La Diputació de València ha destinat prop de 100.000 euros a la recuperació de dues zones que acreditaven riscos geològics a les localitats d’Alpuente i Titaguas. Aquestes actuacions han estat visitades i recepcionades pel diputat de Medi Ambient, Josep Bort, qui ha remarcat que aquest tipus d’intervencions «resulten molt necessàries per poder solucionar, de forma ràpida i efectiva, problemes de primera necessitat per als municipis», ha explicat.

Així mateix, el responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha incidit en que aquest tipus d’intervencions «resulta difícil poder-les prevenir i executar amb els recursos dels pressupostos municipals, pel que és important que les administracions supramunicipals disposen d’eines àgils per assistir als municipis en aquests casos de risc i emergència per a la ciutadania», ha indicat Josep Bort.

En concret, al municipi d’Alpuente s’ha actuat sobre el llenç murari del Castell, el qual va sofrir un despreniment sobre el camí d’accés a la fortalesa, dintre d’una zona declarada Bé d’Interés Cultural (BIC). La Diputació de València ha aportat 44.578 euros, que representa el 97,5% del cost total del projecte, per tal de procedir a la retirada dels materials mitjançant seguiment arqueològic per a la seua reutilització; així com el desmuntatge manual de la maçoneria solta i neteja de la pedra mitjançant raspall i tècniques manuals. Així mateix, durant els treballs realitzats també s’ha procedit a la consolidació de la muralla mitjançant maçoneria i morter de calç, a més de la millora del drenatge i la impermeabilització de la part exterior del mur.

D’altra banda, a Titaguas s’ha actuat ala zona est de l’entorn periurbà del municipi,sobre una vessant de materials argilosos que pateixen esllavissades i seriosos arrossegaments cada vegada que es produeixen episodis de pluja. Aquesta intervenció ha comptat amb una inversió de 53.088 euros de fons provincials.

Els treballs escomesos han consistit en la realització d’un mur de contenció d’escullera i la posterior pavimentació del camí per a evitar l'aparició de xaragalls i l'arrossegament de materials. S’ha procedit a la construcció d'una xarxa de recollida i evacuació d'aigües d’escorrentia per tal de conduir-les fins a la xarxa d’aigües pluvials, a més de la realització d’un mur de formigó armat en el camí de baixada per al sosteniment del talús natural.

La Diputació de València continua bolcada en el nou cicle de les Trobades d’Escoles en Valencià, que aquest dissabte celebra la XXXa Trobada de l’Horta Sud a la localitat de Manises. Posteriorment vindranReal de Gandia (la Safor) i Quart de les Valls (el Camp de Morvedre).

A aquesta setena festa per la llengua a la demarcació de València, després d’Albalat dels Sorells, Fontanars dels Alforins, la ciutat de València, Guadassuar, Vallada i Llíria hi assistirà la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, el diputat de Cultura, Xavier Rius, a més d’un gran nombre d’alcaldes i regidors de la comarca.

La Diputació de València ha ofert el seu màxim suport a Escola Valenciana per organitzar aquests esdeveniments i a través de la Unitat de Normalització Lingüística estarà present aquest dissabte a Manises amb una parada dedicada a l’obra de Marc Granell, poeta i membre de la Unitat. Amb el lema ‘Els versos de Marc’, les famílies tindran l’ocasió de participar en una sessió fotogràfica (photocall) en la qual fer ús d’emoticones o cartells amb versos d’amor per a adults i versos de la seua coneguda poesia infantil. També estarà disponible una sessió de vídeo (videocall) per a aquells participants que desitgen recitar la poesia de Marc Granell.

Els curiosos que acudisquen a aquest expositor rebran com a obsequi unes polseres on es poden llegir alguns dels versos més coneguts del poeta, com ara: «No hi ha llum com la llum amb què il·lumines el món quan apareixes i t’acostes» o «Aire, terra, aigua i foc fan que el món siga món».

Les fotografies seran posteriorment publicades als diferents perfils en xarxes socials de la mateixa Unitat de Normalització Lingüística: Facebook «Valencià a la Dipu», Twitter @ValenciaalaDipu i Instagram @ValenciaalaDipu. Els seguidors en les xarxes socials rebran informació de les activitats i de les subvencions, ajudes, cursos i tallers de promoció de l’ús del valencià, a més d’un servei de consultoria lingüística.

A les 17:00 hores tindrà lloc la concentració de les dues cercaviles, al CEIP V. Nicolau Balaguer i a la plaça Castell, respectivament. A les 17:30 hores arrancaran les cercaviles que recorreran les principals artèries del municipi fins a confluir a l’Avinguda Blasco Ibáñez. Poc més tard, vora les 18:00 hores, l’organització ha previst el lliurament de recordatoris de participació en la Trobada als centres participants amb l’assistència de les autoritats. Acte seguit, les colles que hi participen amb les figures realitzades per la Muixeranga La Torrentina interpretaran La Muixeranga.

Des de les 18:30 fins a les 20:30 hores les xiquetes i els xiquets podran triar entre més d’un centenar de tallers per passar-ho d’allò més bé aprenent. Durant la realització dels tallers hi haurà actuacions a l’escenari. A les 21:00 hores, els assistents gaudiran del correfocs i, en acabant, es procedirà al sopar de cabasset. La música anirà a càrrec del grup folk Germans Caballer i Amics, que clouran aquesta jornada de festa i estima col·lectiva pel valencià i la cohesió entre pobles.

Aquest divendres s’han iniciat els treballs d'exhumació en el cementeri municipal d'Ontinyent, finançats per la Diputació de València, on s’esperen trobar les restes de quatre persones afusellades el 15 de desembre de 1939. Després d'obrir els sepulcres, l’equip d'experts forenses ha trobat les restes d'almenys quatre individus en el nínxol 266, i en el 267 un taüt del que no tenia constància el registre municipal. Els treballs d'identificació per part de l'equip antropòleg forense confirmaran si les restes corresponen a aquestes persones.

A l'acte han acudit el president de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, el secretari de la Comissió de Memòria Històrica municipal, Vicent Revert, la regidora coordinadora de Política per a les Persones, Sayo Gandia, i la coordinadora del projecte de Paleolab, l'antropòloga forense Elisa Garcia.

“Avui vivim un dia històric i crec que Ontinyent és una ciutat més digna perquè hem fet justícia, hem reparat una qüestió que fa 70 anys que s'esperava i que és per fi una realitat”, ha remarcat Rodríguez. El president de la Corporació provincial no ha volgut oblidar “als familiars que des de feia tants anys esperaven aquest moment”, i ha agraït a Rosa Pérez Garijo “que des del primer moment va tenir molt clar el camí que havia de prendre la delegació de Memòria Històrica, i que avui per fi comença a donar fruits”.

Per la seua banda, Pérez Garijo ha assenyalat que aquest cas és diferent a l'iniciat fa un mes en el cementeri de Paterna, ja que és el propi consistori el que ha impulsat els treballs. “Açò mostra que els ajuntaments aposten també per la recuperació, justícia i reparació de la història franquista, que per al nostre equip de govern és tan important”, ha afegit.

Des d'un primer moment es va barrejar la hipòtesi que s'haguera produït una exhumació no registrada. Per açò, l'equip de forenses ha obert el segon nínxol 267, el qual figurava com a buit en el registre municipal, per a assegurar-se que no hi havia restes. En trobar un taüt en el sepulcre i trobar indicis que la data d'enterrament era diferent, els experts han procedit a tancar-ho de nou. “En cap cas pot vindre de la fossa comuna. Un descuit en el registre pot ser la raó perquè no conste, i açò pot ser l'inici d'una altra via d’investigació”, ha dit l'arqueòleg forense Manuel Polo.

El treball que queda per fer prendrà entre uns 6 i 8 mesos. Primer, l'equip d'antropòlegs forenses individualitzaran les restes, que es troben barrejades. A continuació, enviaran les mostres a un laboratori de genètica a Madrid on es faran les proves d'ADN i les compararan amb les dels familiars. En paraules de Revert, “ens queda acabar el treball tècnic i prosseguir la cerca de les restes que no hagen aparegut i que podrien trobar-se en una segona fossa que no ha sigut exhumada”.

Testimonis dels fets

No han faltat a la cita nombrosos familiars de les víctimes de la repressió franquista. Un d'ells ha sigut Concha Díaz, neboda de Rafael Bataller, qui va ser afusellat als 27 anys. Cocha va ser el testimoniatge primari que va ajudar a situar als cossos, en haver traslladat personalment les restes, en bosses de plàstic, de la fossa comuna al nínxol 266 durant la dictadura. “Des de llavors sempre li hem portat flors al mateix lloc”, explica la germana de Concha, María Díaz.

80 anys més tard

Durant les festes de moros i cristians de l'estiu de 1939, van ser processats en un judici sumaríssim en l'ajuntament de la localitat 15 reus. Únicament dos d'ells van ser condemnats a 30 anys de presó, i la resta va ser sentenciada a mort. Els afusellats per la repressió franquista van ser enterrats en fosses del cementeri municipal, i a la fi dels anys 60 aproximadament es van exhumar almenys 6 dels cadàvers, per ordre de l'alcalde de llavors, Vicent Gironés.

Dos de les víctimes van ser identificades i enterrades per la família; no obstant açò, la resta van ser dipositades en els nínxols. Amb aquest context, la Corporació provincial recolza la cerca de les restes d'aquestes 4 persones o, en cas contrari, localitzar la fossa en la qual es troben. La subvenció concedida per la Diputació ascendeix a 8.864,46 euros, el valor total de l'exhumació i identificació de les restes.

Demà dissabte, 20 de maig, se celebra la Nit Europea dels Museus. El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha preparat una jornada temàtica perquè tant els visitants habituals dels museus com aquells que desitgen acostar-se a participar en aquesta celebració troben un espai obert amb propostes vàlides per a tots els públics.

Des de les 21:30 hores fins a la 1:30 hores de la matinada s'engeguen tots els engranatges del museu perquè, des de l'entrada fins a la finalització, el públic conega i senta “Els valors del Patrimoni”, que és el lema triat pel Museu de Prehistòria per a aquesta Nit dels Museus 2017. 

I d'altra banda, presenta quatre activitats sobre els valors del patrimoni perquè hi ha “Molt en joc!”. A través de quatre jocs, els visitants descobriran els valors del Patrimoni per a la formació de la identitat, el desenvolupament socioeconòmic, la protecció del mitjà cultural i natural, i el foment de la cultura de la pau en la societat. 

Com a complement a aquesta programació, s'ha previst que la cafeteria i llibreria de la Beneficència estiguen obertes durant la nit per a donar servei als visitants.

Carnet dels valors del Patrimoni

Els visitants que realitzen almenys quatre de les nou propostes que presenta el Museu de Prehistòria durant la Nit dels Museus, obtindran una de les publicacions o cartells editats pel centre museístic de la Diputació de València, fins a finalitzar existències.

Sota el lema “Els valors del patrimoni. Molt a veure” s'han preparat cinc visites a les sales d'exposicions on el públic pot conèixer millor amb l'explicació dels arqueòlegs i conservadors, les Societats prehistòriques, Cultura ibèrica, Món romà, Història dels diners i Arquitectura Talayótica.

El visitant podrà realitzar fins a un màxim de tres visites de 30 minuts de durada al llarg de la nit, presentant el tiquet que es dispensarà en el punt d'informació del Museu a partir de les 21:30 h.

D'altra banda, el Museu de Prehistòria convida a participar en una novetat exclusiva creada per a la Nit dels museus: “Els valors del patrimoni. Molt en joc”.

Els tècnics del Museu de Prehistòria proposen tallers conceptuals per a una nit familiar a través de quatre jocs en els quals els visitants descobriran els valors del Patrimoni per a la formació de la identitat, el desenvolupament socioeconòmic, la protecció del mitjà cultural i natural, i el foment de la cultura de la pau en la societat.

En cada joc hauran de seleccionar objectes que puguen representar a la nostra societat en el futur, crear un slogan per a promocionar el Patrimoni, construir arquitectures talaiòtiques a partir de l'encaix de peces de considerables dimensions, o contribuir amb el seu poema en la construcció simbòlica, d'un filat per la veritat i la reconciliació entre els pobles.

L'objectiu d'aquestes propostes és, a través de la diversió, reforçar el valor que té el Patrimoni, conèixer com un objecte en ús arriba a convertir-se en un valor patrimonial, reivindicar la diversitat cultural, acostar-se a una cultura de conciliació i pau, protegir els paisatges culturals, etc.

Per descomptat, està previst un photocall on quedarà plasmat en imatges les persones que van a passar la nit en el museu i les seues opinions. I, finalment, el Museu de Prehistòria convidarà a contestar una enquesta de satisfacció sobre la Nit dels Museus, on fan constar que “necessitem la teua opinió per a millorar”.

La Diputació de València ajudarà a Fuenterrobles a reparar els camins del terme municipal danyats per les pluges. L'alcaldessa del municipi, Estefanía Berlanga, s'ha reunit amb el president de la Corporació, Jorge Rodríguez, en la seu de la institució provincial per acostar la situació que viu la localitat com a conseqüència de les fortes precipitacions que l'àrea ha tingut en els últims mesos, deixant molt danyada la xarxa de camins.

“Veníem ja de pèrdues d'infraestructures agràries, que estaven molt desbaratades. Del 25% s'ha passat al 75% de camins impracticables amb perill fins i tot per a la integritat de les persones, perquè circulen tractors, veremadores i camions”, ha explicat l'alcaldessa de Fuenterrobles. En aquest sentit, l'ajuntament ha mostrat la seua disposició a iniciar els treballs de reparació, al que la Diputació s'ha compromès a cedir dues màquines del servei de carreteres per a la reparació dels camins.

Els vehicles que es posaran a la disposició de Fuenterrobles són un vehicle compactador i una moto anivelladora, que es trobaven fora de servei. Així mateix, una vegada s'hagen resolt les ajudes concedides per la Generalitat Valenciana al municipi, en funció de la quantia rebuda la Corporació assistirà a la localitat en l'adquisició dels materials necessaris per al condicionament de les vies afectades. “Amb aquesta ajuda solucionem la part més greu de la situació, per a deixar les infraestructures agràries com estaven”, ha afegit Estefanía Berlanga.

Tots els ajuntaments del L’Horta Sud han aconseguit concloure a temps les 185 obres impulsades dins del marc del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), a les quals se sumen 33 projectes i direccions d’obra finançats amb càrrec a aquest mateix pla. En total, 218 actuacions realitzades a la comarca gràcies a un programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear gens més accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes. 

Aquesta decisió va suposar per als 20 municipis de L’Horta Sud una injecció addicional de més de 15 milions d’euros amb els quals poder dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per falta de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques. La justificació de les obres s'ha saldat amb un 100% d'execució quant a projectes realitzats. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, que és similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

Resoldre “problemes reals”

Els 15.372.230,78 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS en els municipis de L’Horta Sud han servit per a millorar l'asfaltat dels carrers, les xarxes d'aigua potable, les canalitzacions per a evitar inundacions o l'accessibilitat de les voreres i els edificis públics, però també per a rehabilitar escoles i centres socials, adequar instal·lacions esportives o millorar l'equipament i els serveis en general dels ajuntaments i municipis.

En concret, per tipus d'inversió, de les 218 actuacions finançades en la comarca amb càrrec a aquest pla, el 15% corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 185, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, un total de 71 (38%) han anat destinades a la rehabilitació o ampliació de l'equipament, amb 22 intervencions en instal·lacions esportives, 11 en edificis o espais culturals, 2 en equipament social, 11 en instal·lacions educatives, 8 en edificis administratius o institucionals i 17 han sigut destinades a la millora d'un altre tipus d'instal·lacions (sanitàries, turístiques o lúdiques, entre altres).

L'actuació en la via pública, mitjançant la reurbanització, asfaltat o pavimentació de carrers, així com la millora de carreteres i camins, ha sigut l'objectiu de 47 de les obres realitzades (25%), mentre que la intervenció en zones verdes ha centrat 25 de les actuacions (14%). La resta d'obres ha anat destinada a realitzar millores en les xarxes de proveïment d'aigua i de sanejament (5%) i en l'enllumenat públic (5%) així com a l'aplicació de les noves tecnologies, a fi d'informatitzar o modernitzar serveis municipals (12%).

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per falta de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del balanç global del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que les inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns i veïnes dels municipis valencians”. 

La parella formada per Moltó i Brisca ha aconseguit portar-se el trofeu de campions de la XXIV Lliga Professional de Raspall-Trofeu Diputació de València, després d'una intensa segona partida en el trinquet d'Oliva amb el trio format per Pablo, Sanchis i Raúl, en la qual el duo s'ha imposat per segona vegada en la final, la qual cosa li ha valgut la victòria.

Amb una solvència superior al partit a Bellreguard, Moltó i Brisca han sabut imposar-se en un partit molt disputat que començava dominant el trio de Pablo, que es va fer amb el primer joc. No obstant açò, la parella li va donar la volta al marcador en els dos següents jocs en una carrera magistral en la qual ja no van soltar les regnes.

Pablo, Sanchis i Raúl han lluitat fins a l'últim moment, desplegant un magnífic joc, però no ha sigut suficient per a doblegar al duo. Moltó va fer valdre la potència del seu servei i la compenetració amb Brisca, cercant eliminar la pegada de Sanchis, ha sigut un altre element a favor que ha decantat la balança finalment cap a la parella.

D'aquesta manera, Moltó aconsegueix la seua primera Lliga, que tal com reconeixia en la presentació de la final en la seu de la Diputació de València, “és l'únic títol que no tinc i em fa especial il·lusió. Aquest pot ser l'any”. I efectivament, així ha sigut.

El lliurament de trofeus ha estat a càrrec del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, al costat dels alcaldes de Barxeta i Oliva, el president de la FPV, Jose Daniel Sanjuan, i el representant de Bankia, Enrique Tabernero.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada de Joventut, Esports i Igualtat, Isabel García, presenten aquest dimarts 23 de maig les ajudes a la Cuna de Campeones, una iniciativa que cerca el suport a la formació de pilots des de la base en les categories inferiors.

A l'acte també assistirà la diputada Mamen Peris, el director del Circuit Ricardo Tormo, Gonzalo Gobert, i els pilots Arón Canet, Iker Lecuona, Eliseo Martínez, Marta García i Jaume Masià, entre uns altres.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 23 de maig de 2017

Lloc: Centre Cultural La Beneficència, carrer Corona, 36 (València)

Hora: 12:30 hores

La diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha assistit a l'inici dels treballs d'excavació i exhumació de la fossa número 113 del cementeri de Paterna, una de les més grans d'Espanya. L'equip d'arqueòlegs, seguint els testimoniatges de familiars i dels registres municipals, espera trobar tres saques amb al voltant de 60 afusellats per la repressió franquista.

“Per al nostre equip de govern aquestes actuacions són fonamentals, és una cosa que es deuria d’haver fet fa moltíssims anys i per tant constitueix una prioritat per a l’àrea de Memòria Històrica”, ha manifestat la diputada. Pérez Garijo ha declarat que la major part del pressupost de l'àrea que lidera està destinat a l'exhumació de fosses comunes perquè, en les seues paraules, “pensem que és una assignatura que teníem pendent i que ja no pot demorar-se més”.

Durant el curs de l'excavació, l'equip d'arqueòlegs podria enfrontar-se a diversos problemes a causa de la poca fiabilitat de les dades; un d'ells són les obertures de la fossa no registrades, tal com ha quedat constatat en la número 82. Aquesta exhumació, també finançada per la Corporació provincial, va donar començament el passat 18 d'abril i els experts esperaven trobar els cossos d'unes 20 víctimes, trobant finalment dues d'elles.

“Pensem que la fossa ha sigut alterada en les exhumacions que es feien durant la transició i fins i tot abans, les quals no tenen una metodologia científica”, ha declarat el director arqueològic de l'Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida. Una vegada els experts arriben a nivells geològics, la major quantitat de víctimes que s'espera trobar són les afusellades el 18 de gener de 1940, dos de les quals es té constància d'haver sigut traslladades a nínxol i altres 52 deurien seguir en la fossa comuna.

“Per fi podem recuperar als nostres familiars, enterrar-los dignament i que no s'oblide la barbàrie que es va fer”, ha manifestat Evaristo Ribes en recordar al seu oncle Nicasio Ripoll Ortolà. Nicasio va ser l'últim alcalde republicà de la Pobla Llarga qui, pese haver-li sigut concedit l'indult, va ser afusellat als 33 anys en l'anomenat Mur d'Espanya.

La recerca familiar d'un investigador

Tot va començar per la recerca personal de Santiago Vallés, nebot nét de Francisco Núñez Miquel, qui va ser afusellat el 18 de gener de 1940 en el cementeri de Paterna. A partir de les seues indagacions, va poder posar-se en contacte amb familiars de les víctimes de municipis com Rafelbunyol, La Pobla Llarga, Ontinyent, Silla i Carlet, entre altres, i crear l'Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa Comuna 113.

Vallés va iniciar fa anys la recerca obstinat en trobar les restes del seu besoncle. Per a açò, va ser necessari desplaçar-se a Salamanca per a consultar l'arxiu de la Guerra Civil, la causa general de l'Alcúdia –municipi d'on era nativa la víctima–, i a la unitat d'arxius militars del Ministeri de Defensa, on va recuperar el judici sumaríssim. “Però és responsabilitat de l'Estat iniciar els processos d'ofici i ajudar a les famílies. No pots demanar-li a la gent major que faça tot aqueix periple, és un tràmit burocràtic massa complex que cal afegir al drama que han patit”, ha declarat.

Per açò, el portaveu de l'associació ha agraït a la diputada encarregada de l'àrea de Memòria Històrica haver començat la línia de subvencions de la Diputació de València “que és fonamental, i sense la qual no estaríem ací”.

El Consorci Provincial de Bombers de València convoca una borsa de treball per a ajudants de gestió d'administració general.

BASES

Termini d'inscripció del 24 de maig al 12 de juny de 2017.

www.bombersdv.es