La Diputació de València ha iniciat este dimarts els treballs per a l'extracció de fang i residus en 661 garatges i soterranis, tant públics com privats, que es troben en situació d'emergència sanitària. L'actuació es durà a terme mitjançant un contracte d'emergències firmat per l'ens provincial amb diferents empreses especialitzades en este tipus de neteja, que puga “garantir la salubritat dels espais que han quedat inutilitzables a causa del fang i evitar problemes de salut”, explica el president, Vicent Mompó.

Després de la trobada celebrada divendres passat en seu provincial amb 60 alcaldes i regidors dels municipis afectats, el president Mompó destaca que la Diputació “està demostrant per què és la institució més pròxima als pobles i a les seues veïnes i veïns. Reunim els responsables locals per a posar-los al dia de totes les accions que les diferents administracions estan portant a terme amb vista a la reconstrucció, i sobretot per a continuar escoltant les seues necessitats, com hem fet des del dia en què va començar este malson”.

“De la reunió eixirem amb dos prioritats en les quals van coincidir els afectats: l'extracció del fang, a la qual ja hem donat resposta malgrat no tindre competències; i la retirada de vehicles sinistrats dels carrers, un altre tema complex que han de resoldre de manera definitiva altres administracions, però en el qual estem col·laborant amb l'habilitació de campes allunyades dels nuclis urbans”, assenyala el mateix Mompó, que este dilluns va arrancar la setmana en el Lloc de Comandament Avançat de Paiporta, en la reunió mantinguda amb l'UME i les empreses contractades per a realitzar la neteja de garatges i soterranis.

Onze municipis per a començar

Els treballs els ha iniciats a Picanya l'empresa FCC i s'estendran a Aldaia, Paiporta i Massanassa (FACSA); Alfafar i Llocnou de la Corona (VILOR); Benetússer i Sedaví (BECSA); Albal (Romefer); i Catarroja (Dragados/FCC), tots ells de l'Horta Sud; i Algemesí (Guerola) a la Ribera Alta. “El termini d'execució no es podrà avaluar fins que avancen els treballs i els operaris vagen comprovant el grau d'afectació de cadascun dels 661 garatges i soterranis inclosos en este primer llistat d'emergència, que s'ha completat segons el grau de salubritat de cada emplaçament”, apunta el president, qui lamenta l'actuació d'algunes asseguradores que “no estan responent a les crides dels veïns afectats, en un moment de gran dificultat en el qual haurien de fer front a les seues responsabilitats i contribuir al fet que la solució arribe de la manera més àgil possible”.

Les tasques, amb equips de 30 persones per demarcació, consistiran en l'extracció d'aigua estancada (si escau); la reparació de baixants d'aigües residuals d'origen domèstic que presenten trencaments o fugides evidents; la retirada del fang amb els mitjans que es precisen en cada cas; la identificació i retirada dels vehicles, si es disposa dels permisos oportuns; l'extracció de tot tipus de residus que es troben en l'emplaçament, inclosos trasters i buits d'ascensor; i la neteja i desinfecció de l'emplaçament.

Estos set milions d'euros són part del romanent que la Diputació ha destinat de manera extraordinària a resposta immediata després del pas de la Dana que ha devastat desenes de municipis. Esta quantitat se suma als 25 milions amb els quals l'àrea de Carreteres ha iniciat la reconstrucció de la xarxa viària provincial; els 20 milions d'euros que el Consorci Provincial de Bombers invertirà en reparar els parcs i l'instrumental danyat; els 15 milions d'un fons incondicionat que els ajuntaments afectats podran destinar a despesa corrent; i altres ajudes per a infraestructures hídriques, material informàtic i vehicles municipals.

La Diputació de València cedirà a Tragsa, empresa pública contractada pel Ministeri de Política Territorial, l'avaluació de danys elaborada per l'equip tècnic de les àrees provincials de Carreteres i Assessorament Municipal per a les comarques d'Utiel-Requena, la Hoya de Buñol, la Serranía i el Camp de Túria.

“Es tracta -explica Reme Mazzolari, diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació- d'un exemple més de la coordinació existent tant amb la Generalitat com amb el Govern Central per als treballs de reconstrucció de les comunicacions en els municipis afectats”.

Mentres que els informes sobre les infraestructures viàries van ser dirigits per l'àrea de Carreteres, l'equip tècnic d'Assessorament Municipal va elaborar els referents a infraestructures locals no viàries, a partir de la informació que els propis ajuntaments van traslladar a través d'un centre únic de recepció de dades habilitat per la Diputació ex profeso per a este treball.

Reme Mazzolari explica en este sentit que “en situacions d'emergència com l'actual, és vital que els treballs tècnics s'elaboren al més prompte possible perquè totes les Administracions puguem treballar en la reconstrucció de manera àgil i coordinada” i destaca “la diligència de l'equip tècnic de la Diputació, que pocs dies després del pas de la DANA ja disposava d'un detallat informe que proposava un primer full de ruta per a la reconstrucció”.

Col·laboració amb Tragsa

D'acord amb el que s'establix en el grup de treball d'Infraestructures, en el qual participen Diputació, Generalitat i Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, la institució provincial es va fer càrrec de l'anàlisi de danys sobre estructures viàries i no viàries de les comarques d'Utiel-Requena, la Hoya de Buñol, la Serranía i el Camp de Túria.

Ara, fruit del contacte amb el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, s'ha acordat que la Diputació de València, a més de cedir els informes d'estes quatre comarques, s'encarregue també de fer extensiu l'estudi a quinze municipis de l'Horta Sud: Aldaia, Alaquàs, Alcàsser, Albal, Beniparrell, Llocnou de la Corona, Manises, Massanassa, Paiporta, Picassent, Sedaví, Silla, Tavernes de la Valldigna, Torrent i Xirivella.

Reme Mazzolari afirma que “la Diputació, com a institució de proximitat per als ajuntaments, ha sigut proactiva des del minut un de la catàstrofe a l'hora, no sols d'analitzar danys, sinó de proposar possibles solucions tècniques per a abordar la reconstrucció de les zones afectades” i recorda que va ser “la primera administració pública a començar a treballar en la reparació de les carreteres gràcies als contractes d'emergència activats pel president Vicent Mompó només 48 hores després del temporal”.

El crit silenciós de Julieta XLF, una artista que de manera didàctica vol fer una crida a la societat entre colors i línies, pinta la vidriera del MuVIM amb dos rostres que busquen l'esperança submergits en un somni reparador i que donen nom a ‘Translúcides’, el treball de l'artista valenciana en el museu de la Diputació de València amb motiu del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

Així, unides per la frondositat del fullatge i acompanyades per dos aus del paradís, les dos protagonistes de l'obra ploren llàgrimes de sang pel dolor viscut que es vessen per la seua cares nítides amb línies contundents i colors que, de manera inquietant, narren una història.

L'autora busca unir a les persones a través de l'essència dels rostres translúcids de les protagonistes, la qual cosa els convertix en fades ferides de mort. Busca generar una sororitat a milers de quilòmetres de distància amb milers de memòries frustrades i plasmar que l'educació, és una de les sendes per a la invalidació d'éssers violents que generen excessos contra la dona i els xiquets.

El treball de Julieta XLF, tal com assenyala la comissària, Belén García Pardo, “és el canal pel qual es trasllada el crit silenciós d'una artista que de manera didàctica vol previndre entre colors i línies, previndre per a evitar el risc entre emocions i actituds, educar per a previndre la violència. Julieta XLF vol transmetre quant queda per fer fins a aconseguir l'eliminació de la violència contra la dona”.

Julieta XLF és llicenciada en Belles Arts i Màster en Il·lustració per la Facultat de BBAA de San Carlos, Universitat Politècnica de València. En l'actualitat continua experimentant i formant-se en diferents disciplines que combina amb la seua activitat laboral, la pintura mural.

El seu treball se centra des de 2004 en intervencions murals en l'espai públic tant a nivell nacional com internacional a Espanya, França, Itàlia, Grècia, Sèrbia, Bèlgica, Luxemburg, Xile, Mèxic, Bolívia i els Estats Units, entre altres països.

El discurs de l'artista, en les seues obres, se sustenta en l'ús del color i el ritme de les línies. Imagina i crea a partir d'allò que la natura li mostra, i utilitza l'art urbà com un laboratori-espai per a la reflexió i sacsejar, suaument, les vides d'altres persones.

Així mateix, el mur del MuVIM estrena nova imatge de la mà de Cachetejack. Sota el títol ‘Voy a cambiar’, les dos artistes involucrades en este duo busquen crear una connexió perfecta entre un personatge de la cultura popular tan conegut com “Pinocho” i un text clar. Quant més es repetix la frase “Voy a cambiar”, més creix el nas, fins a, pràcticament, trencar el mural. El mural de Cachetejack, com diu l'artista urbà Vinz, “parla de l'home que desitja la redempció, que assumix els seus comportaments i promet evolucionar, però sabent que no canviarà perquè es troba més còmode en la seua posició privilegiada, perquè canviar requerix temps i esforç”.

Cachetejack és el nom artístic del duo d'il·lustradores format en 2011 per Nuria Bellver (Torrent) i Raquel Fanjul (Alcañiz). Les seues il·lustracions sintètiques i vibrants, molt pròximes a l'espectador, impliquen sempre una doble lectura: d'una banda, qüestionen diversos aspectes de la vida diària amb la seua actitud crítica i, per un altre, conviden al públic a fer la seua pròpia interpretació, fent-li partícip del seu treball.

La Diputació de València i la Unitat Militar d'Emergències (UME) ja treballen en la instal·lació del pont sobre el Túria en Riba-roja, en la carretera CV-336. Està previst que l'Exèrcit acabe d'instal·lar la passarel·la provisional divendres que ve. Serà a partir d'eixe moment quan els operaris de la Diputació, que també han fet tasques prèvies a la instal·lació, condicionen el pont amb actuacions referents a asfaltats, barreres de seguretat i senyalització, entre altres. Així, previsiblement, el pont estarà obert al trànsit a partir del pròxim dia 11.

“Este és un exemple més que s'està actuant amb molta celeritat per a restablir les comunicacions danyades per la DANA”, destaca la vicepresidenta segona i responsable de Carreteres, Reme Mazzolari, qui assenyala com a clau per a “esta eficiència, la fluïdesa en la col·laboració entre l'UME i la Diputació”.

En este sentit, Mazzolari recorda que “este dilluns s'ha obert el pont de Buñol, una infraestructura fonamental per al transport públic i el de mercaderies a la comarca”. “Era molt necessari i s'ha pogut obrir en temps rècord gràcies al treball conjunt i la col·laboració de les institucions”, esgrimix.

De fet, per a la Diputació ha sigut prioritari restablir com més prompte millor el trànsit en totes les vies de la xarxa provincial. Per això, la corporació provincial va aprovar d'urgència obres de reparació de carreteres danyades per la riuada per aproximadament 25 milions d'euros, 12 d'ells per a iniciar la reconstrucció dels ponts d'accés a nuclis urbans. Unes quantitats que s'ampliaran amb el pressupost de 2025, en els que es treballa per a fer front a l'efecte de la DANA.

La Diputació de València restaurarà un lot de peces provinents del MUPA, el Museu del Palmito d’ Aldaia, que van ser danyades per la DANA del passat 29 d'octubre. Segons ha explicat el diputat de Cultura de la corporació provincial, Paco Teruel, “els museus de la Diputació, l’ETNO i el Museu de Prehistòria, han rebut ja el primer lot de palmitos del Museu d’Aldaia afectats per la inundació”.

Les peces, que ha depositat el propi director del museu, Francesc Martínez, en el Centre Cultural la Beneficència -complex que alberga els museus de la Diputació de València que participaran en les labors de recuperació-, estan sent sotmeses a una primera avaluació per part d'especialistes dels dos museus, així com per una restauradora de l'àrea de Cultura de la institució, especialista en palmitos, que s'ha oferit voluntària per a dur a terme els treballs.

Segons ha assenyalat Paco Teruel, “amb l'arribada dels palmitos al Centre Cultural la Beneficència s'inicia una nova fase, la dels treballs tècnics per a intentar salvar el major nombre de peces possible”.

El Museu del Palmito d’Aldaia és, junt amb el de la Rajoleria de Paiporta, un dels més afectats per l'aigua. L'àrea de Cultura de la Diputació de València ha seguit des del primer moment l'evolució de l'impacte de la DANA en el patrimoni dels museus que formen part de l’Etnoxarxa, a la qual pertanyen els dos museus esmentats. Fins al moment s'han realitzat diverses accions relacionades amb el rescat ‘in situ’ i l'avaluació dels objectes afectats, a més de facilitar una guia amb mesures de xoc per a la conservació de peces en els moments inicials i el seu posterior tractament.

En el marc d'ajudar als municipis afectats en la seua reconstrucció després de la catàstrofe, inclòs l'àmbit cultural, els tècnics de l’ETNO han posat en marxa el seu pla per a oferir ajuda i suport tècnic als 32 museus que formen l'Etnoxarxa. El Museu del Palmito és un dels museus d'esta xarxa etnològica de la corporació provincial.

El MUPA

El Museu del Palmito d’Aldaia està situat a la Casa de la Llotgeta (segles XVI-XVII) i és el centre de difusió del ventall d'Aldaia i de la Comunitat Valenciana. En ell trobem una extensa representació de palmitos, amb cronologies que van des del segle XVII fins als nostres dies, així com un ampli repertori de maquinària tradicional, peces i utensilis típics del seu procés d'elaboració. Una col·lecció extraordinària en la qual es poden apreciar els diferents estils, modes i materials utilitzats al llarg de la seua història.

Les Brigades (BRIFO) de la Diputació de València han completat la neteja en camins forestals de l'interior de la província afectats per la Dana. “Els treballs s'han realitzat de manera intensiva durant els últims deu dies i han consistit principalment a revisar els camins rurals i pistes per a retirar arbres caiguts i pedres, així com condicionar els espais afectats per xicotetes solsides”, explica el diputat responsable d'Emergències i Medi Ambient, Avelino Mascarell.

Les Brigades Forestals del Consorci Provincial de Bombers, dependent de la Diputació, han culminat les tasques d'obertura de camins de l'interior “de manera complementària als treballs realitzats en altres àmbits de l'emergència, com els servicis de neteja de vials i punts de clavegueram, retirada d’aigües de baixos, col·laboració en busques, aspectes logístics i de transport i en manteniments d'equips”, afig el mateix Mascarell.

En el cas de l'interior de la província, les BRIFO han realitzat rutes de vigilància amb la finalitat de revisar vials i camins rurals que presentaven desperfectes i que tenen un ús freqüent en estes zones. Les tasques “les han realitzades les brigades que no estaven actuant directament en els servicis d'emergència en nuclis urbans o polígons”, apunta el diputat de Medi Ambient.

El responsable de les Brigades Forestals de la Diputació, Álvaro Escrig, ha detallat que “en el cas de detectar situacions en les quals la vegetació obstaculitza els camins, les BRIFO procedixen a les tasques de fitació o poda que corresponguen per a retirar troncs, branques i arbres, i d'esta manera deixar buidat el vial”. D'igual forma, “quan han detectat punts on la pluja o el vent han provocat la caiguda de pedres o altres obstacles dins dels vials, els han retirats per a permetre el pas de la població i els servicis d'emergència”.

El Consorci Provincial de Bombers està mobilitzat des del matí del dimarts 29 d'octubre per a participar en les tasques de rescat i auxili, busca de les víctimes, apuntalament d'edificis danyats pel temporal i neteja de soterranis, baixos i vivendes. La Diputació que presidix Vicent Mompó ha oferit resposta immediata des del primer moment, prioritzant les tasques d'emergència a través del Consorci de Bombers; les de reconstrucció d'infraestructures a través de Carreteres; i la de restabliment del servici d'aigua potable i depuració a través d'Egevasa.

La corporació provincial, que manté el contacte diari amb els ajuntaments afectats, ha intervingut igualment en altres treballs malgrat no tindre competències directes, cas de la intermediació amb les empreses de telecomunicacions per a ajudar a recuperar el servici, i el contracte d'emergència, amb una inversió pròxima als set milions d'euros, per a extraure el llot i els residus i garantir la salubritat en 660 garatges i soterranis d'11 municipis de la zona zero de la Dana.

El Consorci Camí del Cid ha celebrat hui a Zaragoza la reunió del seu Consell Rector, al qual ha assistit el diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta, al costat de representants de les diputacions de Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel i Castelló.

En la trobada, en el qual s'han aprovat les actuacions i el pressupost per a 2025, ha assumit la presidència del Consell, per període d'un any, el diputat José Carlos Tirado, en representació del president de la Diputació de Zaragoza, Juan Antonio Sánchez Quero, que pren el testimoni de la Diputació de València, el president de la qual Vicent Mompó, ha ostentat la presidència del Consorci durant l'últim any, un període marcat pels grans avanços implementats en l'itinerari.

Pla Experiències Turisme España

2025 es presenta com un dels anys més decisius per al Camí del Cid, immers en una important transformació interna a través de la creació d'un Club de Producte Turístic, al qual ja s'han incorporat més de 300 empreses i servicis, que permetrà una millora de la comunicació entre el consorci i les empreses, i de la promoció i venda dels seus servicis en el mercat nacional i internacional, a través de la creació d'experiències turístiques singulars.

Estos treballs es realitzen en el marc del Pla Experiències Turisme España, de la Secretaria d'Estat de Turisme, finançat amb Fons Next Generation-UE. A més, s'introduiran importants millores en les solucions tecnològiques del Consorci, actualment en desenvolupament, com són la pàgina web o la creació d'un salconduit digital a través d'una nova aplicació mòbil.

El llançament d'una nova ruta de gravel-bikepacking, amb la qual el Camí del Cid pretén convertir-se en una referència internacional, així com l'edició de noves topoguías o el reforçament de la senyalització, tant en carretera com en sendera mitjançant, balises amb informació QR sense necessitat de dades mòbils, són unes altres de les novetats que s'implementaran en 2025 en el desenvolupament d'este pla. El pressupost per a enguany ascendix a 288.000 euros.

Dos noves rutes a València

En l'àmbit de la promoció es continuaran les labors pròpies de l'entitat a través dels canals usuals: web, xarxes socials, col·laboracions, publicacions o assistència a fires, tant nacionals com internacionals, la primera d'estes al febrer: Fiets en Wandelbeurs, la fira de cicloturisme més important dels Països Baixos. A més, enguany la promoció se centrarà en l'important patrimoni de castells (hi ha més de dos-cents castells i talaies) amb l'edició d'un vídeo i materials divulgatius, i en els seus espais naturals.

Al marge d'estes actuacions, el Consorci Camí del Cid prosseguirà amb la seua labor habitual, que en matèria d'infraestructures inclourà la realització d'un estudi de camp per a valorar els efectes de la DANA a València i en altres províncies del Camí, i d'una campanya de senyalització i manteniment dels camins amb més de 2.500 intervencions previstes. També enguany veuran la llum dos noves rutes turístiques de carretera, dos a la província de València: l'Anell de la Taifa de València i el Ramal d'Olocau (també dita la Ruta dels tres castells), dos amb un important atractiu cidiano per descobrir.

Precisament el diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta, ha volgut agrair les mostres de solidaritat de la resta de diputacions consorciades en el convenciment “que propostes integradores com el Camí del Cid contribuïxen a la creació de riquesa en els nostres territoris”.

La reunió ha servit també per a repassar les actuacions realitzades durant el mandat de la Diputació de València en matèria d'infraestructures, dinamització i promoció i que han valgut, com ha recordat Cuesta, “el reconeixement per l'observatori de pràctiques turístiques de FITUR, amb el premi FITURNEXT a la promoció del territori, i el Premi Mototurismo 2024 a millor Ruta Nacional”.

La Diputació de València continua este dimecres amb els treballs d'extracció de fang i residus en soterranis i garatges dels municipis afectats per la Dana. Massanassa, Benetússer, Sedaví i Albal s'han sumat a Picanya en un dispositiu que es completarà este dijous amb més de 100 operaris distribuïts entre 11 municipis de l'Horta Sud i la Ribera Alta. Paiporta, Alfafar, Catarroja, Aldaia, Llocnou de la Corona i Algemesí iniciaran demà els treballs després de garantir-se la seguretat dels operaris i quedar definit l'ordre de prioritat de les actuacions.

El president de la Diputació, Vicent Mompó, qui ha seguit l'inici dels treballs a Massanassa, ha destacat que “el llistat que ens va passar en un primer moment el comandament d'Emergències és un document dinàmic que està obert a les necessitats que cada dia ens traslladen els ajuntaments, com ha fet el d'Alaquàs o el de València amb la pedania de La Torre”. Respecte al temps d'execució, “no podem donar terminis perquè tractarem d'incloure nous treballs i incorporar més empreses i efectius, sempre de manera segura”.

Mompó ha deixat clar que el dispositiu posat en marxa per la Diputació, amb una inversió pròxima als set milions d'euros, “és un reforç als treballs que es realitzen en garatges i soterranis per part dels bombers i l'UME, que han de seguir avant dins de les accions coordinades en les quals participem les diferents institucions”. “Els veïns no saben de competències i el que volen és que se solucionen els seus problemes”, ha remarcat el president de la Diputació.

Control de la seguretat

Vicent Mompó és conscient de la preocupació que existix entorn d'estos espais particulars i per això la Diputació s'ha posat al servici dels consistoris per a col·laborar en les tasques que es realitzen majoritàriament en localitzacions privades. “Sabem que la salubritat d'estos garatges i soterranis és una de les majors inquietuds dels municipis afectats en estos moments, i d'ací el contracte d'emergència amb set empreses per a continuar donant eixa resposta immediata que estem oferint des del primer dia, com la institució més pròxima als pobles i les persones que els habiten”.

El màxim responsable provincial demana “responsabilitat i la col·laboració institucional i dels mitjans de comunicació per a tranquil·litzar a la ciutadania i permetre que el dispositiu d'emergències se centre en els treballs de neteja i reconstrucció per a recuperar la normalitat al més prompte possible”. En este sentit, “és molt important que respectem els protocols de seguretat i que no accedim a cap edifici l'estabilitat del qual no estiga garantida pels tècnics”.

El cap de servici d'Aigua i Residus de la Diputació, Juanjo Mayans, ha detallat que cinc de les set empreses contractades estan ja treballant en cinc dels 11 municipis contemplats en el llistat inicial. Les altres dos s'incorporaran a les tasques este dijous, “una vegada disposen de tots els mitjans materials i humans i hagen revisat els protocols de salut laboral perquè és un tema crucial en el qual estem incidint molt”.

La Diputació ha establit una direcció facultativa dels treballs que a més de recordar a les empreses el compliment de les mesures de prevenció laboral, s'encarrega de “la revisió estructural dels edificis per a no entrar en cap en el qual no estiga assegurada la seua estabilitat”. A Paiporta, per exemple, es treballa en esta revisió estructural i en la definició de l'ordre de prioritat de les intervencions per a començar demà, igual que en la resta de municipis inclosos en el llistat inicial aportat per Emergències.

Per part seua, l'alcalde de Massanassa i diputat provincial, Paco Comes, ha fet referència a “una tragèdia d'una magnitud grandíssima enfront de la qual estem treballant des del minut zero, amb prioritats com són estos treballs d'extracció del fang per a evitar problemes sanitaris”. En el cas dels garatges, uns 70 afectats en la localitat, “cal agrair la seua predisposició a la Diputació per a ajudar-nos en les tasques de neteja”.

Els bombers de la Diputació de València participen en el dispositiu dirigit per la institució provincial, en coordinació amb el Cecopi i els ajuntaments afectats, per a extraure fang i residus d'espais privats en 11 municipis de la zona zero de la Dana. En el cas dels bombers, les tasques se centren ara en la neteja d'ascensors per a poder-los reparar i restablir un servici bàsic per a les persones amb mobilitat reduïda.

Els efectius del Consorci -incloses les brigades forestals i el suport dels mitjans de Castelló- treballen igualment en la neteja de carrers i accessos a centres escolars i supermercats. Estes tasques amb fang i residus, que no són competència directa dels bombers de la Diputació,consistixen principalment en la neteja manual secundada amb maquinària per a l'extracció del fang i aiguar els espais.

La prioritat en estos moments “és netejar els espais que suposen un risc per a la salut de les persones i recuperar com més prompte millor servicis de primera necessitat com poden ser els ascensors per a persones que els necessiten en el seu dia a dia”, explica el president de la Diputació, Vicent Mompó, qui recorda que els treballs en els garatges i soterranis són “un reforç a les tasques de retirada del fang que venen desenvolupant els bombers i l'UME, que han de continuar treballant per a donar entre tots, de manera coordinada, la resposta més ràpida i efectiva a les persones afectades”.

En la mateixa línia, Mompó assegura que “els ciutadans no saben de competències, només volen que resolguem els seus problemes, i en això està la Diputació, en ajudar en tot el que puga encara que no siga una competència pròpia, com és el cas dels garatges”. Un centenar d'operaris de sis empreses, contractades d'emergència per la corporació, treballa ja en huit municipis de l'Horta Sud. En les pròximes hores, una nova empresa se sumarà a les tasques d'extracció de fang i el servici s'estendrà a Paiporta, Aldaia i Algemesí, completant així el llistat d'11 municipis i 660 garatges entregat pel comandament d'Emergències.

Contacte diari amb els alcaldes

Vicent Mompó ha recordat que la Diputació està al servici de tots els municipis afectats per a ajudar-los en el procés de reconstrucció, tant en les competències directes que té la institució com col·laborant amb altres administracions per a donar eixa resposta immediata. “Els ajuntaments saben que estem en contacte diari amb ells per a escoltar les seues necessitats i que poden traslladar-nos les seues urgències, com fan des que va començar este malson”, ha apuntat.

La corporació provincial ha destinat 6,85 milions d'euros al contracte d'emergència que forma part de la resposta immediata als municipis afectats, amb altres inversions en carreteres, infraestructures hídriques, reposició de material informàtic i vehicles per a renovar les flotes dels ajuntaments, restauració dels parcs i instrumental dels bombers i un fons incondicionat perquè els consistoris amb més urgències puguen destinar els diners a despesa corrent. En total, 71 milions d'euros que s'ampliaran amb noves partides a compte del pressupost de 2025 que està previst aprovar la setmana que ve.

La Diputació ha establit una direcció facultativa dels treballs que a més de recordar a les empreses el compliment de les mesures de prevenció laboral, s'encarrega de la revisió estructural dels edificis per a no entrar en cap en el qual no estiga assegurada la seua estabilitat. El president provincial recorda que la seguretat dels treballadors és prioritària i llança un missatge de responsabilitat als ajuntaments i els mitjans de comunicació per a transmetre tranquil·litat a la població i permetre que el dispositiu d'emergències se centre en la neteja i reconstrucció per a recuperar la normalitat com més prompte millor.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, portarà al ple provincial de la setmana vinent una proposta de reformulació del Pla Obert, el principal programa inversor de la corporació amb 350 milions d'euros a quatre anys, per a facilitar les coses als ajuntaments que estan patint amb major intensitat les conseqüències de la Dana. La mateixa Enguix avança que la intenció és “permetre als municipis afectats invertir tot el Pla Obert en la reconstrucció”.

La responsable de Cooperació Municipal explica en què consistirà la readaptació del principal programa inversor de la Diputació, pensant en els afectats per la Dana: “actuarem en una doble direcció; d'una banda suprimint per a estos ajuntaments els límits obligatoris d'inversió del 10% en el cicle de l'aigua i el mateix percentatge en zones verdes i instal·lacions esportives; i per una altra eliminant la presentació prèvia dels projectes a executar, el que suposarà que puguen iniciar les obres sense necessitat d'esperar a tindre aprovades les sol·licituds”.

D'esta manera, continua Enguix, “els alcaldes i alcaldesses podran decidir el destí de l'import total de les ajudes en funció de les necessitats dels seus municipis, sense cap mena de condicionant o incentius que vam establir en el seu moment per a garantir l'execució de projectes que considerem rellevants i ajustats als criteris de desenvolupament sostenible”. A més, “busquem agilitzar en tot el possible la posada en marxa i execució d'eixes obres que decidisquen escometre, reduint al mínim possible la burocràcia, com vam fer en el seu moment suspenent els terminis dels expedients presentats pels municipis que han registrat danys”.

Natàlia Enguix destaca “la flexibilitat d'un pla que plantejarem a quatre anys per a eliminar els terminis i qualsevol tipus de pressió sobre els ajuntaments. Així, poden definir amb temps quines són les prioritats, i en este cas, amb un imprevist de la magnitud de la Dana i els danys causats en diverses comarques, reaccionar amb una redefinició de les necessitats més urgents a les quals han de donar resposta”. “La Diputació estarà ací per a ajudar-los al fet que eixos projectes es tramiten i executen contribuint a la reconstrucció dels municipis afectats”, afig la vicepresidenta.

L'àrea de Cooperació que dirigix la vicepresidenta Enguix estudia la possibilitat de no exigir el reingrés dels diners destinats a projectes que hagen pogut desbaratar-se durant la seua execució a causa de la Dana. En la mateixa línia, es facilitaria a estos municipis el canvi d'obra perquè no calga retornar ni un sol euro a la Diputació.

Fons incondicional

En paral·lel al Pla Obert, la Diputació participa junt amb la Generalitat en un Fons de Cooperació Municipal al qual ha aportat 80 milions d'euros enguany, que ara reforça amb un fons incondicionat d'altres 15 milions que podrà destinar-se igualment tant a inversió com a despesa corrent. “Treballem perquè els municipis afectats no troben cap impediment en les inversions que consideren més urgents, i també perquè disposen de liquiditat en estos moments de gran necessitat”, conclou la vicepresidenta Enguix.

En els mateixos termes s'expressa el president, Vicent Mompó, qui confia plenament “en la responsabilitat dels alcaldes i alcaldesses, que estan patint els efectes d'esta Dana devastadora en primera línia i són els que millor coneixen els danys que ha causat en els seus municipis i les necessitats de les seues veïnes i veïns”.

Mompó ha xifrat en 71 milions d'euros la resposta immediata de la Diputació a la catàstrofe, amb inversions en carreteres, infraestructures hídriques, restauració d'instal·lacions i instrumental dels bombers, reposició de material informàtic i flotes de vehicles dels ajuntaments i el fons incondicionat, “al que sumarem noves inversions amb el pressupost de 2025 que tenim previst aprovar la setmana vinent”.

Fins a la data, l'àrea de Cooperació que dirigix Enguix ha aprovat 160 projectes presentats pels municipis en el marc del Pla Obert, amb una inversió que ascendix a més de 24 milions d'euros, dels 350 dels quals consta el programa inversor més ambiciós de la història de la Diputació. La reformulació del pla no afectarà el ritme continuat d'aprovació de projectes ni a les actuacions que estiguen en marxa en municipis que no han resultat afectats. La intenció és flexibilitzar encara més les condicions per a facilitar la gestió d'alcaldes i alcaldesses davant el major desastre natural conegut a la província.