El president de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, ha inaugurat aquest dijous en la capital de la Costera el I Congrés Xàtiva: Història, Cultura i Identitat, que en l’edició inicial està dedicat de forma monogràfica a les manifestacions culturals i recreacions artístiques sobre els papes Borja i la seua família al llarg de la història.
«La realitat històrica, els fets i el llegat Borja és molt més ric, complex i apassionat que la mal anomenada llegenda negra» —ha assegurat Rodríguez durant la intervenció en l'obertura del congrés.
El president ha apostat per la «necessitat d'aproximar-se a la família Borja i al seu temps per a alçar el vel de la distància, conèixer un poc millor qui eren realment i quina vida visqueren». Jorge Rodríguez ha parafrasejat el professor Joan Francesc Mira: «De famílies com aquella, en un temps com aquell, n’hi ha hagut molt poques en la història d'Europa». I a continuació ha instat, en la línia de Mira, a «sentir els efectes d'un poder d'atracció molt especial».
El congrés Els Borja en l’Art’, en el qual ha coŀlaborat la Diputació de València, arreplega, en paraules de Rodríguez, «el repte que tenim els valencians de no deixar-nos arrastrar per llegendes i mites aliens i treballar perquè es conega de veres el paper transcendental que aquests personatges valencians varen tindre en l'Europa renaixentista. En aquell temps, governar el Vaticà era com governar el continent, quasi el món conegut».
Jorge Rodríguez ha lamentat «el cost en reputació que patim els valencians després de vint anys de desgovern i corrupció», i ha apostat per «revisar el nostre passat per a ressaltar allò que hem sigut capaços de fer i de ser al llarg de la història».
Rodríguez ha compartit taula amb l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; el vicerector de la Universitat de València, Antoni Arinyo; el regidor de Cultura de Xàtiva, Jordi Estellés, i la directora del congrés, Purificació García, en l’acte d'obertura del mes Borja, en el qual també ha estat present la diputada provincial i alcaldessa de Gandia Diana Morant, el diputat provincial Pablo Seguí i l'alcalde de Canals, Joan Carles Pérez.
En paraules de l'amfitrió, Roger Cerdà, un dels objectius d'aquest congrés naixent és «realçar la figura dels papes Borja des del rigor científic, artístic i acadèmic i reivindicar Xàtiva com a ciutat Borja».
També es pretén posar en valor el llegat cultural i artístic d'aquesta cèlebre família valenciana, cosa que «servirà per a estretir els vincles econòmics, històrics i culturals de les comarques centrals».
L'alcalde de Xàtiva ha mostrat la seua satisfacció perquè la ciutat «comença a saldar el deute pendent amb la nostra història i la relació de Xàtiva amb una saga valenciana de projecció universal». Roger Cerdà ha agraït la coŀlaboració de la Universitat, l'Institut Internacional d’Estudis Borgians i la Diputació de València en un congrés la finalitat del qual és «complir amb el compromís adquirit amb els veïns de Xàtiva: reivindicar la família Borja com un dels patrimonis històrics i culturals principals de què pot fer gala la ciutat. El repte és conèixer la història tal com és i no com s'ha manipulat al llarg dels segles» —ha afegit l'alcalde.
Roger Cerdà ha posat en valor la figura d'Alfons de Borja, el papa Calixt III, que, «a més d'un home d'església, va ser un jurista important i demostrà una gran capacitat diplomàtica en la conformació de l'Europa del segle XV»; i també la del nebot d'Alfons, Roderic, el papa Alexandre VI, «considerat el valencià més influent en la història de la humanitat». Els dos van nàixer en la capital de la Costera.
Cerdà ha acabat la seua intervenció advocant per explotar el patrimoni cultural relacionat amb els Borja. «Xàtiva puja a aquest tren, que ja circulava per la via del sentit comú i el rigor. Volem continuar eixe viatge de la mà d'altres pobles i ciutats amb els quals compartim l'ADN dels Borja, especialment Canals, Gandia i València» —ha conclòs l'alcalde de Xàtiva.
Els Borja en la literatura, el cinema i la televisió
El congrés, organitzat per l'Ajuntament de Xàtiva amb la coŀlaboració de la Universitat de València i l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, tindrà lloc fins al cap de setmana en el convent de Sant Doménec amb activitats paraŀleles, com representacions teatrals, l'exposició d'art contemporani «Deconstructing ab Borjas» i el concert Lucretia de Borgia en l'església de Sant Feliu amb un programa inèdit de Capella de Ministrers.
Quin concepte s'ha difós dels Borja des del cinema? Com s'han plasmat els personatges dels papes en la literatura? Com ha influït la televisió, l'òpera i el teatre en la consolidació de la llegenda negra que envolta la família valenciana més important de la història? Artistes, historiadors, arquitectes, filòsofs, músics, periodistes, metges, filòlegs i inclús físics tractaran de donar resposta a aquestes preguntes i especialment de posar en valor la transcendència històrica de la nissaga de la qual van formar part els papes Calixt III i Alexandre VI, els dos nascuts a Xàtiva.
Investigadors de diferents especialitats exposaran la seua imatge dels Borja a través de manifestacions artístiques i culturals, des de la pintura de Joan de Joanes al film de culte de Murnau, passant per la literatura de Conrad Meyer o Joan Francesc Mira, el teatre dels autors anglesos postshakespearians, l'òpera de Donizetti, les sèries televisives i fins i tot el videojoc Assassin’s creed: brotherhood.
