La Diputació de València, a través de l’àrea de Joventut i Esports, ha destinat un total de 12.922 euros a vint-i-un clubs i entitats esportives de la Safor dins de la campanya destinada a clubs i entitats esportives de la província de València.

 El diputat de Joventut i Esports, Miguel Bailach, ha manifestat que «la Diputació, per impuls del nostre president Alfonso Rus, s’ha convertit en el gran mecenes de l’esport a la província de València, s’ha interessat i ha potenciat la majoria dels esports que hui en dia patixen l’assot de la crisi, com són el futbol, la pilota, l’atletisme o el ciclisme.I d’esta manera l’esport s’està convertint a València en una forma de vida», ha manifestat Bailach.

 «Amb estes ajudes la Diputació de València perseguix intensificar l’activitat esportiva en gran part dels municipis de la província.S’han primat específicament les ajudes a la pilota valenciana, en les seues diferents modalitats, a través de les escoles esportives municipals», ha explicat el diputat responsable de l’Àrea de Joventut i Esports.

 Bailach ha indicat: «D’esta manera, des de les institucions s’abona la pràctica de l’esport en general i sense oblidar l’organització d’esdeveniments extraordinaris puntuals, com ara les setmanes culturals, les esportives, les festes populars i els cursos de natació, i el frontennis i tennis, en particular.En definitiva, amb estes activitats els clubs i les entitats esportives de la província amplien l’oferta esportiva que oferixen als veïns dels seus municipis».

 La corporació provincial ha destinat enguany un total de 189.998,17 euros per a subvencionar les entitats dins de la campanya destinada a clubs i entitats esportives de la província de València, «i s’ha valorat especialment que el programa presentat tinga un clar interés social i esportiu, l’eficàcia manifestada en activitats anteriors i que es promocionen els esports autòctons», ha dit Miguel Bailach.

 La distribució ha sigut:

L'Ajuntament de Càrcer, ha decidit acollir-se al Pla d'Eficiència Energètica per a l'enllumenat públic, amb un cost total de 71.968 euros que serà finançat per la Diputació de València.

La població de la Ribera Alta canviarà les seues antigues peretes, de 150 watts, per 399 llums LED de baix consum, de 45 i 55 watts. El recanvi es produirà en tot el municipi de Càrcer cosa que provocarà la reducció de l'emissió de 29 tones de CO₂a l'atmosfera.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

14.600 tones menys de CO₂ a l'any

El Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic comporta una inversió de 30 milions d'euros de la Diputació i pretén canviar 200.000 punts de llum de 150 watts per 200.000 peretes LED de 50 watts. Amb un funcionament de vuit hores diàries de les lluminàries, s'aconseguirà reduir la contaminació pel fet d'evitar la propagació de 14.600 tones de CO₂ a l'atmosfera a l’any.

La iniciativa té com a objectiu finançar el cost total que suposa la substitució de les peretes actuals de l'enllumenat públic exterior per peretes LED de substitució directa, cosa que permetrà a les corporacions locals estalviar en la factura elèctrica i recuperar la inversió feta en este capítol en un any i mig.

La pedania de Riu Rau, ubicada en la conca baixa del riu Xúquer, és un dels 133 poblats beneficiats pel Pla de Nuclis 2013 De la Diputació de València a través del qual el municipi ha rebut una subvenció de 45.000 euros per a la tercera fase de construcció i adequació del seu centre cívic.

El nucli rural de Rafelguaraf compta amb prop de 90 habitants, els quals fa uns anys van veure la necessitat de disposar d'un centre de reunió més gran i capacitat que la llar dels jubilats.«Davant de la demanda, des de l'ajuntament comprem un solar en el qual realitzem l'obra del centre»,  ha informat l'alcalde de Rafelguaraf, Edelmiro Navarro, qui ha explicat que l'edificació «ha constat d'una primera fase en què es van instal·lar desaigües i es van construir parets, sostre i sòl, i en la segona etapa la infraestructura, la fatxada i l'entresolat».

En esta pròxima actuació, una vegada s'assigne l'empresa, «es condicionarà la part baixa, habilitaran dos parets i dotaran el centre de banys, barra, cadires i taules amb la finalitat que s'utilitze com a sala multiusos», ha destacat el primer edil, qui ha assegurat no conéixer la data de l'obra ja que «la segona fase de l'edifici ha finalitzat este estiu».

Pla de millora de les aldees

La Diputacióde València hi ha invertit un total de 3,2 milions d'euros en el Pla de Nuclis 2013, al qual s'han adherit 133 aldees, entre les quals es troba Riu Rau, amb els 45.000 euros de subvenció.

Amb este projecte, des de la corporació provincial s'han proposat resoldre les mancances de les poblacions d'àmbit territorial inferior al municipi «amb l'objectiu que qualsevol veí, visca en el nucli que viva, compte amb els mateixos servicis, equipaments i infraestructures que el ciutadà que residix en la localitat», ha asseverat Juan José Medina, vicepresident i diputat de Cooperació Municipal.

El primer Congrés Internacional dedicat a l’autor valencià Joan Roís de Corella (1435-1497), organitzat per la Diputació de València, mitjançant la Institució Alfons el Magnànim, amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Universitat de València i la Universitat Catòlica de València «Sant Vicent Ferrer», conclogué divendres amb el traçat d’un nou perfil de l’escriptor i teòleg en el qual destaca la gran qualitat estètica de les seues obres i la popularitat que va assolir en la societat de l’època, tant entre els nobles com entre el poble pla.

Tal com assegura Antoni Ferrando, un dels ponents del Congrés i professor de la UV, «Corella és un esciptor de gran cultura i gran projecció social, reconegut per nobles i ciutadans del poble, un mestre de la prosa de l’època que també va ser un gran expert en Teologia i traductor de Lo Cartoixà, una magna obra que ara serà publicada per l’AVL i la UCV, després de cinc-cents anys sense haver sigut reeditada».

Un altre dels assoliments brindats en el primer monogràfic dedicat a Roís de Corella ha sigut la possibilitat de refer la biografia de l’autor valencià a través de tres-cents documents inèdits transcrits per Abel Soler.

En el nou perfil vital de Joan Roís de Corella destaca el descobriment d’un tercer fill, concebut per Isabel Martínez de Vera. A més, s’ha posat en valor també la singularitat del fet que la seua filla major, Magdalena, contragué matrimoni amb un escriptor de l’època, Miquel Peres.

Durant quatre dies, València es convertí en un gran laboratori d’idees i debats a l’entorn d’una de les grans figures del segle d’or valencià, «però que paradoxalment no havia rebut l’atenció i l’estudi profús que el personatge mereixia», destacà en l’obertura del Congrés la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt.

La diputada provincial recordà que amb el congrés dedicat a Corella «la IAM amplia la seua prestigiosa programació intel·lectual i científica, iniciada el 2008, que s’ha ocupat de revisar, investigar i posar en valor els llegats dels reis Jaume I i Alfons el Magnànim, i d’Ausiàs March, Joanot Martorell, Isabel de Villena, i els germans Vicent i Bonifaci Ferrer».

Corella en el Dia del Llibre Valencià

La cosellera d’Educació, Cultura i Esport, Mara José Català, anuncià en l’obertura del Congrés que la Generalitat dedicarà el Dia del Llibre Valencià a l’autor Joan Roís de Corella «per a contribuir a la commemoració de l’Any Roís de Corella». Així, i en col·laboració amb l’AVL, s’organitzarà una lectura dramatitzada-espectacle teatral sobre l’obra de l’autor. A més, la Biblioteca Valenciana acollirà de gener a maig una exposició sobre Corella i digitalitzarà la seua obra en el portal Bivaldi.

Col·laboració institucional sense precedents

Congressistes i organitzadors han qualificat la trobada de la Diputació de «modèlica» perquè a més de ser la primera monogràfica sobre l’autor ha aconseguit reunir dues universitats, UV i UCV, junt amb l’AVL.

En opinió del rector de la Universitat Catòlica de València, José Alfredo Peris, el congrés demostra que la col·laboració entre distints agents socials, siguen públics o d’iniciativa social, «sempre té com a conseqüència resultats satisfactoris».

L'edifici de Ciències de la Salut de l'Hospital General de València acull a 520 alumnes de la Universitat de València en les seues instal·lacions per al nou curs. Els alumnes de grau d'Infermeria comencen dilluns les seues classes i posteriorment ho faran els del grau de Medicina (a l'octubre començaran els matriculats en tercer curs i al febrer els de quart curs).

A més, s'incorpora a l'edifici els plans de formació contínua i continuada de la Conselleria de Sanitat (EVES) i els de la Diputació (400 alumnes durant tot l'any). També s'incorpora tota l'activitat docent per a residents de l'hospital i els servicis clínics començaran a utilitzar les seues instal·lacions.

L'aliança entre la Fundació Investigació Hospital General i la Universitat de València ha fet possible la construcció d'este edifici de Ciències de la Salut dins del recinte hospitalari per a donar cobertura a les necessitats de les activitats d'interés científic i a l'activitat docent universitària.

D'esta manera, es va crear una seu de la Universitat de València en l'Hospital General per a consolidar la docència d'Infermeria (que ja s'impartix en l'hospital des del curs 2005-2006) i implantar la docència en Medicina i Cirurgia, així com altres titulacions en Ciències de la Salut que es consideren per les dos parts.

L'edifici ha comptat amb una inversió de 3.098.558 euros. La totalitat de la inversió va a càrrec de la Universitat de València (50 %) i la Fundació Investigació Hospital General (50 %), a més de comptar amb una aportació extraordinària de la Diputació de València de 120.000 €, amb la qual es va realitzar el projecte de l'edifici i el pla de viabilitat.

«Este projecte va sorgir perquè des de la fundació presentem una iniciativa per a reordenar urbanísticament la parcel·la de la zona de l'antic heliport, que s'integra de manera natural amb l'actual aulari, configurant esta zona dedicada a formació i investigació», assenyala Julio Cortijo, gerent de la Fundació Investigació Hospital General.

Per tant, el centre s'ha construït dins del recinte hospitalari (davant del pavelló Matern Infantil), «el que permet que esta experiència vaja més enllà de l'alumne i el professor, perquè interactuaran també professionals de la salut i investigadors», destaca Cortijo.

Característiques de l'edifici

L'edifici de Ciències de la Salut té tres plantes i s'ha projectat perquè siga còmode, ampli, lluminós i amb grans espais dissenyats com a àrees de trobada. Alberga aules de formació, sales per a investigació, sales d'informàtica, sales de treball en equip i posteriorment s'incorporarà una cafeteria concebuda com a espai acadèmic, així com zones de descans amb xarxa sense fil i zona wifi en tot el campus.

Segons Cortijo, «les zones destinades a espais clínics, investigació i docència es combinen amb mòduls de gran adaptabilitat, la qual cosa permet un ús més flexible i adequat a les necessitats de cada moment».

La planta semisoterrani i la planta d'accés o planta baixa s'ha destinat a usos docents, en les quals s'ubiquen 10 aules, 1 sala de treball, 1 sala de reunions i 4 despatxos per a tal fi.

I en la primera planta s'han dissenyat huit espais per a l'exercici d'activitats I+D d'agents econòmics, així com d'activitat complementària a la mateixa educativa i assistencial que es fa en l'hospital.

Hospital i Universitat de València

La Universitatde València ha estat lligada a la història de l'Hospital General des del seu origen, ja que durant segles l'hospital va ser el nucli fonamental de l'Escola de Medicina Valenciana. «Hem représ l'ensenyament de medicina que durant anys es va exercir en l'hospital gràcies a l'aliança de les dos institucions, que ha fet possible la construcció conjunta d'este edifici», afig Cortijo.

En l'àmbit de l'Hospital General s'ha desplegat una important activitat docent i formativa. Este model de gestió s'ha consolidat gràcies a la formació contínua i continuada del personal de l'hospital i d'altres centres sanitaris i al conveni de col·laboració subscrit amb la Universitat de València per a la docència en Ciències de la Salut.

El primer congrés dedicat monogràficament a Joan Roís de Corella, que ha sigut organitzat per la Diputació de València junt amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat Catòlica de València, ha finalitzat hui amb la celebració d'una jornada dedicada a l'autor lletraferit, al personatge apassionat per les lletres que va ser capaç de convertir-se en un dels escriptors preferits de la seua època.

Per a parlar de Corella i del seu amor per la literatura, han participat en la trobada els professors Antoni Ferrando, Annamaria Anniachiarico, Josep Lluís Martos, Anna M. Babi, Vicent Martines, Emili Casanova, Tomás Martínez Romero, Rafael Alemany i Eduard Verger.

En la seua intervenció, Rafael Alemany ha desvelat que en les proses mitològiques de Roís de Corella «l'autor refà mites de l'antiguitat que normalment tenien temàtica morbosa, com incests o infanticidis, accentuant i amplificant al màxim estos elements per a commoure el lector».

A manera d'analogia històrica, el professor ha comentat que, «salvant les distàncies històriques, el propòsit que busca Corella quan incita la commoció del seu públic és el que busquen actualment els serials morbosos de televisió».

Segons Alemany, «Corella reelabora 15 mites antics en les seues proses mitològiques i intensifica el morbo de temes esmentats en Les Metaformosis d'Ovidi, Les Troianes de Sèneca i per transmissors medievals de les fonts clàssiques com Bocaccio».

«Joan Roís de Corella busca una lliçó moral de cada mite, cristianitza les fonts dels mites pagans amb recursos morbosos que commoguen el receptor», apunta Alemany.

Una altra de les intervencions del dia ha sigut la d'Eduard Verger qui s'ha presentat com «el ponent discordant del congrés perquè no vinc com a filòleg sinó com a poeta per a parlar d'un altre poeta, Joan Roís de Corella, que és un dels models del meu santuari personal».

El campionat d’Espanya èlit de ciclisme, Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar) ha aconseguit la victòria en la segona de les etapes de la Volta a la Província de València-Trofeu Diputació. El triomf, en solitari, li ha permés, a més, convertir-se en el nou líder de la carrera amb poc més de 40 segons d’avantatge sobre els seus perseguidors.

El Gran Premi Morvedre-La Baronia ha arrancat des del restaurant Els Pins d’Estivella per a oferir als ciclistes un menú de mitjana muntanya que tenia el colofó de la pujada a l’alt de la Frontera (Garbí) com a veritable jutge de la prova. Tanmateix, ha sigut un poc abans d’esta pujada quan Iván Martínez i José Antonio De segovia (Super Froiz) han aconseguit filtrar-se en una escapada en què posteriorment han mostrat el seu gran moment de forma.

Iván Martínez ha resistit l’encalç del grup perseguidor

Ambdós coronaven junts després de despenjar els els seus companys de fuga, però la mala sort acabà encebant-se amb De Segovia, el qual patí una punxada en la baixada de camí a la línia de meta. Iván Martínez, per la seua part, ha seguit ferm i ha sabut resistir la persecució d’una desena de corredors en què figurava el seu company d’equip Josep Batalu, que ha exercit de fre.

En la línia de meta d’ha presentat en solitari Iván Martínez, amb Jordi Simón (Coluer) en segona posició després d’un espectacular atac en els metres finals de la pujada que conduïx al Càmping Sierra Calderona.

Autoritats en el podi

el podi d’autoritats ha comptat amb la presència de l’alcaldessa d’Estivella, María Jesús Ramón, com també la del director general d’Esports de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports, Mateo Castella. No faltaren a la cita el president de la PC Estivella, José Ramón Mateu, Rafael González, el qual, a través de la firma Aon, patrocina la muntanya, i el president de la FCCV, Amadeo Olmos.

Quadre d’honor després de la segona etapa:

LIDER DE LA VOLTA: Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar)

LIDER PER EQUIPS: Gsport-València Terra i Mar)

LÍDER MUNTANYA: Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar)

LÍDER PUNTS: Jordi Simón (Coluer)

LÍDER METES VOLANTS: Nick Vander Meer (Westland Wil Vooruit)

ial;�
Pr#
h�, �6 uadre d’honor després de la segona etapa:

LIDER DE LA VOLTA: Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar)

LIDER PER EQUIPS: Gsport-València Terra i Mar)

LÍDER MUNTANYA: Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar)

LÍDER PUNTS: Jordi Simón (Coluer)

LÍDER METES VOLANTS: Nick Vander Meer (Westland Wil Vooruit)

L’esport sol oferir segones oportunitats. Però només per a aquells que són constants i saben estrényer les dents davant de la mala fortuna. I José Antonio de Segovia ho ha sigut en la Volta a la Província de València-Trofeu Diputació. Si en la segona etapa un punxada camí de la línia de meta d’Estivella el deixava sense opcions de batallar per la general, la sort i les seues forces l’han convertit en el protagonista de la tercera etapa.

La Voltaa la Província de València havia dissenyat per al tercer dia un Gran Premi Ajuntament de Nàquera-Trofeu Salvador Tomás, amb 123 quilòmetres i un traçat nou. Han sigut en total sis voltes amb dos repetjons exigents que han posat el líder, Iván Martínez, al límit de les seues forces, sobretot pels constants atacs de Jordi Simón (Coluer), segon classificat en la general i ciclista que ho ha intentat quasi des del primer metre.

La pujada a l’ermita posa l’emoció en el final d’etapa

No obstant això, la fuga més perillosa per al campió d’Espanya i líder de la Volta ha estat protagonitzada per quasi una vintena de ciclistes, amb dos d’ells a menys d’un minut del maillot groc. Eixa fuga ha forçat Gsport-València Terra i Mar a emprar-se a fons fins al punt que el líder mateix ha hagut de respondre en primera persona.

Sufocades les escapades, ha arribat el moment de la tranquil·litat, però només relativa, ja que la pujada a l’ermita de Sant Francesc d’Assís posaria l’emoció suficient perquè ningú poguera relaxar-se. I en eixe repetjó final de poc menys d’un quilòmetre ha emergit la figura de José Antonio de Segovia (Súper Froiz) per a emportar-se el triomf parcial i no anar-se’n de buit d’una carrera que li va ser adversa en la segona etapa, però que li ha permés tornar a somriure en el final de Nàquera. El maillot groc seguix sobre els muscles d’Iván Martínez, el qual afronta com a líder l’etapa final de Moncada.

El podi d’autoritats ha estat presidit per l’alcalde de Nàquera, Damián Ibáñez, i per les regidores María Dolores Pérez i Elisa Martínez, així com el president de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, Amadeo Olmos, i l’exciclista Salvador Tomás, en representació de Construcciones Tomás.

LÍDER DE LA VOLTA: Iván Martínez (Gsport-València Terra i Mar)

LÍDER DE LA MUNTANYA: Pedro Gregori (Controlpack)

LÍDER DE LES METES VOLANTS: Nick Vander Meer (Westland Wil Vooruit)

El campió d’Espanya Iván Martínez s’ha enfundat el mallot groc de la III Volta Ciclista a la Província-Trofeu Diputació de València, com a vencedor de la classificació general, després de finalitzar la quarta i última etapa de la ronda celebrada este matí a Moncada.

 Martínez és membre Gsport-València Terra i Mar, el conjunt que també ha aconseguit véncer en la classificació per equips.

 A l’última etapa del circuit han acudit el vicepresident de la Diputació de València i alcalde de Moncada, Juan José Medina, el president de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, Amadeo Olmos, la Reina de les Festes de Moncada 2013, Tamara Marco, junt amb la seua cort d’honor, i els pares del jove ciclista d’Onda, mort l’any passat, Víctor Cabedo, en l’honor dels quals s’ha celebrat la volta ciclista d’enguany.

 Medina ha destacat el suport incondicional que la Diputació de València presta a l’esport, «perquè és la nostra devoció i la nostra obligació recolzar i patrocinar esdeveniments com esta volta ciclista que tan bons moments ens ha regalat».

 L’alcalde de Moncada i vicepresident de la Diputació ha destacat que ha sigut un gran «orgull acollir a Moncada la gran final de la Volta, un poble obert a l’esport que compta amb una gran penya ciclista sense l’ajuda de la qual hui no hauria sigut possible celebrar esta gran festa del ciclisme, en la qual s’han donat cita més de cent seixanta ciclistes de vint-i-quatre equips diferents».

 Amadeo Olmos, president de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, ha agraït la col·laboració de la Diputació en l’organització de la volta, perquè «sense ella açò no seria possible». A més, Olmos ha felicitat els ajuntaments de València, Algemesí, Estivella, Náquera i Moncada, «per l’excel·lent organització desplegada en cada una de les etapes».

 Quadre d’honor de la III Volta Ciclista a la província

 Mallot groc (primer de la classificació general):

Iván Martínez, del Gsport-València Terra i Mar

 Mallot blau (primer classificat Metes Volants):

Nick Van Der Meer, del Westland Will Voorvit

 Mallot punts rojos (primer classificat Muntanya):

Pedro Gregori, de Control Pack

 Mallot verd (premi Regularitat):

Sebastián Tolosa, de la selecció argentina, qui també ha vençut en l’etapa de Moncada.

La localitat d’Utiel ha acollit el migdia d’este diumenge la disputa de la primera semifinal del Trofeu Frontó President de la Diputació de València. La victòria ha sigut per a Álvaro i Santi, que han superat Cervera i Fageca per 41 a 22.

L’eliminatòria ha estat clarament dominada pels guanyadors, equip en què Álvaro ha sigut el més determinant. Encara així, l’esquerrà de Faura no ha hagut d’emprar-se a fons ja que els seus rivals només han oposat resistència en els primers compassos. Després, la partida ha sigut un monòleg dels vencedors.

La segona semifinal es jugarà diumenge que ve a Cheste, també a les 12 hores. En este cas els contendents seran Adrià II i Herrera així com Colau i Roberto. La final està programada per al diumenge següent dia 22. El títol es decidirà en el frontó blau del Puig (12 hores).