El MuVIM exhibix en la Sala Alfons Roig «De Bruno Lomas a Nino Bravo», una mostra que forma part de l’ambiciós projecte expositiu «Ídols POP», que radiografia la reeixida empremta internacional de les primeres figures valencianes, entre les quals Bruno Lomas i Nino Bravo van brillar amb llum pròpia.
Tal com va destacar la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, «el MuVIM és un museu obert a la societat, l’objectiu principal del qual és abordar temes d’actualitat, interés i curiositat social, i en este projecte remarca la rellevància de València com a motor artístic, musical i cultural».
«De Bruno Lomas a Nino Bravo» exhibix, a través de discos, cartells, fotografies, indumentària i ninots, un recorregut extens per la cultura juvenil, que va arrancar amb Elvis Presley, va seguir amb el twist i el naixement de les discoteques, i va tindre el seu moment d’esplendor amb l’aparició del fenomen dels Beatles, la psicodèlia i el glam rock.
Músics valencians en el «top tin» nacional
A l’Espanya del desenvolupament van enlluernar, junt amb el Duo Dinámico, Miguel Ríos, Los Pekenikes i Los Mustang, els pioners valencians Los Milos —d’on sorgiria Bruno Lomas—, Los Pantalones Azules i Los Huracanes, entre altres.
Mentre Raimon (Xàtiva) revolucionava la Nova cançó al començament dels anys seixanta, Juan Bau (Aldaia), Juan Camacho (València), Camilo Sesto (Alcoi) i Nino Bravo (Aielo de Malferit) s’iniciaven com a roquers i acaparaven les llistes d’èxits nacionals dels anys setanta amb temes que encara hui es recorden.
Un viatge musical amb huit escales
La mostra, que podrà veure’s fins a març del 2014, analitza l’evolució dels estils, modes i gustos musicals en un viatge amb huit seccions o escales museogràfiques. En elles, el MuVIM plasma la diversitat de llenguatges musicals, «la provocació i la llibertat creadora que va significar el rock enfront de les estètiques úniques i reiterades», va assenyalar Puchalt.
El viatge arranca amb Elvis i amb ell sorgix el model d’ídol pop en tot el món. En l’exposició s’aborda també el naixement d’altres ídols posteriors, com són Paul Anka, Pat Boone, Ricky Nelson, Fabian, Jerry Lee Lewis, Chuck Berry i Little Richard.
La tercera posta analitza el rock en espanyol, ja que, igual que a altres nacions, també a Espanya va haver-hi reproduccions mimètiques d’Elvis, i Mike Ríos i Bruno Lomas ocupen el lloc de pioners del rock en espanyol. L’aparició dels Beatles i l’influx del rock britànic va fer de Los Mustang, Los Bravos, Los Brincos, Los Canarios i Los Sirex, grups seminals de la modernització del pop espanyol.
Les xiques «yeyé»
La plèiade de xiques yeyé que van triomfar a Europa en els anys seixanta també va incloure cantants espanyoles, com ara les alacantines Tina i Tesa, la cantant del grup valencià Los Calíope, la pionera Mimo i nombroses xiques modernes, com ara Gelu, Rocío Dúrcal, Massiel, Rosalía, Salomé, Elena Duque, Kinita, Pilarín de las Heras i Conchita Velasco, que amb la seua Chica ye-yé va donar nom al fenomen espanyol.
La Beatlemania, la Psicodèlia, el glam rock i Nino Bravo —cantant superdotat per a la interpretació de balades i cançons d’amor— són les quatre últimes parades del recorregut musical.