La Diputació de València ha aprovat este matí en la Comissió de Cooperació i Medi Ambient la pròrroga del conveni de cooperació educativa amb la Universitat Politècnica de València per a l'assistència a entitats locals en matèria de medi ambient.

L'acord té com a objectiu la realització de pràctiques formatives pels alumnes de la UPV en la corporació provincial i entitats locals de la província de València, amb la finalitat de millorar els servicis que s'ofereixen als ciutadans.

La Diputació de València destina a este conveni per al 2015 un total de 30.000 euros, el mateix import que s'ha destinat enguany per a la formalització de les pràctiques de 15 estudiants de la Universitat Politècnica.

Estos joves han fet les seues pràctiques en diverses entitats locals de la província en matèries relacionades amb el medi ambient, entre les quals destaquen la gestió d'horts urbans, la col·laboració en centres d'interpretació dels espais naturals, la rehabilitació de zones degradades pels incendis, la gestió d'olis usats i sistemes de gestió ambiental.

Pràctiques formatives

Les pràctiques abasten qualsevol activitat pròpia de les Administracions Locals en matèria de medi ambient i que tenen relació amb les disciplines impartides per la Universitat: desenvolupament de les Agendes 21 Locals, paratges naturals municipals i sistemes de gestió ambiental, entre uns altres.

Els estudiants faran un màxim de 25 hores setmanals per un període no superior a sis mesos per any. La Diputació transferirà a la UPV una ajuda de 500 euros mensuals per alumne, o la part proporcional als dies de pràctiques fets, més la fracció de la Seguretat Social.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, firmarà demà quatre acords de col·laboració amb els alcaldes de l'Alcúdia de Crespins, Catadau, Faura i Paiporta, Javier Sicluna, Pedro J. Bisbal, Antoni Gaspar i Vicente Ibor, per a millorar l'enllumenat públic i renovar infraestructures municipals.

L'Alcúdia de Crespins urbanitzarà i pavimentarà l'avinguda Castella i el carrer de Sant Francesc. Per la seua banda, Catadau substituirà l'enllumenat públic per lluminàries led, i Faura farà la primera fase de la remodelació de les instal·lacions municipals. Finalment, Paiporta modificarà punts de llum per peretes led.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugurarà este dijous juntament amb l'alcalde de Loriguilla, José Javier Cervera, la Planta Potabilitzadora d'Osmosi Inversa del municipi, que des del mes de febrer proveïx 1860 veïns i que ha sigut subvencionada per la Diputació de València amb 242.000 euros.

Així, el cost total de la construcció de la planta, que s'ha fet en dues fases, ascendix a 396.479 euros. L'entitat provincial ha finançat més del 60% de l'actuació mitjançant un conveni amb l'Ajuntament.

Es tracta d'una infraestructura basada en una tecnologia d'osmosi fiable i d'última generació que elimina l'excés de nitrats i sulfats, i fins i tot elimina la calç de l'aigua. Disposa d’una capacitat de tractament de 1000 metres cúbics d'aigua diaris i proveïx 1.860 veïns d'esta localitat del Camp de Túria.

NOTA ALS MITJANS:

DIA: dijous, 4 de desembre.

HORA: 18.

LLOC: planta potabilitzadora d'aigua.

A continuació, les autoritats es desplaçaran a la Casa de la Cultura de la localitat, on es projectarà un vídeo institucional i tindran lloc les seues intervencions.

El diputat de Medi Ambient, Salvador Enguix, es reunirà este dijous a les 12.30 hores a la seu de la Diputació de València amb representants dels 14 ajuntaments que es beneficien de la campanya de neteja de platges de l'entitat provincial per a explicar els resultats d'enguany i la campanya del 2015. Igualment, posarà de manifest la memòria de projectes d'este exercici i s'informarà sobre els residus arreplegats el 2014.

Durant la reunió també s'informarà els assistents sobre la maquinària disponible per a dur a terme estos treballs i el projecte mediambiental Ecolilla, amb el qual la Diputació ha repartit enguany 400.000 cendrers de paper durant els mesos de juliol i agost per a reduir les burilles a les platges.

Dos autobusos procedents de la Pobla Llarga i Quart de Poblet han arribat este matí amb més de 50 persones de cada municipi per a participar en el programa provincial de Sona València per als majors.

La jornada ha començat a la seu de la Diputació amb la visita als palaus de la Batlia i Scala, el MuVIM i els museus d'Etnologia i Prehistòria, a la Beneficència.

El president de la Diputació, Alfonso Rus, ha rebut la comitiva al saló de plens de la institució on els ha donat la benvinguda i ha comentat que «el que volem és que hui passen un bon dia i es despreocupen dels problemes i de la crisi».

El president Rus ha convidat els participants en esta jornada al fet que aprofiten els viatges socials de la Diputació, amb cinc dies d'estada en pensió completa per 90 euros, i tots els projectes que s'ofereixen per a les persones majors

Rus ha dit que «molta gent no sap que la Diputació té més de dos-cents anys i quan no existia la Generalitat ho feia tot la Diputació, per això tenim un patrimoni tan important com el Teatre Principal, la plaça de bous, la Beneficència i l'Hospital General».

La diputada Amparo Mora, ha afirmat que té la sort de portar un àrea que li fascina com és la de Benestar Social.

«Gràcies a tots per vindre i per mostrar-nos la vostra alegria perquè compartir estos moments, que mereixeu de sobres, és molt gratificant per a nosaltres», ha dit Mora.

Amparo Mora ha explicat que «per a la gent gran, que ha passat èpoques molt dures, és important que ara que es troben bé tinguen el nostre agraïment i els oferim estos programes en els quals s’ho passen bé, com ens ho han fet saber».

L'alcalde de la Pobla Llarga, Rafael Soler, ha comentat amb els seus veïns que «esta és com la meua casa perquè ací vaig passar molts anys abans de treballar en la Generalitat i ara estar ací amb vosaltres és una satisfacció perquè estem en el ple del poble dels pobles».

Soler ha estat acompanyat de la regidora Maria Teresa Benavent i la presidenta dels jubilats, Lola Ripoll.

Per part de l'ajuntament de Quart, d'on és regidora la diputada Amparo Mora, ha estat representat pel regidor i diputat provincial Bartolomé Nofuentes, la regidora de Benestar Social María Cruz Abellán, i els regidors Juan Medina, Miguel Sanmartín i Consuelo García, i el president del club de jubilats.

Amparo Mora ha volgut ressaltar l'alegria de veure els majors del seu municipi participant en els programes de la Diputació i els ha convidat al fet que dins de la pluralitat d'orígens de naixement que hi ha en esta localitat que compartisquen tots els seus costums i gaudisquen de la germanor que es respira a Quart de Poblet.

La jornada acaba a les 5 de la vesprada després d'un dinar a la Beneficència i un espectacle musical al Saló Alfóns El Magnànim.

La Sindicatura de Comptes audita la gestió de la Diputació de València tots els anys des del 2011, cosa que la corporació provincial agraïx, ja que permet dos coses fonamentals. D’una banda, servix per a deixar constància de la bona gestió, excepte algunes observacions menors d’entre més de dos mil ítems estudiats, i, d’una altra, corregir eixes incidències d’acord amb els comentaris del Síndic per a les pròximes edicions a fi d’aconseguir el cent per cent de la seua aprovació.

L’informe de la Sindicatura de Comptes en cap moment parla que no s’ha executat la mitat de la inversió. La inversió ha pujat més del doble del pressupost inicial i mai en la història de la Diputació s’ha fet un esforç tan gran en inversions, com ho demostren les dades del 2012 i del 2013.

El 2012 el pressupost inicial per a inversions era de 49 milions i el pressupost es va tancar amb 52,3 milions, és a dir un augment del 106,73%. Quant a les transferències de capital perquè els ajuntaments facen les seues inversions, el 2012 el pressupost inicial va ser de 28 i es va tancar amb 46,7 milions, un 165% de creixement.          

El 2013, el pressupost inicial d’inversions era de 56,3 milions i va acabar ascendint a 67,4, és a dir un creixement del 119%. Eixe mateix any, les transferències de capital als ajuntaments previstes ascendien a 29,9 milions i es va acabar l’any amb 61,4 milions, un 293% més.

Préstecs amb projectes

Igualment no es pot interpretar del text de la Sindicatura que s’ingressen préstecs per als quals no hi ha projectes, ja que tots els préstecs –els 55 milions a què es referix l’escrit– són despeses de capital per imperatiu legal. Eixos fons es poden gastar eixe mateix any o l’any següent, en funció de la gestió pressupostària, però tots eixos diners s’han destinat a inversions.

I atés que la Sindicatura mateixa entén que la Diputació està amortitzant deute per damunt d’allò que s’ha previst, entén esta corporació que no cal amortitzar tant de deute i va preferir destinar eixos diners a inversions futures.

Una altra cosa és que els distints ajuntaments als quals es transferix capital executen en els terminis corresponents les obres per als quals s’havien destinat els fons de la Diputació.

Com ha dit reiterades vegades el president Rus, «en la Diputació ens gastem el que tenim i per això tenim el que tenim: una solvència econòmica que reconeixen els nostres milers de proveïdors i hi ha cua d’empreses volent treballar per a esta administració».

Superats els objectius del deute dos anys abans  

L’informe 2012 de la Sindicatura arreplega en la seua pàgina 21 que «el 18 de setembre del 2012 el ple de la diputació va aprovar un pla d’ajust a tres anys amb l’única finalitat de reconduir el seu nivell d’endeutament per davall del 75% l’any 2015». La bona gestió d’este ajust ha fet que a 31 de desembre del 2013, dos anys abans d’allò que s’ha previst, «el nivell d’endeutament consolidat ha quedat determinat en el 66,7%, per davall de l’objectiu previst per a l’any 2015, que era del 75%, circumstància que posa de manifest el compliment de les previsions del pla d’ajust aprovat per l’entitat».

Prova que la Diputació fa cas de les recomanacions del Síndic, per al 2014 s’han destinat romanents líquids de tresoreria per a amortitzar 21,7 milions d’euros addicionals, la qual cosa ha permés millorar les expectatives de reduir el deute per al 2014 i el 2015 fixant un nivell d’endeutament per al 2015 del 50,77%.

Es complixen la Llei de Contractes i la de Subvencions

Tampoc al text de l’informe 2012 de la Sindicatura de Comptes ni es menciona, ni s’ha d’interpretar que la Diputació de València haja vulnerat la llei de contractes en el Pla d’Eficiència Energètica del 2012, i això perquè, en primer lloc, no s’ha produït cap renovació del referit pla i, en segon lloc, la normativa aplicable és la Llei General de Subvencions i no la Llei de Contractes del Sector Públic. Tampoc parla d’irregularitat, ni en eixe ni en cap altre concepte.

L’anotació del Síndic, que ha pogut portar a pensar que ha existit una irregularitat i ni de bon tros una vulneració de la llei, procedix d’haver observat una imprecisió administrativa en el plec regulador.

L’acord marc  per al subministrament de peretes led d’exterior es va licitar el 2012 i ha sigut prorrogat el 2013 i el 2014, per la qual cosa es complix allò que s’ha preceptuat per la Llei de Contractes del Sector Públic, ja que està per davall del màxim de quatre anys de vigència de l’esmentat acord.

Pel que es referix al Pla d’Eficiència Energètica en l’enllumenat públic cal aclarir que va ser aprovat el 2012 i va finalitzar eixe any. El 2014, el que s’ha aprovat és una nova convocatòria de subvenció per a articles d’il·luminació amb tecnologia Led per a edificis públics, que és diferent i té la seua pròpia convocatòria i especificacions, la qual cosa pot haver induït a una errònia interpretació periodística.

El diputat provincial Cristóbal Grau ha presidit el sorteig de selecció de les bandes de música inscrites al «39é Certamen Provincial de Bandes de Música» celebrat en el Saló de Plens de la Diputació de València per a establir l'orde d'actuació de les societats musicals que participaran els pròxims dies 9 i 10 de maig del 2015 en el Palau de la Música de València.

En la secció primera actuaran, en primer lloc, la Unió Musical de Godelleta, i a continuació, la Cultural Instructiva Unió Musical Genovesina.

La sort en la segona secció ha coŀlocat en primer lloc d'actuació el Centre Instructiu Musical d'Alfafar; en segon lloc, la Unió Musical de Yàtova; en tercer, l'Agrupació Musical l’Artística de Carlet; en quart, la Societat Unió Protectora Musical de Llombai, i en cinqué, la Societat Instructiva de l'Obrer Agrícola i Musical de Benimàmet (València). Queda en reserva la Societat Artística Musical de la Vall de Càrcer.

La tercera secció té en primer lloc de la llista d'actuació la Unió Musical de Xeraco, a continuació actuarà la Societat Musical la Popular de Pedralba, a continuació, l'Associació Cultural Allegro de València, després la Unió Musical el Arte de Sinarcas, i en cinqué lloc, la Unió Musical d'Albalat dels Sorells. Queda en reserva per a l'any 2015 la Unió Musical de Xeraco.

En la quarta secció actuarà en primer lloc la Unió Musical d’Algímia d’Alfara; en segon, la Societat Joventut Musical de Quart dels Valls, i en tercer lloc, l'Associació Musical l’Almoina d'Almoines. La reserva per a l'any que ve és per a la Societat Joventut Musical de Quart de les Valls.

La secció especial —novetat des del passat certamen del 2014— la conformen, per orde d'actuació, la Primitiva de Rafelbunyol, l'Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera i la Llira i Casino Carcaixentí SMR de Carcaixent. La inclusió d'esta nova secció té l'objectiu de permetre la participació de bandes de més de vuitanta-cinc músics, fins a un màxim de cent deu.

Suport de la Diputació

El diputat Cristóbal Grau ha recordat el suport incondicional de la Diputació a les bandes de música, als seus integrants i a la cultura que despleguen en tots els municipis valencians a través del clàssic Retrobem la nostra Música, el lliurament d'instruments musicals i la millora de les instaŀlacions musicals, uns programes que, en el seu conjunt, superen els tres milions d'euros.

Per a l'organització del 39é Certamen provincial de bandes de música, la Diputació de València destina un total de 200.000 euros.

La Diputacióde València atorgarà a totes les bandes, en concepte de participació, una ajuda econòmica en funció de la secció en què concursen: 5.000 euros per a la secció especial, 4.500 euros per a la primera secció, 4.000 euros per a la segona, 3.500 euros per a la tercera i 2.500 euros per a la quarta.

A més, les societats guanyadores que aconseguisquen la menció d'honor en les categories especial, primera i segona obtindran 2.500 euros en concepte de premi, i en les seccions tercera i quarta, 2.100 euros.

Més músics i més bandes

Les regles del certamen s'ajusten a les novetats incorporades enguany, que es resumixen en la creació d'una nova categoria de concurs, la secció especial, per a les bandes de major capacitat amb un màxim de cent deu músics, i l'ampliació del nombre de músics en cadascuna de les seccions.

En la secció primera concursaran tres bandes amb un màxim de noranta músics, mentres que el premi de la segona secció, en la qual participen bandes amb un màxim de setanta músics, se’l disputaran entre cinc societats.En la tercera secció, concursaran cinc bandes amb un màxim de cinquanta músics, i en la quarta secció, tres societats que no superen quaranta músics.

Llibertat d'elecció de categoria

El certamen provincial dóna llibertat a les bandes, també des d'enguany, de triar la categoria en què vullguen participar. El nombre de músics amb què es presenta una societat musical al certamen és el que compta perquè participe en una categoria o una altra, i no el nombre de músics federats.

Secció primera

1a. Unió Musical de Godelleta

2a. Cultural Instructiva Unió Musical Genovesina

Secció segona

1a. Centre Instructiu musical d'Alfafar

2a. Unió Musical de Yàtova

3a. Agrupació Musical l’Artística de Carlet

4a. Societat Unió Protectora Musical de Llombai

5a. Societat Instructiva de l'Obrer Agrícola i Musical de Benimàmet

Secció tercera

1a. Unió Musical de Xeraco

2a. Societat Musical la Popular de Pedralba

3a. Asociació Cultural Allegro de València

4a. Unió Musical el Arte de Sinarcas

5a. Unió Musical d'Albalat dels Sorells

Secció quarta

1a. Unió Musical d’Algímia d’Alfara

2a. Societat Joventut Musical de Quart dels Valls

3a. Associació Musical l’Almoina d'Almoines

Secció especial

1a. La Primitivade Rafelbunyol

2a. Ateneu Musical i Cultural d'Albalat de la Ribera

3a. Llira i Casino Carcaixentí SMR de Carcaixent

La Sindicatura de Comptes audita la gestió de la Diputació de València tots els anys des del 2011, cosa que la corporació provincial agraïx, ja que permet dos coses fonamentals: d'una banda, servix per a deixar constància de la bona gestió, excepte algunes observacions menors d'entre més de dos mil ítems estudiats, i d'una altra, corregix incidències d'acord amb els comentaris del síndic per a les pròximes edicions a fi d'aconseguir el cent per cent de la seua aprovació.

Però del text de l'informe 2012 de la Sindicatura de Comptes, ni es menciona, ni s'ha d'interpretar que la Diputació de València haja vulnerat la Llei de Contractes en el Pla d'Eficiència Energètica de 2012, i això perquè, en primer lloc, no s'ha produït cap renovació d’este pla i, en segon lloc, la normativa aplicable és la Llei General de Subvencions i no la Llei de Contractes del Sector Públic.Tampoc no parla d'irregularitats, ni en eixe ni en cap altre concepte.

L'anotació del sìndic, que ha pogut fer pensar que ha existit una irregularitat i no una vulneració de la llei, ve d'haver observat una imprecisió administrativa en el plec regulador.

L'acord marc per al subministrament de peretes led d'exterior es va licitar el 2012 i s’ha prorrogat el 2013 i el 2014, per la qual cosa es complix allò que preceptua la Llei de Contractes del Sector Públic, ja que està per davall del màxim de quatre anys de vigència.

Pel que fa al Pla d'Eficiència Energètica en l'enllumenat públic, cal aclarir que s’aprovà el 2012 i va finalitzar eixe any. El 2014, el que s'ha aprovat és una nova convocatòria de subvenció per a articles d'iŀluminació de tecnologia led per a edificis públics, que és diferent i té la seua pròpia convocatòria i especificacions, la qual cosa pot haver induït a una interpretació periodística errònia.

PRÉSTECS AMB PROJECTES

Igualment, no es pot deduir del text de la Sindicatura que s'ingressen préstecs per a què no hi ha projectes, ja que tots els préstecs (els 55 milions a què es referix l'escrit) són gastos de capital per imperatiu legal. Eixos fons es poden gastar eixe mateix any o l'any següent en funció de la gestió pressupostària, però tots eixos diners s'han destinat a inversions.

I atés que la pròpia Sindicatura entén que la Diputació està amortitzant deute per damunt d'allò que s'ha previst, esta corporació entén que no cal amortitzar tant de deute i va preferir destinar eixos diners a inversions futures.

Una altra cosa és que els distints ajuntaments a què es transferix capital executen les obres a què s'havien destinat els fons de la Diputació en els terminis corresponents.

Com ha dit reiterades vegades el president Rus, «en la Diputació ens gastem el que tenim i per això tenim els que tenim: una solvència econòmica que reconeixen els nostres milers de proveïdors, i hi ha cua d'empreses volent treballar per a esta administració».

S'HAN SUPERAT ELS OBJECTIUS DE DEUTE DOS ANYS ABANS

L'informe 2012 de la Sindicatura arreplega en la seua pàgina 21 que «el 18 de setembre del 2012, el Ple de la Diputació aprovà un pla d'ajust a tres anys amb l'única finalitat de reconduir el nivell d'endeutament per davall del 75% l'any 2015». La bona gestió d'este ajust ha fet que, a 31 de desembre del 2013, dos anys abans d'allò que s'ha previst, «el nivell d'endeutament consolidat ha quedat determinat en el 66,7%, per davall de l'objectiu previst per a l'any 2015, que era del 75%, circumstància que posa de manifest el compliment de les previsions del pla d'ajust aprovat per l'entitat».

Prova que la Diputació fa cas de les recomanacions del Síndic: per al 2014 s'han destinat romanents líquids de tresoreria per a amortitzar 21,7 milions d'euros addicionals, la qual cosa ha permés millorar les expectatives de reduir el deute per al 2014 al 56,59% i per al 2015 al 50,77%.

LA DIPUTACIÓ INVERTIX MÉS DEL DOBLE

L'informe de la Sindicatura de Comptes en cap moment parla que no s'ha executat la mitat de la inversió. La inversió ha pujat el doble del pressupost inicial i mai en la història de la Diputació s'ha fet un esforç tan gran en inversions, com ho demostren les dades del 2012 i 2013.

El 2012 el pressupost inicial per a inversions era de 49 milions, i el pressupost executat al tancament de l'exercici de 52,3 milions, és a dir un augment del 106,73%. Quant a les transferències de capital perquè els ajuntaments facen inversions, el 2012 el pressupost inicial fou de 28 milions i es va tancar amb 46,7 milions, un 165% de creixement.

El 2013, el pressupost inicial d'inversions era de 56,3 milions i acabà pujant a 67,4, és a dir, un creixement del 119%. Eixe mateix any, les transferències de capital als ajuntaments previstes eren de 29,9 milions, i es va acabar l'any amb 61,4 milions, un 293% més.

Estos són les dades que avalen l'execució pressupostària objectivament.

El nové campionat Individual sub-18 de raspall comença demà al trinquet d'Orba, on es disputaran tres partides de la primera fase amb els jugadors de l'escola de tecnificació d'Orba i Piles.

Una vintena de pilotaris debutarà en la primera fase per a poder enfrontar-se als caps de sèrie, Pablo de Barxeta, Feo de la Llosa de Ranes, Pau de Pedreguer i Adrián de Senyera.

Participants de l'edició:

El vicepresident primer i diputat de Cooperació Municipal de la Diputació de València, Juan José Medina, s'ha reunit en la seu de la corporació provincial amb el president del Consell Interhospitalari de Cooperació (CIC), Vicente Tarrazona.Així mateix, ha assistit la diputada provincial socialista Concha Andrés.

El motiu principal de la trobada ha sigut un conveni entre el CIC i la Diputació amb l'objecte d'ajudar a finançar part del projecte que l'organització està desenvolupant a Moçambic.

«Portem treballant trenta-dos anys en l'Àfrica subsahariana, on, des del punt de vista sanitari, hi han molts problemes, sobretot de formació del personal sanitari», assegura el president del CIC, qui també ha informat que «estem desenvolupant un pla de formació de personal per a crear servicis de vigilància intensiva neonatals. A Moçambic, per exemple, la taxa del mortalitat perinatal és del 23%» —ha precisat.

A finals de novembre, el Consell Interhospitalari de Cooperació inicià una nova missió a Moçambic amb dos metges voluntaris, que s'encarreguen de la formació del personal sanitari especialitzat en problemes perinatals en dos hospitals moçambiquesos, amb la qual cosa es pretén enfortir les capacitats de metges i infermers de cara al treball amb dones embarassades i xiquets de bolquers.