Puchalt presenta demà «De cine: Universos cinematogràfics» al MuVIM

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, presentarà demà dissabte, 28 de març, «De cine: Universos cinematogràfics», la nova producció del MuVIM que inclou quatre exposicions: «Segrelles:El laberint de la fantasia», «Passejants de Donòstia», «José Haro: El somni d'Andròmina» i «Imatge d'un somni».

 

En la trobada amb els mitjans de comunicació, que es farà a les 11:00 a la sala d'actes del Museu, participarà el nou director del MuVIM, Francisco Molina, els fotògrafs José Haro i Inés Barreda i els comissaris de les exposicions Susanna Alfonso, Pedro Usabiaga i Susanna Vilaplana.

 

En l'acte comunicatiu també participaran els actors Emilio Gutiérrez Caba, Juan Gea, Terele Pávez, Maria León i Natàlia de Molina, el director de cine Daniel Monzón i el dibuixant d'El laberinto del fauno, William Stout.

 

Les quatre noves propostes s'exhibiran en diferents sales del MuVIM fins al 31 de maig.

 

L’exposició «El laberint de la fantasia» recorre l'obra gràfica de Josep Segrelles (1885-1969) com a il·lustrador, el gran artista d'Albaida, admirat i seguit en tot el món. La gran producció del MuVIM mostrarà, en la Sala Alfons Roig, 260 obres originals i més de 300 exemplars entre llibres i revistes.

 

La Sala Parpallóexhibirà «Passejants de Donostia», una exposició produïda pel Museo de San Telmo, de Donostia, amb motiu del seixanté aniversari del Festival de Cine de Sant Sebastià. Comissariada pel fotògraf Pedro Usabiaga, arreplega cent fotografies inèdites en blanc i negre del certamen, en les quals els rostres coneguts formen part del paisatge quotidià d'una ciutat abocada al cine.

 

A més, el MuVIM presenta «José Haro: El somni d'Andròmina». José Haro està considerat un dels fotògrafs més rellevants que han treballat en cine al nostre país. Directors com Alejandro González Iñarritu, Julián Schnabel, Pedro Almodóvar o Juan Antonio Bayona han confiat en la seua sensibilitat per a fotografiar els universos de les seues pel·lícules.

 

Finalment, en «Imatge d'un somni», exposada en la Sala Alta, el museu de la Diputació pretén fer partícip el visitant de la importància que té, des del punt de vista del fotoperiodisme, captar eixe instant únic, eixe moment irrepetible, que pot representar una mirada, una expressió, un gest, un abraç, un bot de goig… o el simple fet d'un posat.

 

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dissabte, 28 de març de 2015

Hora: 11:00

Lloc: MuVIM (c/ Quevedo, 10, València)

Les brigades d'Imelsa ensenyen a cuidar el mont als xiquets del col·lege Gran Asociación

Una brigada forestal de la Diputació de València, acompanyada per dos coordinadors, ha impartit una xarrada sobre conscienciació ambiental dirigida als alumnes del primer curs de Primària del col·lege Gran Asociación de València.

La brigada d'Alborache ha explicat als xiquets les labors que es fan en el mont per a reduir el perill d'incendis forestals i els han oferit consells per a mantindre els boscos en les millors condicions.

Els components d'esta brigada també han mostrat la maquinària que s'utilitza en les labors de silvicultura preventiva i els han mostrat fotografies i vídeos d'actuacions dutes a terme en incendis, inundacions i temporals de vent.

Així mateix, els alumnes han accedit al vehicle de la brigada i han pogut conéixer en directe com es fan les comunicacions per emissora i les mobilitzacions en cas d'emergència.

El director del col·lege, Juan Torres, ha manifestat que «esta experiència ha resultat molt positiva, ja que es tracta d'una edat en què els xiquets ja han de començar a conscienciar-se de la importància de cuidar el nostre entorn natural».

Imelsa disposarà, per al 2015, d'un total de 560 brigadistes forestals, distribuïts en deu zones geogràfiques, i el seu àmbit d'actuació comprendrà la totalitat de la província de València.

Interioritza’T porta a València les millors propostes per a conéixer l'interior de la província

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha visitat esta vesprada la tercera edició de la Fira de Turisme d'Interior, Interioritza’T, que se celebra del 27 al 29 de març a la Plaça de Bous de València.

 

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, ha acompanyat Rus en el transcurs de la visita del certamen que dóna a conéixer l'oferta turística dels municipis de l'interior de la província com a complement a la tradicional oferta de sol i platja.També han estat presents els diputats provincials Juan José Medina, Amparo Mora, Carlota Navarro, Vicente Ibor, José Manuel Haro i Francisco Tarazona.

 

Rus ha afirmat que «esta fira té tots els components per a triomfar, i està concebuda per a mostrar de manera completa la magnífica oferta turística de la nostra província: els visitants s'informen en les casetes exteriors i poden emportar-se fullets gratuïts; i després, en l'interior degusten el millor de la nostra gastronomia i poden disfrutar d'actuacions musicals fins a les dotze de la nit».

 

En este sentit, el president de la Diputació ha indicat: «Com sempre dic, el turisme va acompanyat del bon menjar; i si els turistes mengen bé, tornen». A més, Rus ha destacat que «la nostra província té un actiu que no es pot comprar ni vendre, i és un clima magnífic».

 

Per la seua banda, Sanjuán ha destacat que «des de la Diputació de València i des del Patronat Provincial de Turisme apostem pel turisme d'interior com un dels sectors emergents que, amb major puixança, ha estat evolucionant en els últims anys i amb Interioritza’T continuem en eixa línia, promocionant la nostra oferta d'interior».

 

«En Interioritza’T cada municipi presenta en el seu expositor la globalitat de la seua oferta turística sintetitzant el millor del seu patrimoni artístic, els seus paratges naturals, la seua gastronomia, la seua artesania i la seua oferta d'allotjaments, gastronomia i empreses de turisme actiu i servicis turístics», ha afegit Sanjuán.

 

34 municipis i 8 mancomunitats de l'interior de la província

34 municipis i 8 mancomunitats i associacions de municipis mostren la seua oferta turística en Interioritza’T.

 

Concretament, participen Llíria, Riba-roja de Túria, Vilamarxant, Alpuente, Andilla, Chulilla, Sot de Chera, Chera, Camporrobles, Utiel, Villargordo del Cabriel, Venta del Moro, Requena, Buñol, Chiva, Cheste, Manises, Moncada, Paterna, Algemesí, Alzira, Carcaixent, Enguera, Ayora, Cofrentes, Cortes de Pallás, Barxeta, Vallada, Xàtiva, Moixent, Montesa, Bocairent, Ademuz, Ontinyent i les mancomunitats d'Alt Túria, els Serrans, la Canal de Navarrés, la Vall d'Albaida, la Safor, la Valldigna i l'Associació de Municipis Vall del Xúquer-Cabriol i Ribera de Xúquer.

 

Les casetes estan obertes divendres de 18:00 a 22:00 hores; i dissabte i diumenge, d'11:00 a 22:00 hores, ininterrompudament.

 

20 restaurants de l'interior

20 restaurants dels municipis de l'interior de la província oferixen degustacions gastronòmiques en l'arena de la Plaça de Bous a preus populars. Els tíquets es poden adquirir per 2 euros per a plats i tapes i 1 euro per a les begudes.

 

Olla xurra, arròs de matança, embotits d'Utiel i Ontinyent, gaspatxo d'Ayora i coques de dacsa són alguns dels plats que s'oferixen en el certamen.


Els estands de gastronomia estan oberts divendres de 18:00 a 00:00 hores, dissabte, d'11:00 a 00:00 hores i diumenge, d'11:00 a 22:00 hores, ininterrompudament.

 

Més de 35 actuacions musicals i folklòriques

Més de 35 actuacions musicals i folklòriques amenitzaran el certamen turístic en un gran escenari en el centre de l'arena.

 

Carcaixent ha oferit esta vesprada música tradicional valenciana de dolçaina i tabalet i de tambor i bombo. Demà Alzira mostrarà tambors de Setmana Santa i grup de danses i rondalla; Moixent, actuació de dolçaina i tabal; Ayora, balls regionals; Vilamarxant, la seua tradicional jota; Utiel, actuació musical; Llíria, concert de la Big Band del Conservatori Professional de Música de Llíria; i Bocairent, desfilada i ball de Cabolos.

 

Riba-roja de Túria donarà a conéixer les seues danses; la Mancomunitat de la Valldigna, balls populars; els Serrans, jotes tradicionals; i Paterna, una actuació de grup folklòric.

 

A més, els visitants podran assistir a demostracions de ceràmica de Manises, d'espart d'Atzeneta d'Albaida, elaboració de sabó de Barxeta, brodats de Cheste i boixets d'Enguera.

Rugat disposa ja d’un centre multiusos al servici dels veïns

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, acompanyat per l’alcalde de Rugat, Jordi Escrivà, ha inaugurat este matí el nou edifici polivalent de la localitat.

 

En l’acte han estat presents els diputats provincials Salvador Enguix i Oreto Segura, a més de la diputada nacional per València Belén Hoyo.

 

Rus ha manifestat la seua «satisfacció per poder visitar este poble i veure en directe que les ajudes de la Diputació són efectives i donen servici als ciutadans, que és del que es tracta».

 

El president Rus ha manifestat que «el deure de la Diputació és escoltar les demandes que ens fan els alcaldes, perquè són ells els que coneixen la realitat dels seus municipis i les prioritats d’actuació».

 

Per la seua banda, l’alcalde, Jordi Escrivà, ha manifestat que «el centre que hui s’inaugura donarà servici a tots els col·lectius del poble: joves i majors». En este sentit, Escrivá hi ha assenyalat que «una de les possibilitats que s’estem plantejant és que aculla l’escola d’estiu per als xiquets».

 

Així mateix, l’alcalde ha incidit en «la importància que este tipus d’infraestructures compten amb un bon accés; eixa ha sigut una de les prioritats en el plantejament i execució de l’obra, tenint en compte, a més, que este immoble acollirà els majors del municipi». 

 

Este espai destinat a jóvens i majors del municipi ha sigut possible gràcies a l’ajuda de la Diputació, a través del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) 2014 – 2015, amb el qual l’ajuntament va rebre un total de 83.000 euros, dels quals 40.000 van ser destinats a la rehabilitació de l’immoble.

 

Les noves dependències, ubicades en el centre urbà, es componen de dues plantes que donen servici a diferents públics.

 

La planta baixa s’ha adequat perquè els majors passen el seu temps lliure d’una forma còmoda i agradable i puguen fer diferents jocs i activitats.

 

El primer pis està destinat al jove i compta, entre altres entreteniments, amb un futbolí i un billar.

rugat_web.mp4
rugat_rus.mp3
rugat_escriba.mp3

Medina inaugura la sala d’assajos de la Sociedad Musical La Lira de Chulilla

El vicepresident de la Diputació de València i delegat de l’Àrea de Cooperació Municipal i Medi Ambient, Juan José Medina, ha inaugurat este matí la sala d’assajos de la Sociedad Musical La Lira de Chulilla.

 

A la seua arribada a l’Ajuntament, Medina ha sigut rebut per l’alcalde Enrique Silvestre, el president de la Societat Musical La Lira, Emilio Esteve, la corporació municipal i la resta d’autoritats locals. La comitiva s’ha desplaçat a peu fins al Centro de Actividades Culturales de Chulilla que alberga la nova sala musical a la primera planta.

 

Ajuda provincial

Juan José Medina i l’alcalde de Chulilla han descobert una placa commemorativa de l’acte i han recorregut les noves instal·lacions que han sigut finançades íntegrament per la Diputació de València. La subvenció concedida per la institució provincial ascendix a 193.905,72 euros.

 

El vicepresident de la Diputació ha qualificat de molt important l’obertura del nou espai musical perquè és un lloc de treball per a la banda, «una agrupació que fa vertebrar la cultura del poble». Medina ha reiterat el «compromís de la Diputació de València en la seua aposta per millorar les instal·lacions públiques dels pobles de la província i, en concret, de Chulilla».

 

Una obra de progrés

Per la seua banda, l’alcalde del municipi ha agraït a l’entitat provincial de València totes les ajudes concedides perquè «la Diputació aguanta les despeses dels municipis xicotets». Sobre la sala ha referit que «és un local magnífic i respon a les necessitats de la banda, i amb això la banda ressorgix cap amunt».

 

Així mateix, el president de la Societat Musical, Emilio Esteve, ha fet insistència en este projecte, «una obra de progrés on es cristal·litzaran bones idees i que després de tanta espera per fi ha sigut una realitat».

 

La Sociedad MusicalLa Lira de Chulilla, creada el 1922, té una llarga trajectòria vital i està composta per veïns de la localitat amb edats compreses entre els set i els setanta anys.

chulilla_web.mp4
chulilla_medina.mp3
chulilla_silvestre.mp3

Ràfol de Salem fomenta la lectura amb la nova biblioteca municipal

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha inaugurat junt amb alcaldessa de Ràfol de Salem, Carolina Mengual, la sala de lectura municipal ubicada a la segona planta de l’edifici de l’Ajuntament, en un acte al qual han assistit els diputats provincials Carlota Navarro,  Salvador Enguix i Oreto Segura i la diputada nacional Belén Hoyo.

 

Rus ha manifestat que «millorant les infraestructures dels pobles, millorem la qualitat dels seus veïns; per això, hui és un dia important per a Ràfol».

 

El president s’ha mostrat «convençut que esta sala de lectura comptarà amb molts usuaris, i invertir en cultura és invertir en futur».

 

L’alcaldessa de Ràfol de Salem, Carolina Mengual, ha «agraït a la Diputació la seua ajuda, en particular per a esta acció, però en general per totes les seues ajudes».

 

En este sentit, Mengual ha afirmat que «si no fóra per la institució provincial, este tipus de servicis serien inviables per a un ajuntament xicotet com este».

 

La institució ha invertit un total de 85.000 euros, a través de dos plans provincials, a reorganitzar les dependències municipals per a dotar-les de major funcionalitat i oferir un millor servici als ciutadans.

 

La nova sala de lectura, executada amb ajudes previstes en el PPOS 2014-2015, té unes dimensions de prop de 120 metres quadrats que alberguen més de 2.500 llibres i tres ordinadors amb accés gratuït a Internet. Es tracta d’un espai diàfan pensat per a poder realitzar tallers de lectura, xarrades i cursos amb la finalitat de contribuir al foment de la cultura.

 

La Diputació, a través del PAP 2014-2015, ha millorat també l’accessibilitat al consistori amb la construcció d’una rampa d’accés al consistori i la instaŀlació d’un ascensor, que facilite a les persones amb mobilitat reduïda el desplaçament per l’edifici.

rafol salem_web.mp4
rafol salem_rus.mp3
rafol salem_mengual.mp3

Benigànim culmina la rehabilitació de la Casa Ribelles amb l’arxiu municipal

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, junt amb l’alcalde de Benigànim, Juan Antonio Puchades, ha inaugurat el nou arxiu municipal de la localitat, que se situa en la recent rehabilitada Casa Ribelles.

 

D’esta manera, després de la culminació de les obres de rehabilitació, ambdós edificis s’unixen com a edifici consistorial.

 

En l’acte han estat present les diputades provincials Carlota Navarro i Oreto Segura, com també la diputada nacional Belén Hoyo.

 

Alfonso Rus ha afirmat que «a Benigànim em sent com a casa; i, com vinc molt, i el seu alcalde també em visita molt, conec les seues necessitats. En una de les últimes vegades que vaig estar ací, junt amb Juan Puchades, vam veure que era necessari millorar les condicions de l’espai dedicat a l’arxiu municipal… i hui ja estem ací inaugurant-lo».

 

Per la seua banda, l’alcalde Juan Puchades ha manifestat que «amb l’obertura de l’arxiu municipal es posa la guinda final a la rehabilitació de la Casa Ribelles, un edifici que portem restaurant molts anys gràcies a diferents subvencions de la Diputació de València, qui, a més ha fixat en deu milions d’euros les inversions de la Diputació de València en els dos últims mandats».

 

Puchades ha recordat també que «gràcies a la corporació provincial, Benigànim disposa de servicis que revertixen en els seus ciutadans, com la millora de la carretera que va a la Pobla, una plaça, camps de futbol 7 i dues pistes de pàdel; a més d’altres obres de manteniment com el condicionament de carrers i voreres».

 

La Casa Ribelles va ser adquirida per part de l’ajuntament fa més de deu anys, i s’ha anat rehabilitant des de l’any 2007 amb l’ajuda de la Diputació de València.

 

En total, la reforma integral d’este edifici ha suposat una inversió de més de 400.000 euros, provinents tant de les diferents edicions del Pla Provincial d’Obres i Servicis (PPOS) com de convenis singulars.

 

Concretament, l’última fase de les obres s’ha executat amb una subvenció de 90.000 euros, que procedix d’un conveni singular firmat amb la institució provincial.

 

De manera paral·lela, Benigànim està procedint a la reforma d’altres dependències de l’ajuntament, que finalitzaran pròximament.

beniganim_web.mp4
beniganim_rus.mp3
beniganim_puchades.mp3

La màgia del cine desembarca en el MuVIM amb quatre exposicions simultànies

La diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, ha presentat, en roda de premsa, «De cine. Universos cinematogràfics», la nova producció del MuVIM que inclou quatre exposicions: «Segrelles. El laberint de la fantasia», «Passejants de Donostia», «José Haro. El somni d’Andròmines» i «Imatge d’un lsomni».

 

L’acte comunicat ha començat amb la projecció de la xarrada de Guillermo del Toro gravada als EUA expressament per a l’ocasió. El cèlebre director, admirador confés del pintor d’Albaida Josep Segrelles, ha recolzat la iniciativa de la Diputació que ajudarà a fer que «el públic que no està tan relacionat amb este gran autor ho conega».

 

Del Toro ha qualificat a Segrelles d’«iŀlustrador d’iŀlustradors, un creador total, un mestre de la narraitiva i un tresor mundial».

 

En la trobada amb mitjans de comunicació, celebrat en el saló d’actes del museu, també han participat el nou director del MuVIM, Francisco Molina, el fotògraf Jose Haro i els comissaris de les exposicions Susana Alfonso, Pedro Usabiaga i Susana Villaplana.

 

A més, una nombrosa representació del seté art espanyol han acudit al MuVIM per a recolzar l’exposició «De cine». Emilio Gutiérrez Caba, qui ha assenyalat que coneixia i admira l’obra de Segrelles, Juan Gea, Terele Pávez, Maria León i Natalia de Molina, el director de cine Daniel Monzón i el dibuixant d’«El laberint del Faune», William Stout, són alguns dels artistes que han assistit a la roda de premsa.

 

La diputada Puchalt ha definit de «tremenda quant a treball» la nova producció del MuVIM perquè «per a una sola exposició, la de Segrelles, s’ha contactat amb més de 500 prestadors». Segons la diputada de Cultura, València li devia un homenatge a un dels seus grans artistes, Josep Segrelles, un autor internacional admirat en tot el món.

 

En la seua primera intervenció com a director del MuVIM, Francisco Molina ha assenyalat que el museu oferix una visió del cine molt peculiar, a través de la fotografia i de la iŀlustració. «El laberint de la fantasia. Josep Segrelles» és la producció pròpia del museu que es complementa amb «tres mirades, la de Jose Haro, Passejants per Donostia i Imatge d’un somni».

 

Les quatre noves propostes s’exhibiran en diferents sales del MuVIM fins al 31 de maig.

 

El laberint de la fantasia

«El laberint de la fantasia» recorre l’obra gràfica de Josep Segrelles (1885-1969) com a iŀlustrador, el gran artista d’Albaida que «per fi té la retrospectiva que mereix», ha dit Puchalt. La gran producció del MuVIM mostra, a la Sala Alfons Roig, 260 obres originals i més de 300 exemplars entre llibres i revistes.

 

Susana Vilaplana, comissària de Segrelles junt amb Joan Josep Soler, director del museu d’Albaida dedicat a l’artista natal, ha explicat que l’exposició és la més gran que s’ha fet mai sobre la seua obra i «ensenya la faceta més fructífera com a iŀlustrador i contador d’històries». Vilaplana ha comentat que l’artista admirava especialment tres personatges, Beethoven, sant Francesc d’Assís i Edgar Allan Poe els quals segons Segrelles mateix, «també creaven a base de fantasia».

 

Daniel Monzón i Maria León amb José Haro

El MuVIM presenta també «José Haro. El somni d’Andròmines», produïda expressament per a l’ocasió. Jose Haro està considerat un dels fotògrafs més rellevants que han treballat en cine al nostre país.

 

Directors com Alejandro González Iñárritu, Julián Schnabel, Pedro Almodóvar o Juan Antonio Bayona han confiat en la seua sensibilitat per a fotografiar els universos de les seues peŀlícules. També Daniel Monzón, que ha acudit «per a admirar el magnífic treball d’Haro». L’actriu Maria León, amiga d’Haro, també ha acudit al MuVIM per a recolzar el projecte fotogràfic. Ambdós, Monzón i León, han coincidit a l’assenyalar el talent i la sensibilitat artística d’Haro.

 

Un passeig nocturn per Donòstia en ple Velluters

La Sala Parpallóexhibix «Passejants de Donòstia», una exposició produïda pel Museu de San Elmo de Donostia amb motiu del 60 aniversari del Festival de Sant Sebastià. Comissariada pel fotògraf Pedro Usabiaga, reunix 100 fotografies inèdites en blanc i negre del certamen, en les quals els rostres coneguts formen part del paisatge quotidià d’una ciutat bolcada en el cine.

 

Usabiaga ha apuntat que la mostra ha sigut ampliada per a l’ocasió, amb més de 30 noves fotografies. «És quasi impossible comptar la història del cine en 100 imatges però sí que volem invitar al visitant a un passeig nocturn per Donostia, el recorregut que van fer i fan els actors i visitants del festival, entre el Kursaal i el Teatro Victoria», ha apuntat el comissari de la mostra.

 

«Imatge d’un somni»

Finalment, en «Imatge d’un somni», exposada a la Sala Alta, el museu de la Diputació fa partícip el visitant de la importància que té, des del punt de vista del fotoperiodisme, captar eixe moment irrepetible, que pot suposar una mirada, una expressió, un gest, un abraç, un bot de goig… o el simple fet d’un posat.

 

Susana Alfonso, comissària de l’exposició, ha destacat que el punt de vista és essencial i descriu com narra un fet el fotoperiodista.

 

Tal com ha referit el director del MuVIM, Francisco Molina, en aŀlusió a Cartier-Bresson, «la fotografia capta l’essència d’un instant i en esta exposició, eixe instant és el del premi, un moment únic per als actors».

expo_web.mp4
expo_puchalt.mp3

La Llosa de Ranes obri el Museu Etnològic amb una festa popular

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha inaugurat hui junt amb l’alcalde de la Llosa de Ranes, Evarist Aznar, el Museu Etnològic de la localitat, situat a l’antiga Casa del Pou, edifici construït a final del segle xix. Es tracta d’un nou equipament cultural dedicat a l’exhibició del patrimoni etnològic i tradicional de la localitat.

 

Rodejat d’una gran nombre de veïns i a les portes de l’antiga Casa del Pou, l’alcalde va ressenyar la recent història de l’edifici que va haver de ser rehabilitat per a finalment albergar el museu, que mostra els valors de la localitat però amb noves tecnologies.

 

Per la seua banda, el president Rus va felicitar els ciutadans de la Llosa pel nou contenidor cultural i els va animar a continuar contribuint amb els seus documents per a enriquir el centre. El president va tindre paraules per a exalçar la persona de Fernando Villalonga, que es trobava present en l’acte inaugural, procedent de Roma, on ara ocupa el càrrec de director de la Reial Acadèmia d’Espanya.

 

La inauguració es va convertir en una festa popular, ja que un gran nombre de veïns va voler conéixer de primera mà el contingut del nou museu i també va poder contemplar el grup local de danses, que va interpretar dues peces, la primera de les quals va ser l’original del poble dansa del vetlatori.

 

Este espai es basa en un projecte que arreplega la museografia del Museu Valencià d’ Etnologia de la Diputació de València i ha sigut concebut per Ferran Díaz i José Aguilar. La museografia ha anat a càrrec d’Aureil Doménech i Tono Herrero. 

 

El museu ha intentat combinar la presentació del patrimoni etnològic i tradicional amb una proposta escenogràfica diferent i nova, carregada de propostes simbòliques, en les quals el discurs i el contingut primen per damunt de la quantitat d’objectes exposats.

 

L’objectiu per part de l’Ajuntament és presentar el municipi als visitants i que resulte una infraestructura que funcione com un contenidor viu de l’activitat cultural del poble.

 

Dues plantes dedicades a la Llosa i les seues tradicions

L’espai cultural mostra aspectes singulars de la Llosa de Ranes: la cooperativa, de gran activitat a la comarca; la dansa del vetlatori, dansa que es va ballar als municipis de la Costera fins a finals del segle xx, i el barri de París, barri del municipi referent a l’emigració de molts lloseros i lloseres a la capital francesa.

 

La planta, que dóna accés a la sala d’exposicions temporals, en la qual s’exposen objectes donats pels habitants de la Llosa, es completa amb una estructura a manera de calendari amb les activitats més significatives del municipi.

 

En la sala d’exposicions temporals, el Museu Valencià d’Etnologia presenta l’exposició itinerant «Comarques en Blanc i Negre, la Llosa», una exposició fotogràfica sobre este municipi.

 

En la segona planta es presenten els llocs d’interés del municipi i s’invita el públic a visitar-ne cada un d’ells: l’ermita, les fonts, els banys, etc. Així mateix, es mostra una gran maqueta del terme municipal amb els principals elements arquitectònics.

 

La planta es remata amb un plafó dedicat als oficis més característics del municipi: la indústria del formatge, els mobles, la pansa, l’algep o els picadors.

 

En la planta baixa es fa un homenatge a l’antic museu amb la mostra tradicional d’un dormitori valencià del seglexix. També s’hi podran consultar, a través d’un nou programa informàtic, fotografies donades pels habitants de la Llosa.

llosa ranes_web.mp4
llosa ranes_rus.mp3
llosa ranes_aznar.mp3

Cerdà estrena les instaŀlacions esportives del pavelló municipal

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha inaugurat este matí junt amb l’alcalde de Cerdà, José Rafael Serra, el pavelló municipal destinat a acollir diferents activitats esportives, lúdiques i culturals, en un acte que ha sigut precedit per un recorregut pel carrer Alfonso Rus Terol, d’esta població.

 

En l’esdeveniment han estat presents, a més de membres de la corporació municipal de Cerdà i altres alcaldes de la comarca, la diputada provincial Carlota Navarro i la nacional Belén Hoyo.

 

Alfonso Rus s’ha mostrat «emocionat, perquè és la primera vegada que em dediquen un carrer; i jo, que no em crec mereixedor d’esta distinció, intentaré estar a l’altura, no sols com a gestor públic, sinó també com a persona».

 

Quant al pavelló municipal, que es destinarà principalment a la pràctica esportiva, Rus ha manifestat que «este tipus d’infraestructures són molt importants per als pobles, perquè fan que la gent jove s’iŀlusione i puga dedicar el seu temps a fer activitats sanes i saludables». A continuació, el president ha efectuat el servici d’honor en el camp de futbol sala.

 

L’alcalde de Cerdà, José Rafael Serra, ha agraït «la predisposició del president Rus per a ajudar a fer que un municipi tan xicotet com Cerdà puga oferir servicis de primera qualitat».

 

En este sentit, Serra ha manifestat que «en agraïment a això, hem volgut dedicar-li un carrer a l’actual president de la Diputació, que resumix l’agraïment a esta institució, sense la qual els municipis de pocs habitants pràcticament no podríem subsistir econòmicament».

 

El pavelló municipal, de més de 1.200 metres quadrats destinats a practicar diferents esports com a bàsquet, voleibol, tennis i futbet, ha sigut possible gràcies a les ajudes rebudes per mitjà de diferents plans i convenis de la Diputació, que ascendixen a 370.000 euros.

 

L’entitat provincial ha coŀlaborat en la construcció de la nova instaŀlació a través del Pla d’Instaŀlacions Esportives 2007-2012, amb el qual es va executar la primera fase de l’obra, els Plans provincials d’Obres i Servicis, el Pla d’Eficiència Energètica en Edificis municipals, amb el qual es va coŀlocar iŀluminació tecnològica led, o un conveni singular amb el qual es va contribuir a finalitzar l’obra.

cerda_web.mp4
cerda_rus.mp3
cerda_serra.mp3