El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, aposta per la “transversalitat per a posar en valor el patrimoni arqueològic valencià”, segons va anunciar aquesta setmana durant la seua visita a la Cova de Bolomor, a Tavernes de la Valldigna, un dels enclavaments de major riquesa prehistòrica, considerat pels experts com el “Atapuerca” valencià.
En la seua visita, Rius va estar acompanyat per Pilar Moncho, diputada de Turisme, Helena Bonet, directora del Museu de Prehistòria de València i del Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de la Diputació de València, i Josep Fernández, director de l'excavació des de fa més de 25 anys.
El diputat de Cultura va anunciar que “s'està treballant de manera conjunta amb les àrees de Turisme, Medi ambient i Carreteres per a planificar una actuació conjunta que permeta promoure aquesta excavació i posar-la en el lloc que mereix pel seu valor històric”.
En aquest sentit, Rius, ha qualificat Bolomor com “un vertader tresor cultural a nivell internacional”, i ha assenyalat que “els resultats dels estudis realitzats en Bolomor han suposat importants avanços en el coneixement dels costums dels nostres avantpassats, com és l'ús del foc, un element clau en la història de la humanitat”.
Pilar Moncho destaca el valor turístic del jaciment
La diputada de Turisme, Pilar Moncho ha reivindicat “l'enorme valor turístic, a més del cultural i històric, d'aquesta excavació” i ha indicat que “aquesta excavació és un bon exemple que la província de València té actius molt importants a nivell turístic que cal promocionar encara més del que s'està fent”.
En aquest sentit, Moncho ha manifestat “el compromís de l'àrea de Turisme de la Diputació per ajudar als ajuntaments mitjançant accions de promoció dels seus atractius, ja que si hagueren d'escometre's amb càrrec als pressupostos municipals en molts casos serien inviables”.
El foc com a element clau
El director de l'excavació, Josep Fernández, qualifica Bolomor com “una referència a nivell europeu quant a jaciments paleolítics, i ja ha llançat resultats molt valuosos per a conèixer els inicis de la població humana”.
“Una de les claus del seu valor –continua Josep- és que el foc està present al llarg de la seua extensíssima cronologia, uns 300.000 anys, la qual cosa ens permet conèixer l'evolució de la tecnologia d'aquest element com en pràcticament cap altre jaciment conegut”.
La directora del Museu de Prehistória de València i del SIP de la Diputació, Helena Bonet, afirma que “en Bolomor estan els orígens dels valencians, la qual cosa el converteix en un element fonamental per a conèixer la prehistòria a la nostra província, gràcies a les restes arqueològiques que s'han trobat, especialment els humans del període neanderthal, que són els més antics de les terres valencianes”, i ha animat a “visitar el Museu de Prehistòria de València, que és on estan exposats les restes trobades, en un entorn que permet que el visitant entenga la repercussió a nivell històric i cultural de les troballes d'aquesta excavació”
Un jaciment de primer ordre
La Cova del Bolomor, situada en una vall, és un jaciment paleolític excepcional i presenta una potència estratigràfica de vuit metres. En cada nivell o seqüència estratigràfica s'han trobat diferents classes de restes:
En els nivells més antics (300.000 anys d'antiguitat), s'ha trobat indústria lítica (lascas de sílex), i restes d'animals del Plistocè (hipopòtam, elefant, macaco, cérvols...).
Les restes humanes apareixen en els nivells superiors (130.000-100.000 anys d'antiguitat). En aquest jaciment es va trobar el primer molar humà (homo sapiens neanderthalensis) i un parietal esquerre pertanyent a un individu adult de Neandertal antic, amb una antiguitat aproximada de 130.000 anys. Gran part de les troballes oposades fins ara s'exhibeixen en el Museu de Prehistòria de la Diputació de València.
Els últims 27 anys d'estudis i recerques, finançats pel Servei d’Investigacions Prehistòriques (SIP) de la Diputació i dirigits per l'arqueòleg Josep Fernández, han retornat a Bolomor la consideració que es tenia d'aquest enclavament fa més d'un segle quan en 1867 els investigadors Vilanova i Boscà van recórrer per primera vegada aqueix frondós barranc per a trobar-se amb un lloc que ja van considerar de gran interès.
