La Casa de la Cultura de Gandia acull aquest dimarts, 18 d'octubre, a partir de les 18.00 hores, una jornada formativa sobre ciberassetjament i violència infantil entre iguals. Amb aquesta activitat continua l'últim dels blocs temàtics del programa Benestar, Formació, Territori, organitzat per la Diputació de València en col·laboració amb el Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, a fi de promoure la reflexió i el debat sobre temes d'interès des de la perspectiva local.

Tal com ha declarat la Diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, «l'auge del ciberassetjament com a nova forma de violència emocional i la necessitat de frenar la violència infantil entre iguals estan suscitant la preocupació de la societat que no sap sempre com actuar davant aquestes situacions». De fet, Berenguer ha assegurat que han sigut els propis ajuntaments els que han reclamat formació específica en aquesta matèria, «per la influència que té en la bona convivència de la comunitat escolar, de les famílies, dels xiquets i xiquetes i, en definitiva, del propi municipi com a entorn comú».

Per a abordar la qüestió del ciberassetjament i la violència infantil, s'ha dissenyat una taula redona coordinada per la professora de Dret Penal, Paz Lloria, en la qual participaran altres experts de la Universitat de València com l'investigador Enrique Carbonell i la psicòloga Beatriz Lucas. La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, al costat de l'alcaldessa de Gandia i també diputada provincial, Diana Morant, i el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, acompanyaran als assistents en aquesta jornada de formació.

En les xarrades s'exposaran qüestions relacionades amb l'ús responsable dels mitjans tecnològics i pautes de comportament adequat. Així, en el plànol quantitatiu, les exposicions serviran per a presentar l'educació requerida per a l'ús responsable dels mitjans tecnològics, amb una responsabilitat que imbuïsca l'actuació de tots els actors en la xarxa. Ja en el plànol qualitatiu, es definiran i concretaran les situacions de violència, s'establiran paràmetres de prevenció i tècniques educatives orientades a la reducció de les taxes de violència i ciberassetjament. Així mateix, s'analitzarà la possibilitat de resolució de conflictes des del punt de vista sancionador, de la mediació i altres alternatives. En finalitzar, s'obrirà un torn de preguntes i debat en el qual els assistents podran plantejar els seus dubtes.

Pròximes jornades

El cicle Benestar, Formació, Territori, que va arrancar el passat mes de juliol, portarà a totes les comarques valencianes sessions formatives a càrrec de professors de la Universitat de València experts en les diferents temàtiques abordades. En aquesta edició els blocs temàtics han sigut tres: Economia local i cooperativisme, Immigració i Ciberassetjament. Aquest últim, que va arrancar la setmana passada en el municipi de Quart de Poblet, continuarà en les pròximes setmanes a Ontinyent (25 d'octubre), Sueca (28 d'octubre), Algemesí (4 de novembre) i Llíria (8 de novembre).

L'objectiu del cicle impulsat des de la Diputació de València és contribuir a la formació i transferència de coneixements de la societat local en la dimensió territorial, comunitària i ciutadana, per la qual cosa les activitats estan dirigides al públic en general i, especialment, a col·lectius socials, educatius i assistencials.

La diputada de Joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, ha participat en la inauguració de l'exposició educativa «Veig, veig», de l'ONGD Assemblea de Cooperació per la Pau a Mislata. Dirigida als centres educatius de primària i secundària i a les associacions juvenils, aquest treball itinerant tracta aspectes com la discriminació racista i xenòfoba, i recorrerà les comarques valencianes durantes els pròxims mesos.

«El contingut i la forma en què es presenten temes com la xenofòbia i el racisme ajudaran al fet que els joves coneguen la realitat i, el més important, aprenguen a entendre-la i assimilar-la, perquè les diferències són el que més riquesa dóna a la nostra societat i les actituds discriminatòries són, moltes vegades, causa de desconeixement», ha assegurat la diputada Isabel García. 

«Veig, veig», una iniciativa en la qual ha col·laborat l'Àrea de Joventut, Esports i Igualtat de la Diputació de València, presenta un circuit de jocs a través dels quals els joves podran conèixer els prejudicis, la discriminació i les conductes d'assetjament, a més de reflexionar de forma col·lectiva sobre els estereotips i les actituds discriminatòries, racistes i xenòfobes. 

Durant el viatge per l'exposició, els visitants poden «reflexionar de forma activa i participativa sobre la seua forma de veure el món per a aprendre que la seua visió no és l'única possible», segons han traslladat des de l'ONGD. Acompanyats d'un passaport-quadernet, els joves aniran anotant les seues impressions, que després els serviran per a concloure el procés d'assimilació de les situacions i les seues actituds davant aquestes.

L'exposició arribarà al novembre a Sagunt, al desembre a Ontinyent i, finalment, estarà a Requena al febrer de 2017. 


 

Diverses desenes de veïns i veïnes de la localitat de Chulilla han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu. 

«Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les politiquees que entre tots aprovem sempre des del respecte». Així s'ha dirigit Berenguer als visitants, que han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. 

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i els Scala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació «volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior», ha explicat Mercedes Berenguer. 

Les visites continuaran tots els dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre, acostant en aquesta primera edició a prop de 4.500 veïns i veïnes de 44 municipis de la província de València. 

El projecte Ciutats lectores permetrà tota una arquitectura social al voltant del llibre. Són molts els  actors implicats: ajuntaments, biblioteques, agents locals, editorials, llibreries, escriptores, escoles, etc. Tots junts orienten el seu treball en una mateixa direcció, com és la de generar estímuls positius cap al llibre i cap a la lectura.  Ciutats lectores és un projecte innovador, engrescador i ple de complicitats.

Es tracta d’una primera sembra de llavor que arrencarà el pròxim mes de novembre, «per tal que en un termini no molt llarg s’hi vagen superant els baixos nivells de lectura actuals del País Valencià, un dels més endarrerits de tot el territori espanyol i europeu».

Aquests vivers de lectura seran  experiències de promoció del llibre, on participaran les escoles, les biblioteques, les llibreries de cada població, però també el sector editorial professional, que col·laborarà en l’acostament de públics i d’autors.

Ciutats lectores és un projecte promogut per la Generalitat Valenciana, dins del Pla de Foment de la lectura. Compta en aquesta primera fase amb el suport coordinador de la Fundació Full i l’ajuda econòmica de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que fa una aportació de 40.000 €. Al projecte s’ha afegit també un grup inicial de cinc ajuntaments que han oferit la seua implicació i suport a implantar diverses experiències de promoció lectora.

L’objectiu del projecte és el de millorar les capacitats lectores de la població, però també saber promoure els hàbits de lectura en la població, aprofitant les nombroses qualitats positives de la lectura.

El projecte començarà el seu camí a partir del mes de novembre i aspira a tindre continuïtat en el temps, almenys durant un període mínim de cinc o sis anys. S’està buscant la implicació progressiva de més ajuntaments i d’altres actors socials que s’han d’anar comprometent a implicar-se activament en el disseny i la implantació d’aquests plans de lectura.

El pla aposta per generar hàbits de lectura, amb activitats paral·leles com puguen ser la de donar a conéixer autors contemporanis en la presentació de llibres i novetats. Es tracta de crear públics fidels a la lectura, que amb aquestes activitats contagien el seu estusiasme i contribuisquen a millorar substancialment els nivells de lectura de la població.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha assegurat, en l'acte d'obertura del curs 2016-17 d'Unisocietat, que «aquest programa vertebra les comarques valencianes a través del coneixement», una aposta que la Universitat de València comparteix amb la Diputació, que també tracta de vertebrar la província amb tots els seus programes i accions.

Unisocietat és un programa dirigit a majors de 30 anys que, amb l'única motivació d'aprendre, tenen a la seua disposició un catàleg de matèries molt diverses impartides per professors de la Universitat de València. Des de Psicologia a Biologia, Literatura, Música, Món Digital i Patrimoni Històric Valencià, entre unes altres, els interessats poden matricular-se en qualsevol de les 10 seus universitàries repartides per huit comarques de València.

El projecte de la Universitat va nàixer a Ontinyent, fruit del compromís de l'ajuntament del propi Jorge Rodríguez per la formació al llarg de la vida. «El coneixement, a través de la formació, és la base sobre la qual es pot créixer a través de la innovació i el desenvolupament», ha manifestat el president de la Diputació i alcalde d'Ontinyent, orgullós que aquell projecte que va arrancar a la Vall d'Albaida haja arribat a Alzira, Cullera, Benetússer, l'Eliana, Massamagrell, Paterna, Quart de Poblet, Requena i Gandia.
 

Rodríguez ha agraït a la Universitat la seua aposta ferma per aquest programa que «afavoreix el contacte real dels municipis amb la universitat, de gent que no ha tingut l'oportunitat de tenir una formació superior i que ara pot formar-se tenint un contacte directe amb professors universitaris».

El programa Unisocietat compta aquest curs amb 1.500 alumnes matriculats en les 10 seus valencianes i té el patrocini de Caixa Popular, Caixa Ontinyent a la Vall d'Albaida i Banc Santander a Gandia. En paraules de Jorge Rodríguez, «es tracta de transformar el territori a través de la realitat social que representa la universitat». 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat el Jardí Etnobotànic de Aras de los Olmos i els singulars horts tapiats del municipi, dues infraestructures per a les quals aquesta localitat de la Serrania compta amb la col·laboració de la Diputació de València, amb l'alcalde Rafael Giménez, i altres membres de la corporació local.

«Aras de los Olmos és un clar exemple de com amb convicció i treball es poden desenvolupar vertaders projectes transformadors respectant el medi ambient i aprofitant els recursos locals», ha assegurat Bort, qui a més ha valorat el treball d'aquest municipi per ser «un referent per a molts pobles xicotets que gestionen serveis bàsics de qualitat, generen oportunitats econòmiques lligades al seu territori i involucren a la seua població en el procés».

L'actual Jardí Etnobotànic de Aras de los Olmos es va alçar en 2014 arran de la transformació de l'antic cementeri de la localitat, en desús des de l'any 1955, en dues fases que van comptar amb sengles subvencions de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i de la Generalitat Valenciana. A més, el projecte va tenir el suport dels veïns del municipi i la participació de la direcció tècnica del Jardí Botànic de la Universitat de València. El manteniment i la posada en valor del Jardí Etnobotànic ho realitzen un grup de voluntaris amants de la botànica.

El jardí està enclavat en una zona amb vista a la serra de Javalambre, envoltat del mur de pedra original, emblanquinat, i els antics xiprers que aporten el record del que va ser. Aquest espai ofereix una col·lecció de plantes autòctones, d'ús medicinal, culinari, ornamental i tradicional.
 

Durant la visita, Josep Bort ha destacat el projecte per «l'actitud transformadora del poble» i ha valorat la iniciativa com «molt inspiradora perquè mostra com la gent s'ha bolcat en aquest espai per a conservar-lo, reinterpretar-lo i convertir-lo en una peça clau de trobada intergeneracional».

La finalitat de l'Etnobotànic de Aras de los Olmos és ser un espai didàctic i d'entreteniment perquè les persones puguen conéixer la flora autòctona del nostre territori i els seus usos.

Recuperar els horts tapiats

D'altra banda, des del municipi s'ha traslladat al diputat de Medi Ambient la seua intenció de sol·licitar una ajuda a la Diputació per a realitzar actuacions de recuperació dels elements que conformen l'antiga xarxa de reg d'època islàmica, que encara es conserven però amb evidents mostres de deterioració.

Entre aquests elements destaquen, pel seu valor etnològic i patrimonial, el sistema de sèquies, basses i canalitzacions encarregades del transport d'aigua destinada al reg de la xicoteta horta tradicional, coneguda com els Horts Tapiats.

Josep Bort ha recorregut l'espai, molt proper al casc urbà del municipi, i ha transmès als responsables municipals el seu compromís per a «seguir col·laborant amb l'objectiu de conservar el nostre patrimoni des del respecte al medi ambient, alguna cosa que Aras de los Olmos ha demostrat amb aquests projectes».

Després de diversos mesos d'obres i una inversió propera als 185.000 euros, l'Ajuntament de Rotglà i Corberà ha conclòs la reforma i ampliació del cementeri municipal, una instal·lació centenària l'espai de la qual començava a resultar insuficient per a les necessitats del municipi. Després d'aquesta actuació, que ha permès dotar al cementeri d'una part nova, contigua a la ja existent, l'únic assumpte pendent ara és la construcció de nous nínxols, la qual cosa segons ha avançat l'alcalde de la localitat, Amador Climent, està previst dur a terme en 2017.

“L'ampliació del cementeri era una gran necessitat per a Rotglà i Corberà, perquè hi ha molta gent major i no solament és que amb prou faenes quedaven ja una quinzena de nínxols, sinó que a més no teníem espai físic per a poder construir més”, ha explicat Amador Climent.

Per a la realització d'aquesta obra, l'ajuntament va tenir primer que adquirir uns terrenys contigus al cementeri, ja que no disponia de sòl propi, i posteriorment generar tota la infraestructura, des del clos fins a la urbanització interior, incloent la instal·lació de llum i aigua i la canalització de desguassos. Tot açò suposava una inversió propera als 150.000 euros, per a açò l'Ajuntament de Rotglà i Corberà va haver d'invertir els diners procedents del Pla Provincial d'Obres i Serveis, així com recursos del propi consistori. 
 

Amador Climent ha recordat, no obstant això, que les necessitats respecte a aquesta instal·lació afectaven també a l'ara denominada “part antiga”, que es trobava molt deteriorada. “Urgia realitzar una reforma tant a nivell estètic com estructural que garantira el seu manteniment, però l'ampliació consumia tots el pressupost del que disposàvem, per la qual cosa decidim sol·licitar ajuda a la Diputació de València”, ha explicat l'alcalde de Rotglà, qui al desembre es va reunir amb el president de la institució provincial, Jorge Rodríguez, per a aquesta fi. 

Analitzada la necessitat i urgència de l'actuació, la Diputació de València va acordar subscriure un conveni amb l'ajuntament per al finançament del projecte de reforma per un import de 35.000 euros, que, entre uns altres, incloïa la pavimentació en la part final, que era l'única que mantenia el ferm de formigó, la col·locació de voreres, la restauració i pintat de les parets i la renovació dels desguassos. 

Per a Jorge Rodríguez, “el cas de Rotglà i Corberà és una d'aqueixes situacions en les quals la labor de la Diputació de València, com a administració que ha de treballar colze a colze amb els ajuntaments, adquireix tot el seu sentit, doncs en ocasions els municipis es troben en situacions de vertadera urgència en els quals la falta de recursos pot suposar que es deixen de prestar a la ciutadania uns serveis fonamentals i que, com en aquest cas, suposen a més una competència bàsica dels ajuntaments que la llei els atribueix expressament”. 

“Si volem que els municipis valencians aprofiten totes les oportunitats que ofereix la Unió Europea, les diferents administracions hem de treballar juntes per a explotar totes les eines disponibles”. Així es va dirigir el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, a la seua homòloga en la Generalitat Valenciana, Miriam Fernández, en una trobada en la Cambra de Comerç d'Espanya a Brussel·les. 

L'àrea que dirigeix Nofuentes és pionera entre les diputacions provincials espanyoles, com a mostra de l'interès de la nova Corporació a impulsar els assumptes europeus i acostar Europa als ajuntaments. A aquest efecte, Bartolomé Nofuentes ha mantingut diverses reunions amb representants d'altres institucions, cas de la Generalitat Valenciana que compta amb dues Direccions generals en matèria comunitària. 

L'objectiu, segons Nofuentes, és “crear un espai de col·laboració estable entre la Generalitat i la Diputació per a impulsar les diferents línies de finançament europeu i acostar-la als ajuntaments”.

Miriam Fernández encapçala la Direcció General de Finançament i Fons Europeus i Daría Terrádez està al capdavant de la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea. Ambdues coincideixen amb el diputat provincial en la importància de posar en comú els esforços.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha visitat les obres ja finalitzades de recuperació ambiental de l'entorn de la Torre Muza, acompanyat del director tècnic de la secció d'obres i serveis de medi ambient, Voro Bru, i l'alcaldessa de Benifaió, Marta Ortiz, així com de tècnics municipals d'urbanisme i medi ambient.

Josep Bort ha explicat que la Diputació va signar en el mes de gener un conveni amb l'ajuntament de Benifaió per a restaurar l'entorn d'aquesta Torre sobre una superfície municipal de 3.922 metres quadrats i ha destacat la importància de posar en valor l'entorn ambiental d'aquest monument del segle XIIII.

Durant la visita, l'alcaldessa de Benifaió ha assenyalat que amb aquesta actuació medi ambiental ja finalitzada “podem oferir un entorn adequat en un dels edificis històrics més emblemàtics de Benifaió, apostant així per una zona d'esplai en un espai verd”.

Les obres, emmarcades dins del programa de recuperació d'espais degradats, van començar en el mes de juliol i el seu cost total ascendeix a 20.420,14 euros.

Les actuacions han consistit en un desbrossament total de la zona, el manteniment dels arbres adjacents a la torre amb treballs de poda i tractament fitosanitari de les espècies d’arborades existents, la instal·lació d'una tanca amb porta d'accés a la zona de la Torre, amb l'objectiu d'evitar actes de vandalisme, així com treballs d'adequació de l'entorn i la senyalització dels elements singulars, així com la delimitació de l'antiga font de la Torre.

Aquesta actuació patrimonial també aportarà una valuosa informació al visitant, ja que es van a instal·lar panells on es detallaren dades sobre la botànica que forma part de l'entorn de l'històric edifique així com informació sobre la Torre i explicació de les actuacions escomeses en aquesta obra ja finalitzada.

Torre Mussa i entorn ambiental

La Torre Mussa és una torre de vigía i defensa de l'època àrab que formaria part del cinturó defensiu de la ciutat de València. També es va utilitzar per a guarnir a la població de les incursions berberiscas i com a magatzem de gra. Es tracta del més antic vestigi arquitectònic conservat a Benifaió i data possiblement del segle XIII.

Respecte a l'entorn immediat de la Torre, hi ha un conjunt d'arbres de port alt i caràcter ornamental, entre els quals destaca un arce, un llorer, un anouer i una erythrina crista – galli (bucaré o arbre del coral) de gran grandària. El “Barranquet de la Torre” i un canyar envolta parcialment la parcel·la, així com diversos brancs de la Sèquia Real del Xúquer. A l'interior de la parcel·la es troba el que va anar la Font de la Torre.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació aposta per l’editor, economista i assagista Gustau Muñoz per a dirigir la col·lecció de llibres Pensament i Societat. Muñoz s’incorpora a la nòmina de directors de col·leccions del Magnànim conformada actualment per Enric Sòria (Biblioteca d'Autors Valencians), Emili Piera (Papers de Premsa), Romà de la Calle (col·leccions d’art: Formes Plàstiques, Fonaments iImatges); Jaime Siles (Estudis Clàssics); Josepa Cucó i Beatriz Santamarina (Antropologia) i Isabel Ferrer, Ferran Escrivà, Jordi Reig, Ramon Canut i Josep Antoni Alberola (col·leccions de música i musicologia).  La col·lecció Pensament i Societat ha publicat un total de trenta-nou títols entre 1998 i 2015.

Muñoz (València, 1951) és economista, assagista i editor. Ha estat professor de la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat de València, així com editor de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI) entre 1986 i 1998 i cap de redacció de la revista Debats. Des de 1998 ha tingut cura, com a editor de Publicacions de la Universitat de València, de les col·leccions Assaig, Breviaris iPrismas i de les revistesPasajes iL’Espill.És autor, a més de nombrosos articles en revistes, dels llibres: Intervencions. Entre cultura i política (1998), A l’inici del segle. Un dietari de reflexions (2002), Herència d’una època (2006), i ha coordinat com a editor els volums Joan Fuster i l’anàlisi de la realitat social (2009) i Els reaccionaris valencians. La tradició amagada (2010).       

El director del Magnànim, Vicent Flor, ha destacat “l’extensa i contrastada trajectòria professional durant dècades en el món editorial” de Muñoz, a més “del valor de recuperar un professional que treballà durant anys en la IVEI (de la qual el Magnànim és successora i antecessora), la qual cosa també suposa un xicotet homenatge a tota una generació que va contribuir a crear un fons editorial magnànim de més de 1.300 llibres i revistes”.

Muñoz ha destacat que la col·lecció tindrà un plantejament plural i rigorós pel que fa a autors i línies temàtiques, utilitzarà el valencià com a llengua d’edició i prestarà una atenció especial a l’entorn valencià i el seu context espanyol i europeu, però sense oblidar la traducció d’obres significatives d’autors estrangers i referencials en temes socials i polítics. Així mateix ha defensat, la necessitat “d’una aproximació rigorosa, crítica i analítica a la societat del nostre temps, especialment important en aquests moments de canvi i transformació” i ha assenyalat que “en aquesta nova etapa Pensament i Societat es proposa oferir els textos més significatius de la realitat social contemporània i d’estudi de la política com a espai privilegiat d’exercici de la ciutadania”.