L’alcalde de Sellent, Vicente Monar, va visitar el dimarts la Diputació de València amb el propòsit de sol·licitar a la responsable de l’àrea de Benestar Social, Amparo Mora, dues ajudes sobre assistència ciutadana dirigida als veïns de la localitat de la Ribera Alta.

Segons Monar, «la col·laboració de la corporació provincial és fonamental per a tindre el suport d’una nova persona encarregada de l’assistència social als ciutadans del municipi».

L’Ajuntament de Sellent compta ja amb un responsable de gestió de l’àrea social de la localitat; no obstant això, tal com apunta l’alcalde, «esta labor no és suficient a causa de les gestions que també du a terme la treballadora als pobles veïns».

D’altra banda, no és l’única ajuda que el primer edil va instar a la corporació provincial, ja que, tal com Monar va glossar: «el motiu de la visita també ha versat sobre la sol·licitud del programa de teleassistència per a quatre veïns del municipi».

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, i l'alcaldessa d'Alzira, Elena Bastidas, han signat este matí un conveni de col·laboració amb l'objectiu de millorar i promoure la Ruta dels Monestirs d'Alzira.

Ernesto Sanjuán ha destacat la importància d'este conveni «que impulsa una ruta turística i que, a més, beneficia diversos municipis de la província de València donant-la a conèixer als visitants i turistes de la zona».

«Des del Patronat Provincial de Turisme no hem dubtat a col·laborar a millorar l'itinerari turístic, ja que es tracta d'una iniciativa que potencia el turisme de la comarca i comarques pròximes, oferint un interessant producte turístic per als turistes», ha assenyalat el diputat de Turisme.

Per la seua banda, Elena Bastidas ha destacat que «gràcies a l'ajuda de la Diputació de València continuarem potenciant i ampliant una de les nostres naus capitanes, com és la Ruta dels Monestirs, itinerari que connecta centres monacals de diferents comarques de la província de València».

«Des que es va inaugurar la ruta, l'any 2006, no ha fet més que créixer en nombre de visitants i cada vegada és més coneguda i reconeguda pels amants de la naturalesa», ha afegit l'alcaldessa d'Alzira.

Ruta dels Monestirs

L'itinerari turístic s'inicia a l'estació de tren de Gandia, passa pel Monestir de Sant Jeroni de Cotalba d'Alfauir, el Monestir del Corpus Christi de Llutxent, el Monestir de la Valldigna de Simat de la Valldigna, el Monestir d'Aigües Vives de Carcaixent i el Monestir de la Murta d'Alzira.

Esta ruta oferix dos recorreguts: un per carretera, destinat a desplaçar-se als monestirs amb vehicles, i un altre condicionat per a la pràctica del senderisme: el GR-236.

El traçat a peu discorre per antigues sendes històriques d'origen medieval, com el «pas del pobre», vies pecuàries, sengles de muntanya, camins rurals i antigues vies de ferrocarril.

A Alzira, es visita el Monestir de la Murta, la fundació Jerónima del qual s’ha de situar entre els segles XIV i XV. La construcció dóna prioritat a l'església i situa la resta de les dependències al voltant d'un claustre central. Cal destacar la torre dels coloms, robusta construcció d'arquitectura militar que li dóna un aspecte defensiu, i el portal renaixentista presidit per l'escut de la família Vich.

L'Ajuntament de Chiva, amb la col·laboració del Patronat Provincial de Turisme, senyalitzarà set rutes turístiques amb l'objectiu de promocionar i donar a conéixer els seus principals atractius turístics.

Este projecte de turisme mediambiental té com a objectiu donar a conéixer la serra de Chiva als visitants, sensibilitzar sobre els impactes que generen les accions humanes en el territori i descobrir les oportunitats que oferix la conservació del patrimoni natural.

A més, este pla permetrà donar valor als recursos turístics de la localitat com el castell, la Torreta, el barri de Bechinos, l'església arxiprestal de Sant Joan Baptista, la font de les 21 canelles o la serra de Xiva, paratge natural municipal des de l'any 2010.

L'Ajuntament de Chiva farà una guia normativa, instal·larà panells interpretatius, editarà publicacions temàtiques per rutes i posarà en marxa distintes accions promocionals per a donar a conéixer els itineraris del paratge natural.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, i l'alcalde de Chiva, José Manuel Haro, van firmar ahir un conveni de col·laboració per a la promoció turística de la localitat.

La Diputacióde València invertirà en els pròxims dos anys un total de tres milions d’euros en la millora de l’entorn natural de la província, a través dels nous Plans d’Inversió i Ocupació 2014-2015.

La corporació provincial centrarà el seu esforç en l’eliminació de riscos geològics i la recuperació d’espais degradats dels municipis, a fi d’actuar en els àmbits que puguen suposar algun perill per als ciutadans i millorar, al mateix temps, el seu benestar per mitjà del gaudi de zones verdes recreatives en les seues poblacions.

A més, les actuacions suposaran l’ocupació d’un centenar de persones, segons les previsions de la institució, entre ocupacions directes i indirectes.

Riscos geològics

La Diputació de València és pionera en la prevenció i correcció de riscos geològics que es produïxen de cap a cap de la província. Alguns dels més freqüents són el despreniment de grans blocs de pedres de les muntanyes que, en cas de lliscar pels pendents, poden impactar amb edificacions dels municipis, la qual cosa pot suposar, inclús, un perill per a les persones que les habiten. La corporació ha realitzat recentment actuacions per a solucionar greus problemes de seguretat, en este sentit, en les localitats de Chulilla, Alzira i Alpuente.

Altres riscos habituals contra els quals actua la institució són els lliscaments de vessants, que poden arribar a desestabilitzar edificis, com ha succeït últimament a Sellent, Torís i Castelló de Rugat, entre altres. Però els casos més espectaculars, per les seues nefastes conseqüències, són els col·lapses o afonaments en els nuclis urbans de les poblacions, que afecten tant les infraestructures com els edificis locals. El cas de Gestalgar ha resultat paradigmàtic, perquè en esta població la Diputació ha necessitat actuar amb diverses tècniques per a minimitzar el risc. Altres casos d’este tipus s’han produït a Villanueva de Castellón i Ademuz. El pròxim exercici estan previstes actuacions d’este tipus, a més de la citada Ademuz, a Vallada, Estivella, Palma de Gandia, la Font d’En Carròs, Tuéjar i Ador, etc., així com en totes aquelles situacions d’emergència que es produïsquen al llarg de l’any, amb un pressupost de 850.000 euros.

Espais degradats

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació, d’altra banda, continuarà amb el programa de Restauració d’Espais Degradats que desenrotlla des de fa 15 anys, en els quals ha recuperat més de 100 àrees pròximes a les poblacions. L’objectiu de la corporació és recuperar i embellir zones verdes deteriorades, perquè els ciutadans les puguen visitar i disfrutar com a àrees recreatives, com ara zones pròximes a canals fluvials, brolladors, ermites o edificis singulars; són recuperades paisatgísticament i aprofitades per a ús recreatiu. Més de 30 municipis han sol·licitat a la Diputació actualment este tipus d’actuacions, que el 2014 seran ateses amb un pressupost d’1.686.000 euros.

PEUS DE FOTOS: 1-Treballadors realitzant tasques d’eliminació de riscos geològics. 2-Àrea degradada recuperada. 

La Diputació de València ha obert un procés de selecció temporal de deu professors i professores d'Educació Secundària, per a la pràctica de mòduls professionals de Formació i Orientació Laboral i Empresa en els centres docents de la institució valenciana, corresponent al subgrup de classificació A1.

El termini límit per a fer la inscripció és el pròxim dijous 19 de desembre.

El diputat provincial de Modernització, José Manuel Haro, ha presentat al Centre Social de Benissanó, al costat de l'alcaldessa de la localitat, María Isabel Castellano, tots els servicis del projecte Sona Wi-Fi impulsat per la Diputació de València.

«Amb esta implantació, Benissanó es convertix en el primer municipi de la comarca del Camp de Túria a disposar d'una plaça Wi-Fi d'accés gratuït a Internet, on poder connectar-se de forma gratuïta des de qualsevol dispositiu portàtil», ha explicat Haro.

Benissanó, d'esta manera, s'ha sumat al projecte Wi-Fi ciutadà en disposar d'un lloc públic de connexió a l'aire lliure i ser el municipi pioner de la comarca en integrar-se a l'accés sense fils.

Per tot això, la cobertura d'autoprestació suposarà per a l'ajuntament un important estalvi de costos i de millora dels servicis públics de la localitat, a més d'una connexió que facilitarà l'accés a les aplicacions informàtiques dutes a terme per la Diputació, la possibilitat de compartir dades amb altres municipis de la província i desplegar els servicis municipals de videovigilància, emergència, gestió del trànsit local, promoció del turisme i mobilitat d'empleats.

Els particulars, així mateix, podran accedir a Internet de banda ampla via Wi-Fi independentment del seu lloc de residència, ja que l’operadora també oferix la connectivitat via satèl·lit per a aquelles llars en les quals, a pesar de tot, no arriba la cobertura per cap altra via.

Igualment, també s'ha dut a terme la comercialització amb la població a preus competitius, factor que completa totes les característiques del projecte en tots els municipis de la província.

«Amb este ambiciós projecte, la corporació provincial està finalizant la construcció de la xarxa Wi-Fi de màxima qualitat, que comprén les 265 localitats de la província, amb 500 quilòmetres quadrats de superficie i un benefici destinat a 1,7 milions de ciutadans», ha conclòs el diputat.

El Servici de Personal de la Diputació de València ha convocat un procés selectiu transitori de deu places de professors de Secundària d'anglés tècnic.

El termini límit per a les sol·licituds d'esta oferta és el pròxim dijous 19 de desembre.

La Diputació de València ha obert una borsa de treball de 20 places de professors tècnics, per a impartir mòduls professionals, d'acord amb les titulacions acadèmiques corresponent al subgrup A2.

La data límit de l'oferta d'inscripció és el próxim dijous, dia 19 de desembre.
 

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha comentat este matí a la sala de plens amb motiu del lliurament dels premis dels «Concursos per a Emprenedors» del Programa «Emprendeplus», patrocinats per la Diputació, que l'entitat provincial «donarà suport sempre a este tipus d'iniciatives perquè motiven l'esperit emprenedor».

L'acte també ha comptat amb la presència del responsable del Dia de la Persona Emprenedora de la Comunitat Valenciana (DPECV), Salvador Gil, el director del Centre Europeu d'Empreses i Innovació (CEEI) a València, Jesús Casanova, i el director del CEEI a Elx, Joaquín Alcázar, els joves premiats i els diputats provincials Amparo Mora, Remedios Avia, Rafael Pérez, Oreto Segura, Raúl Pardós i Concha Andrés.

Rus ha esmentat que «en estos moments tan complicats, que la gent siga emprenedora i tinga un mitjà de vida diferenciat és digne d'admirar».

«Per a mi el món empresarial també ha sigut la meua meta i la satisfacció de ser u mateix i arribar on u vol és impressionant per l'interés que es posa a fer alguna cosa diferent i a lluitar per cercar una línia de negoci i de bones idees», ha asseverat.

El president provincial s'ha mostrat optimista amb els joves emprenedors i els ha dit que «si teniu agilitat i treballeu les 24 hores, complireu amb el vostre objectiu».

Rus s'ha referit també als començaments dels empresaris i ha afirmat que «els inicis sempre són durs, i ara és el millor moment per a emprendre un negoci perquè els grans empresaris han baixat la guàrdia».

En aquesta línia, Rus ha recordat que «el Vietcong va véncer els Estats Units», cosa que, segons el president, es pot traslladar a la realitat empresarial.

Finalment, Rus ha donat l'enhorabona als premiats i participants del concurs i ha informat que la Diputació de València «donarà suport a estes iniciatives sempre». «Felicitats per la vostra valentia i no tireu mai la tovallola», ha finalitzat.

«Savi i emprenedor»

Per la seua banda, Salvador Gil va agrair el suport de l'entitat provincial al programa «Aprén i emprén». «Rus sap el que és ser savi i emprenedor, ja que ho ha sigut tota la seua vida», ha apuntat.

Creixement d'empreses innovadores

Jesús Casanova va prendre també la paraula per a explicar el projecte, i va assegurar que «Emprendeplus» és un programa de creixement d'empreses innovadores que té com a objectiu promoure i accelerar la decisió d'emprendre i de generar autonomia empresarial amb el qual es desenvolupen activitats participatives relacionades amb experiències emprenedores, idees de negoci, tendències i oportunitats i models de negoci».

«A més ―assevera― s'organitzen jornades de motivació, concretament enguany hem desenvolupat 164 activitats amb més de 3.800 persones».

A continuació, Rus ha fet lliurament dels guardons dels premis «Explica-ho i Comparteix Speakers Corner» dividits en tres categories, que estan dotats d'un guardó i una tablet per al guanyador i una tablet per al finalista.

―Enterpreneur Experience

Finalista: María Hernández per la seua aportació «Emprender i conciliar».

Guanyadora: Susana Fernández pel seu projecte «Nueva era de liderazgo: Friend Leadership».

―Comercial Pitch

Finalista: Sonia Calero pel seu projecte «Ruta Teatralizada en la naturaleza».

Guanyador: Amparo Aliaga per «Presentación de empresa y sus servicios».

―Elevator Pictch:

Finalista: Francisco Tormo pel seu projecte «Singularu-Encarga creaciones únicas, hechas a mano por artesanos»

Guanyador: Diego Moyá per «Entrenar.me».

A continuació, s'han premiat les fotografies que arrepleguen els millors instants plasmats pels assistents als «Dies de la Persona Emprenedora de la Comunitat Valenciana» i que s'assignen en funció de l'apreciació i vots dels usuaris de la plataforma emprenemjunts.

―Primer premi a la fotografia més votada pels usuaris del portal: Elizabeth Julián per Día de la persona emprenedora.

―Reconeixements per a les següents tres fotografies més votades:

Sara Calero per Querilendo a los emprendedores
Alberto Villalba per A buen vendedor…
Miguel Ramón per la seua imatge Taller Chiquiemprendedores 7.

Finalment, s'ha concedit un altre premi a l'usuari que més fotografies va pujar a emprenemjunts, que és Alicia Calero, per publicar 10 fotografies.

Emprendeplus (i+)

El programa Emprendeplus (e+) és una iniciativa per a la motivació de l'esperit emprenedor, creació i creixement d'empreses innovadores, promogut pels quatre Centres Europeus d'Empresa i Innovació de la Comunitat Valenciana (Alcoi, Castelló, Elx i València) al costat de l'Institut Valencià de competitivitat Empresarial de la Generalitat Valenciana, que inclou activitats presencials de motivació i formació.

Este programa reunix un conjunt d'activitats que tenen com a finalitat promoure l'esperit emprenedor i les idees empresarials a la Comunitat Valenciana en col·laboració amb els agents del territori.

Emprendeplus e+ inclou quatre línies de xarrades i concursos:

- DECIDETE e+, es referix a les xperiències emprenedores. En este apartat de motivació, es mostra com emprendre és una alternativa per al desenvolupament tant personal com professional.

- IDEA e+ fa referència a la creativitat emprenedora. Es partix de la generació d'Idees i Creativitat i es mostra com utilitzar el pensament creatiu com a base per al desenvolupament d'activitats empresarials innovadores.

- TENDENCIAS e+, oferix una sèrie d'oportunitats emprenedores. Es mostren formes de cercar oportunitats de negoci en els nous estils de vida i tendències de mercats.

- MODELO NEGOCIO e+ partix de la idea a l'empresa. En este cas, s'exposen els conceptes bàsics dels elements que definixen un model de negoci com a pas previ a l'elaboració d'un pla de negoci. S’hi consideren els aspectes clau que han de sotmetre's a una anàlisi de viabilitat posterior en profunditat.




Les imatges del lliurament de premis estan publicades en la pàgina web de la Diputació de València. Hi pot accedir punxant en el següent enllaç:
 

/sala-prensa/content/premios-concurso-aprende-emprender

La Diputació de València ha concedit 210.000 euros per a dur a terme sis projectes de restauració d’edificis emblemàtics valencians a cinc municipis de la Costera.

 Entre els projectes que es faran per este finançament estan les obres d’il·luminació i els acabats de la Sala del Palau de l´Ardiaca,amb una subvenció de cinquanta mil euros. Igualment, es faran intervencions a Cerdà, Genovés, la Font de la Figuera i la Llosa de Ranes, a més de les obres de reparació i adequació a l’immoble de la Beneficència, de Xàtiva.

 Antecedents de la Sala del Palau de l'Ardiaca

 L’interés del Palau de l’Ardiaca naix de la seua estructura arquitectònica, que està constituïda per una sala rectangular amb tres arcs diafragma apuntats que la dividixen en quatre vans, coberta per un enteixinat i amb un pis superior. Edificació amb un mur perimetral de tàpia amb cantonades d’obra de pedra picada, amb portada d’accés amb un arc tallat dovellesde mig punt i un finestral trilobat amb mainells cilíndrics.

 Esta sala ha de correspondre a l’Aula principal de l’antic palau de les Ardiaques de Xàtiva, dignitat important del capítol de la catedral de València de la qual tenim notícies de consideració des del segle xiii. Per tant, el Palau de l’Ardiaca o Palau dels Borja és una construcció dels segles xiv-xv, que formaria part d’una altra més gran, ja desapareguda. Per això, no confronta amb el carrer sinó que ocupa un sector interior en la parcel·la en la qual s’ubica. Al nord de la parcel·la esmentada, un mur de tancament constituïx la façana al carrer de l’Ardiaca, on es troba la portada d’accés. Portada de carreuamb un arc de mig punt dovellat i coronada amb els escuts papals corresponents a Calixt III i Alexandre VI. La superfície útil de la sala és de 129,53 m².

Fases de les obres que s’han fet fins al moment

 Des de l’any 2000 s’han fet distintes fases per a la recuperació d’esta Sala del Palau de l´Ardiaca, a càrrec de la Generalitat, la Diputació i la Fundació Pere Compte, a tots els nivells, des de la consolidació estructural a l’exploració del sòl a base de sondeigs arqueològics, adequant els paràmetres de la tàpia. L’any 2009 es va abordar l’eliminació dels diferents revestiments que hi havia sobre la tàpia, davant la possibilitat de trobar policromia.

El 2010 es va plantejar la reposició del pavimenti la fusteria de la mateixa Sala del Palau. En el 2011, la memòria valorada corresponent es va centrar en la reposició completa de l’escalinata d’accés des del nivell del carrer fins al mateix nivell de la sala, situada a uns quatre metres respecte d’aquella. El procés de recuperació del Palau va continuar el 2012, i es van dur a terme la il·luminació i els acabats de la mateixa Sala.

 Compromís de la institució provincial

 Les intervencions previstes per les ajudes econòmiques estan destinades a fer les obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València que posseïsquen valorshistoricoartístics o d’interés local (com ara els forns antics, els molins, els palaus fonts, els cellers o les esglésies), i d’elements integrats en estos que tenen una significació especial tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, siguen de caràcter religiós o civil, als quals es pretén tornar l’esplendor original.

 «Ha sigut una inversió equitativa en tota la província, d’acord amb la Secció de Restauració de Béns Culturals del Servici de Cooperació Municipal, i les ajudes s’han assignat per una Comissió de Valoració prevista en les bases reguladores de les ajudes», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.

Des del 1999 i fins a l’actualitat, les ajudes econòmiques destinades a fer les obres de restauració per a la conservació de béns immobles de la província de València han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. L’última, la del 2012, s’ha adjudicat recentment, i per este motiu el vicepresident Medina ha recordat que «va serun compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província de València, que la corporació ha volgut complir i dur endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans de res, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’obres importants, que són un testimoni de la nostra història i la nostracultura».

 Seixanta-quatre projectes de restauració

 Per a la convocatòria del 2012, que està en execució, s’han destinat un total d’1.660.000 euros per a actuar en seixanta-quatre projectes, entre els quals destaquen a la comarca de la Ribera els següents: