El Pla d'Inversions Financerament Sostenibles 2015 que ha engegat la nova Diputació de València és ja un èxit en haver participat tots els ajuntaments de la província de València que han sol·licitat un total de 1.475 actuacions amb el fon de 70,6 milions del que es disposa, tenint en compte el criteri poblacional i un factor correctiu per als municipis xicotets, segons han informat aquest matí a Buñol el president de la corporació, Jorge Rodríguez, la vicepresidenta Maria Josep Amigó i el diputat responsable de Cooperació, Emili Altur.
Jorge Rodríguez: «No ens hem equivocat»
El president de la nova Diputació va fixar l'atenció en el fet que han sigut tots els ajuntaments de la província de València els que s'han acollit a aquest pla, «senzillament, perquè gràcies a aquesta nova filosofia, els alcaldes han pogut dirigir els fons a les seues necessitats».
Així mateix va explicar que el pla, al contrari que els anteriors, no encotillava les seues finalitats, que estan solament limitades pel que marca la norma reguladora.
«Quan vam arribar a la Diputació ens vam adonar que estàvem "passant fam amb el rebost ple". La situació que ens trobem va ser que el romanent positiu o s'anava directament a pagar deute, als bancs, o ens donàvem pressa i es destinava per al bé dels pobles. I açò és el que hem fet, atendre les persones i no els bancs, i no ens hem equivocat», ha dit el president, qui ha recolzat aquesta afirmació en el fet que han sigut tots els ajuntaments els que s'han acollit a aquest pla i, a més «ho han entès tots, fins i tot els xicotets, perquè saben que, com ja hem informat, en el pròxim pressupost els qui ara han rebut 50.000 euros rebran directament 150.000».
Amigó: «S’ha acabat el clientelisme»
Després de l'exposició resumida de les peticions municipals, la vicepresidenta Amigó ha explicat el fet que l’aplicació del criteri poblacional s'estava donant una mostra clara de com gestionarà la nova Diputació. «S’ha acabat el clientelisme; donar a dit els plans i que el finançament s'adjudique depenent de si caus bé o malament. Aquests fons són públics i volem que vagen directament a millorar el benestar dels veïns, per açò apliquem criteris objectius i ho anem a seguir fent. Sabem que no serà fàcil perquè han sigut molts anys de clientelisme, però en el pròxim pressupost es veurà ben reflectida la nostra forma d'entendre la gestió pública i de saber respondre a les autèntiques necessitats dels pobles».
Altur: «Un esforç de tots»
El diputat Emili Altur ha valorat l'esforç realitzat pels ajuntaments i tècnics de la diputació per a portar avant i amb bastant urgència el desenvolupament del programa i complir els terminis, així mateix ha informat que la intenció és aprovar totes les sol·licituds llevat que en la seua formulació hi haja problemes legals o impediments tècnics insuperables.
Altur ha informat també de la novetat aplicada en aquest pla que consisteix a poder agrupar en la mateixa sol·licitud el projecte d'obra i l'adreça d'obra. «Es tracta –va dir– d'un nou sistema més eficaç i legal reclamat sempre pels alcaldes, i que ara estem aplicant».
El que els municipis prefereixen
Gràcies a la fórmula que s'ha aplicat, els ajuntaments han pogut sol·licitar els projectes que responen realment a les seues necessitats. D'aquesta manera, de les mateixes sol·licituds es desprén que el més sol·licitat pels alcaldes són projectes relacionats amb la gestió del patrimoni, aplicades a la rehabilitació i reparació d'infraestructures i immobles propietat de l'entitat local, que donen servei públic, i que pugen a més de 22,8 milions d'euros, per a un total de 487 actuacions.
Les següents àrees més demandades són les corresponents a Vies públiques (21,5 milions per a 335 actuacions), a Parcs i jardins (7 per a 157 projectes), Sanejament, proveïment i distribució d'aigües (6,9 milions per a 139), Societat de la informació (1,4 per a 62 accions), Enllumenat públic (2,5 per a 62 ), Camins veïnals (2,8 per a 58 projectes), Protecció del patrimoni històric-artístic (1,2 milions per a 40 intervencions), Ordenació del transit i de l'estacionament (1,1 per a 30) i a partir d'ací les següents àrees menys demandades d'Ordenació i promoció turística, Protecció i millora del medi ambient, Energia, Gestió del coneixement, Recollida, eliminació i tractament de residus, Recursos hidràulics, Infraestructures del transport, Carreteres, Comerç, Millora de les estructures agropecuàries i dels sistemes productius, Promoció i manteniment i desenvolupament del transport i Recerca científica, tècnica i aplicada.
Per comarques
Les sol·licituds dels municipis de comarques valencianes per al PIFS2015 es distribueixen de la següent forma:
Camp de Morvedre: 3,7 milions per a 89 actuacions
Foia de Bunyol-Xiva: 1,5 milions per a 48 actuacions
Camp de Túria: 5,2 milions per a 70 actuacions
Racó d'Ademús: 300.050 euros per a 13 projectes
Vall d'Aiora: 492.289 euros per a 13 projectes
La Canal de Navarrés: 745.052 per a 22 projectes
La Costera: 2,7 milions per a 89 projectes
La Ribera Alta: 7,9 milions per a 168 projectes
La Ribera Baixa: 2,9 milions per a 61 projectes
La Safor: 6,4 milions per a 183 projectes
La Serrania del Túria: 631.499 per a 33 projectes
La Vall d'Albaida: 3,9 per a 132 actuacions
L'Horta Nord: 8 milions per a 223 actuacions
L'Horta Oest: 12,4 milions per a 176 intervencions
L'Horta Sud: 11,2 milions per a 123 intervencions
Els Serrans: 419.200 per a 10 projectes
Requena-Utiel: 1,5 milions per a 22 projectes