La Diputació de València continua fent els viatges del Programa per l'ocupació hotelera i el turisme social, que començà l'any passat i que s'ha prorrogat en 2014 per a oferir les 30.000 places subvencionades a les quals es comprometé la institució provincial.

L'any 2013 es feren un total de 12.755 viatges, quasi tots després de l'estiu, ja que des que s'anuncià la campanya fins que els valencians començaren a sol·licitar les rutes proposades passaren uns mesos.

Així, l'any passat es feren 6.807  viatges a la Safor-Valldigna, 1.757  al Camp de Morvedre, 1.388 a la Costera, 1.090  a Cofrentes, 812 a València i l'Horta, 624 a la costa de València i 277 a Chulilla.

D'altra banda, en 2014 ja s'han fet o reservat 8.624 estades en les destinacions oferides. 3.394 valencians majors de 65 anys han optat per la ruta de la Safor-Valldigna, 2.285 ho han fet al Camp de Morvedre, 1.368 a la Costera, 909 a la costa de València, 377 a Cofrentes i 291 a València i l'Horta.

En total, són 21.379 persones las qui han viatjat o tenen reservada data per a fer un desplaçament a les destinacions previstes. A més, ja supera la xifra de 29.000 la dels majors que s'han acreditat en els seus ajuntaments per a posteriorment acudir a les agències de viatges col·laboradores per a sol·licitar la data i la destinació triada.

Segons les dades que reflectixen les estadístiques per temporada turística, des de setembre de 2014 fins al 23 de març han viatjat 13.142 persones majors empadronades en municipis de la província de València.

Èxit continuat del programa

Com explicà el president de la Diputació, Alfonso Rus, el programa creat perquè les persones majors feren estos viatges subvencionats, ara que ha desaparegut els de l'Imserso, tenia una doble vessant.

Per una banda oferir a les persones de més de 65 anys empadronades en els municipis de la província la possibilitat de tenir uns dies de descans i diversió, ja que molts d'ells s'han dedicat a criar a les seues famílies i ara, per les circumstàncies actuals «continuen fent-se càrrec de les seues famílies», segons argumentà el seu dia la diputada Amparo Mora.

I per una altra oferir a la gent la possibilitat de viatjar en qualsevol temporada de l'any en unes condicions favorables, cosa que permet mantenir actiu este sector econòmic que genera tant de treball en la província de València.

El diputat d'Assumptes Taurins, Isidro Prieto, i el director de l'Escola de Tauromàquia, Manuel Carrión, rebran demà dimarts 25 de març, a les sis i mitja de la vesprada, en la plaça de bous de València una sèrie de capots i muletes de José María Manzanares, que ha donat a l'escola de la Diputació.

El banderiller de la seua quadrilla, Luis Blázquez, serà qui, en representació de matador alacantí, farà el lliurament de la trentena de capots i muletes que a partir de dimecres serà material perquè els jóvens que tenen en Manzanares un exemple a seguir puguen realitzar les classes pràctiques amb més mitjans.

Nota als mitjans:

Data: dimarts, 25 / març / 2014

Hora: 18:30

Lloc: Plaça de bous de València

Codis de Bones Pràctiques

• Algar del Palancia
• Beniarjó
• Canals
• El Perelló
• Godelleta
• Llaurí
• Manises
• Massalavés
• Olocau
• Potries
• Quatretonda
• Real de Gandia
• Xeresa

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València transferirà a l'Ajuntament del Palomar la titularitat d'un tram de la carretera CV-618, segons ha aprovat hui la corporació en sessió plenària.

El tram forma part dels quasi 2.000 quilòmetres de la xarxa provincial de carreteres i s'hi han realitzat recentment una sèrie d'actuacions de millora, centrades en el reasfaltat i condicionant del ferm.

Una vegada siga efectiva la cessió, l'Ajuntament del Palomar tindrà en propietat un nou tram de la carretera CV-618 que dóna eixida a la nova variant de la nacional CV-340.

El Ple de la Diputació de València ha ratificat la designació d’Immaculada Aguilar i de Jaime Siles com a directors de l’Aula de les Arts i de l’Aula de Literatura de la Institució Alfons el Magnànim.

Siles continua al front de l’Aula d’Estudis Clàssics i s’encarregarà també de la de Literatura, i Immaculada Aguilar s’unix a l’equip d’experts de la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València dirigit per Vicent Ribes i integrat per Antonio Mestre (Aula d’Història), Rosa María Rodríguez Magda (Aula de Pensament).

La diputada de Cultura de la Diputació de València i presidenta de la institució Alfons el Magnànim, María Jesús Puchalt, ha mostrat la seua satisfacció per la incorporació d’Immaculada Aguilar i per la nova responsabilitat de Jaime Siles, i els ha animat a «continuar en l’esforç per estendre la prestigiosa i longeva trajectòria de la Institució Alfons el Magnànim amb l’objectiu d’ampliar les aportacions i investigacions valencianes sobre l’art i les seues diferents disciplines i sobre el vast àmbit literari».

«És hora d’atraure nous públics i d’ampliar horitzons sense deixat de costat la base originària de la institució, centrada en la investigació i en la divulgació de la cultura valenciana i universal», ha destacat Puchalt.

Una institució històrica

La IAM se creó por acuerdo plenario de la Diputación Provincial de Valencia el 25 de abril de 1947, si bien su reglamento y constitución formal como organismo son del Pleno de 19 de febrero de 1948.

La IAM, situada en el Centre Cultural La Beneficència, té com a objectiu estudiar i difondre la cultura de les humanitats mitjançant la promoció d’activitats de projecció social i l’edició de publicacions centrades en la difusió de la història i la cultura valencianes.

Perfils d’Immaculada Aguilar i de Jaime Siles

Immaculada Aguilar (València, 1952) és doctora i catedràtica en la Universitat de València i acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

En la Universitat de València ha exercit altres càrrecs acadèmics com ara la direcció del Departament d’Història de l’Art i de la càtedra Demetrio Ribes UV-CITMA.

Jaime Siles (València, 1951) és doctor en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca. Després de ser professor de Filologia Llatina en la Universitat de Salamanca i en la d’Alcalà d’Henares, el 1983 obtingué la càtedra de Filologia Llatina de la Universitat de La Laguna (Tenerife). Este mateix any va ser nomenat director de l’Institut Espanyol ce Cultlura a Viena i agregat cultural en l’ambaixada d’Espanya a Àustria.

Catedràtic honorari de la Universitat de Viena (1984-1986), ha impartit classes també a les universitats de Graz, Salzburg, Madison-Wisconsin, Bérgamo, Berna i St. Gallen. Actualment és catedràtic de Filologia Llatina de la Universitat de València.

En la seua faceta com a escriptor i poeta ha sigut distingit amb el premi Ocnos, el premi de la Crítica, el premi internacional Loewe de poesia i el premi Generación del 27.

El Ple de la Diputació ha aprovat hui distribuir un total de 243.410,67 euros en subvencions a 26 mancomunitats de la província, a fi de contribuir al finançament de les despeses corrents de funcionament.

El diputat responsable de l’àrea, Juan José Medina, ha destacat que la institució provincial té un «compromís seriós i ferm amb les mancomunitats, a les quals els ha donat sempre la mateixa ajuda durant anys perquè puguen escometre els seus projectes, perquè són elements supramunicipals que servixen per a vertebrar el territori i els municipis”.

La distribució de les subvencions concedides per la Diputació és:
 

En el marc del Mundial de Futbol 2014 i del seu programa «Lletres de futbol, una reflexió multidisciplinària sobre l'esport rei com a fet cultural», l'Institut Cervantes organitza la itinerància pels seus centres a Brasil de l'exposició «El futbol (també) és així», una mostra, produïda pel MuVIM de la Diputació de València que reflexiona sobre la proximitat i els paral·lelismes entre el món del futbol i el disseny.

L'exposició, que incidix sobre com el futbol ha fet de referència als dissenyadors ―ja siga des d'un punt de vista conceptual o a partir d'algun dels seus elements o regles de joc―, s'inaugurarà el pròxim 27 de març a l'Institut Cervantes de Salvador de Bahia, on romandrà oberta al públic fins al 10 de maig.

«El futbol (també) és així» recorrerà, a més, els centres Cervantes de Rio de Janeiro (del 2 al 28 de juny), Sao Paulo (setembre), Brasília (octubre-novembre) i Belo Horizonte (desembre-gener de 2015).

Comisariada per Manuel Camacho, l'exposició té un caràcter multidisciplinari que transcendix el nacional i oferix diversos punts de vista sobre el disseny focalitzat en el futbol.

D'una banda, aglutina «Els professionals»; dissenyadors espanyols, al costat d'altres de llatinoamericans i d’internacionals, de diverses disciplines ―producte, gràfic, il·lustració, joieria, tipografia i editorial―, que han desenvolupat projectes d’una manera independent inspirant-se en l'esport rei. Moltes de les peces que s’hi presenten han sigut realitzades en exclusiva per creadors per a reconegudes marques com ara Camper, RS Barcelona, Lékué, MUJI i Nike.

«La Selecció»

A més, s’hi mostra «La Selecció», un projecte realitzat per a la primera exhibició de la mostra en el MuVIM el 2012 ―coincidint amb l'Eurocopa de futbol―, que va reunir els noms destacats del disseny valencià seleccionats per Nacho Lavernia. Cada estudi està representat per una figura de «Football Toy», la qual ha estat intervinguda per a mostrar la seua particular visió sobre el futbol utilitzant el disseny com a llenguatge. La peça s’ha pensat en exclusiva per a l'exposició per Jorge Vega i s’ha produït per una empresa juguetera alacantina.

«’El futbol (també) és així’ és la primera exposició que parla de futbol com a inspiració, procés o resultat del disseny», assegura el seu comissari, Manuel Camacho. I afegix: «Igual que el futbol recorre al disseny per a optimitzar tècnicament la seua equipació o millorar la seua comunicació visual, el disseny es convertix en senya d'identitat del futbol des del moment en què hi ha expectació per conéixer la pilota, l'última samarreta d'un equip professional, el trofeu o la gràfica d'una competició, o des que marques esportives pugnen per confeccionar l'equipatge dels clubs més reconeguts. El disseny, des de la seua visió conceptual, pensa en el futbol com a llenguatge i troba en els elements que formen part del seu univers soluciones imaginatives per a plantejaments diversos. És esta relació entre disseny i futbol la que explora esta exposició».

L'exposició ha estat produïda per la Diputació de València amb la col·laboració de Context Comunicació i amb el suport de la Càtedra Prosegur-Càtedra de l'Esport de la Universitat Politècnica de València, l'Institut Tecnològic del Joguet i l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València.

El Ple de la Diputació de València ha aprovat este matí un manifest conjunt de tots els grups polítics representats en esta institució, amb el qual destaquen la figura d'Adolfo Suárez com un polític que "va guiar els espanyols cap al progrés democràtic sota l'emblema de la concòrdia, el diàleg i la tolerància ", ha llegit el secretari de la corporació, Vicente Boquera.

"Va ser el primer president de la nova democràcia espanyola que va saber trobar el consens entre totes les forces polítiques en els moments més intensos de la història d'Espanya", apunta el manifest.

Així, la corporació provincial destaca la seua obstinació a usar la via del diàleg i el consens per a l'entesa amb totes les forces polítiques del moment, anteposant els interessos de tota la nació espanyola en el camí cap a la transició democràtica.

"L'aprovació de la Llei per a la Reforma Política, la legalització de partits i sindicats, l'amnistia per a presos polítics i el retorn de l'exili dels principals líders del Partit Comunista d'Espanya van ser el germen d'un procés lent i complicat que acabaria per canviar el rumb polític d'Espanya ", assenyala el text.

En el mateix, la Diputació de València recorda que a partir de 15 juny de 1977 es signen els Pactes de la Moncloa, s'aproven els estatuts de preautonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia i es redacta, per unanimitat de tots els grups, la Constitució.

"Va jugar un paper clau durant el colp d'estat del 23F i va demostrar un vegada  més el seu compromís amb els espanyols per la llibertat, la seua aposta ferma per la democràcia i la seua creença en els valors humans", subratlla l'escrit.

Per això, la Diputació de València destaca Suárez com el polític que va saber construir un projecte on es van unificar les "dos espanyes" i que, al costat del rei Joan Carles, va posar la primera pedra per fer d'Espanya un país més just, lliure i democràtic. "Va poder prometre i prometé, i en un any culminava una reforma política sense precedents que canviaria el rumb del país", accentua.

D'esta manera, la Diputació agraïx el llegat històric, polític i social que ha deixat: "Reconeixem el paper de l'expresident Suárez per la seua contribució al desenvolupament de la democràcia i les llibertats públiques d'Espanya, per considerar-lo una peça rellevant i imprescindible en la Transició Espanyola, per haver establit les bases d'un canvi de règim pacífic, un nou model de convivència social i un nou model d'Estat, fruit del treball i el consens de totes les forces polítiques ".

A continuació, el saló de plens va guardar un minut de silenci en memòria de l'expresident Suárez.

La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat les bases de la convocatòria dels Premis «València» en les cinc modalitats de Poesia en castellà i en valencià, Narrativa en castellà i en valencià i Novel·la negra que tindran un muntant de 80.000 euros.

Així mateix, han sigut designats els 25 noms que integraran els jurats qualificadors dels premis, entre els quals destaca la incorporació de Carlos Andrade, Carmen Amoraga, Josep Torrent, Carmen Botello i Blas Parra en la convocatòria de narrativa en castellà.

Soledat Carreño i Bernat Montagut s'incorporen al jurat de narrativa en valencià junt amb Jesús Huguet, Josep Gregori i Àngel Calpe.

El jurat de poesia en castellà estarà compost per Jesús Munárriz, Jaime Siles, Antonio Porpetta, Guillermo Carnero i Luis Antonio de Villena. En la modalitat de poesia, valoraran les obres presentades Gaspar Jaén, Antoni Martínez Revert, Carles Duarte, Josep Antoni Fluixà i Josep Piera.

Finalment, configuraran el jurat qualificador de novel·la negra Francisco Camarasa, Fernando Varela, Jordi Llobregat, Ramón Palomar i David Burguera.

Més de 100.00 euros per a cultura i música

L'òrgan de govern provincial també ha lliurat diverses ajudes a associacions valencianes que pugen a 108.000 euros. Entre altres entitats, la Diputació de València col·laborarà amb Lo Rat Penat, l'Ajuntament de Llutxent per a l'organització de l'XI Festival Internacional de Música Clàssica, l'Ajuntament de Beniarjó per a la celebració del XV Festival Internacional de Música i Dansa Tradicional i la societat musical La Filharmònica de Jarafuel.

La institució provincial també aportarà la seua col·laboració en el Certamen Internacional de Bandes de Música «Ciutat de València» per a subvencionar a les nou bandes participants de la província: Societat Musical L'Artistica Manisense, Societat Musical Lira Castellonera, Ateneu Musical de Cullera, Societat Musical Santa Cecília de Requena, Unió Artístico Musical de Montroi, Associació Musical Canalense de Canals, Societat Musical La Nova de Xàtiva, Societat Artístico Musical de Benifaió i Societat Musical Ayorense.

330.000 euros per a salut pública i activitats per a majors i dones

La Diputació ha aprovat les bases per a la concessió de subvencions destinades a la campanya de prevenció i foment de la salut que comprén la desratització, desinsectació i desinfecció d'edificis municipals i clavegueram; prevenció i control de la legionel·losi; i control de vectors (mosques i mosquits), per un import de 232.421 euros.

D'altra banda, dins dels punts corresponents a l'Àrea de Benestar Social, també s'han aprovat els programes i les bases reguladores del Pla d'Activitats dels nostres Majors i Formació de la Dona per al 2014 per un import de 97.000 euros.

El ple de la Diputació ha acordat este matí per unanimitat de tots els grups polítics sol·licitar una nova tarifa elèctrica per als agricultors valencians.

La situació actual de crisi, unida a les despeses derivades del manteniment dels camps de regadiu, fa que els agricultors estiguen produint pèrdues, atés que són el sector primari que genera milers de llocs de treball i un considerable nivell d’exportacions, segons la moció presentada per Emili Gregori, del Grup Socialista.

Davant la pujada de les tarifes de la llum, la corporació provincial ha aprovat sol·licitar unes mesures de reducció d’estes quantitats que comporten la pèrdua de competitivitat. Per a això, sol·liciten que els agricultors paguen en funció de l’energia consumida i no la potència contractada, reclamar a l’Estat un pla de foment d’instal·lacions de produció d’energia renovable per a l’autoconsum, afavorir la creació de centrals de compres i l’aplicació de l’IVA reduït.

El portaveu del PP, Juan José Medina, ha contestat a la proposta formulada pel socialista Emili Altur que “tots estem d’acord a defensar el camp valencià i hem de tindre unanimitat en este tema”.

Comissió de la Veritat sobre la Guerra Civil

D’altra banda, la diputada del Grup d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, ha presentat al ple una proposició sobre “mesures per a garantir el compliment d’obligacions en drets humans relacionats amb les desaparicions forçades a Espanya i per a la creació d’una comissió de la veritat de cort institucional sobre la repressió de la dictadura franquista”.

La proposició ha estat rebutjada per 18 vots en contra del Grup Popular davant dels 12 vots a favor d’EU, PSPV i Compromís.

 

Entre les propostes d’acord presentades per Pérez, figurava també instar el Congrés dels Diputats a privar d’efecte qualsevol llei o reglament nacional que obstaculitze les investigacions.

La diputada Pérez ha comentat que al setembre de 2012 vingué a Espanya un comitè de les Nacions Unides i va emetre un informe que recomanava a l’Estat espanyol que buscara les persones desaparegudes. “No s’ha fet justícia”, ha recalcat la diputada.

Per la seua banda, el vicepresident Juan José Medina ha explicat el rebuig del seu grup a esta proposta perquè “la corporació provincial ja s’ha pronunciat a través del manifest que ret homenatge a Suárez”.