d'Espanya en un Estat organitzat per autonomies. Una qüestió que ha servit de debat en la taula en la qual ha participat Jorge Rodríguez, al costat de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, el president de la Diputació d'Orense, José Manuel Baltar, i la presidenta de la Diputació de Càceres, Charo Cordero.

El president de la Diputació de València ha destacat en la seua primera intervenció dues qüestions claus en el paper que compleixen les corporacions provincials: “l'equilibri entre territoris i el dret al fet que cada ciutadà visca on vulga fer-ho”. Enfront d'aquestes dues qüestions, Rodríguez ha plantejat tres grans reptes, com són el grau de coneixement, el canvi de paradigma i el repartiment competencial.

En paraules de Rodríguez, “és difícil que ens vulguen si no ens coneixen”, en referència a l'esforç que han de fer els gestors de les diputacions per a donar a conèixer al ciutadà “tot el que aquestes institucions fan per ells”. Quant al canvi de paradigma, ha advocat per una administració “cada vegada més clara i transparent, on desaparega la llosa del caciquisme amb convocatòries públiques en les quals prevalguen els criteris objectius”.

El tercer d'aqueixos reptes provincials és posar ordre en el repartiment competencial, que en opinió de Rodríguez “en aquest país és un autèntic galimaties”. Considera el president provincial i alcalde d'Ontinyent que el treball d'aquestes corporacions “no s'ha sabut posar en valor i per açò semblen prescindibles, però el problema competencial que té Espanya no està només en les diputacions”.

Jorge Rodríguez considera “imprescindible” la reforma constitucional de la qual parlava l'alcalde de Vigo, Abel Caballero, que “estipule de manera clara les competències i tasques que ha d'exercir cada administració”, amb la finalitat d'evitar “absurds” com que una mateixa carretera, segons quin tram, pertanga a quatre administracions diferents en un marge de pocs quilòmetres.

El president de la Diputació de València veu “lògic” que es produïsca un progressiu traspàs competencial per a evitar les duplicitats entre administracions, però creu que el sistema no serà realment efectiu fins que es produïsca aqueixa reforma constitucional. Mentre, i tenint en compte que aqueixa reforma no s'albira en un horitzó proper, l'aposta de la Diputació de València és la col·laboració amb la Generalitat Valenciana, les altres diputacions i els ajuntaments, amb la intenció de “oferir millors serveis i arribar a més ciutadans”.

En el cas concret de la Diputació de València, Rodríguez s'ha mostrat satisfet que la institució “ha deixat de fer vergonya als ciutadans”, malgrat la “hipoteca reputacional” que ha heretat l'actual govern provincial. 

Jorge Rodríguez ha coincidit en la taula de debat amb Mercè Conesa, que ha assegurat que “el paper fonamental de les diputacions és el reequilibrio d'un territori asimètric”; José Manuel Baltar, que ha assenyalat que “el veí d'un municipi xicotet té el mateix dret que el veí de les grans urbs a gaudir d'uns serveis de qualitat”; i Charo Cordero, que ha deixat clar que “on existisca el món rural han d'existir les diputacions”.

El debat sobre el present i futur de les corporacions provincials ha estat moderat per Elsa González Díaz de Pose, presidenta de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE), que ha destacat l'equilibri territorial pel qual treballen aquestes institucions i el fet, en el qual han coincidit els ponents, que “no existisquen ciutadans rurals de segona o simplement desapareguts”. 

*Material audiovisual disponible en el ftp

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha visitat Gandia, acompanyada per l’alcaldessa i diputada, Diana Morant, i la vicealcaldessa, Lorena Milvaques, per conèixer de primera mà les necessitats que acredita la capital de La Safor i aquelles actuacions realitzades a través de les ajudes del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS).

Segons ha destacat la vicepresidenta, “la Diputació ha apostat per l’autonomia municipal, considerem que els municipis són suficientment autònoms per saber quines necessitats tenen els seus ciutadans. A Gandia s’han executat un total de 47 projectes amb fons de la Diputació que milloren la vida de les persones”, ha manifestat Maria Josep Amigó.

La vicepresidenta ha visitat els treballs efectuats al Mirador del Serpis, una obra que protegeix les restes de l'antiga muralla de la ciutat, així com  el Parc Ausiàs March de la localitat. “Els nostres alcaldes i alcaldesses han deixat de banda les grans inversions i aposten pels projectes de menor magnitud que contribueixen al benestar de les persones i a la reactivació de l’economia local, a través de les inversions financerament sostenibles que, des de la Diputació de València, afavorim que arriben als municipis de les comarques de València”, ha remarcat.

Per la seua part, l’alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha agraït que la Diputació “haja estat sensible a les necessitats d’aquells municipis en especials dificultats econòmiques, com és Gandia”. En aquest sentit, Morant ha explicat que la corporació provincial ha destinat un total de 2.700.000 euros dintre del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), que varen estar destinats “a 47 projectes amb gran repercussió en la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”, com són la reforma d’instal·lacions esportives, l’adequació de zones verdes, equipaments de patis de col·legis o rehabilitació d’habitatges socials per posar-los a disposició dels serveis de gestió de problemes de desnonaments, entre d’altres. “Unes actuacions acords amb l’esperit de la Diputació de València de millorar la qualitat de vida dels ciutadans que a Gandia l’hem aplicat a la perfecció”, ha incidit.

D’altra banda, la vicealcaldessa de Gandia, Lorena Milvaques, ha remarcat que la filosofia de l’equip de govern local radica en “mirar per les persones i per la seua qualitat de vida”, i en eixe objectiu, ha apuntat, “s’han millorat les infraestructures, però també l’economia de la ciutat”.

La diputada delegada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha inaugurat aquest divendres la I Jornada Autonòmica "Un nou model de Serveis Socials de la CV" al costat de la Secretària Autonòmica de Serveis Socials i Autonomia Personal de la Generalitat, Sandra Casas, i el degà de la Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Ernest Cano.

La jornada, organitzada pels Col·legis Professionals de Treball Social de la Comunitat Valenciana i la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives, ha reunit a més de 200 professionals del Treball Social per a posar sobre la taula les necessitats del sector i de la ciutadania en la construcció d'aquest nou model.

Pérez Garijo ha remarcat la centralitat dels professionals de l'àmbit dels Serveis Socials en el desenvolupament del nou model que es vol implementar i que té com una dels seus principals característiques la participació dels i les treballadores socials.

“Es tracta d'un model amb una clara vocació municipalista, basat en els pilars de la prevenció de les causes de l'exclusió social i en la intervenció comunitària”, ha desgranat la diputada, per a qui és un deure de la corporació provincial “passar de l'assistencialisme a la justícia social”.

En aquest sentit, la diputada ha anunciat que la Diputació està col·laborant colze a colze amb la Generalitat Valenciana i que, fruit d'eixe diàleg amb l'Administració Autonòmica, la Delegació d'Inclusió Social treballa per a assumir el finançament dels Serveis Socials Generals, incloent els serveis de dependència dels municipis menors de 10.000 habitants de la província de València.

El Cap de Secció dels Programes d'Inclusió Social de la Diputació, Francesc Andrés Arseguet, ha intervingut amb una ponència sobre el paper dels ens provincials en els Serveis Socials. 

Referent a açò, Arseguet ha assegurat que les diputacions tenen l'important repte de “reprendre els papers centrals de principis dels anys 80, del canvi de paradigma”, i ha aplaudit el treball conjunt amb la Generalitat “per primera vegada en molts anys” amb l'objectiu de “retornar la dignitat als serveis socials municipals”.

Segons el tècnic provincial, fins al moment els pressupostos havien sigut “minsos” en atenció social primària i ara es requereixen uns altres “a l'altura de les circumstàncies”. 

“La Delegació d'Inclusió Social formem part del nou model de serveis socials i col·laborarem perquè les persones estiguen en el centre sense cap tipus de discriminació en el territori”, ha destacat.

Segons la presidenta del Col·legi Oficial de Treball Social de València (COTSV), Elena Puig, cal “generar un canvi en les institucions, una confiança en l'administració local i una seguretat per als professionals que estem en primera fila durant molts anys, contenint, escoltant, acompanyant i fent créixer els drets de les persones que viuen situacions de dificultat, que són mereixedores de tot el nostre esforç”.

Per a la presidenta del COTSV, est és un moment “complicat, canviant i al temps esperançador, on l'aparició d'un nou model és urgent”, al mateix temps que ha demanat “calma i responsabilitat” per a planificar segons les necessitats i en coordinació amb la sanitat, l'educació, l'habitatge, la justícia i l'administració pública, generant els llocs de treball necessaris per a desenvolupar una atenció integral a la ciutadania.

Per a Pérez Garijo, la inauguració conjunta ha sigut un “exemple de col·laboració institucional multinivell en la construcció del nou model de Serveis Socials” i ha remès a una cita de l'escriptor Eduardo Galeano: “La caritat és humiliant perquè s'exerceix verticalment i des d'a dalt; la solidaritat és horitzontal i implica respecte mutu”.

De manera més o menys consensuada s'ha convingut a denominar ‘periodisme gràfic’ al conjunt de pràctiques que tenen en comú l'ús de la imatge amb finalitats informatives. Però les revisions històriques del fenomen ens proposen una visió idealitzada del fotoperiodisme, lluny de la naturalesa comercial que sustenta aquesta activitat.

A fi de qüestionar els estereotips del periodisme gràfic aplega al Centre del Carme la mostra ‘Mitologia del periodisme gràfic’, presentada aquest matí i comissariada per Pablo Brezo –director de l’associació cultural Noctornopo, que coorganitza el World Press Photo–, que compta amb el suport de la Unió de Periodistes Valencians i la col·laboració del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) i l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha reivindicat el fotoperiodisme “com una finestra oberta a la llibertat d’expressió”, que constitueix “una eina capaç de construir el nostre relat com a societat”, ha manifestat. Rius ha valorat que la mostra “ve a demostrar que hi ha un discurs propi dins del llenguatge fotoperiodístic”, per la qual cosa “la construcció del relat contemporani està subjecte al tractament de les instantànies, a l’ètica periodística i a una manera contemporània de pensar a través de les imatges”.

Es tracta d’una exposició “amb capacitat transformadora” que tracta de qüestionar “el periodisme gràfic comercial que se serveix de la imatge per a l’espectacle”, ha explicat Brezo. “Des del seu origen el periodisme gràfic ha tingut un caràcter comercial que s’ha perpetuat fins els nostres dies”, ha apuntat. “El fotoperiodisme no hauria d’esdevenir mai obra gràfica sense una oportuna justificació”, ha remarcat.

Per la seua part, el director de la Unió de Periodistes Valencians, Sergi Pitarch, ha destacat que la mostra “posa en el centre del debat la crisi del sector del periodisme gràfic”, com ho demostra que actualment “no existeixen més de 20 fotoperiodistes arreu del territori valencià”.

La Primera Guerra Mundial, la guerra del Vietnam, el colp d’Estat del 23-F, el conflicte d’Israel i Palestina, els atemptats terroristes de l’11-S, el cos sense vida del menut sirià Aylan Kurdi en una platja de Turquia... Així fins a 11 episodis distints, a través de 105 instantànies, la majoria d’elles originals, que transiten des de principis del segle XIX i fins els nostres dies. Res escapa a l’objectiu de la mostra ‘Mitologia del periodisme gràfic’.

Una exposició que convida a qüestionar els estereotips existents al voltant del fotoperiodisme i del llenguatge visual. Mostrar l’artifici del que sovint se serveixen els mitjans de comunicació, baix el paraigües del fotoperiodisme, per evocar el drama i captar l’atenció dels espectadors. Donant com a resultat pràctiques qüestionables en alguns casos i, en altres ocasions, treballs indispensables.