El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de la Diputació de València exhibix l’exposició del fotògraf Jose Haro «El Somni d’Andròmines» fins al pròxim 10 de maig.
La mostra planteja una reflexió sobre l’essència del cine i forma part de «De cine. Universos cinematogràfics», l’ambiciosa producció del museu de la Diputació que exhibix quatre exposicions simultànies sobre el cine i que va comptar amb el suport de nombrosos professionals del seté art en la seua inauguració.
Entre ells, va destacar la presència de Daniel Monzón i María León, que es van declarar «amics i admiradors de Jose Haro».
Segons Monzón, «l’exposició de Jose Haro em pareix meravellosa perquè em descobrix coses del meu propi treball perquè quan un està rodant està molt a la seua, però hi ha un muntó d’històries al voltant, tantes com mirades de la gent que participa i la de Jose és excepcional».
«L’exposició és interessantíssima perquè a partir d’elements cinematogràfics d’un muntó de pel·lícules, Jose Haro ha construït una pròpia història atmosfèrica. És com un monstre de Frankenstein a partir de les múltiples mirades que ell ha fet en les pel·lícules en què ha intervingut», va dir Monzón.
El director de cine va assenyalar que «Jose no és només el meu amic, sinó que forma part de les pel·lícules que he fet. Gran part de la força de Celda 211, que vam fer junts, també residix en la seua mirada, la que va fer d’eixe Malamadre, que va fotografiar i va ser directament el cartell de la pel·lícula, un cartell rotund, dels més poderosos de les meues pel·lícules i de moltes pel·lícules de les últimes etapes del cine espanyol».
Sobre el MuVIM, Daniel Monzón va comentar que és un museu «interessantíssim, sempre m’ho ha paregut. El conec des de la seua inauguració i he vingut amb la meua filla xicoteta a disfrutar-lo».
Captar el procés de la màgia
En la mateixa línia va opinar l’actriu María León, també amiga de Jose Haro i a qui va qualificar de «professional meravellós». «Jose té el saber estar i la sensibilitat artística per a captar la vida pròpia d’un rodatge, el procés de la màgia i això es veu en esta exposició», va afegir.
Segons el mateix Haro, la mostra «és un viatge intimista pels universos de diferents cineastes realitzat a foc lent al llarg de més de deu anys, on realitat i ficció s’entrellacen constantment com a mons reals i imaginats que conviuen i engendren el somni màgic del cine».
De la promoció a l’exposició
La idea de fer esta exposició va sorgir arran d’un treball d’encàrrec, «la promoció de les pel·lícules». «Tots els universos, espais i sensacions que rodegen un rodatge de cine em van portar a escometre este projecte que s’ha produït expressament per al MuVIM», va explicar Jose Haro.
En paraules de Carlos Saura en el pròleg del catàleg, «la fotografia és estàtica, la dinàmica és interior, perquè encara que els rostres i els paisatges ja no es perden en la boira de la imprecisió –estan ací, davant de nosaltres–, ens permeten al mateix temps elucubrar i anar més enllà enriquint la nostra memòria».
Un dels millors fotògrafs del cine espanyol
Jose Haro està considerat un dels fotògrafs més rellevants que han treballat en cine al nostre país. Directors com Alejandro González Iñárritu, Julián Schnabel, Pedro Almodóvar, J. A. Bayona i Daniel Monzón han confiat en la seua sensibilitat per a fotografiar els universos de les seues pel·lícules.
Paral·lelament, ha desenrotllat un intens treball personal sovint vinculat al món del cine, fotografiant els personatges, els espais i les atmosferes, que ha sigut exposat en els treballs «Els Invisibles» (Institut Cervantes 2010), i ara en «El Somni d’Andròmines», la seua visió més íntima i personal sobre els universos del cine.
Subtil observador de persones i consumat retratista, Haro ha rebut nombrosos premis per esta faceta com l’European Kodak Portrait Gold Award, l’AGFA B&W Portrait, així com Descobriments PhotoEspaña o el premi Feroç de l’Associació d’Informadors Cinematogràfics d’Espanya.
El treball de Jose Haro en «El Somni d’Andròmines» suposa una audaç aportació en la fecunda relació creativa entre cine i fotografia, esgarrant els contorns que delimiten realitat i ficció, i apostant pel territori mestís on mentida i veritat es confonen i poden ser la mateixa cosa.
