La Universitat Politècnicade València acollí dimecres passat en el seu auditori de la Innovació la II Jornada sobre noves vies de circulació segures, intel·ligents i sostenibles a l’entorn del tema de les «Ciutats Intel·ligents».

La segona jornada, inaugurada pel director de Carreteres de la institució provincial, Julio Jiménez, ha estat impulsada per la Diputació, la Universitat Politècnica de València i l’Ajuntament de València, i tractà d’analitzar l’Estat de l’Art en seguretat vial i el seu marc legal, com també la influència que exercixen la ciutadania, la tecnologia i la normativa europea en les infraestructures i els servicis. Les sessions estigueren formades per quatre conferències i tres taules redones, a fi de presentar una plataforma d’intercanvi de la informació i experiències amb especialistes d’empreses, associacions i administracions per als professionals del sector.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha firmat este matí tres convenis amb l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient(UNRWA) per a la distribució d'ajuda humanitària per a la situació d'emergència que viuen els refugiats palestins a Síria, en especial els xiquets de les dones que arriben a les seues instaŀlacions en esta zona i la població escolar de la franja de Gaza.

Concretament, la corporació provincial finança per mitjà de tres acords amb un import total de 45.000 euros l'adquisició de paquets higiènics i alimentaris per a xiquets, la prestació de suport psicosocial especialitzat a estudiants i l'increment nutricional i calòric d'escolars per mitjà de l'aportació d'un suport alimentari diari.

La directora executiva de l'Associació Comité Espanyol de la UNRWA, Raquel Martí, ha explicat en la firma de l'acord, que també ha comptat amb la presència del vicepresident i diputat de Cooperació, Juan José Medina, que el conveni «va dirigit a la població infantil perquè són els que més patixen els conflictes en estes zones. Dos dels acords estan destinats a Gaza: un per a suport psicològic en les zones de conflicte, ja que patixen molts traumes, i un altre per a aportar suplements alimentaris en els menjadors dels xiquets» —ha assenyalat.

A més, Martí apunta que s'ha signat un tercer acord per als nadons de les dones desplaçades que estan vivint la guerra de Síria.

Subministraments infantils

Pel que fa als subministraments infantils, s'entregaran a les famílies amb menors d'un any a càrrec i contindran articles no alimentaris bàsics per a la supervivència: mantes de nadó, tovalles, gorros d'abric, imperdibles hipoalergènics per a bolquers tèxtils, sabó infantil, calcetins i peüc, bolquers i desinfectants.

D'una altra banda, el programa de suport psicosocial està dirigit a la població escolar dels 247 centres educatius que té UNRWA a la franja de Gaza a fi de paŀliar els efectes psicològics de la situació que viuen i millorar la seua salut mental amb teràpies i tallers específics. A estos xiquets i xiquetes, també està destinada la iniciativa de compensació alimentària escolar per mitjà d'un aportació alimentària extra diària.

Els tres convenis

Concretament, s'ha ratificat el conveni «Pla de resposta immediata a l'emergència a Síria», que, amb unes ajudes de 15.000 euros, pretén paŀliar els efectes de la violència en la població refugiada de Palestina, així com garantir la prestació de servicis essencials per a la seua supervivència. Amb estes ajudes es procedirà a la identificació de la població receptora dels kits, licitació i compra dels articles, emmagatzemament i relocalització en estoc dels articles, distribució dels béns i seguiment de la intervenció.

Així mateix, l'entitat subvenciona també el programa de suport psicosocial per a la població escolar de la franja de Gaza per mitjà d'unes ajudes de 14.978 euros, que serviran per a la identificació dels estudiants beneficiaris i organització de teràpies i sessions de suport psicosocial, definició de les metodologies de les teràpies i sessions, a més de la realització de teràpies i tallers de salut mental i el seu seguiment. L'objectiu d'este acord és el de contribuir a la millora de la situació psicosocial de la població escolar a Gaza.

Finalment, s'ha firmat un conveni per un valor de 15.000 euros per a desenvolupar el programa de compensació alimentària escolar amb què s'identificaran les escoles beneficiàries dels paquets de compensació alimentària per a realitzar el procediment de licitació i adquisició dels aliments, distribució dels paquets i seguiment de la intervenció.

L'infern de Síria

En l'actualitat —ha asseverat—, les nostres escoles de Gaza on es desenvoluparan estos projectes acullen 250.000 escolars, i a Síria cada any naixen una mitjana de 8.000 xiquets».

En este sentit, Martí ha informat que la franja de Gaza és una de les zones on hi ha major apilotament del món, «ja que residixen 1,2 milions de refugiats en km² de territori, on en total habiten 1,6 milions de persones».

Martí s'ha referit també a les condicions de vida dels refugiats i ha destacat que «residixen en campaments precaris amb problemes d'espai, humitat  i fred i els índexs de pobresa es disparen». Així mateix, ha assenyalat que «recentment han patit greus inundacions amb les quals s'han vist afectades 10.000 cases».

«UNRWA està evacuant ara mateix famílies i les està traslladant als nostres centres per a poder atendre-les» —ha afirmat Martí.

La directora de l'associació ha puntualitzat que a Síria es troben en condicions més greus: «La guerra civil s'està encruelint amb la població, molts dels campaments han sigut bombardejats en la seua totalitat i hi ha zones en què no podem entrar perquè estan patint combats o aïllament».

Finalment, Martí ha reconegut que este tipus de donacions de les institucions són «fonamentals» pel fet que «estem tractant unes necessitats extremes, cosa per la qual els fons són molt necessaris, i més hui en dia quan la crisi també ha afectat els donants».

El diputat provincial d'Empreses Públiques, Rafael Pérez, ha rebut este matí una delegació de la Federació Espanyola de Malalties Rares (FEDER) per a lliurar-li els 25.650 euros recaptats durant el Camí Solidari per les Malalties Rares que recorregué tota la província de València.

Esta donació anirà destinada a un biobanc públic per a la investigació de les malalties poc freqüents dependent del Ciberer (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares).

En l'acte de lliurament han estat presents el subdirector de Ciberer, José María Millán, la responsable tècnica de Ciberer Biobank, Virgínia Corrochano, la presidenta de la delegació valenciana de Feder, Almudena Amaya, i Víctor Cerdà, brigadista forestal d'Imelsa que protagonitzà el Camí Solidari.

Rafael Pérez ha expressat la seua confiança perquè «iniciatives com el Camí Solidari puguen servir de revulsiu, no sols per a la conscienciació de la societat, sinó perquè s'aposte per línies d'investigació concretes com la que es desenvolupa en Ciberer, un dels organismes més prestigiosos en esta matèria».

Així mateix, el diputat d'Empreses Públiques ha anunciat que «la coŀlaboració entre Imelsa i Feder es potenciarà durant l'any que ve, perquè la clau perquè estos projectes arriben a bon terme és que existisca una continuïtat».

La presidenta de la delegació valenciana de Feder, Almudena Amaya ha destacat «el suport social que ha tingut el Camí Solidari, que ha aconseguit que el coŀlectiu d'afectats se enta més recolzat pels valencians». Amaya ha valorat com «una exceŀlent notícia» l'anunci de noves accions solidàries promogudes per Imelsa per a l'any 2014.

El subdirector de Ciberer, José María Millán, ha explicat que la quantitat recaptada durant el Camí Solidari s’invertirà en un biobanc públic «que té com a objectiu produir cèŀlules pluripotents induïdes a partir de les pròpies cèŀlules dels malalts, cosa que permetrà avançar en la investigació de les malalties rares».

Per la seua banda, el brigadista forestal d'Imelsa que dugué a terme el Camí Solidari per les Malalties Rares, Víctor Cerdà, ha mostrat la seua satisfacció «perquè tot l'esforç que fem durant les 30 etapes del Camí es vorà plasmat en un projecte real d'investigació que beneficiarà multitud d'afectats per alguna malaltia poc comuna».

A més, Víctor ha destacat el fet que «un altíssim percentatge de la recaptació final s'ha aconseguit a través de donacions xicotetes de 2 i 5 euros per la compra de polseres i camisetes solidàries, la qual cosa dóna una idea de la quantitat de gent que s'ha implicat en este projecte».

Un centre d'investigació de referència

El Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (Ciberer) és un dels nou consorcis públics establits per

iniciativa de l'Institut de Salut Carles III, creat per a servir de referència i coordinar i potenciar la investigació sobre les malalties rares a Espanya.

Ciberer està format per 60 grups d'investigació lligats a 29 institucions consorciades de primer orde i agrupa 700 investigadors. Amb esta estructura en xarxa, es constituïx com a iniciativa pionera per a facilitar sinergies entre grups i institucions punteres en diferents àrees i disciplines dins del camp de les malalties rares.

Camí Solidari

El Camí Solidari per les Malalties Rares, protagonitzat per Víctor Cerdà, va ser una iniciativa d'Imelsa que es desenvolupà entre el 17 de setembre i el 19 d'octubre amb l'objectiu d'ajudar el coŀlectiu d'afectats per alguna malaltia rara.

El repte esportiu va consistir a passar per tots i cada un dels 266 municipis de la província de València durant un recorregut a peu que superà els 1.800 km i que va completar al llarg de 30 etapes.

Més de 13.000 persones s’uniren a Víctor Cerdà en algun dels trams del Camí per a solidaritzar-se amb el coŀlectiu d'afectats.

El cor de l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats ha felicitat este matí el Nadal als funcionaris i diputats de la Diputació de València amb un ja tradicional concert de nadales.

Les veus d’este cor dirigit per Luis Garrido han oferit un repertori de cançons entre les quals han destacat les populars Nadal, dolç Nadal i Adeste fideles.

Entre els assistents hi havia una nombrosa representació dels diputats mentre que els vicepresidents Juan José Medina i Amparo Mora els han entregat als xiquets el llibre València en blanc i negre, un calendari editat per l’arxiu provincial amb imatges del fons documental de l’Hospital General i un puzle Ruano Llopis, editat també per l’Arxiu Provincial.

El diputat provincial de Medi Ambient, Salvador Enguix, ha firmat este matí un conveni amb l'alcalde de la Font d'En Carròs, Gaspar Pérez, per a garantir la seguretat de la urbanització d'El Tossal, dins del programa de minimització de riscos geològics, atés que esta zona es troba amenaçada per la possible caiguda de pedres.

La subvenció de la institució provincial es destinarà a la construcció d'una «paret per a previndre qualsevol despreniment i, així, que la carretera continue sent transitable», ha comentat Pérez. «Les obres, que s'efectuaran en breu, contribuiran a rehabilitar una zona plena de pedres i molt perillosa per als ciutadans», ha matisat el primer edil.

Pérez també ha volgut subratllar la importància d'este conveni, com també «la gran importància de dur-lo a terme per tal de tractar i solucionar el problema al més prompte possible».

El diputat provincial Enguix ha informat que «estes millores són necessàries per a garantir la seguretat dels veïns del municipi». Així mateix, ha recordat que «la Diputació de València invertirà en els pròxims dos anys un total de tres milions d'euros en la millora de l'entorn natural de la província, a través dels nous Plans previstos per al 2014».
«La corporació provincial centrarà el seu esforç en l'eliminació de riscos geològics i la recuperació d'espais degradats dels municipis a fi d'actuar en els àmbits que puguen representar algun perill per als ciutadans i millorar, al mateix temps, les zones verdes», ha conclòs el diputat.

Amb un pressupost base de licitació de prop de 35.000 euros, la institució provincial finançarà el 92,5 % de les obres, mentres que el 7,5 % restant anirà a càrrec del consistori local.

El saló d’actes Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència ha albergat esta vesprada l’acte de presentació del primer directori publicat a Espanya sobre l’activitat de 9.000 fotògrafs entre 1851 i 1936.

El projecte pioner ha sigut presentat a l’edifici de la institució provincial per María José Gil, directora de l’Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació, José Huguet, historiador de la Fotografia, Belén Palacios, responsable de Fotografia de la Biblioteca Nacional, i José Ramón Sanchis Alfonso i María José Rodríguez Molina, arxivers i coautors del llibre.

Gil ha mencionat que «es tracta d’una obra faraònica, fruit de huit anys de treball que ha donat com resultat un complet informe fotogràfic documentat i inèdit fins al moment».

Per a Huguet, «és una mostra del nou tarannà d’investigació en què s’ha reunit una base de dades summament valuosa per als historiadors fotogràfics».

Directorio de Fotógrafos en España (1851-1936) conté en el seu interior una radiografia dels professionals de la fotografia que van participar en els anuaris i les guies comercials d’Espanya entre 1851 i 1936.

Segons Palacios, esta obra marcarà un fita en la història de les fonts de la informació espanyola, ja que facilita el treball per a tots aquells que ens dediquem a la investigació fotogràfica. Així mateix, ha informat que el directori «és una ferramenta indispensable», qualificant-la com «l’obra publicada més documentada a Espanya».

José Ramón Sanchi, coautor del llibre, ha mencionat que «la raó de començar la investigació el 1851 radica en la inexistència informativa dels anys anteriors, ja que la professió de fotògraf no estava reconeguda».

«Ampliar la recerca a tot el territori nacional va ser una tasca complicada i, finalment, aconseguim buidar un total de 193 obres, la majoria d’elles inèdites a Espanya», ha conclòs Sanchis.

Este tipus d’obra ja existix en països com Gran Bretanya o França i arriba hui a Espanya de la mà de la Diputació de València i dels autors del llibre, Rodríguez Molina i Sanchis Alfonso, en el qual s’arreplega una fitxa de dades de 9.000 fotògrafs, la majoria d’ells inèdits fins al moment en la historiografia especialitzada.

Esta iniciativa té com a principal objectiu impulsar la creació i publicació de directoris o censos de fotògrafs i ampliar les línies metodològiques que identifiquen tots els autors de les imatges.

L'Escola de Tauromàquia de la Diputació de València celebrà ahir a la vesprada en el MuVIM l'acte de clausura del curs acadèmic 2013 i la commemoració del seu 30é aniversari en una trobada multitudinària en què es trobaren els alumnes del centre, el diputat d'Assumptes Taurins, Isidro Prieto, el director, Manuel Carrión, el subsecretari del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, Fernando Benzo, així com aficionats i periodistes del món taurí, entre ells el crític Enrique Amat.

Les cinc C del Pla Pentauro

El subsecretari d'Educació agraí en primer lloc la implicació de la Diputació de València en el treball per a garantir el futur de la tauromàquia. «La Diputació —va dir— ha demostrat que açò va més enllà d'una escola». Benzo començà la seua ponència mostrant el seu suport i admiració cap als alumnes de les escoles taurines, ja que «són els que estan assentant les bases del principi del futur de la tauromàquia». I va animar-los a seguir tota la seua vida vinculats d'una manera o una altra al món del toreig, ja que aplicar els seus valors garantix convertir-se en «magnífiques persones i exceŀlents professionals. Els valors que representa el toreig han d'aplicar-se a la vida: esforç, sacrifici i capacitat de no-renúncia». En este aspecte, va lloar l'escola taurina de València per la seua llarga tradició —amb la de Madrid és la més antiga de les 44 escoles espanyoles— i professionalitat, fent referència als seus bons professors i pla d'estudis que «no sols busca l'aprenentatge, també formar sers humans».

A continuació va comentar el lamentable fet que la tauromàquia s'haguera convertit en una qüestió política. «És el pitjor que podria haver-li passat, així es distorsiona el seu concepte i naturalesa. Açò succeí quan es varen prohibir els bous a Catalunya. Els ciutadans haurien de gaudir i tindre accés a la cultura en totes les parts del país».  No obstant això, Fernando Benzo confia en la seua volta: «serà molt difícil que el Tribunal Constitucional, en les mans del qual està ara la decisió, es pronuncie en contra de la tornada dels bous», comentà. El toreig ha sigut declarat formalment cultura i esta ha de ser defesa i reconeguda. «Un polític hauria de promoure i defendre totes les manifestacions culturals, dins de la democràcia, la cultura ha de fluir amb llibertat» —asseverà.

Per tot això, i a pesar de l'escepticisme d'alguns, després d’a penes un any de treball s'ha creat el Pla Estratègic Nacional de Protecció i Foment de la Tauromàquia, conegut com a Pla Pentauro, amb 46 mesures, gràcies a què tots els sectors del toreig s'han involucrat en la seua elaboració fins a arribar a un acord.

Encara així, el subsecretari va avançar que el Pla no és el final, sinó l'inici d'un camí que perseguix un objectiu: incorporar la Tauromàquia en la Llei reguladora del Patrimoni Immaterial.

Cinc eixos integren el pla centaure, segons Benzo, les cinc C, que són: qualitat —en la professió, les places, el bou—, competitivitat —que busca afavorir la  unitat de mercat—, el coneixement —la disposició de les dades—, la cooperació —intensificar la relació entre les institucions i la tauromàquia— i la comunicació —donar a conéixer el bou com a cultura perseguint la seua aparició en els mitjans de comunicació—.

Benzo conclogué dirigint-se als alumnes de l'Escola de Tauromàquia de València als que va avançar que «d'ací eixiran figures, no abandoneu mai el vostre somni».

Paraŀlelament a les declaracions del subsecretari del Ministeri d'Educació, Cultura i Esports, la Comissió Nacional d'Assumptes Taurins, presidida pel ministre de Cultura, José Ignacio Wert, va aprovar el divendres al matí el Pla Estratègic Nacional de Foment i Protecció de la Tauromàquia, batejat i simplificat amb les sigles de Pentauro. La nova consideració de la Tauromàquia com a Patrimoni Històric Cultural, de recent aprovació parlamentària, avala el foment de la Festa com a part de la cultura d'Espanya sense que comporte cap tipus de subvenció, arma llancívola i falsa que en els debats de tramitació s'havia usat contra el toreig.

Isidro defén el bé material

Per la seua banda, el diputat provincial, Isidro Prieto, animà i va felicitar els jóvens  per la seua labor en l'escola i va agrair la implicació del Govern d'Espanya en el treball per la continuïtat d'esta tradició, referint-se a l'aprovació, eixe mateix matí, del Pla Pentauro (Pla Nacional de Foment i Protecció de la Tauromàquia), que anava a proporcionar-los un recolzament en totes les activitats del món taurí. Així mateix, va fer un crida al compromís i a la unitat: «Havem de remar tots en la mateixa direcció»; i va expressar el seu desig de mantindre viva la tradició taurina: «havem de deixar a les generacions futures un bé immaterial en bon estat».

Un aniversari amb rècord

D'un altre, el director del centre, Manolo Carrión, va destacar la gran labor formativa costat que du a terme l'escola des de 1983, en la que s'han format «alumnes capaços d'aconseguir carreres reeixides dins i fora del món taurí».

Carrión, per a donar compte de l'activitat que havia desplegat l'escola, exposà les xifres del curs 2013: «els nostres alumnes han torejat un total de 96 jònecs, enfront dels 94 de la temporada passada».Quant a festejos, va destacar que participaren en el tres més que l'any passat, quedant-se en 41. L'escola va estar representada pels seus alumnes en places de primera categoria de València, Màlaga i Arles, així com en les places de Xàtiva, Chelva, Requena, Utiel, Bocairent i Algemesí.Sense comptar amb els certàmens Sóc torejador de jònecs, El Tabasco, Ribera de Tajuña i la Final de l'Associació Espanyola d'Escoles Taurines. El director va voler mencionar alguns alumnes destacats: Jorge Expósito, Cristià Climent, Aitos Darío el Gall, així com a altres més novells com Robert Beltrán, Cristià Gómez, Vicente Jiménez, Santiago Sevilla, Miguelito, Vicente Tudón, Juan Gutiérrez i Alejandro Contreras.Per a concloure va voler agrair a tots els alumnes de l'escola la seua participació, així com expressar-los la seua enhorabona.

Com invitat d'honor va participar el periodista Enrique Amat, que va ser l'encarregat de presentar l'acte commemoratiu, començant per expressar la seua alegria al comprovar que havia augmentat el nombre d'alumnes en les escoles taurines, a les que considerava no sols com un centre de formació, sinó com un “acompanyament en la vida laboral” i acabant per reivindicar la tauromàquia com una tradició arrelada en la cultura espanyola.

Dels que reunien les condicions per a ser figures del toreig l'escola de València ha donat a la tauromàquia noms com el d'Enrique Ponce, el qual ha manifestat públicament l'entranyable record que va tindre del seu pas per l'escola.

Igualment, de l'Escola de Tauromàquia han pres l'alternativa 27 matadors de bous, entre els que cal destacar Juan Carlos Vera, Rafael de la Vinya, Víctor Manuel Blázquez, Ángel De La Rosa, Manolo Carrión, José Calvo, Tomás Sánchez  i Iván Fandiño, este últim inscrit com a alumne amb el nom artístic de “El Xiquet de l'Antiga”.

Seguint la tradició d'exceŀlents banderillers valencians, l'Escola de València ha contribuït amb brillants resultats. Prova d'això és la carrera que estan desenrotllant professionals de la talla d'Alberto Martínez, José Manuel Montoliu, Raúl Blázquez, Antonio Puchol, Luis Blázquez, Domingo Navarro, “Jocho II”, Cèsar Fernández i Raúl Martí.

També en l'escola s'han format destacats picadors com Francisco Ponz “Puchano” i Antonio Montoliu, així com mossos d'espases Francisco Perpinyà, Fernando Giner i Aparicio.

El Museu de Prehistòria de la Diputació de València ha programat per als pròxims diumenges de Nadal una sèrie d'activitats lúdiques, en el Centre Cultural la Beneficència, per a públic familiar, relacionades amb l'exposició temporal «Vila Cornelius. La vida rural en època romana».

Diversos tallers temàtics i una biblioteca infantil faran que el públic més menut s'endinse en el món dels romans i conega d'una manera amena i divertida qui eren i com vivien els romans de les nostres terres.

Les activitats estan programades per als diumenges, 22 i 29 de desembre i 5 de gener. Els tallers es faran en l'aula taller del museu, i per a la biblioteca s'ha habilitat un espai en l'àrea de descans de la sala de «Societats Prehistòriques» amb una atmosfera còmoda i agradable que ajuda a l'exercici de l'activitat.

Així, durant els tres pròxims diumenges, els més menuts podran aprendre jugant a través de les propostes lúdiques i didàctiques del Museu de Prehistòria, que explicaran usos i costums romans: com parlaven i escrivien, com eren els seus habitatges i com vestien.

Els tallers, d'una hora de duració aproximadament, seran a les 10:30 i a les 12:30. Les activitats de la Biblioteca es faran des de les 10:00 fins a les 14:00 hores.

Llatí i epigrafia el 22 desembre

Activitat biblioteca: «Via aurelia» . El llatí en la vida quotidiana

Quina relació hi ha entre el castellà, el valencià i el llatí?  D'on provenen les nostres llengües? Saps d'on vénen els dies de la setmana? I per què els mesos de l'any tenen esta denominació? Si tens curiositat i vols saber més sobre el tema, no ho dubtes, vine.

Taller: Els habitants de Vila Cornelius a través de les inscripcions

Publius Cornelius i Rhodine van ser habitants de la vila. Nosaltres coneixem de la seua existència, el seu estatus i el seu treball a través de les inscripcions trobades en l'excavació . Descobrix el valor de les inscripcions i disfruta ajudant a interpretar els seus missatges. Emporta't una inscripció de record amb el teu nom.

Viles romanes i mosaics el 29 de desembre

Activitat biblioteca: Com eren les cases dels romans?

Una vila és un exemple d'edificació romana rural. Allí no sols era lloc de residència, també era lloc de treball i cada un dels seus espais estava decorat i pavimentat segons l'ús que es feia. Descobrix amb nosaltres com vivia Cornelius Publius Iunanus.

Taller : Els Mosaics de Vila Cornelius

La vila va utilitzar en la seua ornamentació el conegut i valorat marbre local del Buixcarró. Esbrina quin tipus de paviments hi havia, com es construïen i quins motius utilitzaven en la seua decoració en la vila.

Moda romana i lli xativí el 5 de gener

Activitat biblioteca: Vine i coneixeràs la moda dels romans. Presentació de la col·lecció en lli.

Sabies que els romans utilitzaven el lli, la llana o la seda per a confeccionar els seus vestits? Com creus que vestien en Vila Cornelius? La roba indicava un estatus social? Si penses que encara no coneixes la  passarel·la romana no et perdes este diumenge la nostra activitat.

Taller: El treball del lli en Vila Cornelius

El famós lli de la localitat de Saetabis (Xàtiva) era molt apreciat pels romans per la seua gran qualitat. Amb ell es confeccionaven teixits per al vestit de les persones i els aixovars de les cases. Coneixerem un dia de treball en la vila a través de l'obtenció, la transformació i l'elaboració del lli.

Dins de la programació especial del 25 aniversari de Nadal a l’Escalante, es presenta enguany el Retaule de Nadal, una producció d'Escalante Centre Teatral escrita i dirigida per Vicent Vila, que reprén la tradició mediterrània dels retaules nadalencs.

El diputat de Música i Teatres de la Diputació de València, Cristóbal Grau, assistirà el diumenge a l'estrena de la producció, a les 12:00.

El retaule es posarà en escena en diverses sessions des del 22 de desembre fins al 6 de gener en la balconada de la façana principal de l'Escalante Centre Teatral, situat al carrer Landerer. Els xiquets assistents a les representacions seran obsequiats amb un retallable de l'activitat.

Tal com explica el mateix Vila, immers estos dies en el muntatge de la producció, «el retaule és un joc teatral amb titelles, que hem realitzat artesanalment, en el qual podrem veure escenes populars amb els moments més destacats del misteri de la Nativitat».

El Retaule de Nadal és un espectacle en castellà i en vers ―part sacra― i valencià ―escenes profanes― que ret homenatge al Betlem de la Tia Norica (Cadis), al Betlem de Tirisiti (Alcoi), als betlems vivents que es representen en tota la conca Mediterrània, i per descomptat a l'antic Betlem del Patronat.

L'equip de l'Escalante, amb el seu director al capdavant, està treballant en el retaule des de fa mesos. «Primer abordem el text i després ja la confecció de les 30 marionetes, els escenaris i les maquetes per a construir el retaule sobre la façana, en la qual ja hem iniciat el muntatge».

Humor, ironia i escenes bíbliques

Quatre actors i 30 marionetes posaran en escena una proposta on, amb humor i ironia, es van entremesclant passatges bíblics amb situacions estretament relacionades amb la tradició valenciana. Així, una galeria de personatges característics, com ara pastors, dimonis, reis i àngels, i uns altres de populars com ara Micalet i Catalina, ens portaran, en un divertit viatge, des de l'Anunciació fins al naixement de Jesús, a Betlem.

S'hi han utilitzat músiques clàssiques i nadales populars, al mateix temps que s'ha recuperat la cançó de l'escena de l'Infern «Tots aclamem el teu immens poder», gràcies a la memòria de Daura Casasnovas i al compositor valencià Pep Llopis.

Juntament amb Vicent Vila participa en la direcció Paula Salines. Formen part del projecte: Frank Alonso en la coreografia, Amparo Delgado i Cecila Silva com a constructores de les marionetes, Kique Gómez en l'espai sonor i enregistrament, Luis Muñoz en la il·luminació, Joaquin Martínez com a dissenyador de vestuari i els actors Daniel González, Mar Mandil, Carmen Lara, Xavi Cubas, Yarima Osuna, Guille Zavala i els tècnics Isidre Rubio i Julio Graella, qui també s'ha fet càrrec de la creació de tot l’utillatge de la peça. Marisa Falcó i Paco Pellicer han construït el Retaule a partir de referents del teatre barroc valencià: Les roques del Corpus i Els Altars de Sant Vicent.

El MuVIM exhibix en la Sala Parpalló «La Ruta del Bakalao: Chimo Bayo», una mostra que forma part de l'ambiciós projecte expositiu Ídols Pop, que radiografia la reeixida empremta internacional de les figures musicals valencianes, entre les quals Chimo Bayo destacà en la dècada dels 90 del segle passat.

Tal com digué la diputada de Cultura de la Diputació de València, Maria Jesús Puchalt, «el MuVIM és un museu obert a la societat, el principal objectiu de la qual és abordar temes d'actualitat, interés i curiositat social, i en este projecte remarca la rellevància de València com a motor artístic, musical i cultural».

El veterà DJ valencià Chimo Bayo, a qui li agrada definir-se com «el DJ del poble», torna a l'actualitat, no sols per la seua exposició en el MuVIM, sinó perquè acaba de presentar a València quatre versions del seu antic èxit Xta sí xta no (1991), que han eixit al mercat únicament en versió digital a través dels portals de música.

Una cabina de discoteca dels anys 90

La mostra, comissariada per Lluís Fernández, està composta per portades de discos, cartells, objectes i merchandising de l'època. El MuVIM ha editat un voluminós catàleg d’Ídols Pop amb més de mil imatges, que arreplega un llegat oral, cultural i mediàtic que fins a la data no s’havia mostrat en un museu.

Tal com recorda Fernández, «amb l'auge de les discoteques, la moda de La juventud baila» i les pistes lluminoses, València s’incorporà amb una singular ruta discotequera que va fer dels seus clubs costaners un lloc de pelegrinatge internacional i va marcar la moda de viure ballant nits que duraven el cap de setmana sencer».

Les discoteques Barraca, Spook Factory, Espiral, Puzzle i Público conegueren tal popularitat i desenfrenament que foren referents de la nit i la marxa de La Ruta del Bakalao.

«Res millor que les portades dels discos i els seues cartells promocionals per a sintetitzar eloqüentment eixa marxa llarga i colorista que féu d'Espanya part essencial del pop internacional, i de València, una de les capitals de la modernitat. Discjòqueis com Double Vision, Añón i Chimo Bayo componien, gravaven i venien en tot el món milions de discos» —destaca el comissari.

També les discoteques en què punxaven es convertien en llocs mítics, on milers de jóvens pelegrinaven cada cap de setmana per a enrotllar-se, ballar i viure la nit valenciana. El MuVIM també ha reconstruït una cabina de discoteca dels anys 90.