La Diputació de València col·laborarà amb la Facultat de Magisteri de la Universitat de València en la celebració del 150 aniversari de l'Escola Normal de Mestres de la ciutat del Túria. Així ho ha assegurat el president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, en una reunió mantinguda en la seu de la institució amb el degà de la facultat, Manuel Monfort, en presència de la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, encarregada de l'àrea d'Educació.

“La Diputació està fortament compromesa amb l'educació i els temes universitaris, constituint eixos fonamentals de la nostra política, per la qual cosa la nostra intenció és sumar-nos a aquesta celebració tan important”, ha assenyalat Jorge Rodríguez, qui ha indicat que s'estudiaran línies de col·laboració dins del programa en el qual treballa la Universitat.

La principal activitat projectada és la realització d'una exposició, la idea fonamental de la qual és visibilitzar en la societat la figura dels mestres en les escoles, així com el seu paper. “L'objectiu és fer un recorregut històric sobre com va començar la formació dels mestres, quin era l'estructura de les escoles i els processos d'aprenentatge, així com la seua evolució fins al dia de hui”, ha explicat Manuel Monfort.

En aquest sentit, Jorge Rodríguez ha oferit la possibilitat que la Corporació provincial col·labore en l'edició d'un catàleg de la mostra, a través de la Impremta Provincial. L'exposició està projectada per al mes de novembre en La Nau de la Universitat de València, i inclourà tot tipus de materials de suport, com a objectes de l'època, audiovisuals i imatges fotogràfiques.

Així mateix, també se celebrarà el 175 aniversari de l'Escola Normal de Mestres (homes). Ambdues escoles van nàixer després de l'expansió de la moderna mentalitat laica, burgesa i utilitària de l'esperit il·lustrat que va sorgir després de la revolució francesa, que va impulsar la necessitat d'abordar en les escoles una educació cívica i una cultura tècnica, a més d'adoptar un model per a la formació de mestres. En 1845 va nàixer l'Escola Normal de Mestres (homes) i en 1867 la de Mestres (dones).

En aquesta primera època, la Diputació de València, juntament amb l'Ajuntament i la Universitat de València, van engegar els estudis de formació i es van encarregar de donar casa als futurs mestres de la Comunitat Valenciana. Des d’aleshores, s'han produït molts canvis d'ubicació i una gran evolució tant en els mitjans per a impartir l'ensenyament com en els mètodes educatius empleats. A tot açò es retrà homenatge en aquest doble aniversari.

La Diputació de València convoca les ajudes per a la recuperació de la memòria històrica per a l'any 2017.

BASES / CONVOCATÒRIA

El termini de sol·licitud comença el 24 de maig i finalitza el 23 de juny de 2017.

La convocatòria de subvencions per a la realització de projectes de recuperació de la Memòria Històrica, per a l’any 2017, s’ha publicat hui en el Butlletí Oficial de la Província (BOP). El termini de presentació de sol·licituds començarà demà i finalitzarà el pròxim 23 de juny. La quantitat global de les ajudes augmenta un 8,6 per cent respecte a l’any anterior, fins els 233.000 euros, dels quals 150.000 seran destinats a les associacions memorialistes i 83.000 als ajuntaments.

La delegació de Memòria Històrica ha informat en un comunicat que es mantenen les bases aprovades en 2016, per la qual cosa podran ser subvencionades les activitats d'indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si escau, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la guerra civil i la repressió posterior; la instal·lació d'elements testimonials en reconeixement d'edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica; així com la retirada de símbols franquistes i la substitució de les denominacions de la guia municipal de carrers.

La diputada delegada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha manifestat la seua “plena satisfacció” amb els objectius aconseguits amb la convocatòria de subvencions del 2016, que ha permès, entre altres coses, l’exhumació d’una fossa comuna al cementeri d’Ontinyent, així com l’excavació de les fosses 82 i 113 del cementeri de Paterna, “aquesta última la més gran del País Valencià”. Per a Pérez Garijo, “és intolerable que Espanya ostente la segona posició mundial en nombre de persones desaparegudes, i que el govern d’Espanya destine la quantitat de zero euros des de l’any 2011 a acabar amb aquesta anomalia democràtica”. Segons la diputada, amb aquesta convocatòria l’equip de govern es reafirma en el seu compromís democràtic amb el dret de veritat i la lluita per la recuperació de la justícia, i ha afegit que “sense memòria, no hi ha democràcia possible”.

Aquestes subvencions seran compatibles amb les d'altres institucions que tinguen la mateixa finalitat, sempre que la seua suma no supere el cost de l'activitat subvencionada. D’altra banda, la responsable de l’àrea memorialista de la Diputació ha assenyalat que, tot i que les bases de les subvencions són les mateixes que les de l’any passat, “des de la delegació volem incentivar que les exhumacions es facen d’ofici per les administracions locals, perquè pensem que aquestes actuacions són un deure de les administracions públiques. Per això, l’any que ve es publicaran unes noves bases que, a més a més, s’adaptaran a l’Ordenança General de Subvencions de la Diputació”.

Convocatòria del 2016

L’any 2016 es va posar en marxa, per primera vegada en la història de la Diputació, aquestes subvencions destinades a projectes de recuperació de la memòria històrica. “La convocatòria va ser de tal èxit que les nostres previsions es van veure totalment desbordades”, ha declarat Pérez Garijo. Per aquesta raó, l’any 2017 es mantenen les mateixes línies de subvenció dirigides a entitats locals i entitats i associacions privades sense ànim de lucre.

Els projectes subvencionats van ser, entre altres, la retirada del monument als caiguts en el municipi de Rafelbunyol, la retirada de les plaques de VPO amb simbologia franquista de les façanes d'immobles en Paiporta, i la retirada, substitució i col·locació de noves plaques en l'actual avinguda de José Antonio de Alpuente. Així mateix, la Corporació provincial ha finançat el projecte d’exhumació i identificació de 42 restes cadavèrics de veïns del municipi de Chiva en el cementeri municipal de Paterna, que s’espera que comence en els pròxims dies, i el projecte de localització, recuperació i identificació de les restes de persones afusellades el 15 de desembre de 1939 en el cementeri municipal d'Ontinyent, els treballs del qual es van iniciar el passat divendres 18 de maig amb la presència del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo.

L’escriptora Rosa Ribas serà la propera convidada al cicle Literatura al Magnànim, que tindrà lloc aquest dijous 25 de maig, a les 19:00 hores, a la sala del Fons Local de la Biblioteca Pública de València. La novel·lista catalana parlarà sobre el tema Más grandes que la vida: los personajes i després el públic assistent podrà conversar i preguntar a l’escriptora, que signarà els seus llibres.

El cicle de xarrades de destacats autors de narrativa en castellà està organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana a través de la Biblioteca Pública de València. Seguiran a Rosa Ribas, després de la primera conferència de Víctor del Árbol el passat 4 de maig, Care Santos (1 de juny), Santiago Posteguillo (8 de juny) i Alicia Giménez Bartlett (15 de juny).

Autora de novel·la negra

Rosa Ribas es donà a conèixer amb El pintor de Flandes (2006), novel·la històrica d’intriga que transcorre en el Madrid de Felip IV i el comte-duc d’Olivares. En 2007 publicà Entre dos aguas, primera entrega de la sèrie protagonitzada per la comissària hispano-alemanya Cornellia Weber-Tejedor, a la que seguiren Con anuncio (2009), Caída libre (2011) i Si no, lo matamos (2016). A quatre mans, amb Sabine Hofmann, va escriure Don de lenguas, relat ambientat en la fosca Barcelona dels anys cinquanta protagonitzat per la periodista Ana Martí que es va convertir en trilogia amb El gran frío (2014) i Azul marino (2016).

Més recentment i abandonant el gènere negre, ha publicat Pensión Leonardo (2015) retrat de la Barcelona dels anys seixanta a través dels personatges que s’hostatgen a la pensió que dóna títol al llibre, i La luna en las minas (2017), novel·la històrica amb elements fantàstics que ha estat premiada amb el guardó Letras del Mediterráneo, que atorga la Diputació de Castelló.

El Sona la Dipu té ja en funcionament la seua nova web. Es tracta d'una acció més que reforça la imatge del programa com un projecte global que aposta per la promoció dels grups valencians durant tot l'any. Amb una interfície neta i molt visual, el projecte ofereix noves funcionalitats a l'usuari, que tenen com a objectiu facilitar la navegació per la pàgina i fer-la més dinàmica i accessible.

D'aquesta manera, el portal compta amb apartats dedicats a l'actualitat més recent del programa, un espai dedicat als concerts, un altre en el qual es pot trobar informació i música dels grups semifinalistes, una secció destinada als membres del jurat, i una altra denominada ‘Sounds from València’, en la qual es poden trobar dades de grups guanyadors en edicions anteriors, potenciant d'aquesta manera el seguiment d'aquestes bandes i la seua projecció futura.

Així mateix, s'inclouen dades de contacte amb el festival i enllaços als perfils del Sona la Dipu en xarxes socials, un altre  dels pilars que s’estan potenciant. Un exemple és la pàgina de Facebook (@sonaladipu), l’activitat de la qual ha crescut de forma exponencial, amb un abast de 110.000 usuaris i prop de 10.000 interaccions en l’últim mes. A més, el programa té perfils en Twitter (@Sona_la_Dipu) i en Instagram (@sonaladipu).

La web està disponible tant en valencià com en castellà. De la mateixa manera, en la home es pot veure una galeria d'imatges amb les instantànies més destacades del festival en les últimes edicions. Especialment destacables són els apartats destinats a la promoció dels grups participants, una finestra oberta al món que inclou biografia de les formacions, així com enllaços als seus perfils en mitjans socials i algunes de les seues cançons més significatives, una veritable plataforma de promoció de la seua música, que pot oferir moltes possibilitats als grups per a donar-se a conéixer al públic i mostrar les seues composicions.

Amb la web es van complint els objectius i es va donant forma a la nova estratègia del Sona la Dipu, que passa a convertir-se en un programa global que abasta tot l'any, amb accions destinades a la promoció dels grups valencians. Sota la batuta del nou director musical, Quique Borrás, enguany s'ha fet un pas més en aquest gir cap a una imatge renovada amb l'elecció d'un jurat paritari amb la inclusió de músics, la qual cosa ha dotat al projecte d'una major professionalització.

Després de la realització de la primera semifinal a Burjassot, en la qual va resultar vencedora la formació Dûrga, la següent cita en el calendari serà el pròxim 23 de juliol a Alzira amb la celebració de la segona semifinal, en la qual els grups Frida, Chlorophile i Mediterranean Roots es jugaran la passada a la final, i per tant, la possibilitat de ser una de les agrupacions guanyadores d'aquesta edició. La web es pot visitar en el següent enllaç: http://www.sonaladipu.es

Un llegat de més de 2.000 obres, amb Sorollas, Pinazos Benlliures i obres d'Equipo Crónica lluint entre els fons de la Diputació de València, fruit de les cessions d'obres dels primers pensionats i becats de la Corporació provincial, entre elles, moltes creacions que mai abans havien vist la llum. Una selecció de 85 d'aquestes peces podrà contemplar-se a Requena a partir d'aquest divendres 26 de maig en l'exposició ‘Memoria de la modernidad’.

“És revelador, perquè s'havia escrit diferents històries de l'art valencià sense contemplar ni conéixer el fons de la Diputació, que és absolutament essencial”, ha assegurat un dels comissaris de la mostra, Rafael Gil. La primera parada serà Requena, municipi que es convertirà en centre cultural i artístic de la comarca Requena-Utiel, amb tot un conjunt d'activitats programades per acostar la institució provincial a la ciutadania.

“Som conscients que allò que no es coneix no es pot apreciar i és obligació dels quals vam governar les institucions fer que la ciutadania ens conega”, assenyala el president, Jorge Rodríguez, qui afegeix que “amb aquest projecte complim amb una de les principals apostes d'aquest equip de Govern, que és dignificar la institució i acostar-la a la ciutadania”.

L'origen de la col·lecció es remunta a quasi segle i mitjà arrere. La Diputació de València va promoure en 1863 un sistema d'ajudes destinat a professionals de Belles Arts que volgueren desenvolupar la seua carrera en l'estranger. Per a poder ser becat, els aspirants havien de presentar davant un jurat olis sobre temes històrics, nus acadèmics, obres de gèneres o retrats, una iniciativa que va ser l'inici de la carrera de grans pintors valencians com Pinazo o Sorolla.

Per a l'elaboració de la mostra s'han inclòs algunes de les obres més significatives dels fons de la Corporació, també tractant d'oferir una nova mirada sobre la col·lecció, destacant la modernitat d'algunes de les peces, que segons els experts encarregats de la seua selecció, tant per les tècniques empleades, com per les temàtiques i la seua tipologia, obligaran a la revisió en profunditat de la història de l'art contemporani valencià.

Sis eixos temàtics al voltant de la història de l'art valencià

‘Memoria de la modernidad’ aborda de forma específica gèneres com el retrat i el paisatge, amb importants mostres dels segles XIX i XX. Així mateix, dedica un espai específic a les dones artistes que van despuntar com a pioneres en la seua època i la producció artística de les quals resulta essencial per a entendre l'esdevenir de l'art contemporani valencià.

De la mateixa manera s'inclouen obres d'elevat compromís social i polític, així com peces mostra del constant diàleg entre passat i progrés, amb les quals es pretén reflexionar sobre el caràcter de modernitat present en moltes de les creacions. D'aquesta manera, es podran contemplar peces com ‘El Palleter declarando la guerra a Napoleón’, de Sorolla; ‘El guardavía’ de Pinazo, ‘Cristo crucificado’ de Ribalta; o ‘Escola de París’ d'Equipo Crónica.

L'exposició ‘Memoria de la modernidad’ s'inaugura aquest pròxim 26 de maig a Requena i s'emmarca en el programa ‘La Diputació a les comarques’, un programa d'acostament de la institució a la ciutadania, que també inclou la mostra ‘Conoce la Diputación’, així com una sèrie d'activitats paral·leles. L'exposició podrà veure's en el Museo de Arte Contemporáneo Florencio de la Fuente de la ciutat i en els pròxims dos anys visitarà Alzira, Gandia, Ontinyent, Sagunt i Torrent.

La Diputació de València actuarà en la CV-406, a l’alçada de Paiporta, per millorar la seguretat d’aquesta via que registra una elevada conflictivitat per la confluència del trànsit rodat i el pas de vianants. Així ho ha traslladat la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquest municipi de l’Horta Sud per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els fons provincials. En total, en el que va de legislatura el consistori de Paiporta ha rebut més d’1,6 milions d’euros, a través dels diferents programes d’ajuda de la Diputació de València. Als quals cal afegir 230.000 euros corresponents al Pla Municipal de Manteniment d’Escoles i altres 90.000 euros del programa Xarxa Llibres.

Durant la visita, la vicepresidenta ha estat acompanyada per l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, el primer tinent d’alcaldia i regidor d’Ocupació i Comerç, Vicent Ciscar, així com altres membres de la corporació local. Martín ha destacat que les actuacions a la CV-406 «constitueixen una reivindicació històrica d’aquest municipi». Actualment, aquesta és una via és de titularitat provincial, que requereix escometre una sèrie d’actuacions abans de procedir a la seua cessió per a la gestió per part de l’Ajuntament de Paiporta. Entre les intervencions necessàries destaca la col·locació de semàfors en la zona d’accés a l’estació de Metro, per tal de regular el pas de vianants i garantir la seua seguretat; a més de la construcció d’una redona en l’entrada al municipi, en el tram que uneix les localitats de Picanya i Paiporta.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha assegurat que la Diputació  «està treballant conjuntament amb l’Ajuntament de Paiporta perquè aquest projecte siga una realitat». Per això, ha assegurat que durant el present exercici es procedirà a la redacció del projecte que contempla la construcció de la redona i la col·locació dels semàfors, alhora que ha mostrat el seu desig en que els treballs en el seu conjunt «estiguen finalitzats el proper exercici».

La vicepresidenta també ha aprofitat la seua visita a Paiporta per a  reivindicar «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis», en la línia marcada «pel nou equip de govern de la Diputació». Alhora que s’ha congratulat de comprovar «la capacitat de treball mostrada pels equips de govern municipals i el seu interès en prioritzar a les persones, com demostra el fet d’escometre actuacions que ajuden a millorar la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes. Paiporta n’és un clar exemple», ha destacat.

Per la seua part, l’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi, com també el volum de recursos que dispensa la corporació provincial a la localitat. «Per primera vegada tenim una forma de repartir els recursos que atén a criteris d’objectivitat i transparència, el que permet que tots els Consistoris concorrem als diferents programes d’ajuda en igualtat de condicions», ha indicat Martín.

Pla de mobilitat urbana sostenible

Isabel Martín ha explicat que els 186.509 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de 2016 –abans anomenat PPOS–, s’han destinat a iniciar actuacions marcades en el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, el qual està orientat, entre d'altres mesures, a la peatonalització de determinades vies del casc urbà de Paiporta, cas del carrer Sant Roc, Sant Francesc i el carrer La Pau. L’alcaldessa ha avançat que aquestes actuacions es complementaran amb part dels 213.363 euros que percebrà el municipi corresponents al Fons de Cooperació Local. Un romanent que també es destinarà a incrementar el Capítol 1 del Pressupost Municipal, que contempla la despesa en personal.

Així mateix, amb els 880.000 euros rebuts pel municipi en concepte del Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de 2015 s’ha procedit a la remodelació d’algunes de les places de la localitat; al soterrament dels contenidors de la zona del Mercat; a la instal·lació de la nova senyalística dels accessos als polígons de Paiporta; a més de la remodelació de la tercera planta de l’Ajuntament per a adequar-la a l’ampliació de l’Àrea de Serveis Socials, que ha permès prestar una millor atenció als veïns i veïnes beneficiàries d’aquest servei. 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, assisteix aquest dijous a l’acte de lliurament dels II Premis a l’Excel·lència, que concedeix la Unió Professional de València en una cerimònia que tindrà lloc a l’Edifici del Rellotge de l’Autoritat Portuària de València.

Aquests guardons pretenen reconèixer la tasca desenvolupada pels  professionals valencians i valencianes en el camp científic, tècnic, social, cultural i humà a través de la seua dedicació individual, col·lectiva, empresarial, institucional o mitjançant altres entitats adreçades a l’àmbit col·legial professional de la demarcació de València.

Així, en la modalitat d’Innovació i Investigació es reconeixerà la trajectòria de la doctora Ana Lluch, responsable del servei d’Hematologia i Oncologia de l’Hospital Clínic de València i referent de la lluita contra el càncer de mama.

En l’apartat de Formació i Ocupació, el guardó serà per a la Fundació ADEIT de la Universitat de València, en virtut del nexe que estableix entre el món universitari i acadèmic i el món empresarial. Des de l’ADEIT desenvolupen una important tasca d’assessorament i d’acolliment d’emprenedors. Així mateix, l’Associació gvSIG ha estat mereixedora del reconeixement en la categoria d’Internacionalització, per portar el seu software lliure a més de 160 països.

La Fundació Novaterra ha resultat vencedora en la modalitat d'Igualtat d'Oportunitats - Responsabilitat Social Corporativa per la seua implicació i compromís amb la igualtat d’oportunitats mitjançant el seu treball amb persones en situació d’exclusió social.

Aquests II Premis a l’Excel·lència Professional compten amb el suport del Banc Sabadell i un jurat conformat per la vicepresidenta del Consell i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra; pel president de la Confederació Empresarial Valenciana (CEV), Salvador Navarro; el president de l’Autoritat Portuària de València, Aurelio Martínez; el director de fabricació de Ford Almussafes, Dionisio Campos; a més del president de la Unió Professional i degà del Col·legi d’Advocats de València, Rafael Bonmatí; i la secretaria de la Unió Professional i degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics i de Grau de València, Angélica Gómez.

El Festival Etnomusic 2017, que organitza el Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, rep aquest dijous al multiinstrumentista i compositor valencià Efrén López, especialitzat en músiques antigues i populars del Mediterrani oriental i l’Orient Mitjà. Aquesta suposarà la cinquena sessió del certamen que, novament, està registrant un gran èxit quant a afluència de públic.

Efrén López proposa per a aquesta ocasió una trobada amb tres de les seues col·laboradores més habituals: la compositora grega i virtuosa de la lira de Creta, Kelly Thomà; la polifacètica Miriam Encinas, multiinstrumentista i companya d’Efrén des de fa 15 anys; i la israeliana Meira Segal, versàtil intèrpret d’instruments de vent tradicionals. En un recorregut per formes i maneres del Mediterrani i l’Àsia Central, aquests quatre músics crearan textures sonores ben diverses, gràcies a les infinites combinacions dels seus variats instruments i influències: des de passatges íntims i atmosfèrics fins a denses muralles de so, tot amb un format completament acústic.

Efrén López ha actuat en reconeguts festivals d’arreu d’Europa, el nord d'Àfrica, la Xina, l’Índia i Amèrica, a més de participar en la gravació de més de 60 discs.  Ha treballat com a arranjador i productor, i ha impartit cursos sobre composició en música modal en diferents països, així com seminaris dedicats a l'aprenentatge específic de determinats instruments i diversos tallers d'enginyeria de so.

Noves lectures musicals

El Festival Etnomusic constitueix una proposta musical que forma part dels cicles d'activitats culturals que organitza el Museu Valencià d’Etnologia cada any al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte pretén presentar la música tradicional valenciana amb plantejaments moderns i actuals; mostrar propostes musicals de diferents llocs d’Espanya i del món, sempre vinculant el caire tradicional amb noves lectures musicals. 

Enguany el festival creix fins els huit concerts gratuïts –tots ells en dijous–, els quals tenen lloc als patis del Centre Museístic La Beneficència, fins el proper 15 de juny.

El festival començà amb Kilema, cantant de Madagascar, qui presentà els ritmes africans. Després actuaren dos músics procedents de diferents demarcacions d’Espanya amb una nova lectura del folk tradicional: Benito Cabrera de Canàries, mestre del timple –instrument típic d’aquestes illes–, qui mostrà el seu treball derecerca dels gèneres més ancestrals del folklore canari i presentà en València el seu disc Espirales; mentre que Davide Salvado, músic autodidacta interpretà peces del seu darrer treball, Lobos, un recopilatori en el que fa un homenatge a les pandereteiras i bailadores majors de les zones rurals de Galícia. La passada setmana el guineà Ramiro Naka posà en escena la música ‘gumbé’.

El proper dijous 1 de juny serà el torn de Mara Aranda. I seguidament Mara i Xiromita Trad Project, els quals seran els encarregats de tancar el festival el 15 de juny.

L’accés als espectacles és totalment gratuït, prèvia recollida d'entrades al Museu Valencià d’Etnologia a partir del dimarts anterior a cada concert. El màxim que es poden retirar són dues localitats per persona. L’horari de recollida de les entrades és de 10:00 a 20:00 hores.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, han visitat aquest dimecres la nova vorera construïda en la CV-655 en el tram comprès entre el camí Les Boles fins a la glorieta del Pilar, a Ontinyent. Un traçat de 160 metres de longitud que fins ara els vianants havien de recórrer utilitzant la vora de la calçada, amb el consegüent risc d'atropellament, i que gràcies a l'actuació realitzada per la Diputació de València podran realitzar en condicions de seguretat.

Jorge Rodríguez ha destacat que aquestes obres “s'emmarquen en el compromís de la Diputació de vertebrar el territori no solament per als vehicles sinó també per als vianants, dins de l'aposta transversal que fem des de totes les àrees per afavorir una mobilitat sostenible. No és moment d'obres faraòniques sinó de millores com aquesta, actuacions que resolguen problemes del dia a dia de les persones”.

En aquest sentit, el també alcalde d'Ontinyent ha explicat que aquesta actuació “es venia reivindicant des de fa temps per ser una zona d'unió entre el casc urbà amb una altra més perifèrica on a més d'habitatges particulars estan el Centre d'Educació Especial, el Centre de Dia de Discapacitats i en breu la Residència de Discapacitats. Una de les exigències de la Conselleria de Benestar Social per a l'obertura d'aquesta instal·lació era que comptara amb una vorera per a l'accés per als vianants a la mateixa, una vorera que ara es fa realitat”.

El projecte contempla la construcció d'uns 160 metres de vorera en la CV-665, des de la seua intersecció amb el camí Les Boles, en el casc urbà, fins a la glorieta que dóna accés al Col·legi d'Educació Especial i a la urbanització El Pilar. En l'actualitat, aquesta zona no està adaptada per al trànsit per als vianants, per la qual cosa els vianants que desitgen dirigir-se a peu al col·legi o a la urbanització han de circular per la vora de la calçada en condicions insuficients de seguretat. L'amplària projectada per a la vorera, d'entre 3 i 6 metres segons el tram, permetrà augmentar la seguretat dels vianants en aquests desplaçaments.

El pressupost de l'obra ascendeix a 75.000 euros, a causa de la necessitat de dur a terme en paral·lel a l'execució de la vorera l'adequació d'una obra de drenatge transversal que discorrerà en subterrani fins a la glorieta, on es connectarà amb la xarxa existent. A més, a causa de les condicions del terreny, ha sigut necessari també executar un mur de contenció de terres en el segon tram, ja que el terreny discorre en desmunt.

1,28 milions per a manteniment en la Demarcació de L'Alcúdia

Tal com ha explicat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, la intervenció realitzada a Ontinyent forma part del projecte de desenvolupament d'actuacions i millores funcionals en diverses vies de la demarcació de L'Alcúdia de Crespins, que abasta La Vall d'Albaida, La Costera, La Canal de Navarrés i La Safor. En conjunt s'han programat per a enguany 12 actuacions en el desenvolupament de les quals la Diputació de València està invertint prop d'1.300.000 euros, dels quals, el 33% es destinaran a carreteres de la Vall.

Seguí ha recordat que la Diputació de València inverteix cada any 40 milions d'euros en els més d'1.800 quilòmetres de la seua xarxa viària, dels quals la major part es destina a conservació i manteniment, amb actuacions que han anat encaminades a millorar l'estat de ferms, renovar senyalitzacions o construir rotondes. En paraules de Seguí, “actuacions que cerquen millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes, en aquest cas a través de l'increment de la seguretat en els desplaçaments, ja es realitzen en vehicle, a peu o amb bicicleta”. Tot açò en línia amb l'aposta de la Corporació provincial per la mobilitat segura i sostenible.