En la jornada de hui, més d’un centenar de veïns de les localitats de Llocnou de Sant Jeroni i d’Albuixech han visitat tant la seu de la Diputació de València com la plaça de bous, el Museu Taurí i la Beneficència dins del programa Sona València per als Majors.

Després d’un recorregut pels palaus dels Scala i la Batlia, que formen la seu de la institució provincial, els veïns d’ambdós municipis han continuat la seua excursió cap a la plaça de bous, igual que cap a altres tants edificis que són propietat de la Diputació com són l’Hospital General, el MuVim, etc.

Posteriorment, per a concloure el seu recorregut, els majors de Llocnou de Sant Jeroni i d’Albuixech s’han traslladat a la Beneficència per a disfrutar d’un dinar de germandat i un espectacle musical.

Una vegada allí, el president de la Diputació de València, Alfonso Rus, s’ha reunit amb ells a la sala Alfons el Magnànim per a explicar-los, entre altres coses, que la institució provincial volia «ensenyar el que és la Diputació des de fa 200 anys així com el que fa, el que som i el que érem».

En esta visita, per part de Llocnou de Sant Jeroni els veïns han estat acompanyats pel seu alcalde Ricard Igualde i pel president de l’Associació de Jubilats, Francesc Morant. I per part d’Albuixech, l’alcalde, José Vicente Andreu, la regidora, Mari Luz Castellano, i el president de l’Associació de Jubilats, Francisco Zaragoza.

La diputada de Benestar Social, Amparo Mora, també ha acompanyat  els majors, així com el diputat Salvador Enguix, i ha volgut «agrair als alcaldes i sobretot al president Rus per donar la possibilitat que la gent de la província puga disfrutar d’un dia tan agradable i conéixer així el patrimoni de la Diputació».

Per la seua banda, tant l’alcalde de Llocnou de Sant Jeroni com d’Albuixech, han coincidit a «estar molt agraïts amb la labor que realitza la Diputació perquè sempre està per a ajudar quan els ajuntaments més xicotets els necessiten».

Així mateix, Rus ha volgut donar les gràcies als alcaldes perquè «a pesar que tinguen faena, la deixen per a acompanyar els seus veïns en un dia tan especial».

Teleassistència i turisme social

«Des de la Diputació s’intenta ajudar els ajuntaments més xicotets en tot el que necessiten —ha dit el president provincial—, però el que més ens importa són les persones».

Per esta raó, la institució ha destinat dos programes per a millorar la qualitat de vida dels majors.

D’una banda, la teleassistència, que com ha manifestat Rus «salva moltes vides perquè, per a aquelles persones que viuen soles, si sorgix algun problema amb polsar un botó és suficient per a estar atés com més prompte millor». És un programa del qual ja disfruten 16.000 persones.

D’una altra, els viatges socials tenen com a objectiu que «gent que no coneix la província la conega durant cinc dies amb tot inclòs, inclús les excursions, per menys de 90 euros», ha comentat el president provincial.

El president Rus ha tancat l’acte dient que «volíem que ho passàreu bé, i si ho haveu fet, nosaltres estem contents».

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha visitat esta vesprada el club de jubilats de Barx amb l'alcaldessa del municipi, Maria Hernandis, on els ha rebuts el president del club de persones majors, Leonardo Montagut, i nombrosos veïns que han assistit al berenar pasqüer organitzat per l'associació.

Posteriorment el presidents Rus ha visitat les instaŀlacions del camp de futbol de la localitat, on ha comprovat de primera mà el bon estat de la gespa que s’instaŀlà el mes de març passat.

L'acte ha comptat amb la presència del diputat Salvador Enguix i d'alcaldes i regidors de la comarca.

Característiques i avantatges de l'obra

El municipi de Barx comptava amb un camp de futbol que no estava preparat per a acollir partits. Davant d'esta situació, la Diputació de València decidí finançar totalment el cost de la instaŀlació de gespa artificial en el camp.

L'import de l'obra, que ha pujat a un total de 116.519 euros, ha sigut sufragat per mitjà dels Plans Provincials d'Obres i Servicis (PPOS) de 2014-15, amb els quals es van atorgar 86.640 euros, i també amb les ajudes rebudes a través del Pla d'Actuacions Programades, que pujaren a 30.000 euros.

A més de la coŀlocació de gespa artificial, s'ha instaŀlat el sistema de drenatge i reg.

Esta inversió millora les condicions de joc dels tres equips de futbol del municipi i d'una vintena de xiquets, tant de l'escola com de l'institut, que també utilitzen les instaŀlacions.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha visitat esta vesprada amb l'alcalde de Benifairó de la Valldigna, Agustí Pascual, el camp de futbol municipal.

El president Rus ha saludat els benjamins i alevins del club de futbol de la localitat i ha escoltat les millores que han tingut en el club i en el poble després de revitalitzar este camp, que era de terra i no reunia condicions per a la pràctica de l'esport del futbol.

Per la seua banda, l'alcalde ha indicat que, gràcies a esta inversió de la Diputació, han aconseguit que nombrosos veïns s'animen a practicar l'esport i a freqüentar les instaŀlacions esportives i lúdiques del recinte.

L'acte ha comptat amb la presència del diputat Salvador Enguix.

Un camp homologat

Benifairó de la Valldigna amplia així l’oferta esportiva amb un camp de futbol de gespa artificial, on es disputaran partits de futbol 11 i futbol 7 en un terrreno de 99x57 m, cosa que facilita l'entrenament dels xiquets que acudixen a diari a l'escola de futbol.

La institució provincial ha sufragat l'actuació a través dels Plans Provincials d'Obres i Servicis (PPOS) de 2014-15.

 La Diputació de València, a través de l’àrea de Carreteres de la institució provincial, ha instal·lat catorze senyals per a ciclistes en el port de muntanya de l’Oronet, en els seus vessants nord i sud de la serra Calderona, per a facilitar l’ús esportiu d’estos trams. A més, també s’ha senyalitzat el port de Garbí i en els pròxims dies es col·locaran també en el de Barx.

La iniciativa, que sorgix d’un estudi realitzat per tècnics de Carreteres en quatre de les rutes ciclistes més emblemàtiques i transitades de la província, té com a objecte informar el cicloturista sobre les característiques fonamentals del port.

Els cartells són de diferents dimensions, si bé els més grans es col·locaran a l’inici i al final del port. Al llarg del recorregut, es posaran un total de cinc cartells més xicotets –en cada cara del port– que aniran informant sobre la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà que hi ha fins al següent quilòmetre i els quilòmetres que disten del final del port.

Este projecte compta amb molt bona acollida entre les penyes ciclistes i és una manera de posar en valor els ports de muntanya de la xarxa provincial de carreteres com a recurs turístic. A més, la iniciativa s’assembla a la senyalització d’alguns ports de Pirineus molt famosos pel Tour de França.

L’àrea de Carreteres estudia ampliar este tipus de senyalització a altres trams de la xarxa provincial i inclús dotar els senyals de dispositius informàtics que puguen connectar amb els smartphones dels ciclistes per a subministrar la informació de l’estat de la carretera, trànsit, climatologia, etc.

Informació dels senyals

El present estudi ha elaborat una caracterització geomètrica d’estos quatre ports amb identificació d’inici i final, altituds, desenrotllaments i pendents mitjanes i màximes totals i parcials com a base a una proposta de senyalització que puga servir de referència als ciclistes en la seua pràctica esportiva.

Per a això, de cada un dels ports s’ha generat un Model Digital del Terreny (MDT) i s’ha ajustat un eix en planta i en alçat.

El ciclista en les carreteres de la Diputació

En els últims anys, la Diputació de València, a través de l’àrea de Carreteres, ha promogut i executat una important xarxa de carrils bici o carrils ciclovianants segregats del trànsit.

L’objectiu ha sigut garantir la circulació còmoda i segura de qualsevol tipus d’usuaris, especialment cicloturistes, xiquets i aquells usuaris que empren la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

Així mateix, la institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes mesures destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforç de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l’execució de voreres d’emergència-bici d’amplària superior als dos metres pintats de color roig destinats d’una manera preferent al trànsit ciclista.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar col·labora amb l’Associació Valenciana d’Empresaris de Càmpings en la promoció nacional i internacional d’estos establiments valencians, este any 2015.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, i el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris de Càmpings, José Frasquet, han firmat recentment el conveni de col·laboració.

José Frasquet ha assenyalat que «este conveni és mostra del continu suport i col·laboració de la Diputació amb la nostra associació per a la promoció dels càmpings tant en els mercats nacionals com europeus amb l’objectiu de consolidar un sector tan important per a la província com este».

Durant les festes de Setmana Santa els càmpings de la Comunitat Valenciana han registrat una ocupació pròxima al 100% tant en la costa com en l’interior. «Esta dada tan positiva s’ha donat a causa de la bona climatologia i a l’augment del turisme regional», ha explicat Frasquet.

Respecte a les expectatives per a este estiu, Frasquet ha anunciat que «esperem una bona campanya perquè les reserves estan augmentant i activant-se a bon ritme».

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar celebra per tercer any consecutiu les Gastrofestes de la Dipu per a oferir i promocionar plats típics de la gastronomia de la província de València entre els mesos d'abril i maig.

En esta edició, les fires temàtiques tindran lloc en les localitats de Xàtiva, Cullera i Utiel.

Esta iniciativa té com a objectiu principal les tapes i els plats i dolços típics de cada una de les poblacions amfitriones i fomentar la gastronomia i el turisme en la província de València.

Tres festes gastronòmiques

Les Gastrofestes, que se celebraran de divendres a diumenge, oferiran als visitants un plat i unes postres típiques i tapes lliures, tant dolces com salades.

A Xàtiva hi haurà tapes, arròs al forn i arnadí; a Cullera, tapes, arrossos mariners i coca cristina, i a Utiel, tapes, embotits i llesques amb ou.

Els visitants podran degustar i comprar els productes elaborats pels restaurants, pastisseries i forns participants en cada Gastrofesta a preus populars per mitjà d'un sistema de venda de tiquets.

A més, cada localitat oferirà activitats variades per a tota la família, com demostracions gastronòmiques, actuacions musicals, tallers infantils i visites turístiques guiades.

Calendari de Gastrofestes de la Dipu 2015

Les Gastrofestes se celebren a Xàtiva del 24 al 26 d'abril; a Utiel, del 8 al 10 de maig, i a Cullera, del 15 al 17 de maig.

La Diputacióde València, a través de l’àrea de Carreteres de la institució provincial, ha instal·lat sis senyals per a ciclistes en el port de muntanya del Garbí per a facilitar l’ús esportiu d’estos trams. A més, també s’ha senyalitzat el port de l’Oronet, en els seus vessants nord i sud de la serra Calderona, i en els pròxims dies es col·locaran també en el de Barx.

La iniciativa, que sorgix d’un estudi realitzat per tècnics de Carreteres en quatre de les rutes ciclistes més emblemàtiques i transitades de la província, té com a objecte informar el cicloturista sobre les característiques fonamentals del port.

Els cartells són de diferents dimensions, si bé els més grans es col·locaran a l’inici i al final del port. Al llarg del recorregut, es posaran un total de quatre cartells més xicotets que aniran informant sobre la distància que hi ha fins a la coronació de la cima, el pendent mitjà que hi ha fins al següent quilòmetre i els quilòmetres que disten del final del port.

Este projecte compta amb molt bona acollida entre les penyes ciclistes i és una manera de posar en valor els ports de muntanya de la xarxa provincial de carreteres com a recurs turístic. A més, la iniciativa s’assembla a la senyalització d’alguns ports de Pirineus molt famosos pel Tour de França.

L’àrea de Carreteres estudia ampliar este tipus de senyalització a altres trams de la xarxa provincial i inclús dotar els senyals de dispositius informàtics que puguen connectar amb els smartphones dels ciclistes per a subministrar la informació de l’estat de la carretera, trànsit, climatologia, etc.

Informació dels senyals

El present estudi ha elaborat una caracterització geomètrica d’estos quatre ports amb identificació d’inici i final, altituds, desenrotllaments i pendents mitjanes i màximes totals i parcials com a base a una proposta de senyalització que puga servir de referència als ciclistes en la seua pràctica esportiva.

Per a això, de cada un dels ports s’ha generat un Model Digital del Terreny (MDT) i s’ha ajustat un eix en planta i en alçat.

El ciclista en les carreteres de la Diputació

En els últims anys, la Diputació de València, a través de l’àrea de Carreteres, ha promogut i executat una important xarxa de carrils bici o carrils ciclovianants segregats del trànsit.

L’objectiu ha sigut garantir la circulació còmoda i segura de qualsevol tipus d’usuaris, especialment cicloturistes, xiquets i aquells usuaris que empren la bicicleta com a mitjà de transport habitual.

Així mateix, la institució provincial ha posat en marxa altres mesures per a millorar les condicions de les carreteres amb la finalitat de facilitar la pràctica del ciclisme esportiu. Entre estes mesures destaca la limitació de velocitat dels automòbils, el reforç de la senyalització de trams amb especial afluència de ciclistes i l’execució de voreres d’emergència-bici d’amplària superior als dos metres pintades de color roig destinades d’una manera preferent al trànsit ciclista.

Després de la convocatòria d’ajudes econòmiques amb destinació a la restauració del patrimoni moble durant l’exercici 2014-2015, la Diputació de València ha concedit a Alzira una subvenció de 17.000 euros, que serà destinada íntegrament a la recuperació i posada en valor del plànol de la Séquia Reial del Xúquer gravat per Juan de Roxas (1765) i datat l’any 1765, de manera que justament enguany complix 250 anys d’antiguitat.

L’obra es troba depositada en el Museu Municipal d´Alzira (MUMA) però no es troba exposada ja que necessitava neteja i consolidació del suport de paper que es trobava en mal estat. Després de la restauració, que es durà a terme en la Subdirecció General de Conservació, Restauració i Investigació (IVC+R) de CulturArts Generalitat, el plànol eixirà a la llum perquè tot aquell que s’acoste al museu puga veure’l.

El mapa, que té unes dimensions de 199 × 133 centímetres, és de gran valor cultural, ja que data de final del segle xviii i representa la Séquia Reial d’Alzira. En ell es reproduïx tot el territori de la Ribera comprés entre el mateix riu Xúquer i el canal de la Séquia, des de l’assut d’Antella fins a Algemesí, abans de l’ampliació fins a la població d’Albal, amb l’ampliació del Duc d’Híjar, senyor de Sollana, passant a denominar-se Séquia Reial del Xúquer.

El treball de Roxas aporta dades documentals sobre el sistema tradicional de regadiu, així com valuosos detalls gràfics al reproduir amb prou fidelitat el traçat de les séquies, braçals, localitats, despoblats, els diferents cultius, camins, topònims, entre altres.

L'Ajuntament de Cullera, gràcies a l'ajuda de 25.000 euros que concedix la Diputació per a la restauració de patrimoni moble, enguany repararà dos ceps romans i un sabre del segle XIX, peces amb un gran valor patrimonial que necessiten una millora per a recuperar així la seua rellevància històrica. A més, este procés permetrà que les obres es puguen exposar.

Els dos ceps, datats entre els segles II aC i II dC, es troben depositats al Museu Municipal de Cullera i en un mal estat de conservació, ja que presenten els danys típics de les restes arqueològiques que, com en este cas, són submarines i, a més, el seu estat s'ha vist agreujat per la llarga permanència en contacte amb l'atmosfera. 

Les peces de plom es componen d'una caixera i apèndixs troncopiramidals que amiden 193×20cm i 157×17cm, i cada una pesa 337 kg i 177 kg, respectivament. Els tractaments que se'ls aplicaran són la neteja fisicoquímica per a eliminar la corrosió, el dessalatge per mitjà de banys, la consolidació de les ruptures per mitjà d'infiltració i segellament i, per finalitzar, se’ls efectuarà una inhibició contra la corrosió i se’ls donarà una protecció.

Per la seua banda, el sabre que es restaurarà era usat per la gent de tropa de la cavalleria lleugera, el model del 1802, i consta d'un puny de fusta folrat en pell, filat amb torçal de llautó, guarnició que representa tres creueres, guardamà, galluelo punxonat Ibarzabal i monterilla llarga amb cua afirmada en la virolla.

A més, la fulla és d'acer, d'ample vacceu fins a la pala, tall llarg a l'exterior i contratall. Tota ella amida 102 centímetres.

L'espasa patix deterioraments importants, tant en la fulla com en la beina. La brutícia, la degradació de la superfície i la corrosió generalitzada, a causa del pas del temps, han fet que el sabre necessite els mateixos procediments de restauració que els ceps romans.

L’Ajuntament d’Alpuente, gràcies a la subvenció de patrimoni moble del 2014-2015 de la Diputació de València, durà a terme la neteja i restauració d’una sèrie de fòssils de dinosaures trobats en les excavacions practicades al jaciment de Los Ganchos també conegut com «Corral de Jalmero».

Durant les excavacions, que van acabar el 2004, es van recuperar més d’un centenar de fòssils, entre els quals destaquen ossos de les extremitats, cintures escapular i pelviana, algunes vèrtebres, apòfisi i dents. En concret, seran 14 les peces que se sotmetran a les millores.

A partir de les ajudes que ha donat l’entitat provincial, el consistori sotmetrà les restes a una sèrie d’intervencions, que asseguraran, principalment, la seua estabilitat i conservació a llarg termini i així es garantirà la possibilitat de realitzar estudis científics posteriors.

El procés d’intervenció consistix en diverses fases. La primera consta del desembalatge dels fòssils, ja que tots ells es troben protegits dins de carcasses d’escaiola, de bromera de poliuretà, o en envolturas de gases i consolidants. La segona es dedicarà a la neteja de les restes i l’eliminació del sediment matriu i dels elements que són capaços de generar dany a la peça o impedir el seu reconeixement.

Posteriorment, es procedirà, sempre que siga necessari, a la consolidació de les peces amb una resina adequada i l’adhesió de les peces, després de realitzar el premuntatge.

La reintegració de les peces serà el pas següent, per a això s’utilitzarà una massilla epoxi i només s’efectuarà en els fòssils que ho necessiten.

Per a finalitzar, a les peces se’ls aplicarà una capa de resina a l’os, que actuarà com a capa aïllant, i després es realitzarà el siglatge (amb un retolador de punta indeleble). Després del procés es procedirà a l’embalatge de les peces per a salvaguardar-les.

Amb estes millores, que estan previstes que s’allarguen de tres a cinc mesos, les restes estaran ja preparades per a posteriors estudis i a més es mostraran en l’exposició permanent de Museo Paleontológico de Alpuente.