El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha visitat les obres subvencionades amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València en els municipis de Genovés, Anna i Chella, a les comarques de la Costera i la Canal de Navarrés, de la qual és el diputat.

Pablo Seguí ha destacat en la seua ruta comarcal la importància d’«un pla que va dirigit directament a millorar la vida de les persones i les inversions, les que han triat els ajuntaments, que són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns. Com havem pogut comprovar en aquestes visites als municipis per a seguir de prop l'estat de les obres, les ajudes han arribat a tots els pobles amb criteris objectius, siga el que siga el seu color polític».

A Genovés se li han adjudicat vora 100.000 euros del pla de la Diputació. L'alcalde del municipi, Pedro Revert, ha rebut el diputat en l'Ajuntament per a començar el recorregut per les obres finançades amb el PIFS. En primer lloc, han visitat el pavelló esportiu, on s'estan adaptant les instaŀlacions a les mesures de seguretat establides per la legislació vigent, com els accessos i les portes. Revert ha destacat la importància d'aquest projecte, ja que «en el pavelló s'organitzen molts esdeveniments de tot tipus i és fonamental comptar amb la màxima seguretat». 

Accessibilitat en els parcs
Una altra de les obres importants —segons ha indicat l’alcalde— s'està desenvolupant en el parc Jaume I, «una de les zones principals del municipi, a on diàriament acudeixen xiquets amb les seues mares i persones majors, i calia substituir alguns elements i millorar l'accessibilitat» —ha explicat Revert.

Genovés també ha invertit part de la subvenció en un nou sistema de recollida d'aigües pluvials en el casc urbà i en la millora de l'accessibilitat al cementeri municipal.

Pablo Seguí també ha estat amb l'alcaldessa d'Anna, Pilar Teresa Sarrión, qui l’ha informat que el seu municipi ha invertit els 90.000 euros del PIFS en reasfaltar uns quants carrers, empedrar el casc antic i renovar el sistema d'aigua potable de la costera de l'Ermita, on també han coŀlocat una bomba per a reduir la pressió de l'aigua que arriba des de l'altra part del municipi.

Sarrión ha dit que aquestes actuacions, que ja estan acabades, «no són grans obres ni monuments, però faciliten la vida dels veïns, i a més no suposen cap cost per a l'Ajuntament.

Renovació de canonades i desguassos
Finalment, el diputat provincial ha visitat les obres de Chella amb l'alcalde del municipi, Jose Enrique Talón. Aquesta localitat de la Canal de Navarrés ha rebut 96.000 euros del PIFS, que s’han invertit en la renovació de la xarxa de proveïment i sanejament d'aigua potable, incloses les canonades i els desguassos, dels carrers Libertad i Nueva, en resposta a la demanda dels veïns de la zona.

També a Chella la subvenció de la Diputació ha permès canviar el sistema de refrigeració de l'auditori municipal.

En paraules de Talón, «la iniciativa del nou govern de donar el romanent del pressupost als pobles ha sigut tot un encert i ens ha permés fer actuacions molt importants, que sense ajuda serien impossibles».

La huitena jornada del Campionat Autonòmic de Raspall, trofeu Diputació de València es presenta com una jornada favorable per als equips millor classificats ja que Genoves, Bicorp i Alzira jugaran contra els tres últims del grup.

En el cas de l’equip capdavanter, Genoves, que suma 14 punts en la taula, els jugadors de la Costera visitaran al Verger, tercer per la cua, tot i que la setmana passada els alacantins aconseguiren guanyar a domicili al Bicorp B.

L’altre equip al front de la classificació, Xeraco, empatat amb el de Genovés, descansarà aquesta setmana. El tercer classificat, Bicorp A, acudirà dissabte al trinquet d’Oliva per a jugar contra el primer equip del club local, cuer de la taula a dia de huí.

Completarà la jornada l’enfrontament entre el Bicorp B i l’Alzira, en la partida que pot ser més renyida, ja que tindrà lloc en el carrer de pilota dels primers. Caldrà veure com responen els primers del grup en les seues partides, totes elles jugades com a visitants.

La jornada en primera femenina servirà per a posar-se tots els equips amb les mateixes partides, ja que Tavernes Blanques i Beniparrell ja jugaren fa uns dies el seu enfrontament, amb victoria de les xiques de L

’Horta Sud, i compten amb una partida més en la classificació.

De momento, Beniparrell no veu perillar la primera posició que ocupa, al sumar tots els punts possibles. La segona plaça es per al Borbotó, amb 12 punts, i que jugarà aquesta jornada en el reduït trinquet de l’Alqueria d’Asnar. La partida entre el cuer Montserrat i les terceres classificades del Bicorp completarà el programa d’aquesta setmana.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, s'ha reunit amb els representants de la Unió Hotelera de la Província de València per a reforçar el compromís i el suport de València Turisme i el Patronat Provincial a «un dels sectors més importants del turisme en les comarques de la província» —segons la responsable provincial.

Moncho i el gerent del Patronat de Turisme de València, Pau Pérez, han analitzat la situació de l'entitat i el sector, i diversos projectes de futur per a l'impuls i la desestacionalització de l'activitat turística en tot el territori de la província amb el president de la Unió Hotelera, Ximo Solà; el president de la Federació Hotelera de la Comunitat Valenciana, Lluís Martí; el director de l'hotel Tryp Valencia Feria, Juan Puchades, i el director general de l'Institut de Medicina Termal, Miguel Ángel Fernández Torán.

La caseta en la Fira del Llibre de València de la Institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació, acollirà diferents activitats aquest cap de setmana, entre les quals destaca la celebració d'una taula redona sobre la transició valenciana.

El dissabte 30 d'abril a les 19:30, el llibre Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), de Jaime Millás,permetrà revisar este període històric en una taula rodona amb la presència del propi Millás. Serà a la Sala 1 del Museu de Ciències Naturals, i comptarà també amb la participación de Jesús Sanz, periodista autor dels llibres El movimiento obrero en el País Valenciano (1939-1976) i La cara secreta de la política valenciana; Benito Sanz, professor de ciències polítiques i autor del llibre La construcción política de la Comunitat Valenciana; Joana Tormo i Guillem Llop, autors del llibreQuan ens déiem País. La preautonomia valenciana, iVicent Flor, director del Magnànim.

D'altra banda, diversos autors i autores signaran exemplars de les últimes novetats publicades en la caseta de la IAM. En concret, està prevista la presència de Wilson Ferrús (Mestres i escoles de l’Horta Sud, 1936-1939) i Adrià Besó (Horts de tarongers. La formació del verger valencià) el dia 29 d’abril, de 18.30 a 19.30 horas.

El dia 30 d’abril, de 18 a 19 hores, signaran Jaime Millás (Crónicas de la transición valenciana. 1972-1985) i Sergio Valero (Ni contigo ni sin ti. Socialismo y republicanismo en la Valencia de los treinta).

Per últim, l’1 de maig, també de 18 a 19 hores, presentaran els seus llibres Núria Soriano(Bartolomé de las Casas, un español contra España) i Daniel Benito Goerlich(El Real Monasterio de San Agustín de Valencia).

La IAM en la Fira del Llibre de València

 

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigacions (IAM) està present a la Fira del Llibre de València amb una caseta pròpia on mostra les seues últimes novetats i també una bona part del seu fons editorial, que inclou més de 1.300 títols.

D’aquesta manera, la institució depenent de la Diputació de València pretén tindre una major i més activa presència en la festa del llibre valencià, que enguany celebra la 51a edició. A més de l’exposició i venda de llibres, el Magnànim ha preparat un programa d’activitats que es desenvoluparan al llarg de les dos setmanes de la Fira, del 20 a l’1 de maig.

L'Àrea d'Igualtat de la Diputació de València, dirigida per Isabel García, destina 600.000 euros a ajudes dirigides als ajuntaments de la província amb el fi d'implantar les mesures necessàries per a fer efectiu el principi d'igualtat entre dones i hòmens.

La diputada d'Igualtat, Isabel García, ha explicat que amb aquest programa «volem que la igualtat d'oportunitats entre dones i hòmens deixe de ser una declaració d'intencions i es convertisca en un fet».

Mitjançant aquestes subvencions, la corporació provincial vol facilitar als municipis amb una població de menys de 30.000 habitants que complisquen amb la legislació vigent sobre igualtat, la qual els obliga a implementar transversalment el principi d'igualtat entre dones i hòmens, tant en l'àmbit de l’organització i el funcionament intern com duent a terme accions externes dirigides a la població, ja siguen de prevenció, de sensibilització, de promoció o normatives, sempre dins del seu àmbit competencial. Per a açò, els ajuntaments soŀlicitants podran triar entre dos modalitats de subvenció: la primera per a elaborar un pla d'igualtat que detalle les actuacions; la segona, per a la contractació d'un agent d'igualtat que desenvolupe aquestes mesures.

La Diputacióde València subvencionarà fins al 40%, amb un màxim de 5.000 euros, del cost d'elaboració d'un pla d'igualtat que contemple almenys mesures per a fomentar, en termes d'igualtat entre dones i hòmens, l'accés a l'ocupació, la classificació professional, la promoció i la formació, les retribucions, l'ordenació del temps de treball per a afavorir la conciliació laboral, personal i familiar, i la prevenció dels assetjaments sexual i per raó de sexe.

Així mateix, els ajuntaments que ja compten amb un pla d'igualtat podran soŀlicitar ajudes per a sufragar el 100%, amb un màxim de 1.500 euros, del cost de revisió del pla.

La segona modalitat d'ajuda que poden triar els ajuntaments, per a la qual s'estableix una quantitat màxima de 5.000 euros, consisteix en la contractació d'un agent d'igualtat que desenvolupe i implemente les accions concretes del pla. El termini per a presentar les soŀlicituds i tota la informació necessària s'obrirà en les pròximes setmanes i es farà públic a través del portal de la Diputació després de la publicació en el Butlletí Oficial de la Província.

El periodista i novel·lista Emili Piera serà el nou director de la col·lecció Papers de Premsa, que publica la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, segons ha anunciat Vicent Flor, director d’aquesta entitat de la Diputació de València. “La col·lecció Papers de Premsa pretén salvar de la fugacitat pròpia dels textos periodístics articles que per la seua qualitat literària o valor documental i testimonial mereixen ser reunits i publicats” explica Flor, qui assenyala que “la magnífica acollida del llibre de Jaime Millás sobre la transició valenciana ens confirma que eixe és el camí que hem de seguir i Emili Piera és una referència idònia perquè és un gran coneixedor del periodisme i dels periodistes valencians”.

Després dels nomenaments d’Enric Sòria com a director de la Biblioteca d’Autors Valencians, Jaime Siles de la col·lecció d’Estudis Clàssics i Josepa Cucó i Beatriz Santamarina de la col·lecció d’antropologia, Piera és el cinquè director de col·leccions que nomena el Magnànim. Flor ha anunciat que al llarg de l’any s’aniran completant els directors de les col·leccions, ja que “al meu parer cada col·lecció ha de tenir una persona i/o equip responsable per tal d’aconseguir que totes les col·leccions estiguen vives. Les col·leccions, en general, han de publicar amb regularitat i evitar precisament el que ha passat en Papers de Premsa, que tan sols havia editat quatre números en tretze anys”.

Flor ha anunciat que estan estudiant altres iniciatives en favor del periodisme entre les quals destaca la convocatòria d’almenys una beca anual de periodisme d’investigació que acabaria publicat en una monografia.

Rigor, claredat i equilibri

Piera ha declarat que “els propers llibres de la col·lecció haurien de continuar i aprofundir el camí encetat pel llibre de Jaime Millás: publicar textos periodístics, tan unitaris com siga possible, amb una voluntat monogràfica per autor, tema o gènere”. El periodista suecà ha anunciat que un recull de cròniques del desaparegut José Vicente Aleixandre, qui va ser cap d’esports de Levante-EMV durant dècades, inaugurarà la nova etapa de Papers de Premsa. D’Aleixandre ha destacat que “per la seua qualitat humana i professional és el millor exemple, en terres valencianes, de l'assumpció plena de l'ofici de cronista esportiu exercit amb rigor, bon maneig de les fonts, responsabilitat i, en tot moment, una desembolicada voluntat d'estil.”

El nou director planteja que “el rigor en la selecció del material i en els pròlegs i notes, i en la claredat de plantejament de cada obra, units a la cerca de l’equilibri entre diferents òptiques i sensibilitats” han de ser sempre els criteris d’actuació.

Piera, escriptor i periodista

Emili Piera (Sueca, 1954) té una llarga trajectòria com a periodista de premsa, ràdio i televisió i guionista de ràdio, televisió i cine durant la qual ha treballat per a TVE, Levante-EMV, Canal 9 o Cartelera Turia, entre d’altres. Actualment és columnista de Levante-EMV i Cartelera Turia. Com a escriptor és autor de diverses novel·les (L’any de la invasió, El punyal d’Abraham, L’any del devorador) i obres d’assaig(La nostra cuina, El cas de l’Albufera, L’aigua de tots), i de nombrosos contes, narracions i relats de viatges. També publicat recopilacions d’articles comEl moscardón iColumnas de agua.

El diputat de Cooperació Internacional, Emili Altur, ha rebut a l'ONG Cucop, Cultura i Cooperació, per a conèixer el seu projecte d'ajudar a un equip de futbol de xiquets sahrauís a participar en el torneig de futbol Cotif promeses de L’Alcudia. L'associació valenciana ha sol·licitat ajuda a la Diputació per a gestionar l'arribada a València des del campament de refugiats de Tinduf dels catorze xiquets sahrauís, d'entre 10 i 11 anys, i els seus dos entrenadors.

Serà la primera vegada que un equip internacional participe en el COTIF promeses, una competició destinada a les categories inferiors i organitzades en paral·lel al torneig sub-20 de L'Alcúdia.

El diputat Emili Altur ha afirmat que “portarem als xiquets sahrauís a competir en el Cotif, ja que des de Cooperació Internacional atenem a tots els col·lectius i associacions que ens fan arribar les seues peticions. La solidaritat amb els països i col·lectius socials més desfavorits és una de les premisses de les Administracions Públiques que tenen un marcat caràcter social, com és el cas de la Diputació de València”.

Altur li ha comentat a Candela Casanova i Carles Senso, representants de Cucop, que “és la primera vegada que un equip infantil sahrauí té la possibilitat de participar en el trofeu de promeses del Cotif i des de l'Àrea de Cooperació Internacional anem a estudiar les possibilitats que hi ha al nostre abast per a ajudar-vos a complir aquest desig”.

La participació de la Diputació en aquesta iniciativa va a ser assumida des de les Àrees de Cooperació Internacional i Esports. Els diputats responsables d'aquestes àrees, Emili Altur i Isabel García, han transmès el seu interès a col·laborar amb els xiquets sahrauís. Isabel García ha manifestat que “el Cotif obri les portes a la igualtat de les persones en l'esport, independentment del seu sexe, edat o nacionalitat. Per açò, des de l'Àrea d'Esports també hem volgut ajudar als xiquets dels campaments de Tinduf a complir el seu somni”.


Col·laboració de Cucop i Cotif

El Comitè Organitzador del Torneig Internacional de Futbol Sub-20 (Cotif), va acceptar la proposta realitzada per l'associació i es va oferir a pagar l'hostalatge i la manutenció dels joves sahrauís.

Cucop cerca ara recaptar fons per a cobrir les necessitats dels xiquets sahrauís, com poden ser la roba d'entrenament o la roba de carrer. Aquest projecte de cooperació internacional cerca que aquests xiquets puguen participar en un intercanvi cultural així com visibilizar la situació en la qual es troba la població sahrauí.

El poble sahrauí es va refugiar en el territori algerià de Tinduf fa més de quaranta anys, i en l'actualitat les organitzacions no governamentals estimen que al voltant de 150.000 persones viuen en els seus campaments de refugiats.

El COTIF és un torneig de futbol que celebrarà el seu 33º edició entre el 24 de juliol i el 4 d'agost a l'Alcúdia. En la categoria sub-20 participen seleccions com Espanya, Argentina, Rússia, Mèxic, Xina, Estats Units o Catar. En els últims anys l'organització ha apostat pel torneig Promeses, en el qual participen joves de categories prebenjamín, benjamí i aleví.

Demà dissabte, 30 d'abril, a les 11 del matí, es formalitzarà en El Rebollar, davant notari, la constitució de la “Fundació La Luna del Tejo”. 

A l'acte assistiran la vicepresidenta de la Diputació de València, María Josep Amigó; l'alcalde de Requena, Mario Sánchez; l'alcaldessa pedánea del Rebollar, Concepción Núñez; l'escultor Miquel Navarro i representants de la resta de fundacions de Requena.

La Fundació La Luna del Tejo naix com una iniciativa social de veïns del Rebollar, amb l'objectiu de promoure el desenvolupament rural, conservar el patrimoni mediambiental i històric i acostar la tecnologia a l'àmbit rural per a fomentar el seu progrés.

El seu patrimoni fundacional ho constitueix l'escultura “Lluna Oxidada 1”, obra realitzada l'any 2003 per l'escultor Miquel Navarro, inspirada en la lluna que l'autor albira des de la seua finca agrícola situada en les faldilles del Pico del Tejo, i que dóna nom a la Fundació. L'obra, que actualment forma part de la col·lecció privada de l'artista, romandrà físicament en el seu actual entorn.

L'artista natural de Mislata, i vinculat a la comarca Requena-Utiel, té obres distribuïdes en els principals museus del món, com els museus Guggenhein de New York i Bilbao, el Reina Sofia de Madrid, la Fundació Lambert de Brussel·les, el Pompidou de París, el Museu d'Art Contemporani de Veneçuela, el Wurth Kunzelsan d'Alemanya, el museu d'Art Contemporani Sofia Imbert Caracas (Veneçuela) o en el Mie de Japó, entre uns altres.

La Fundació La Luna del Tejo tindrà àmbit d'actuació nacional i cercarà la captació de fons públics i privats per a desenvolupar tres projectes bàsics:

- Projecte Mediambiental. L'objectiu és protegir el patrimoni forestal de la zona, recuperar caserius i entorns rurals, impulsar la repoblació del teix, l'arbre mil·lenari que dóna nom al bec en les faldilles del qual tindrà seu permanent la Fundació.

- Projecte d'Agricultura Ecològica. En col·laboració amb institucions locals, autonòmiques, europees i empreses privades, la Fundació pretén posar en valor el cultiu d'ecològic, un mètode habitual en la zona per les seues especials condicions climatològiques.

- Projecte Llogarets Globals. L'acostament de la tecnologia al món rural i els seus desenvolupaments en àmbits com l'educació i la sanitat, serà un dels objectius del projecte que cercarà finançament públic i privada.

La Fundació La Luna del Tejo desenvoluparà iniciatives de la qual puguen beneficiar-se la resta de llogarets de la Comarca i àmbits rurals de la Comunitat Valenciana i la resta d'Espanya, donat el caràcter nacional del seu àmbit d'actuació.

La Fundació crearà un Consell Social i Veïnal, del que eixiran els futurs dirigents de l'entitat que es triaran per un sistema democràtic.

Després de l'acte de constitució del dissabte, la Fundació sol·licitarà la seua inscripció en el Protectorat de Fundacions del Ministeri d'Educació i Cultura i una vegada admesa podrà iniciar les seues activitats.

El Museu Valencià d’Etnologia celebra hui les V Jornades de Museus Locals en el Museu Històric – Etnològic La Costera, a la Font de la Figuera, sota el títol ‘Comunicar museus locals. Formes i eines’. La jornada, que ha començat a les 10:00 i finalitzarà a les 18:00, compta amb la participació de més de 60 professionals i estudiants procedents de tota la Comunitat Valenciana. 

El programa es compon de la presentació del museu de la Font de la Figuera seguida de tres sessions formatives. La primera conferència té com a títol “Com ens dirigim als mitjans de comunicació local i comarcal. Eines per a una relació fluïda” a càrrec de Laura Martínez, periodista especialitzada en informació institucional. 

La segona sessió és “Comunicar el museu en el segle XXI”, per Santos M. Mateos, professor titular de la Universitat de Vic. Finalment, el dissenyador Eusebio Lopez impartirà la xarrada “El logo i la imatge de marca del museu. Què no encarregar a un dissenyador”. 

Jornades de formació específica

El Museu Valencià d’Etnologia i el Servei de Formació de la Diputació de València van engegar en 2012 un programa de formació específica dirigit a millorar la gestió dels museus etnològics locals i a propiciar un marc de debat i trobada entre els professionals d'aquests sectors.

Durant aquests anys s'han abordat temes relacionats amb museografía, l'inventari del patrimoni etnològic i els programes educatius, entre uns altres.

Per a enguany, es va proposar una jornada pràctica en la qual s'analitzaren les eines necessàries perquè els espais etnològics locals incrementen la seua comunicació social. Més enllà de la presència en xarxes socials, de la rapidesa i, en alguns casos, de la fugacitat dels seus continguts, els museus segueixen tenint necessitats de comunicació per a difondre millor el seu missatge, situar les seues activitats en els mitjans i consolidar la seua imatge de marca entre la comunitat. 

A més de l'àmbit científic, les jornades van nàixer amb vocació de donar a conèixer entre els professionals i estudiants, els museus etnològics de la província. Per açò, cada any la proposta es realitza en un museu local.

La Federació Maranatha d'Associacions Gitanes ha engegat el “Programa d'ocupació i ajuda a domicili” per a fomentar l'ocupació de la dona gitana, que consisteix a donar assistència domiciliària a persones majors dependents.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha destacat el doble vessant social que dóna major significat a aquesta col·laboració, ja que “ajudem al col·lectiu de dones gitanes al fet que tinguen un treball, que isquen de les seues cases i obtinguen el benefici de tenir una vida laboral que els reporte uns beneficis econòmics i psicosocials, alhora que es cobreix la demanda de personal que atenga a les persones majors dependents, que són generadors d'ocupació però, d'altra banda tan important com aquesta, són persones que necessiten tot el suport del món”.

Aquest projecte es durà a terme a Burjassot i al Port de Sagunt, on es contractarà a jornada completa a dues treballadores d'ajuda a domicili que atendran a les persones necessitades durant sis mesos, amb la subvenció de la Diputació. 

La Federació té més de 20 associacions gitanes en diversos municipis valencians com són Burjassot, Benaguasil, Llíria, La Pobla de Vallbona, Algemesí, Sagunt, Riba-roja, Cullera, Paterna i Manises, entre uns altres. 

Maranatha es va constituir en 1995 amb l'objectiu d'eradicar l'absentisme escolar, la promoció de la dona i la participació en el desenvolupament de polítiques del seu entorn.