El titular de l'Àrea de Cooperació i Restauració de Béns Culturals, Emili Altur, s'ha reunit amb un grup de professors de la Universitat Politècnica de València, els qui li han fet lliurament d'un exemplar del catàleg que han elaborat amb els castells de la província. 

Emili Altur ha assenyalat que es tracta «d'un catàleg nou, ja que arreplega i documenta elements de la tipologia arquitectònica defensiva de valència». En aquest sentit, Altur ha destacat «el fet positiu de catalogar els immobles, ja que proporcionen un coneixement més profund del patrimoni, i tenir aquest tipus de catàlegs ajuda al departament de Restauració d'Immobles a encaminar els plans de restauració i a dirigir les accions i ajudes a empreses».
 

El catàleg conté 82 fitxes dels castells més significatius, amb les seues dades fonamentals i fotos del seu estat actual. El grup de treball que ho ha elaborat està compost pels professors M. Concepción López, Jorge García, Simeón Couto, M. Luisa Navarro i Francisco Taberner; aquest últim, com a representant del grup de professors, ha lliurat al diputat aquest catàleg perquè estiga a la disposició de consulta pública. 
 

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Cheste i Albuixech han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, i el regidor d'Albuixec i també diputat de Medi Ambient, Josep Bort, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

«Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte». Així s'ha dirigit Berenguer als visitants, que han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. 

El diputat Josep Bort, que ha rebut als veïns del seu municipi, ha recordat als visitants de l’Horta i la Foia de Bunyol que «aquesta casa és de tots els valencians» i que els plens de la Diputació, «igual que els dels ajuntaments, són públics i, per tant, qualsevol ciutadà pot assistir en directe ocupant la zona reservada per al públic».

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i els Scala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació «volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior», ha explicat Mercedes Berenguer. 

Les visites continuaran tots els dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre, acostant en aquesta primera edició a prop de 4.500 veïns i veïnes de 44 municipis de la província de València. 

La tardor és temps de pomes i raïm, de taronges i magranes, de menjar carxofes al forn i d’arreplegar bolets si és que la pluja ens fa el favor de visitar-nos. Les hores de llum minven i l’oratge refreda. Per això és temps d’arrecerar-se, de buscar l’amagatall.

És la tardor una estació d’alta temperatura emocional: l’oratge canvia i els colors esmorteïts conviden a la introspecció. Qui no es posa una mica trist a la tardor és que no té sentiments, això diuen. Però de tot aquest estat d’ànim no cal fer molt de cas, ja sabeu que la cultura continua viva als nostres museus. Eixe és l’antídot de l’Àrea de Cultura de la Diputació per a tanta malenconia. A la tardor l’alegria per explorar el coneixement corre també per les sales dels nostres museus, perfectament il·luminats i condicionats. Vine i podràs combatre la melangia amb les propostes culturals que t’hi oferim.

Les nostres exposicions per a fer front a les emocions de la tardor:

MuVIM (Carrer Quevedo, 10. València)

Museu Valencià d'Etnologia (Carrer Corona, 36. València)

Altres exposicions (Unitat de Normalització Lingüística)

Fullet acudim, tardor 2016

Partenalia organitza el Seminari "El paper de les autoritats locals en la valorització energètica de residus” (Waste to Energy Workshop) el pròxim dia 13 d'octubre, dins del marc de la Setmana Europea de Regions i Ciutats del Comitè de les Regions. Més informació en: www.partenalia.eu

L'esdeveniment, al que assistirà el Diputat de Projectes Europeus i Secretari General de Partenalia, Bartolomé Nofuentes, tindrà lloc en la seu de l'Agència Estatal del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) a Brussel·les a les 9:00 hores, i serà retransmès via streaming a través d'Internet. 

Al desembre de 2015, la Comissió Europea va engegar el paquet d'economia circular, que el seu objectiu és aconseguir un canvi important en la gestió de residus, productes i processos de disseny de polítiques i pautes de consum que reduïsquen al mínim l'abocament i la incineració dels residus. Una de les accions més importants és la valorització energètica de (2016 / ENV / 086). “Waste to Energy”, o la valorització energètica de residus, ofereix la possibilitat de generar grans quantitats d'energia, substituint combustibles fòssils per biomassa i residus amb alt poder calorífic, i seguir així les polítiques europees en aquesta matèria. A més, permetria aconseguir algunes de les metes de les polítiques europees, com ara reduir els residus en abocador fins a un màxim d'un 10% abans de 2030.

En l'actualitat, les autoritats locals estan constantment sota pressió per a augmentar l'eficiència i reduir els impactes ambientals de les seues activitats. La valorització energètica de residus brinda una fantàstica oportunitat per a la seua gestió i disminuir els seus riscos i costos, així com, millorar la qualitat del medi ambient local.

L'Hospital Psiquiàtric de Bétera, dependent de la Diputació de València, celebra les III Jornades de Portes Obertes els pròxims dies 21 i 22 d'octubre, amb activitats per a tots els col·lectius i, com a novetat, una jornada científica que reunirà a totes les associacions de salut mental de la província. 

«En aquestes jornades anem a mostrar el que serà l'Hospital de Bétera i el futur de la salut mental en la província, un dels principals objectius de la nova Diputació per a trencar l'estigma que envolta al món de la Psiquiatria», ha destacat la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer. 

Un dels primers anuncis que va realitzar l'Àrea responsable de la gestió de l'Hospital va ser la seua intenció d'integrar el centre en la Xarxa Sanitària Pública. D'altra banda, en col·laboració amb l'Ajuntament de Bétera, la corporació està treballant en un nou model d'atenció a la salut mental per a crear la Unitat de Mitja Estada, que permetrà als usuaris rebre tractaments de rehabilitació sense necessitat de l'internament definitiu.

Aquests canvis seran exposats i explicats en la jornada científica del divendres 21 d'octubre, dirigida a les associacions i al personal que treballa en l'àrea de la Psiquiatria. Així mateix, s'impartirà una conferència sobre el futur de la Rehabilitació Psicosocial, a càrrec del psicoterapeuta i médicopsiquiatra Mariano Hernández, seguit d'un debat multidisciplinari sobre el present i el futur de la salut mental.

Premis “Per la defensa de la Salut Mental”

També el divendres, la diputada Mercedes Berenguer lliurarà els premis “Per la defensa de la Salut Mental”, en reconeixement als treballs i la trajectòria de les associacions i les persones que dediquen la seua vida a aquest àmbit. 

D’altra banda, el dissabte 22 d'octubre l'Hospital de Bétera obrirà les seues portes per a rebre als usuaris dels Serveis de Salut Mental, familiars, associacions, veïns i tota persona interessada a conèixer els serveis del centre i el món de la Psiquiatria de forma lúdica i sense prejudicis. Per a açò, s'han organitzat tallers de jazz i pintura, una master class de zumba, la Ruta Verda de l'Hospital per a coneixer els seus arbres i les seues plantes, una mostra de curts i documentals realitzats per associacions, una exhibició del Consorci Provincial de Bombers, una demostració de You Can, música, dansa i el cantacançons de Dani Miquel, a més de posar a la disposició dels visitants diversos stands informatius i mostres dels treballs de les associacions.

Dia de la Salut Mental

En el marc del Dia Mundial de la Salut Mental, sota el lema “Sóc com tu, encara que encara no ho sàpies”, la Diputació de València i el municipi de Bétera inauguren una exposició amb els treballs de fotografia i pintura dels pacients de l'Hospital, que serà presentada al públic dilluns que ve, 17 d'octubre, a les 19.00 hores en l'Ajuntament antic de la localitat. 

 

Bolomor és un referent en la investigació dels modes de vida dels primers pobladors de la franja mediterrània occidental. Aquest jaciment ha documentat els primers vestigis de foc per a usos domèstics. Les successives campanyes d'excavació executades pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València i dutes a terme al llarg dels darrers 28 anys, continuen donant fruits, per tal de contribuir al millor coneixement de la vida i costums del Paleolític antic.

La cova de Bolomor, ubicada al terme de Tavernes de la Valldigna, és tot un referent dins del món de l’arqueologia pel valor de les troballes obtingudes. Fins al dia de hui s’hi han obtingut onze peces de restes humanes d’exemplars de neandertals, que es troben en estudi. Algunes d’aquestes restes òssies s’estan analitzant al Museu de l’Evolució Humana de Burgos, amb l’ajuda de l’Institut Max Planck d’Alemanya, per tal d’aplicar tècniques capdavanteres d’anàlisi de l’ADN, cosa que permetrà en breu tindre el jaciment més ben datat de tota Europa.

Bolomor és un jaciment molt peculiar, amb una nombrosa constatació de l’ús del foc per a usos domèstics. Segons el director de l’excavació, «ens trobem davant de les estructures de combustió antiga més importants del món», també estem davant de les restes humanes més antigues de la península ibérica, i a més, davant de la més ampla col·lecció de fauna del Plistocé processada pels neandertals, tal com demostren les nombroses peces obtingudes que ajuden a dibuixar el mapa de les espècies presents en aquesta vall singular, en temps remots.

Amb l’arribada del nou equip gestor a l’Àrea de Cultura de la Diputació, encapçalat pel diputat Xavier Rius, i amb la implicació del Museu de Prehistòria, que és el dipositari final de les troballes del jaciment, s’ha volgut reconéixer la importància del jaciment i s’hi ha fet un considerable esforç pressupostari per impulsar els treballs a Bolomor. Enguany s’han destinat fins a 50.000 € a la campanya, que han permés, entre d’altres, allargar les excavacions durant dos mesos, millorar el sistema de protecció del jaciment enfront a les pluges o instal·lar una barana de protecció en els accessos al jaciment.

Helena Bonet, directora del Museu de Prehistòria també ha fet constar la voluntat del museu de incentivar la posada en valor del jaciment, així com millorar a curt termini la didàctica i l’exposició de les peces de Bolomor que alberga el Museu de Prehistòria de València.

Enguany s’ha comptat amb la col·laboració de fins a 72 estudiants i arqueòlegs en pràctiques, que han pogut actuar sobre una superfície de vora els huitanta metres quadrats. També s’han pogut atendre les visites de destacades personalitats científiques que s’hi han interessat per l’evolució de les excavacions, entre elles una representació de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Bolomor és una font inesgotable de coneixement, tal com ho demostres les cinc tesis doctorals derivades dels seus fons, les altres tres tesis que s’estan preparant o les prop de trenta mil pàgines que parlen del jaciment a internet.

Xavier Rius ha manifestat l'interés de l’Àrea de cultura per enfortir la coordinació amb altres àrees pròpies de la Diputació, com són Turisme, Medi Ambient o Carreteres, i també amb administracions com l’ajuntament de Tavernes de la Valldigna, per tal de donar totes juntes una major projecció a un patrimoni arqueològic de gran valor.

El Patronat de Turisme de València subvencionarà amb 150.000 euros la primera fase de les obres de conservació projectades en el Molí del Passiego per l'Ajuntament de Sueca per convertir-lo en un espai visitable i exponent de la història de l'arròs, com a element clau de l'economia i la gastronomia valencianes.

La diputada de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho, i l'alcaldessa del municipi de la Ribera, Raquel Tamarit, han presentat aquest matí en el consistori de Sueca el projecte del Molí del Passiego, «que ja va ser motor econòmic en el passat i ho tornarà a ser de Sueca, mostrant-se a la gent i donant a conéixer d'on ve l'arròs fins a la nostra taula», segons la responsable de Turisme.

Pilar Moncho ha manifestat que «el Molí del Passiego és una empremta que els nostres avantpassats van deixar a Sueca de la industrialització del sector agrari valencià, per la qual cosa aquesta actuació servirà per iniciar el camí, encara que siga llarg, per convertir-ho en un projecte turístic sostenible, d'aprofitament d'un recurs patrimonial, en el qual la inversió realitzada retornarà al municipi, ja que les actuacions ho posaran en valor perquè tothom el puga gaudir en el cor de Sueca».

Actuacions previstes

L'actuació general consistirà en la consolidació d'elements de subjecció danyats, la reparació de les cobertes que presenten filtracions d'aigua per aconseguir el seu aïllament i estanqueïtat, i el condicionament de les fusteries exteriors deteriorades, amb la finalitat de dotar al conjunt de les condicions de seguretat, estabilitat i estanqueïtat òptimes.

Les zones més deteriorades són les del magatzem de recepció i la trilladora, on algunes parts de la coberta estan molt danyades. A més, és necessària també l'engegada de mesures preventives contra l'atac d'insectes en totes les cobertes, la major part d'aquestes realitzades amb bigues i corretges de fusta, i acabades amb tauler ceràmic i teules corbes.

Un espai museístic i gastronòmic

L'alcaldessa de Sueca, per la seua banda, ha manifestat que el Molí del Passiego «és un testimoni únic d'una part important del passat de Sueca i del conjunt dels valencians, ja que el cultiu, la molineria i la comercialització de l'arròs ha estat tradicionalment una activitat fonamental a Sueca i també, per extensió, en tota la comarca de la Ribera i molts pobles del territori valencià».

L'objectiu a llarg termini és, segons la responsable municipal, «que siga un espai que es puga visitar en el qual es lligue l'espai museístic i el gastronòmic, per oferir al visitant tot el procés del tractament de l'arròs», des del seu cultiu en el camp fins a desgustacions gastronòmiques a partir d'ell.

A l'acte també han assistit el director de Gestió Turística del Patronat de Turisme, Evarist Caselles; i els regidors d'Urbanisme, Julio Serra; Turisme, Xavier Masó; Agricultura, Salvador Campillo, i Patrimoni, Vicent Baldoví.
 

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, trasllada aquesta setmana el seu despatx provincial a la capital de la Unió Europea per a reunir-se amb autoritats europees de diferents nivells i presentar en el Comité de les Regions diversos projectes valencians finançats amb fons europeus. 

«Uns minuts d'audiència en el Comité de les Regions suposa multiplicar per 28 la repercussió i la visibilitat dels projectes que estan desenvolupant els municipis valencians», ha assegurat Bartolomé Nofuentes, qui a més ha recordat que aquests projectes seran inclosos en la guia de projectes i pràctiques del Comité.

En el seu pas per la institució europea durant la Setmana Europea de les Ciutats i les Regions, el diputat presentarà l'experiència del projecte SmartGov al costat dels seus socis europeus procedents d'Àustria, Països Baixos, Espanya i Xipre. L'objectiu principal de SmartGov, del que forma part la Diputació de València, és potenciar el govern intel·ligent i la participació ciutadana a través de la tecnologia. 

Segons va explicar Nofuentes en la presentació del projecte, SmartGov «permetrà arreplegar les dades que emetem, com opinions i comentaris, harmonitzar-los i analitzar-los per a traure conclusions sobre què volen els ciutadans, per la qual cosa significarà un canvi substancial en la forma de governar, una transformació de les relacions de les administracions amb la ciutadania i una revolució a l'hora d'adoptar decisions per part de la classe política i acostar la política als ciutadans». 

D'altra banda, Bartolomé Nofuentes exposarà els projectes de l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat (Edusi) que els municipis de Torrent, Paterna i Quart de Poblet han presentat sobre solucions urbanes sostenibles i als quals la Unió Europea ha destinat un total de 25 milions d'euros.

També a Brussel·les, el diputat provincial participarà en la Jornada de Joventut, Ocupació i Innovació organitzada per Microsoft i es reunirà amb joves valencians que són o han sigut eurobecaris i que segueixen treballant en la capital belga. «M'interessa molt saber què estan fent i en què podem ajudar des de la Diputació perquè aquests joves representen el talent de les nostres comarques», ha apuntat Nofuentes.

Finalment, el diputat de Projectes Europeus assistirà a la celebració del Dia de la Hispanitat en l'Ambaixada d'Espanya a Brussel·les al costat del conseller de Cultura i altres autoritats.

 

La Falla Cambro de Tavernes de la Valldigna ha iniciat l'organització de la tercera edició de la carerra BTT, que enguany se celebrarà el 30 d'octubre i comptarà amb la col·laboració de la Diputació de València a través de la seua marca turística.

La Comisió Fallera pretén que aquesta edició consolide un esdeveniment que en els seus dos primers anys ha aconseguit reunir més de 100 amants de les bicicletes tot terreny.

La principal novetat per a enguany serà el circuit. A més de competir en una prova amb trams molt exigents, el paisatge que travessen els ciclistes és especialment atractiu en recórrer alguns els paratges naturals més rics de la zona, de manera que es combina esport amb turisme.

La Falla Cambro facilitarà als participants la possibilitat de dutxar-se en finalitzar la prova i oferirà un servei de massatge gratuït per als ciclistes que ho desitgen.

La carrera arrancarà a les 9 del matí des de la porta del casal de la falla, en el carrer Gabriel Hernández de Tavernes i a escassos metres del polígon industrial, on hi ha una gran zona d'aparcament.

Aquesta setmana comencen les obres de reforma de la Nau de la Música d'Almoines, una antiga nau industrial propietat de l'Associació Cultural L’Almoina convertida des de fa uns anys en el centre de l'activitat musical i teatral de la localitat. Així ho ha anunciat l'alcalde d'Almoines, Juan Cardona, qui ha explicat que l'objectiu de l'actuació, que compta amb el suport econòmic de la Diputació de València, és endreçar el local i millorar-ne tant la climatització com l'acústica. 

En concret, la intervenció que ara s'inicia se centrarà principalment a baixar el sostre de la nau i reforçar els finestrals, a més de realitzar algunes millores estètiques. Tot açò amb una inversió de 43.000 euros, el gruix de la qual, 30.000 euros, serà aportat per la institució provincial, segons el compromís del president, Jorge Rodríguez, amb el primer edil en la reunió mantinguda el passat mes d'abril. 

Tal com li va traslladar Juan Cardona a Jorge Rodríguez, feia ja temps que els músics de l'Associació Cultural L’Almoina, propietària del local, reclamaven a l'ajuntament que s'actuara en el que s'ha convertit en el principal punt neuràlgic de l'activitat cultural d'Almoines i escenari de tots els espectacles es programen tant per part de l'associació com per part del consistori i fins i tot del col·legi. «La Nau de la Música és l'únic local ampli i diàfan amb què comptem al poble, i d'alguna manera s'ha convertit en el nostre auditori, però la veritat és que el seu estat actual podia provocar indecents i tots estàvem d'acord que era necessari buscar-li una solució», explica l'alcalde d'Almoines. 

No obstant açò, Juan Cardona reconeix que a l'ajuntament li faltava capacitat econòmica necessària per a escometre la reforma. «Són moltes les instal·lacions municipals que necessiten una intervenció, i a poc a poc estem desplegant-les, però no és possible arribar a tot», afirma el munícipe, qui posa d'exemple la forma en la qual han distribuït els 109.000 euros del Pla Provincial d'Obres i Serveis per a enguany: «Hem intentat estirar els diners al màxim per a aconseguir realitzar fins a tretze actuacions diferents, que van des de l'adequació de l'escola Sant Jaume i el gimnàs, fins a la millora dels parcs municipals, passant per la preparació del terreny del camp de futbol, la construcció d'una pista de skate, la reparació de la zona exterior del CEIP El Castell o la instal·lació d'una barbacoa en el parc del riu Serpis, entre uns altres», explica.

Per al president de la Diputació de València, la distribució plantejada per Almoines confirma la validesa dels canvis aplicats en la gestió del Pla Provincial d'Obres i Serveis, ja que en haver duplicat la seua dotació econòmica s'ha aconseguit donar als ajuntaments una major autonomia i capacitat d'actuació a l'hora de desenvolupar les inversions que necessiten els seus municipis. 

«Fins a l'any passat haguera sigut impensable que un municipi com Almoines poguera escometre tantes actuacions diferents en un sol any, donant resposta a necessitats tan diverses. Per aquest motiu, quan l'alcalde va plantejar que necessitaven una ajuda addicional per a poder escometre la rehabilitació de la Nau de la Música, i veient que la seua gestió respon als principis de la Diputació de València de destinar els diners públics a millorar la vida dels veïns i veïnes en aquelles necessitats del seu dia a dia, més enllà de grans projectes, vam entendre que havíem de donar-li suport», ha declarat Jorge Rodríguez. 

De fet, el mateix Juan Cardona reconeix que la seua gestió no està basada en la realització d'obres faraòniques, «sinó que preferim destinar les inversions a millorar i condicionar les instal·lacions que ja tenim i a complementar-les amb nous serveis», per açò assegura que «encara que haguera sigut més fàcil demanar un auditori nou, la veritat és que ara no toca, perquè amb aquest local garantim la vida cultural del poble, que és el nostre objectiu».

Finalment, segons l'aprovat en l'últim ple municipal, l'ajuntament aportarà a la reforma de la Nau de la Música 13.000 euros, la qual cosa permetrà completar l'ajuda de 30.000 euros la Diputació de València i fer realitat la primera fase de l'actuació. «Una vegada fet açò, la idea és continuar amb la instal·lació d'un sistema de climatització o fins i tot la creació d'un pati de butaques i deixar-ho completament arreglat», ha avançat Cardona.