La Diputació de València ha concedit 176.000 euros per a la realització de set projectes de restauració d’edificis emblemàtics valencians en set municipis de la Vall d’Albaida.

Entre els projectes coberts per este finançament està l’adequació i decoració de l’interior de l’església parroquial de Sempere, amb una subvenció de 35.000 euros. Igualment hi ha intervencions a Aielo de Malferit, Atzeneta d’Albaida, Bèlgida, Bellús, Bocairent i la Pobla del Duc.

Les intervencions previstes per les ajudes econòmiques estan destinades a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València, que posseïsquen valors històrics, artístics o d’interés local (com ara antics forns, molins, palaus, fonts, cellers o esglésies) i d’elements integrats en ells, que posseïxen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, siguen de caràcter religiós o civil, als quals es pretén tornar l’esplendor original.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província d’acord amb la Secció de Restauració de Béns Culturals del Servici de Cooperació Municipal i les ajudes s’han assignat per una Comissió de Valoració prevista en les bases reguladores de les ajudes», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

Adequació i decoració interior de l’església parroquial de Sempere

L’església parroquial de Sant Pere Apòstol de Sempere ha sigut sotmesa a una rehabilitació integral per a sanejar humitats, pintar-la i renovar la instal·lació elèctrica que ha suposat una inversió superior als 60.000 euros, gran part dels quals han sigut sufragats per la Diputació de València.

Era una església fosca i amb moltes humitats i per a evitar que es continuara deteriorant es van dur a terme estos treballs que han donat alegria a l’interior del temple. Hi havia zones molt deteriorades. Ara la pintura és pa d’or i estuc venecià. Junt amb això s’ha fet la instal·lació elèctrica nova.

Però la transformació més important han sigut les vidrieres noves, 8 en total, que li han donat vida al temple. La vidriera del fons és un disseny del rector mateix, José Agustí Esparza, en el qual apareix el Crist, el Calvari i en la part de baix Sempere i el pantà.

Dos aportacions importants han sigut la recuperació de la pica baptismal antiga, de pedra, i la pica de senyar-se que estava retirada en el campanar i que, després de picar-la convenientment, ha sigut posada en servici. Són dos peces de picapedreria molt importants que no podien seguir deteriorant-se en el campanar.

El seu origen

En el conjunt de l’església parroquial de Sant Pere Apòstol destaca la seua façana adovellada, sense decorar, i al costat d’ella, a la part de l’Evangeli, s’alça la torre campanar, de dos cossos. Té una superfície en planta de 337 metres quadrats, amb una profunditat màxima de 22,85 metres i un ample màxim de 14,20 metres.

L’església, davall l’advocació de Sant Pere Apòstol, consta d’una nau de cinc trams coberta per volta de mig canó sobre pilastres-contraforts, casquet sobre el creuer i cúpula amb petxines en els braços del creuer. Predomina en el seu interior l’ordre corinti i conserva bons frescos de Vicent López.

Es va construir el 1794, en substitució d’una anterior, de la qual no consten dades; les obres començaren el dia 2 de febrer, amb plànols de l’arquitecte José Ariño.

Compromís de la institució provincial

Des del 1999 i fins a l’actualitat, «les ajudes econòmiques amb destinació a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València» han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. L’última, la del 2012, s’ha adjudicat recentment i, per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València, que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans que res, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’importants obres testimoni de la nostra història i la nostra cultura.

64 projectes de restauració

Per a la convocatòria del 2012, que està en execució, s’han destinat un total d’1.660.000 euros per a actuar en 64 projectes, entre els quals destaquen a la comarca de la Vall d’Albaida:

La Diputació de València ha concedit 155.000 euros per a la realització de deu projectes de restauració d’edificis emblemàtics valencians a la ciutat de València i pedanies.

Entre els projectes coberts per este finançament estan les obres menors de caràcter urgent a l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià, amb una subvenció de 20.000 euros. Igualment hi ha altres tres intervencions en immobles de València i unes altres tres a les pedanies de Beniferri, el Saler i la Punta.

Les intervencions previstes per les ajudes econòmiques estan destinades a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València, que tinguen valors històrics, artístics o d’interés local (com ara antics forns, molins, palaus, fonts, cellers o esglésies) i dels elements integrats en estos, que tinguen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, ja siguen de caràcter religiós o civil, als quals es pretén tornar l’esplendor original.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província, d’acord amb la Secció de Restauració de Béns Culturals del Servici de Cooperació Municipal, i les ajudes s’han assignat per una Comissió de Valoració prevista en les bases reguladores de les ajudes», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

 Obres menors a l’Església de Sant Miquel i Sant Sebastià

L’edifici de l’actual parròquia de Sant Miquel i Sant Sebastià és el principal vestigi de l’antic convent de l’Orde dels Germans Mínims de Sant Francesc de Paula, actualment desaparegut, i és un Bé d’Interés Cultural. El seu origen es remunta al segle XV, encara que l’actual configuració de l’edifici correspon a la primera meitat del segle XVIII. Destaca per la seua façana barroca de dos cossos —vinculada al cercle de novatores valencians i desdibuixada per una torre campanar d’aire modernista—, per la seua imponent cúpula de teula blava vidriada i per la importantíssima i excepcional taulelleria valenciana del seu sòcol interior.

La sol·licitud d’ajudes a la Diputació de València va alertar de l’elevat risc de caiguda de la canal de recollida d’aigües que recau al carrer Quart. D’altra banda, la presència generalitzada de filtracions amenaçava no sols d’arruïnar la decoració interior del temple, sinó de debilitar les ja castigades voltes i el sistema de suport de la coberta a base d’envanets de sostremort.

 Obres urgents per danys apressants

Per mitjà de l’ajuda concedida per la Diputació de València, que va considerar prioritària esta actuació, s’ha aconseguit reparar els danys més apressants detectats en la totalitat de la coberta i en el sistema d’evacuació d’aigües. S’han escomés reparacions en alguns envanets de sostremort que permeten el suport del tauler de coberta. El seu elevat deteriorament, que amenaçava ruïna imminent, ha pogut ser pal·liat en els casos més greus. Les obres han reparat les entrades d’aigua existents, han reparat els punts conflictius, han resolt algunes trobades constructives deficients i han netejat la totalitat de les cobertes de terra, vegetació i altres elements aliens —fins i tot, hi havia un sac de ciment oblidat que havia forjat—, cosa que garantirà la perdurabilitat i el bon funcionament del canvi de la canal i les baixants del carrer Quart.

Esta obra ha sigut fonamental per a la pervivència d’un edifici que, tot i posseir importants valors culturals i històrics, ha estat poc atés —fins enguany— per les administracions públiques. Gràcies a la Diputació de València, esta situació ha significat un primer pas i ha iniciat un procés de salvaguarda i posada en valor d’este important monument: l’església de Sant Miquel i sant Sebastià de la ciutat de València.

Compromís de la institució provincial

Des del 1999 i fins a l’actualitat, «les ajudes econòmiques destinades a la realització d’obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València»han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. L’última, la del 2012 s’ha adjudicat recentment i, per este motiu, el vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València, que la corporació ha volgut complir i tirar endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans de tot, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’importants obres, testimoni de la nostra història i la nostra cultura».

64 projectes de restauració

Per a la convocatòria del 2012, que està en execució, s’ha destinat un total d’1.660.000 euros per a actuar en 64 projectes, entre els quals destaquen a València.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha celebrat una jornada de col·laboració amb un equip de bombers francesos i amb diversos experts de la casa de cotxes Renault. L’objectiu de la trobada va ser conéixer com actuar en accidents de trànsit amb vehicles híbrids, elèctrics i d’altres fonts d’energia, com a gas o hidrogen.

La classe anava dirigida als instructors que van participar en la implantació del procedimentoperatiu d’actuació en accidents de trànsit del Consorci. Ara seran estos instructors els qui s’encarregaran d’ensenyar a la resta del col·lectiu, més de sis cents bombers, com actuar en un accident de trànsit amb un turisme d’estes característiques.

Segons els participants en la jornada, «la formació en este tipus de vehicles és fonamental per a reduir el risc dels bombers i de les víctimes en un accident de trànsit, perquè la nova tecnologia afig riscos, com ara l’alta tensió o l’hidrogen, i és imprescindible saber com s’ha de procedir». Després d’una classe teòrica, els participants van conéixer de primera mà el mecanisme d’un cotxe elèctric i van incendiar un dels turismes per a estudiar la reacció dels nous productes davant del foc.

A més dels instructors del procediment i altres bombers del Consorci també es van sumar a la jornada efectius de l’Ajuntament de València i de Palma de Mallorca, com també el president de l’Associació Professional de Rescat en Accidents de Trànsit (APRAT), Pedro Antonio Ruiz, i un representant de la casa Holmatro, especialitzada en ferramentes de rescat.

Fotos: http://www.flickr.com/photos/consorciobomberosvalencia/sets/72157638377…

La Diputacióde València va celebrar ahir de vesprada al Palau de Congressos de València la Gala de Premis del XVI Circuit de Carreres Populars, els guanyadors absoluts de la qual han sigut Ouais Zitane i Fatima Ayachi en les categories masculina i femenina, respectivament.

El president de l'entitat provincial, Alfonso Rus, que va presidir l'acte, va destacar el nombre de participants de les 16 edicions celebrades, una xifra que «s'ha anat multiplicant, la qual cosa convertix este circuit en un referent esportiu en la província i a tot Espanya».

En este sentit, Rus va assegurar que la Diputació de València «continuarà apostant per l'atletisme popular i promovent l'esport en la província».

Per la seua banda, el diputat d'Esports, Miguel Bailach, va recordar que el Circuit de Carreres Populars Diputació de València complix enguany 16 edicions i, des dels seus inicis, «ha consistit en 12 proves organitzades en diferents municipis amb l'objectiu de recórrer la província».

Així mateix, Bailach va agrair al president provincial l'impuls que ha brindat a este certamen i la seua aposta per este projecte que «exalça l'esport popular».

Premis

Els representants provincials, entre els quals es trobaven Juan José Medina, Amparo Mora i Rafael Pérez, van entregar 120 trofeus i premis als guanyadors de cada una de les deu categories d'hòmens i dones de la competició.

A més, en la gala també es van atorgar diverses plaques commemoratives a les entitats col·laboradores en l'organització anual del circuit i a representants municipals de les dotze localitats que han participat en la competició, i que són: Moncada, Port de Sagunt, Massamagrell, Gandia, Canet d'En Berenguer, Xiva, Setaigües, Benaguasil, Foios, Paterna, Cullera i Xàtiva.

Finalment, es van premiar els clubs que tenien més participants. El guanyador va ser la Universitat Politècnica de València, amb 53 corredors, seguit del club Runnersworld, amb 35 participants, i Cárnicas Serrano, amb 20 atletes.

El guanyador absolut en la categoria d'hòmens per segona edició consecutiva, Ouais Zitane, «va reconéixer sentir-se molt content i va avançar que tornarà a córrer en el certamen següent.

D'altra banda, va assegurar que les proves més difícils i importants per a ell van ser la 12a edició de la carrera «15 km Vila de Massamagrell» i el «XXXIV Gran Fons Vila de Setaigües», pel gran nivell dels seus participants.

Participació

El XVI Circuit de Carreres Populars ha acollit més de dos mil atletes inscrits en les diferents categories i ha reunit en total en les dotze carreres més de vint mil participants.

Novetats

Quant a les novetats de la pròxima edició, ahir es va anunciar que la inscripció es podrà fer durant un mes, i totes les carreres que conformen este circuit tindran la mateixa plataforma d'inscripció i cronometratge.

A més, la Fundació Trinidad Alfonso serà una de les patrocinadores del circuit del 2014, i atorgarà el trofeu Cultura de l'Esforç als corredors en categoria masculina i femenina que tinguen major puntuació en les dotze proves.

Un total de 941 grups de 641 empreses dedicades al sector d’arts escèniques i plàstiques han treballat enguany en les més de 2.600 propostes que la Diputació de València ha organitzat en els municipis valencians a través del Servici d’Assistència i Recursos Culturals.

Durant el 2013, este programa de la corporació provincial ha realitzat un total de 2.679 projectes culturals en les poblacions valencianes que prèviament van ser sol·licitades pels ajuntaments.

La Diputacióde València ha invertit en este projecte un total de 2.095.115 euros per a reforçar l’ajuda a una gran quantitat de poblacions, de manera que puguen continuar elaborant programacions culturals estables a pesar de les dificultats pressupostàries.

El programa del SARC es dividix en tres apartats: concessió de subvenció a ajuntaments per a la compra d’equipament de centres culturals, adjudicació d’ajudes per a la realització d’activitats durant les festes populars i per a la promoció i realització d’accions culturals.

Modalitats

La campanya del 2013 ha concentrat les activitats de les modalitats de música, arts escèniques, tallers i conferències, arts plàstiques i tradicions populars.

Per mitjà del Programa de Festes Populars 2013 s’ha ajudat 234 municipis subvencionant 612 activitats, actuacions o espectacles que es realitzen durant les festes populars dels municipis de menys de 20.000 habitants, a excepció de les despeses de menjars o manutenció, el lloguer de materials, les activitats taurines, els tallers socioculturals, les relacionades amb la banda de música del municipi i les activitats juvenils, esportives o socials, per ser totes subvencionades a través d’altres línies pressupostàries.

El Programa d’Equipaments municipals 2013 ha beneficiat 250 municipis de menys de 20.000 habitants millorant la tecnologia dels seus equipaments culturals. Quant a la promoció cultural, s’han desenrotllat 1.739 activitats en 238 localitats.

Així mateix, s’han firmat convenis amb 34 localitats de més de 20.000 habitants per a fer activitats i s’han realitzat projectes singulars municipals en 22 poblacions grans.

Activitats

L’entitat provincial ha desenrotllat 2.679 activitats culturals a la província: Camp de Morvedre, 149 activitats; Camp de Túria, 151; Racó d’Ademús, 58; la Vall d’Aiora, 69; la Canal de Navarrés, 88; la Costera, 177; la Foia de Bunyol-Xiva, 110; Requena-Utiel, 89; la Ribera Alta, 366; la Ribera Baixa, 127; la Safor, 350; els Serrans, 196; la Vall d’Albaida, 301; l’Horta Nord, 276; l’Horta Sud, 151, i València capital, 21.

«La nostra programació suposa un ferm suport a la indústria cultural valenciana»

La diputada de Cultura María Jesús Puchalt, com a responsable del Servici d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València, ha expressat la seua voluntat de continuar mantenint el programa d’ajudes perquè els pobles de la província de València, especialment els més menuts, compten amb este tipus d’ajudes amb fins culturals.

Puchalt considera que «el servici que prestem des de la Diputació de València complix una funció que ningú millor que la institució que presidix Alfonso Rus cobrix i és perseguir l’equilibri territorial en la nostra província i en els veïns dels nostres pobles».

La diputada ha aclarit que es tracta, en definitiva, que qualsevol ciutadà, residisca on residisca, es trobe on es trobe el seu poble, tinga la possibilitat d’accés al consum cultural.

«Tots els ciutadans paguen impostos i tenen els mateixos drets, així és que amb el SARC fem que els xicotets i mitjans ajuntaments puguen oferir-los actes culturals, encara que no disposen d’un gran pressupost per a això, atés que la Diputació assumix el cost dels actes culturals que es programen.»

D’altra banda, Puchalt ha destacat també el fet que assegurant la programació d’una forma constant i garantida, la Diputació fa que «eixa part de l’entramat de la indústria cultural valenciana puga mantindre’s, sobreviure als mals moments en què ens trobem, i, inclús, desenrotllar-se en alguns aspectes».

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar col·labora, a través d'un conveni, amb l'Ajuntament de Burjassot, en la senyalització de la Ruta Estellés.

Este itinerari literari recorre el municipi de l'escriptor Vicent Andrés Estellés a través de 25 punts interactius, on s'expliquen els principals llocs d'interés com ara la plaça Jaume I, l'estatua d'Estellés, el Mercat o l’Alqueria del Pi.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, hi ha assenyalat que «des del Patronat Provincial de Turisme col·laborarem a millorar i promocionar Burjassot a través de l'adequació d'una de les principals rutes turísticoculturals que recorre els atractius d'esta localitat».

D'altra banda, l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, ha agraït l'ajuda del Patronat Provincial de Turisme que «permetrà senyalitzar la ruta Estellés, una ruta literària que dóna a conéixer l'obra de l'escriptor i alhora, la localitat de Burjassot».

«La ruta compta amb uns suports físics que parlen dels llocs d'interés del poble i oferixen informació detallada de la ruta que es pot descarregar en telèfons intel·ligents, a través de codis QR», ha afegit l'alcalde de Burjassot.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, i l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, van firmar dijous passat, 5 de desembre, un conveni de col·laboració. A l'acte de firma també assistí el diputat del grup Compromís de la Diputació de València i regidor de l'Ajuntament de Burjassot, Emili Altur.
  

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputación de Valencia ha repartit 40.000 desplegables a tot color perquè la ciutadania infantil puga sol·licitar els seus desitjos i regals als Reis Mags d'Orient. Així, un any més, Ses Majestats Melcior, Gaspar i Baltasar estan rebent, de mans dels seus patges i consellers, milers de cartes de petició de regals escrites en valencià.

Al costa de la Diputació de València també participen en la campanya els ajuntaments d'Alaquàs, Albal, l'Alcúdia, Aldaia, Algemesí, Alginet, Alzira, Benissa, Cocentaina, Finestrat, Manises, Massamagrell, Novelda, Paiporta, Petrer, Picassent, la Pobla de Vallbona, Sagunt i Santa Pola.

La Diputació de València també farà arribar les cartes als col·legis dels més de 160 municipis que han sol·licitat l'assistència tècnica en matèria de promoció lingüística.

Del MP5 a la trompa

En estos documents extensibles, dissenyats per Eva Carot, els xiquets i les xiquetes poden trobar les denominacions en valencià de diversos joguets, des d'un MP5 fins a una trompa tradicional, i escriure la  seua carta als Reis d'una manera amena i divertida.

Esta iniciativa s'emmarca en l'ampli programa sobre foment de l'ús del valencià que la Diputació de València desplega en resposta a la sol·licitud d'assistència tècnica en matèria lingüística per part dels ajuntaments de la província.

Entre les diferents campanyes oferides a tots els municipis de la província, en estes dates cal destacar l'edició de les Cartes als Reis.

Targetes de felicitació personalitzables

Amb motiu de les festes de Nadal, la corporació provincial oferix als ajuntaments cartes perquè els xiquets es dirigisquen als Reis d'Orient.

A més de la campanya de Nadal, els servicis tècnics de la corporació provincial han organitzat altres campanyes de foment de l'ús del valencià, com per exemple targetes de felicitació personalitzables que estaran disponibles en breu.

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) ha registrat un gran èxit d'afluència en els primers dies d'exhibició del projecte «Ídols Pop» que inclou tres exposicions: Un cub “màgic” que recrea una disco dels anys 70 al vestíbul, “De Bruno Lomas a Nino Bravo” a la Sala Alfons Roig i “La ruta del bakalao. Chimo Bayo» a la Sala Parpalló.

Des de la inauguració, celebrada el 28 de novembre per la vesprada, fins a ahir diumenge, 8 de desembre, un total de 15.574 persones s'han acostat al MuVIM per a veure la primera gran exposició que un museu dedica, per primera vegada, a la decisiva i influent aportació dels músics valencians al moviment pop internacional.

Els tres dies festius han aconseguit els majors pics d'assistència. Ahir diumenge es va batre el rècord de visites amb 3.280 entrades registrades, i el diumenge anterior ja es va arribar a 2.405 visitants. Divendres, 6 de desimbre, Dia de la Constitució, ha sigut el tercer dia amb major afluència de públic, amb 2.316 persones.

La mostra, comissariada per Lluís Fernández, romandrà el MuVIM fins a pròxim mes de març, tot i que, com avançà María Jesús Puchalt, diputada de Cultura de la Diputació de València, en la presentació de l'exposició, «si la resposta del públic torna a desbordar previsions prorrogarem la proposta com yja férem el seu dia amb les mostres de Paco Roca i amb Stop Motion Don’t Stop”.

De Bruno Lomas a Nino Bravo

La Sala Alfons Roig oferix un llarg recorregut per la cultura juvenil, que va tindre el seu inici amb el rocanrol d’Elvis Presley, va seguir amb el twist i el naixement de les discoteques i va tindre el seu moment d’esplendor amb l’aparició del fenomen dels Beatles.

La Ruta del Bakalao

Amb l’auge de les discoteques, la moda de La juventud baila i les pistes lluminoses, València s’incorpora amb una singular ruta discotequera que va fer dels seus clubs costaners un lloc de pelegrinatge internacional, marcant la moda de viure ballant nits que duraven el cap de setmana sencer. Las discoteques Barraca, Spook, Espiral, Puzzle i Público van conéixer tal popularitat i desenfrenament que van ser referents de la nit i la marxa de La Ruta del Bakalao.

La mostra exposada a la Sala Parpalló està composta per un miler de portades de discos, cartells, objectes i merchandisingde cada època i un voluminós catàleg amb més de mil imatges que arreplega un llegat oral, cultural i mediàtic que fins a la data no havia tingut reflex museogràfic.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, presidirà l’acte de lliurament de 16 reproduccions fotogràfiques d’arbres monumentals d’un segle d’antiguitat als alcaldes i alcaldesses dels municipis on es troben estos exemplars.

La trobada tindrà lloc a les 18:00 en el Saló de Plens de la Diputació de València i comptarà amb la presència del diputat d’Empreses Públiques, Rafael Pérez, i el director del Departament d’Arbres Monumentals d’Imelsa, Bernabé Moya.

Els pobles que apareixen en estes làmines són Alfafar, las Alcublas,
Aras de les Olmos, Burjassot, Carlet, Casinos, Chelva, Higueruelas de Domeño, Llíria, Pedralba, Requena, Riba-roja de Túria, Sagunt, València, Vallanca i Yátova.

El Departament d’Arbres Monumentals de la Diputació de València ha recuperat un total de 23 plaques fotogràfiques originals de la publicació “Algunos árboles y arbustos viejos de la provincia de Valencia”, dedicada a donar conéixer i fomentar el valor dels arbres monumentals.
 

L’obra va ser editada el 1914 per l’il·lustre enginyer agrònom honorari de la Diputació de València, Rafael Janini Janini, amb fotografies de Saturnino Muñoz Latorre. Janini va dedicar la seua intensa labor a millorar la riquesa agrícola i forestal de la província de València, i va destacar per dirigir des de la Diputació de València la reconstrucció del vinyer afectat per la plaga de la fil·loxera.