El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, i l'alcalde de Meliana, Pedro Cuesta, han constituït l'acord de col·laboració entre la institució provincial i l'ajuntament per a condicionar la CV-313 i construir una via per a bicicletes i vianants.

Segons ha explicat l'alcalde, la infraestructura unix Meliana amb la seua pedania, Roca, i amb la platja, per la qual cosa és un vial molt utilitzat per tots els veïns.

En este sentit, Cuesta ha informat que les obres consistiran a asfaltar tot el vial, construir una zona de vianants i ampliar el carril bici que finalitza a mitjan carretera.

«La CV-313 —ha asseverat—, suporta molt de trànsit de vehicles, a més de bicicletes i vianants, per la qual cosa esta actuació beneficiarà tots els veïns».

El diputat de Modernització, José Manuel Haro, acompanyat de l'alcalde de la localitat, David Doménech, van inaugurar divendres passat, a les 11:00 hores, tots els servicis implantats en el municipi a través del projecte «Sona Wifi» de la corporació provincial.

Haro va precisar que «la localitat ja disposava de la xarxa sense fil per a l'accés a internet de banda ampla en el consistori local i també d'una plaça pública on poder connectar-se en el carrer gratuïtament des del portàtil o del dispositiu mòbil personal».

El projecte wifi aprovat oferix a més un servici afegit al ciutadà, consistent que l'operadora assignada en el programa provincial (Eurona) entrega als veïns de la població la contractació de l'excedent d'esta a «preus competitius».

Així mateix, independentment del lloc de residència, els veïns tindran la possibilitat d'accedir a Internet de banda ampla via wifi, ja que l'operadora té connexió via satèl·lit per a aquells casos en què no siga possible prolongar la cobertura.

 .

Amb el projecte «Sona Wifi» la Diputació de València està completant constituir «la xarxa sense fil de banda ampla de màxima qualitat (wimax) més important d'Europa, que comprén els 265 municipis de la província, 500 quilòmetres quadrats de superfície i que beneficiarà 1,7 milions de ciutadans», va expressar Haro.

El responsable provincial va concloure dient que «es tracta d'una iniciativa única perquè és una xarxa pública, de la institució provincial, la qual cosa suposa que una administració local posa a la província a l'avantguarda de les tecnologies de la informació, i els seus municipis augmentaran la seua competitivitat ja que poden accedir als servicis avançats de la societat de la informació».

La Diputacióde València mantindrà per a l’any que ve el servici de neteja de platges i el mateix cost per metre quadrat per als ajuntaments, que ascendix a 0,217 euros amb IVA inclòs.

El diputat de Medi Ambient, Salvador Enguix, s’ha reunit amb una vintena de responsables municipals interessats en esta prestació de l’entitat provincial a fi de preparar la campanya de neteja de platges del pròxim exercici.

Enguix va comentar que el litoral de la província «té un gran valor natural, social i econòmic», per això «la Diputació ha tractat sempre de salvaguardar les platges per mitjà de la seua neteja, ja que els ingressos procedents del turisme són un dels pilars fonamentals per als ajuntaments costaners», va assenyalar.

En este sentit, va informar que per al 2014 el preu de neteja per metre quadrat es manté, 0.217 euros a l’any: «Els ajuntaments hauran de pagar 217 euros anuals per condicionar 1.000 metres quadrats de costa».

Pel que es fa al mètode de pagament, la corporació provincial es fa càrrec del 80% del cost total dels treballs, mentre que els ajuntaments liquidaran al gener el 20%.

«L’entitat provincial –va subratllar el diputat– no ha augmentat el cost d’este servici en cinc anys.»

«Per a conservar este patrimoni natural és necessari un treball diari aplicant bones pràctiques ambientals per a la conservació de l’arena i la protecció de la flora i la fauna», va puntualitzar.

Els municipis interessats hauran d’aprovar les sol·licituds en el ple municipal i sol·licitar l’adhesió durant els mesos de gener i febrer.

Igualment, es va comunicar als assistents que enguany s’ha adquirit un nou tractor i una màquina netejadora i que en el passat exercici es van adquirir cinc tractors i dos màquines netejadores, així com una nova màquina de neteja per a zones de difícil accés, espais de jocs, zones de vianants i llavapeus.

A la trobada també va assistir el cap del departament, Emilio Sanchis, el responsable del Servici de Neteja de Platges, Antonio Navarro, i representants municipals d’Alboraia, Puçol, el Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Meliana, Xeraco, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles.

Campanya del 2013

Igualment, es va posar de manifest la memòria dels projectes d’este exercici i es va informar que entre la zona nord i la zona sud s’han arreplegat unes 265 tones en 15 quilòmetres de línia de costa.

Els municipis de Puçol, el Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Meliana, Xeraco, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles han participat en la campanya del 2013.

El servici de neteja de platges comença els seus treballs l’1 de març i finalitza el 30 de setembre. A més hi ha una campanya de tardor en què s’arrepleguen els residus dels temporals de novembre i desembre.

El vicepresident de la Diputació de València, diputat provincial de Cooperació Municipal i Medi ambient, i alcalde de Montcada, Juan José Medina, ha defensat hui la “necessitat de reforçar els ajuntaments i obrir un debat general sobre les seues economies”, en el Congrés Internacional sobre Sostenibilitat en les Àrees Metropolitanes celebrat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València.

Medina ha participat en la taula redona “Els servicis, la política i la sostenibilitat del territori metropolità: ¿Una millor governança local?”, moderada pel professor Joaquín Martín Cubas, del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració, a més de membre de l’Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local, junt amb professors universitaris i al també diputat provincial i tinent alcalde de Quart de Poblet, Bernardo Nofuentes.

“És important buscar el desenvolupament sostenible del nostre territori, però no hem de crear estructures administratives que multipliquen la despesa i la burocràcia”, ha destacat el vicepresident provincial.

En la seua opinió, “cal obrir una reforma important en tots els governs locals, com farà la nova llei que el Parlament ultima actualment sobre este tema, i buscar la sostenibilitat, però amb lògica, sense assumir costos innecessaris o impossibles, perquè la situació econòmica actual ens exigeix ser responsables i conscients de la mala situació econòmica en què viu el ciutadà”.

“Cal millorar les coses i buscar la sostenibilitat en totes les polítiques municipals, però amb contingut, perquè estes accions han d’anar acompanyades de possibilitats econòmiques reals”.

Acció provincial sostenible

Medina ha posat com a exemple les polítiques dutes a terme en els últims anys per la Diputació de València per a potenciar l’estalvi energètic en enllumenat i edificis públics, amb la finalitat de rebaixar les emissions de CO2 i el capítol de despesa dels ajuntaments, entre altres, amb una potent inversió econòmica de 30 milions d’euros.

Segons el responsable provincial, “s’han fet moltes coses per al desenvolupament sostenible del nostre territori i, moltes, gràcies a la col·laboració entre ajuntaments, però encara queda molt per fer. És important que els consistoris compartisquen cada vegada més servicis que econòmicament siguen sostenibles, però també crear els marcs legals que ajuden al fet que això siga real i que cada servici al ciutadà tinga una garantia de sostenibilitat econòmica, com arreplega la nova llei de reforma de l’Administració Local”.

Juan José Medina ha defensat en este marc el paper de les diputacions provincials i els servicis que ofereixen als municipis com a “ens intermedis necessaris perquè arriben els recursos als ajuntaments i, especialment, als més xicotets i allunyats de la ciutat, com a Ajuntament d’Ajuntaments”.

El president delegat del Consorci Provincial de Bombers de València, Francisco Tarazona, ha assegurat que tant ell com la Diputació de València, de la qual és diputat, «estarem sempre al costat dels bombers perquè esteu treballant per la societat, quan sona la sirena eixiu corrent a salvar una vida i això no té preu. Per això, a pesar que són moments difícils, sempre lluitarem per vosaltres».

Així s’ha pronunciat Tarazona en l’acte d’aniversari del 25 aniversari del parc de l’Eliana, que atén les comarques del Camp de Túria i els Serrans. Una trobada que ha comptat amb la presència de la directora general de Prevenció, Extinció d’Incendis i Emergències de la Generalitat, Irene Rodríguez, i amb nombrosos alcaldes i regidors de la zona, així com representants de la Policia Local, la Guàrdia Civil i un gran nombre d’efectius del Consorci.

Tarazona ha recordat els «tràgics incendis forestals» que van afectar esta zona l’estiu del 2012 i que «van demostrar la gran capacitat de treball i compromís dels efectius del parc de l’Eliana». El diputat provincial també ha remarcat l’«espectacular increment de treball per als bombers en esta zona pel gran nombre de població que s’ha registrat en els últims anys, sumat a les principals autovies que travessen la zona, i la gran activitat empresarial».

Per la seua banda, el cap de parc de l’Eliana, Antonio Merchán, ha volgut agrair «el treball de tots els bombers que han format part d’este parc, tant als que estan ara com als que ja no estan, bé perquè s’han jubilat, han faltat o s’han desplaçat a altres parcs». Merchán també ha agraït el suport de la Direcció del Consorci i ha destacat el volum de treball del parc, amb una mitjana de 1.000 servicis a l’any entre rescats, incendis i prevencions.

Finalment Tarazona i Rodríguez han descobert una placa commemorativa i han entregat dos mètopes al director del centre comercial Carrefour de l’Eliana i al responsable de servicis, Andrés Ortega i Carlos Fraga, que han patrocinat l’esmorzar de la celebració.

L’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell ha sol·licitat ajuda a la Diputació de València per a millorar l’accessibilitat dels locals de la Societat Musical instal·lant un ascensor.

L’alcalde del municipi, Fernando Traver, s’ha reunit en la corporació provincial amb el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, per a analitzar la inclusió d’este projecte en el pla de millora i conservació d’immobles pertanyents a societats musicals de la província de València i l’estat de les subvencions que concedix la Diputació en este àmbit.

«Volem comptar amb un ascensor en els locals de la Societat Musical, que són molt freqüentats pels veïns de Bonrepòs i Mirambell, alguns d’ells amb mobilitat limitada, i així comptarien amb les mateixes possibilitats que qualsevol altre usuari de la instal·lació», ha explicat l’alcalde de Bonrepòs i Mirambell.

Traver va explicar també que «té ja vint anys esta societat musical i disposa d’una escola que està en auge, ja que cada vegada més xiquets van incorporant-s’hi i s’està fent un gran esforç per a no retallar i espere seguir en esta línia», i va agrair que «afortunadament les administracions públiques estan contribuint a l’escola i a la Societat Musical, d’ací que siguem optimistes».

La Diputació de València ha concedit 39.000 euros per a la realització de dos projectes de restauració d’edificis emblemàtics valencians en dos municipis del Camp de Morvedre.

Els projectes coberts per este finançament són les obres de restauració de les basses del llavaner municipal, amb una subvenció de 9.000 euros, i la restauració dels esgrafiats de l’església parroquial de Torres Torres.

Antecedents del llavaner municipal

El llavaner actual data de les acaballes dels anys cinquanta, quan va substituir el vell. S’alimenta de les aigües de la Font de Quart que discorren per l’horta cap a la marjal i la mar. Durant anys, les dones de Faura el van compartir com a lloc de treball, i els xiquets, a l’estiu, per a prendre el bany i jugar.

Este espai ha sigut rehabilitat per l’Ajuntament, convertint-lo en sala d’exposicions, amb el seu emblemàtic «Betlem del Llavaner»que cada Nadal atrau nombroses persones, ús que compartix amb el tradicional. Està considerat bé d’interés local i espai etnològic d’interés local.

Descripció de les obres

Com s’ha indicat anteriorment, la intenció de l’Ajuntament era mantindre este patrimoni immoble de rellevància local en condicions segures, salubres i de decor, dotant, en este cas, l’interior de les bases de les característiques necessàries perquè l’aigua es mantinguera al seu interior de manera totalment estanca, impermeabilitzant el fons i les parets laterals, i fins i tot revestir-les d’un gres perquè tingueren més estanquitat.

En primer lloc, es va buidar l’aigua de les bases i es va tancar l’entrada d’aigua a través de la séquia. Una vegada sec el seu interior, es va procedir a picar tota la superfície interior, tant dels paraments verticals com de l’horitzontal, eliminant tots els elements sense subjecció.

Una vegada realitzades totes les operacions de neteja, es van fer les labors de revestiment, per mitjà d’un esquerdejat de ciment amb productes hidròfugs per a dotar-les d’una major estanquitat.

Finalment es va procedir a xapar les basses amb peces de gres, de tonalitats suaus, per a dotar-les d’una estanquitat absoluta.

 Compromís de la institució provincial

Les intervencions previstes per les ajudes econòmiques estan destinades a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València que tinguen valors històrics, artístics o d’interés local (com ara antics forns, molins, palaus, fonts, cellers o esglésies) i dels elements integrats  en estos, que tinquen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, ja siguen de caràcter religiós o civil, als quals es pretén tornar l’esplendor original.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província, d’acord amb la Secció de Restauració de Béns Culturals del Servici de Cooperació Municipal, i les ajudes les ha assignat una Comissió de Valoració prevista en les bases reguladores de les ajudes», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

Des de 1999 i fins a l’actualitat, «les ajudes econòmiques destinades a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València»han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. L’última, la del 2012, s’ha adjudicat recentment, i per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València, que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans de tot, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’importants obres testimoni de la nostra història i la nostra cultura.

Seixanta-quatreprojectes de restauració

Per a la convocatòria del 2012, que està en execució, s’ha destinat un total d’1.660.000 euros per a actuar en seixanta-quatre  projectes, entre els quals destaquen a la comarca del Camp de Morvedre.

La responsable provincial de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de València, Amparo Mora, va rebre ahir en el seu despatx el representant de la Fundació José María Haro, Félix Crespo, per a tractar diversos assumptes sobre els projectes que realitza la corporació.

Crespo, que va estar acompanyat pel responsable de FEMP Persones, Enrique Simón, va dir que «el motiu principal de la visita és presentar la nostra credencial a la Institució provincial i ensenyar-li a la diputada, Amparo Mora, totes les accions que realitzem des de les nostres seus a València i Sagunt». La Fundació José Mª Haro, tal com va informar Crespo, «posseïx diverses facetes de sensibilització i tallers prelaborals, amb l’objectiu de preparar i ensenyar a les dones immigrants quins són els conceptes bàsics per a poder trobar un treball». Així mateix, la corporació, creada per Cáritas fa nou anys, compta amb un servici de guarderia i un projecte d’arreplega de roba en parròquies i en els 202 contenidors que es troben repartits a València. Així mateix, «tenim previst un propòsit de millora i ampliació de la nostra fundació, a través d’acords amb altres Cáritas pròximes, a fi de crear una entitat major i amb les mateixes característiques per a aconseguir la total inserció de la societat», va concloure Crespo. 

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, Salvador Enguix, ha visitat este matí les obres de restauració ambiental de la Fonteta de Quaresma en l’Aqueria de la Comtessa junt amb l’alcalde, Salvador Femenía, el tècnic de la construcció, Ramón Frasquet, i el responsable de la constructora, Paco Faus.

La Diputacióde València, a través de l’Àrea de Medi Ambient, «ha finançat el 70% de la remodelació amb un import total de 60.500 euros, gràcies als quals s’han adequat i consolidat els murs i diverses instal·lacions», ha dit el diputat.

Enguix també ha informat que «es tracta d’una fase ja conclosa dins del programa d’espais degradats i que es troba pròxima al nucli urbà».

Per la seua banda, Femenía ha mencionat que «gràcies a les inversions de la corporació provincial, s’ha aconseguit restaurar una zona del municipi que estava molt degradada».

«La col·laboració de la Diputació en esta última actuació ha sigut fonamental per a condicionar la zona amb aigua, banys, sistemes de fusta i consolidar els murs de contenció, obra en què més s’ha invertit», ha informat el primer edil.

Es tracta d’una obra de restauració d’un paratge ambiental que compta amb quasi 7.000 metres quadrats, en els quals, més de 3.000, s’han condicionat amb berenadors, barbacoes, parcs i zones d’oci.

En la nit d’ahir es van citar tots els finalistes d’esta competició, setze equips, a l’Ajuntament de Xeraco, que acollia l’acte oficial de presentació de les finals del «XV Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, trofeu Diputació de València». En presència de les autoritats corresponents, l’alcalde del municipi, Francesc Serralta, i el vicepresident de «raspall» de la FPV, Saoro Oliver, es va fer entrega dels equipaments de les finals de cada formació.

El programa de les finals començarà el dissabte pròxim, 21 de desembre, amb les trobades de les categories femenines. A partir de les 15:30 es disputarà la final de segona entre Alqueria d’Asnar i el Borbotó D. A continuació la final absoluta femenina entre el primer equip del club de Borbotó i Beniparrell. Tancarà la primera ronda de partides la final de tercera, de nou, entre Borboto E i Bicorp E.

 El diumenge 22 de desembre serà el dia de les cinc finals masculines. Al matí obrirà el foc la final de plata, en la qual es mesuraran Bicorp B amb Ondara A. El club de Bicorp pot estar d’enhorabona, perquè també ha classificat la seua parella de primera per a defendre el títol. En esta ocasió serà contra Xeraco, els quals tindran l’avantatge de disputar la final en el seu trinquet. Cocentaina i Quatretonda lluitaren ja a la vesprada per la copa de bronze. Mentre que Albalat de la Ribera i Ondara B disputaran la final de quarta A. La de quarta B està encara pendent de les semifinals entre Sumacarcer i Gavarda, per un costat del quadro, i de Planes amb Real de Gandía, per l’altre.

 Les finals tornen a Xeraco

 Tots els anys es disputen dues competicions de la Diputació en la modalitat de «raspall», l’autonòmic de Trios i el de Parelles. L’organització intenta celebrar cada temporada les finals a diferents comarques on es juga a esta modalitat, i després de tindre lloc les finals del passat any a Bicorp, en el cas del torneig de trios, i Alzira, seu del parelles, esta temporada s’han triat Quatretonda per al primer i Xeraco per al segon, després de moltes temporades sense visitar les lloses del seu trinquet. És interessant que per a celebrar estos actes, que es convertixen en una festa i potser un revulsiu per a la població triada, es vagen alternant entre unes localitats i altres. En l’historial recent de finals els trinquets de la Llosa de Ranes, Piles, Castelló de Rugat, Bicorp, Benidorm i Genovés, junt amb els carrers de Polinyá de Xúquer, la Font d’En Carròs, Rafelbunyol o Ador, han sigut on s’han dut estes partides que permeten a tots els aficionats de les proximitats gaudir de tot un cap de setmana de raspall.