La Diputació de València invertirà un total de 5.413.618 euros en carreteres i infraestructures de la xarxa provincial dels municipis de la Ribera Alta i La Ribera Baixa a través del Pla d'Inversions en Carreteres 2016. 

Les principals obres es realitzaran en les localitats de Corbera, Fortaleny, El Mareny de Barraquetes, Algemesí, Carlet, Guadassuar, Alginet, Alberic, Carcaixent, Gavarda, Llombai, Real i Montroi.

El municipi de Corbera rebrà un total de 129.917 euros per a asfaltar la carretera CV-509, de Sueca a Corbera, al seu pas per les AP-7 i la CV-510, a més de renovar la senyalització vertical deteriorada i substituir els sistemes de contenció tipus barrera bionda.

Per la seua banda, Fortaleny comptarà amb dos milions d'euros de la Diputació per a la rehabilitació del Pont Alfonso XIII, sent una de les obres més importants del Pla de Carreteres d'enguany. Actualment, el pont, que constitueix un bé patrimonial de gran valor, està fora d'ús i en un futur es pretén construir una via ciclopeatonal per a unir Sueca amb Fortaleny sobre el riu Xúquer. 
 

El Mareny de Barraquetes podrà connectar el seu nucli urbà amb el càmping de Les Palmeres gràcies als 185.813 euros del Pla de Carreteres, millorant així la seguretat vial de la zona, molt transitada en els mesos d'estiu.

En la comarca de la Ribera Alta es van a desenvolupar, principalment, obres d'asfaltat de les carreteres d'accés als municipis i de renovació dels elements de senyalització i contenció. 

Algemesí rebrà per a aquestes actuacions concretes un total de 54.217 euros del Pla de Carreteres, a Carlet li corresponen 267.446 euros, a Carcaixent se li han assignat 271.913 euros i a Llombai, Real i Montroi un total de 525.000 euros. Així mateix, els municipis d'Algemesí, Guadassuar i Alginet invertiran la quantitat de 546.793 euros del Pla en la renovació del paviment de la carretera CV-525 que uneix Alginet i Algemesí, així com la col·locació de nous sistemes de senyalització i contenció.

La localitat d'Alberic també realitzarà obres d'asfaltat en els trams compresos entre els ppkk0+000 -1+040 i el tram que comprèn el casc urbà de Tous, per a açò rebrà un total de 214.313 euros de la Diputació. 

Finalment, Gavarda invertirà els 1,2 milions d'euros del Pla de Carreteres en el condicionament de la carretera CV-557 des de la A7 fins al Pont de Ferro del municipi, millorant així el traçat, les seues interseccions i la seguretat vial. A més, es tancarà la rotonda partida existent i s'executarà una glorieta nova en la localitat. 

Més obres de menor quantia

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va destacar en la presentació que el nou Pla de Carreteres “marca l'empremta de la nova Diputació, amb més obres de menor quantia i la màxima transparència i objectivitat en els contractes”.

En aquest sentit, Rodríguez va afegir que els canvis en la política d'infraestructures “passen per prioritzar la solució de problemes en zones conflictives i millorar la seguretat amb actuacions molt necessàries que encara estaven pendents d'una època en la qual prevalien els grans projectes”.

El Pla d'Inversions en Carreteres 2016 s'ha elaborat a partir de diferents reunions i trobades amb els alcaldes dels municipis valencians, amb la finalitat de conèixer d'a prop les seues necessitats en matèria de seguretat vial. Així mateix, la informació obtinguda dels ajuntaments ha sigut acarada amb els tècnics de l'Àrea de Carreteres.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, va explicar que aquest tipus d'obres “s'executen més ràpidament, de manera que totes elles estaran en marxa al llarg d'enguany 2016 i moltes podran fins i tot acabar-se”. 

37,3 milions d'euros en la província 

La Diputació de València invertirà en 2016 més de 37,3 milions d'euros en carreteres i infraestructures vinculades a la xarxa viària provincial. En total s'estan licitant 18 projectes que comprenen 45 obres i que milloraran la xarxa de carreteres en totes les comarques. 

El pressupost es divideix en diversos tipus d'actuacions: 22 milions per a inversions en noves carreteres, més 2,3 milions destinats a actuacions de millora d'accessos i seguretat vial en els municipis, 8,2 milions per a la conservació d'infraestructures existents, 2,3 milions per a l'obtenció de terrenys per a poder executar les obres i altres 2,4 milions destinats a projectes de millora de la xarxa viària en un futur, cas de noves vies ciclopeatonales en la xarxa provincial, un pla de sorolls i solucionar el problema de les parades de bus en la xarxa de carreteres comarcals. 

Nous plecs per a ajustar preus 

Un altre dels canvis substancials en la política de carreteres són els plecs d'adjudicació, que han sigut modificats pel nou equip de govern per a ajustar el preu de les carreteres i que el criteri econòmic siga determinant en el procés de selecció de l'empresa que ha d'executar l'obra. 

Aquest canvi, que cerca incentivar als contractistes perquè ajusten els seus preus, no pretén abaratir el cost de les actuacions sinó llançar transparència al procés i uns criteris objectius de selecció on en cap moment es posa en qüestió la qualitat dels projectes. 

El Museu Valencià d’Etnologia ha inaugurat l'exposició “Uruguai en guaraní. Presència indígena missionera”, en la qual es mostra la importància dels indígenes guaranís en l'actual territori uruguaià, així com el llegat material de la presència de les missions de la Companyia de Jesús.

La mostra, que s'exhibirà fins al 12 de juny en la Sala II del Museu, és la primera exposició itinerant d'arqueologia uruguayana que es realitza a Espanya. En ella es dóna a conèixer als indígenes missioners a través de la seua influència a Uruguai i la incidència que van tenir en els costums i tradicions que actualment estan fortament arrelades entre els uruguaians.

Des d'un enfocament antropològic, l'exposició cerca narrar a través de 124 peces la pertinença històrica i cultural del territori a les Missions Jesuítiques que va desenvolupar la Companyia de Jesús i altres ordres religioses en els segles XVII i XVIII, així com del llegat en l'actualitat, a través d'objectes arqueològics, monuments arquitectònics, entre altres herències patrimonials materials i simbòliques.

Els contextos sociohistóricos i culturals de les Missions Jesuítiques de Guaranís, la dispersió dels indígenes missioners en la Conca del riu plata, la fundació i dissolució del poble Sant Francisco de Borja del Yí i els testimoniatges de la presència indígena missionera, són els quatre eixos en els quals s'articula l'exposició.

Prèviament a la inauguració de l'exposició, es va realitzar una conferència sota el títol “Uruguai en guaraní. Presència indígena missionera en territori uruguaiana”, impartida per Carmen Curbelo, responsable científica de la mostra.

Col·laboracions
Aquesta mostra és fruit de la col·laboració entre el Museu d'Art Precolombino i Indígena d'Uruguai (MAPI) i el Museu Valencià d’Etnologia. En ella es reflecteix el treball científic realitzat durant més de 20 anys per l'arqueòloga Carmen Curbelo i el seu equip, des del Programa de Rescat de la Identitat Indígena Missionera (PROPIM) de la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació i el suport del Centre Universitari de Tacuarembó, de la Universitat de la República.

Aquesta exposició, comisariada per Luis Bergatta i realitzada amb el suport del Ministeri de Relacions Exteriors de la República Oriental de la Uruguai, reafirma el compromís del MAPI de ser un pont per a la difusió de la producció acadèmica cap al conjunt de la comunitat, i en aquest context cerca promoure la revaloració i el coneixement dels grups originaris de l'Uruguai, un país que no compta amb grups indígenes que hagen mantingut ininterrompudament les seues pràctiques culturals, com sí ocorre en altres països d'Amèrica Llatina.

La mostra dóna continuïtat al projecte començat fa anys que pretén testimoniar la importància dels indígenes guaranís en l'actual territori uruguaià i que va realitzar exposicions com a “Fustes que parlen guaraní”, en 2007, “Uruguai en guaraní”, en 2012, o “Cultura en imatges”, en 2013.

La diputada d'Igualtat, Isabel García, va participar al costat de l'alcalde de Xirivilla, Michel Montaner, en la jornada contra la violència masclista organitzada per la Casa de la Dóna i la regidoria que també dirigeix en l'Ajuntament de Xirivella el cap de setmana passat. 

Isabel García va destacar el bon acolliment que han tingut les activitats celebrades al llarg de dos mesos i que han consistit en xarrades en instituts, concerts, música en el carrer, manifestacions, presentacions de llibres i fins i tot la plantació d'un arbre. 

"Una vegada més, les persones, col·lectius i associacions que treballen per la Igualtat a Xirivella han tornat a mostrar la seua força i vitalitat per una lluita comuna i que els pròxims anys serà clau per al desenvolupament de la nostra societat", va declarar la diputada provincial i regidora d'Igualtat del municipi.

Desenes de persones van participar en un acte que va reunir a coneixedors de la violència masclista des de diferents àmbits, com el psicològic, el judicial i el periodístic.

Entre els assistents a les jornades van estar la psicòloga especialitzada Coto Talens; la fiscal delegada de violència de gènere, Rosa Guiralt; l'advocada de la Casa de la Dona, Teresa Alcalá; l'advocada de l'Associació de Dones Juristes d'Alzira, Anna Oliver; la periodista Rosa Solbes i el subinspector de la UPAP de la Comissaria de Xirivella, Aldaia i Alaquàs, José Jiménez.

El primer edil del municipi va assenyalar que, amb aquest tipus de jornades, “ha arribat el moment de passar de nivell en la lluita contra la violència de gènere. Després de reclamar la visibilització dels casos, hem d'avançar en polítiques transversals i polièdriques que ataquen el problema des de l'àmbit educatiu, judicial, policial i periodístic", va explicar Montaner.

Amb aquesta jornada, l'Ajuntament de Xirivella claurua als actes de conscienciació ciutadana impulsats per la Regidoria d'Igualtat en el marc del Dia Internacional de les Dones.

La diputada de Joventut, Esports i Igualtat, Isabel García, ha visitat Rafelguaraf, L’Énova, Sant Joanet, La Pobla Llarga i Benimuslem, en la Ribera Alta, per a conèixer els projectes que han dut a terme amb la subvenció atorgada pel Pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació, entre els quals destaquen les reformes en els poliesportius municipals, la pavimentació de carrers i la millora de la gestió de l'aigua.

Isabel García ha afirmat que “aquestes subvencions milloren la qualitat de vida dels ciutadans” i ha subratllat la importància que siguen els propis municipis els que decidisquen com invertir les ajudes per a cobrir les seues necessitats, dins del respecte per l'autonomia dels municipis que caracteritza la gestió de la nova Diputació de València.

La diputada ha iniciat la seua ruta a Rafelguaraf, que ha rebut una subvenció de 87.000 euros. L'alcaldessa del municipi, Rafaela Aliaga, li ha mostrat les obres de rehabilitació que s'han dut a terme en el poliesportiu municipal. “S'ha modificat la paret de rebot de la pista de frontó, ja que ara tenim un equip de frontó federat i calia complir amb la normativa de la federació perquè puguen continuar jugant”, ha explicat l'alcaldessa. D'altra banda, s'ha construït una paret de separació entre el camp de futbol i el poliesportiu i s'han posat unes tanques en la pista de frontó per a arreplegar les pilotes.

L'alcaldessa també ha explicat que una partida de la subvenció s'ha destinat a millorar l'asfaltat dels carrers que més ho necessitaven, com són el carrer Barxeta, una part de la Plaça de l'Església i un camí en la partida de Girambell. A més, s'han substituït les vàlvules avariades en la xarxa d'aigua potable del municipi.

La diputada Isabel García ha visitat la casa consistorial de Benimuslem, on s'ha destinat la subvenció de 50.000 euros a la supressió de barreres arquitectòniques en l'edifici. En concret, l'alcaldessa Mª Antonia Vilar li ha informat que s'han realitzat les reformes necessàries per a la instal·lació d'un ascensor. “En el poble hi ha molta gent gran que no podia accedir a les oficines, ja que estan situades en el primer pis”, ha explicat. “Aquesta és una obra que el municipi necessitava des de fa molt temps i que gràcies a la subvenció hem pogut dur a terme, per la qual cosa els ciutadans estan molt contents”, ha destacat l'alcaldessa.

A La Pobla Llarga l'actuació més important que s'ha ejecutat ha sigut la rehabilitació del local multiusos. Segons ha explicat l'alcaldessa del municipi, Neus Garrigues, “el local s'utilitzava com un magatzem i gràcies a la subvenció del PIFS estem realitzant les obres de reforma necessàries per a condicionar-ho com un local lúdic i festiu”.

Una part més xicoteta de la subvenció de 162.000 euros que ha rebut el municipi s'ha destinat a la renovació de la canonada d'impulsió d'aigua potable.


Gestió de l'aigua i pavimentació dels carrers

La diputada ha recorregut els carrers de L’Énova, on l'actuació més important duta a terme amb la subvenció de 50.000 euros que s'ha rebut ha sigut la instal·lació d'una vàlvula de tancament i d'un comptador en el pou d'aigua potable, de manera que puguen mesurar i controlar el volum d'aigua i detectar també possibles fugides.

El consistori ja ha realitzat la reparació d'alguns comptadors i té previst asfaltar dos carrers del municipi que segons ha explicat l'alcalde, Tomás Giner, “estan en un estat lamentable, ja que el ferm té clots, les voreres són estretes i provoquen molts inconvenients als ciutadans”.

L'alcalde de Sant Joanet, Evaristo Ribes, ha mostrat a la diputada la depurada que han instal·lat en el pou d'aigua potable del municipi, que filtrarà els nitrats i els pesticides. Ribes considera que aquesta és l'actuació més important que han dut a terme amb la subvenció de 50.000 euros perquè podran oferir aigua de qualitat als ciutadans.

Ribes també ha volgut destacar les reformes dutes a terme en el poliesportiu municipal, on s'ha instal·lat una depuradora en la piscina xicoteta, s'ha millorat la il·luminació i els accessos al camp de futbol i s'ha creat una zona de pícnic amb una barbacoa.

A més, el consistori ha col·locat bandes vials reductores de velocitat en els passos de zebra del municipi i ha habilitat l'accés a una zona del polígon.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut al president del Tribunal de les Aigües, Manuel Ruiz, i a nou dels integrants de la institució de justícia més antiga d'Europa. Rodríguez ha volgut conèixer als membres actuals d'un tribunal mil·lenari amb el qual col·labora la Diputació i repassar els projectes pendents, cas de l'exposició itinerant que pretén donar a conèixer la història del Tribunal de les Aigües als ciutadans de totes les comarques valencianes.

La mostra, que va quedar paralitzada durant l'anterior legislatura, posa en valor les connexions històriques de l'horta valenciana amb els regadius del món musulmà i les Amériques, destacant la contribució de la cultura de l'aigua mediterrània a la sostenibilitat cultural i el respecte mutu entre els pobles. El propi Tribunal de les Aigües és una institució l'autoritat de la qual és reconeguda pel poble, que valida els seus mètodes i el seu funcionament.

Jorge Rodríguez s'ha compromès amb els sindics del Tribunal a estudiar la viabilitat d'una exposició que s'inauguraria a la tardor en el Museu Valencià d’Etnologia i recorreria a continuació les diferents comarques.

El president valora positivament la transversalitat d'un projecte que, a més de mostrar el reconeixement de la Unesco del Tribunal de les Aigües i el Consell d'Homes Bons, inclouria panells amb fotografies i documents històrics sobre la cultura tradicional de l'aigua de les localitats que acullen la mostra. 

En la reunió també es va tractar la impressió dels fullets que el Tribunal reparteix cada dijous, enfront de la Porta dels Apòstols de la Catedral, als col·legis i visitants interessats en la història de la institució. En ells s'explica el funcionament del Tribunal i es destaquen els valors i principis que li han valgut el respecte de la societat valenciana, com l'oralitat, la rapidesa i l'economia de recursos. La Diputació seguirà col·laborant amb el Tribunal a través de la Impremta Provincial. 

La comitiva del Tribunal de les Aigües també ha informat al president de la Diputació dels últims moviments per a millorar les seues instal·lacions enfront de la Porta dels Apòstols, on cada dijous el tribunal imparteix justícia. L'opció en la qual es treballa des de l'Ajuntament passa per habilitar més espai en l'edifici en el qual actualment es troba la casa vestuari del Tribunal.

Finalment, alguns dels sindics del Tribunal de les Aigües van aprofitar l'ocasió per a comentar-li al president de la Diputació la necessitat de realitzar “xicotetes millores” en els camins rurals que circumden les sèquies, i que pertanyen a diferents ajuntaments als quals la Diputació ajuda a través dels plans provincials d'obres i serveis. 

L'alcaldessa de Museros, Cristina Civera, ha sol·licitat ajuda a la Diputació de València per a agilitar el projecte de desdoblament de la CV-32 al seu pas pel municipi, la qual cosa provoca importants problemes de tràfic tant en els accessos com a l'interior d'aquest municipi d'un poc més de 6.000 habitants a l'Horta Nord. 

L'alcaldessa ha aprofitat la reunió amb el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, per a traslladar-li un dels projectes més importants en els quals treballa l'Ajuntament de Museros, el cost del qual ascendeix als 400.000 euros.

Rodríguez, per la seua banda, s'ha mostrat obert a estudiar la possibilitat de participar en el projecte, tenint en compte que les competències en la carretera pertanyen a altres administracions. 

El president de la Diputació entén la urgència amb la qual l'equip de govern de Museros pretén actuar per a descongestionar el tràfic en el municipi, per açò no tanca la porta a una possible aportació a través d'un conveni singular que servisca a l'ajuntament per a iniciar les obres d'una nova rotonda per sota de la CV-32, en l'antiga carretera de Barcelona. 

Aquesta actuació, que suposaria la culminació de la primera fase d'un projecte que es va iniciar fa 10 anys, amb la construcció d'un túnel i una avinguda, uniria la circumval·lació de Museros, acabaria amb el punt mort generat entorn d'una petita rotonda “molt perillosa”, segons l'alcaldessa, i majoraría l'eixida a Massamagrell, Albalat, Foios i la V-21, descongestionant el tràfic que en l'actualitat suporta el municipi. 
 

Cristina Civera, que va mostrar a Jorge Rodríguez el seu agraïment pel tracte rebut i les actuacions del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles a Museros, va aprofitar la visita al president de la Diputació per a convidar-li a la inauguració del nou frontó municipal, que tindrà lloc a principis del mes de juliol. 

El Museu de Prehistòria presenta la seua programació per al mes de maig, en la qual s'inclouen tallers familiars, visites a la carta de les exposicions permanents i animacions lectores infantils.

Entre totes les activitats que ofereix, destaca la celebració del Dia Internacional dels Museus el 18 de maig, amb visites temàtiques paleofauna, i la Nit Europea dels Museus, el 21 de maig, on es realitzaran visites dramatitzades, tallers i animacions.

El primer i el tercer cap de setmana del mes es duran a terme els tallers sobre la ciutat romana, i els dos caps de setmana restants es dedicaran als patricis i plebeus. D'altra banda, les animacions lectores de la biblioteca infantil del mes de maig s'organitzen sota el títol “Moltes formes d'alimentar-se, un sol objectiu: menjar”.

A més, els diumenges a les 12:00 continuen les visites a la carta a les exposicions permanents. Durant aquest mes es podran visitar les mostres de les Societats Prehistòriques, la Cultura Ibèrica, el Món Romano i la Història dels Diners.

El gerent d’Impuls Econòmic Local, Víctor Sahuquillo, ha realitzat una visita a la base logística de les brigades forestals “amb l'objectiu de comprovar l'estat del material emmagatzemat i les necessitats de cara als mesos d'estiu, on es preveu un major nombre d'intervencions per emergències”.

Sahuquillo ha manifestat que “una gestió eficaç dels recursos de les brigades quant a maquinària i vestuari és fonamental perquè els serveis que es duen a terme cada dia siguen eficaços, per la qual cosa era prioritari conèixer de primera mà les demandes que realitzen els brigadistes”.

Una vegada aprovada per part del ple de la Diputació de València de l'encomana anual gestió de les brigades forestals, el gerent s'ha “compromès a agilitar al màxim la renovació de la maquinària per a arribar en òptimes condicions als mesos clau en la lluita contra el foc”.

Així mateix, des de la gerència d’Impuls Econòmic Local s'ha encarregat un estudi sobre la idoneïtat de la ubicació del taller-magatzem, “per a millorar la seua eficiència i reduir els costos, tant de temps com de quiilometratge, i poder així oferir un millor servei”.

Auditoria de les bases

De forma paral·lela, des de la gerència i la direcció de l'àrea de Gestió Forestal i del Medi Rural continuen avaluant l'estat de les bases de les brigades, “per tal d’establir una sèrie de requisits mínims que entenem han de tenir aquestes estades, per a assegurar que la plantilla de brigadistes puga exercir la seua labor en les millors condicions de treball”, apunten des de gerència.

“Una vegada l'estudi de camp estiga finalitzat, es procedirà a elaborar un Pla de Millora en el qual figuraran les condicions que han de complir aquestes estades, ja que tenen una gran importància en el desenvolupament del treball de les brigades”. 

Impuls Econòmic Local disposa d'una plantilla de 112 brigades forestals, distribuïdes en 56 municipis de la província de València. Cadascun d'aquests municipis posa a la disposició de la brigada una base en la qual s'emmagatzema el vehicle i la maquinària, i que serveix també com a punt de descans.

En aquestes bases també s'efectua la neteja i posada a punt tant de les eines de treball (desbrossadores, perxes, vestuari de seguretat, etc) com del propi vehicle de la brigada.

Així mateix, funcionen com a punt de trobada per als components de la brigada en casos de mobilitzacions d'emergència, ja siga per incendis forestals o per altres successos relacionats amb la meteorologia, com pluges torrencials o temporals de vent.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó va apadrinar ahir amb l'escultor Miquel Navarro l'acte fundacional de la Fundació La Luna del Tejo, que es constituí ahir en la pedania requenenca d’El Rebollar i l’objectiu de la qual és promoure el desenvolupament de les zones rurals.

Van assistir a l’acte amb la vicepresidenta de la Diputació Miquel Navarro, que ha donat la seua escultura Lluna oxidada 1; l'alcalde de Requena, Mario Sánchez; l'alcaldessa pedània d’El Rebollar, Concepción Núñez; la notària Miryam Lacalle, i representants de la resta de fundacions del municipi.

Després de l'acte oficial, els assistents van plantar un arbre: un teix commemoratiu de l'esdeveniment, una espècie miŀlenària, que la Fundació vol ajudar a repoblar en la zona.

La Fundació LaLuna del Tejo naix com a iniciativa social de veïns d’El Rebollar amb l'objectiu de promoure el desenvolupament rural, conservar el patrimoni mediambiental i històric i acostar la tecnologia a l'àmbit rural per a fomentar el progrés i evitar la despoblació.

La vicepresidenta de la Diputació de València Maria Josep Amigó manifestà que és un projecte «preciós, que naix dels veïns que volen treballar pel medi ambient, l'entorn rural, l'agricultura ecològica i les aldees perquè siguen aldees globals. Em sembla que és una iniciativa preciosa i que la Diputació no pot fer una altra cosa que estar al costat de les aldees i aquestes iniciatives, perquè són ells, els veïns, els qui millor que ningú coneixen les necessitats del seu entorn».

L'alcalde de Requena, Mario Sánchez, es comprometé davant dels patrons de la Fundació i els veïns a «rehabilitar l'antiga escola de la pedania», una obra que se sufragarà amb fons de la Diputació i en la qual, com a seu municipal, s’habilitaran oficines per a l'alcaldia pedània, la Fundació i la resta d'associacions de la localitat.

Miquel Navarro recordà, emocionat, que descendeix familiarment de la comarca de la Plana d’Utiel, de la qual està «enamorat» i en la qual produeix el seu vi propi en una finca agrícola, i agraí la iniciativa de la nova entitat.

El president de la Fundació, Joaquín López, explicà que la Fundació té tres grans projectes: «Aldeas Globales, per a atraure la tecnologia al món rural; Agricultura Ecológica, per a posar en valor l'agricultura que es fa en la zona de forma tradicional, i un projecte mediambiental de protecció de la muntanya i els llogarets», i ha proposat el nom de Centre Cultural Escultor Miquel Navarro per a l'edifici que es restaurarà, en honor al mecenes de l'entitat. López també va destacar que la Fundació La Luna del Tejo desenvoluparà iniciatives de què puguen beneficiar-se la resta de llogarets de la Plana d’Utiel i àmbits rurals de la Comunitat Valenciana i la resta d'Espanya, per raó del caràcter estatal del seu àmbit d'actuació.

La Fundació crearà un Consell Social i Veïnal, del qual eixiran els dirigents futurs de l'entitat, que es triaran amb un sistema democràtic.

El patrimoni fundacional el constitueix l'escultura de Miquel Navarro, inspirada en la lluna, que l'autor albira des de la seua finca agrícola, situada en la falda del pic d’El Tejo, que dóna nom a la Fundació. L’obra romandrà en el seu entorn actual.

L'artista, natural de Mislata i vinculat a la Plana d’Utiel, té obres distribuïdes en els principals museus del món, com els Guggenheim de Nova York i Bilbao, el Reina Sofia de Madrid, la Fundació Lambert de Brusseŀles, el Pompidou de París, el Museu d'Art Contemporani de Veneçuela, el Würth in Künzelsau d'Alemanya, el Museo de Arte Contemporáneo de Caracas (Veneçuela) o el Mie del Japó, entre altres.

Després de l'acte de donació, la Fundació soŀlicitarà la inscripció en el Protectorat de Fundacions del Ministeri d'Educació i Cultura. Una volta admesa, podrà iniciar les seues activitats.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha anunciat l'aprovació del conveni que la Diputació de València ha subscrit amb la Universitat de València per a col·laborar i assistir en matèria docent a través d'una planificació conjunta en les comarques valencianes sobre determinats temes relatius al Benestar Social dels ciutadans.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha destacat la importància que “els docents, que tenen la millor informació, li la transmeten a gent jove i major, associacions, tècnics especialistes i qualsevol persona interessada a conèixer i aprofundir en situacions conflictives que existeixen en la societat actual amb la finalitat de formar i sensibilitzar a la societat en contra de conflictes de tanta actualitat com són els que succeeixen amb emigrants o els lamentables casos d'assetjament escolar”

La Diputació, a través de la seua Àrea de Benestar Social i Educació té la funció d'assessorament als municipis de la província en les matèries relacionades amb el desenvolupament dels programes formatius d'intervenció pròpia en activitats d'àmbit territorial, comunitari i de la ciutadania.

Donat aquesta comesa, la institució provincial ha delegat en la Universitat de València-Estudi General el Programa d'Activitats formatives destinat a professorat de Primària, secundària, batxiller, adults; tècnics municipals; alumnat de centres de titularitat municipal o de Consellería; Batxiller; universitaris; Ampas; treballadors socials; mediadors; responsables polítics municipals; col·lectius socials, assistencials, educatius…; i qualsevol persona adulta interessada amb qualsevol nivell d'estudis.

Entre els temes que s'impartiran en els diferents punts de les comarques valencianes destaquen tres temes com són el “Assetjament i ciber-assetjament en l'entorn escolar: la mediació en la violència entre iguals en l'entorn escolar”, “Els moviments migratoris i els seus efectes en la societat valenciana: immigració, gènere i problemes socials”, i “Ètica i Societat: els valors ètics de la societat valenciana, condició del benestar social”.

Els municipis previstos per a celebrar aquestes jornades són Villar del Arzobispo, Titagües, Quart de Poblet, Llíria, Sueca, Gandia, Ontinyent, Requena, Yátova, Mislata, Burjassot, Xàtiva, Algemesí, Faura i València.