El diputat d'Educació, Paco Comes, ha visitat les instal·lacions de la Finca Sinyent de l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA-ASAJA), el centre d'experimentació agrària que l'entitat disposa a Polinyà de Xúquer per a realitzar assajos i transferir els resultats obtinguts de la investigació als agricultors valencians.

Així, acompanyat pel president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, el diputat Comes ha recorregut la finca, que ocupa una extensió de 25 hectàrees en un entorn agrícola de gran valor paisatgístic. Més del 95% de la superfície disponible per a assajos agronòmics del centre -que es va posar en marxa en 2011- es troba ja plantada amb cultius implantats en la Comunitat Valenciana com amb noves opcions. Este projecte s'ha concretat en l'estudi de nous patrons, varietats i tècniques de maneig del cultiu que permeten obtindre un millor rendiment des d'una perspectiva agronòmica i mediambiental.

En la seua visita, el responsable d'Educació de la Diputació de València ha volgut destacar el treball que realitza AVA-ASAJA en la finca Sinyent “duent a terme una labor molt important amb la finalitat de donar resposta a les necessitats del sector agrari quant a la investigació i la innovació en unes magnífiques instal·lacions que suposen una garantia de qualitat”.

Així mateix, ha ressaltat que la Diputació de València i l’Associació Valenciana d’Agricultors reforçaran la seua relació per a “fer un salt qualitatiu a l'excel·lència en l'aposta de la corporació provincial per oferir una formació pràctica de qualitat basada en la tècnica i la investigació als alumnes dels seus centres de formació professional, l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja i l'Escola de Viticultura i Enologia Félix Jiménez de Requena”. Ha apuntat també que la corporació provincial i AVA-ASAJA firmaran un conveni de col·laboració a fi de facilitar-los als alumnes d'estes escoles pràctiques d'especialització en la Finca*Sinyent, centre d'experimentació agrària de l'associació valenciana, i enfortir la transferència de coneixements entre la corporació provincial i l'entitat agrària .

En este sentit, Paco Comes ha convidat a Cristóbal Aguado a visitar el centre formatiu de Requena, que compta amb més de 60 anys de marxa. Des dels seus inicis, en 1960, han passat per la ‘Félix Jiménez’ 2400 alumnes a través d'algun dels seus cicles formatius: oferix quatre cicles de Formació Professional, dos relacionats amb la indústria alimentària: Tècnic en Olis d'Oliva i Vins (grau mitjà) i Tècnic en Vitivinicultura (grau superior); i altres dos orientats a activitats agroforestals: Tècnic en Aprofitament i Conservació del Medi natural (grau mitjà) i Tècnic en Gestió Forestal i del Medi natural (grau superior).

Esta nova aposta va en la línia del full de ruta de la Diputació de València que dirigix Vicent Mompó. Precisament l'impuls al sector agrícola i el camp és un dels eixos sobre els quals posa l'accent la corporació provincial, que va analitzar el mes d'abril passat amb AVA-ASAJA diverses propostes de l'organització professional agrària en matèries tan preocupants per al sector com són el control de senglars, la millora dels camins rurals, la lluita contra els robatoris i la formació agrària. En esta línia, l'associació ha posat en marxa en col·laboració amb la Diputació de València un cicle formatiu per a accedir a la renovació i obtenció del carnet d'usuari professional de productes fitosanitaris, tant el bàsic com el qualificat.

El president de la Diputació ha posat en valor “el turisme d'interior”, que considera “pilar fonamental” d'estos municipis en la seua visita a la Serrania, concretament a Aras de los Olmos i La Yesa. “En comarques com esta, on la despoblació i la falta d'oportunitats han sigut una constant durant anys, el turisme no és simplement una font d'ingressos: és una ferramenta estratègica per a la revitalització del territori”, ha destacat.

En este sentit, ha assenyalat, “és una via per a fixar població, facilitar vivenda i millorar infraestructures, retornant als nostres municipis la vitalitat que mai degueren perdre”. Per això, ha assegurat, “reafirmem el nostre compromís amb els municipis de l'interior. La nostra obstinació és que a la província no hi haja ciutadania de primera i de segona”.

Així, ha subratllat Mompó, “la Diputació continuarà estant al vostre costat, donant suport a cada iniciativa que faça de la nostra terra un lloc més atractiu per a viure, treballar i visitar perquè el futur de la nostra província passa per l'impuls de cadascun dels seus racons”. A més, ha afegit, “des de la Diputació de València creiem fermament en un turisme que no es limite a generar riquesa a curt termini, sinó que garantisca un desenvolupament sostenible i equilibrat”.

Per a Mompó “l'Alto Turia ha demostrat que és possible atraure visitants sense renunciar a la seua essència, apostant per un model sostenible que respecte l'entorn i reforce la identitat local”. Així ho ha subratllat en l’entrega del premi Cavanilles Turisme 2024 a la Mancomunitat del Alto Turia. Este guardó el concedix l'Associació Valenciana de periodistes i escriptors de Turisme (AVPYETUR). En l'acte, celebrat en nom dels Olmos, també ha participat el diputat de Turisme, Pedro Cuesta i els alcaldes dels cinc municipis que integren la Mancomunitat: Chelva, Aras de los Olmos, Benagéber, Tuéjar i Titaguas.

Aras de los Olmos

El president de la Diputació de València, que ha firmat en el llibre d'honor del municipi, ha aprofitat la seua visita per a repassar amb l'alcalde els projectes que el municipi està duent a terme amb ajuda de la corporació provincial.

El primer edil, Rafael Giménez, ha explicat que les inversions de la Diputació s'estan dedicant a millorar la gestió de l'aigua. “Estem acabant la substitució de les canonades, hem informatitzat els pous i dipòsits, i hem instal·lat comptadors electrònicament”. A més, ha detallat, “estem empedrant un carrer, restaurant el local de la banda de música i dotant tècnicament el teatre municipal”.

Aras de los Olmos té assignats 939.456 euros del Pla d’Inversions 24/27, 170.000 més que en la legislatura anterior. També ha rebut este any 32.700 euros del Fons de Cooperació provincial.

La Yesa

En el municipi de La Yesa, el president, que també ha firmat en el llibre d'honor del municipi, ha pogut parlar amb els veïns i escoltar les seues necessitats. Per a l'alcalde, Julio Solaz, la visita del president “acosta la Diputació al poble i dona seguretat perquè denota que li pots transmetre les necessitats en qualsevol moment”.

D'altra banda, Solaz ha concretat els projectes que realitzarà amb el Pla d’Inversions: “renovar el parc, que ja està molt vell; fer intervencions similars en un altre parc d'un llogaret; reparar la piscina, que necessita manteniment; fer graderies en el camp de futbol sala; i col·locar plaques solars per a reduir consums elèctrics”.

La Yesa té assignats 758.000 euros del Pla d’Inversions 24/27, 52.400 més que en la legislatura anterior. A més, ha rebut este any 30.500 euros del Fons de Cooperació provincial.

La Diputació de València ha rebut este divendres un reconeixement per part de la Diputación de Albacete, per la seua plataforma Sedival, “gràcies a la qual s'ha dut a terme la implantació de programes d'administració electrònica en un centenar de municipis de la província, als quals també se'ls ha donat suport, formació i atenció per a la gestió de les aplicacions”, segons ha expressat el diputat d'Administració Electrònica, Juan Ramón Adsuara.

Adsuara, acompanyat pel cap de servici d'Informàtica, José Benedito, ha arreplegat el reconeixement en nom de la institució, durant la celebració del II Congreso Sedipualba sobre servicis digitals públics. Es tracta d'una trobada d'empleats públics de tot el país celebrat en la capital manxega per a fomentar la reutilització de solucions tecnològiques entre administracions.

El Centre Cultural la Beneficència ha acollit este divendres la gala d’entrega dels Premis València i València Nova, que va servir per a congregar a bona part de la cultura valenciana entorn dels guardons literaris més antics de tots els que s'entreguen en el territori autonòmic, a càrrec de la Institució Alfons el Magnànim, l'editorial de la Diputació de València.

La cerimònia ha posat el focus en els premiats i premiades, que reben un reconeixement que projecta les seues carreres. Així, dins dels Premis València, Ismael Sempere va ser el guanyador del Premi de Poesia en Valencià; sent Alberto Torres el guardonat en llengua castellana. Quant a la categoria de narrativa, el premi a la millor obra en valencià va ser per a Vicent Borràs. Finalment, en la secció d'assaig el guardó va recaure en l'escriptora Bàrbara Martínez.

Els Premis València Nova van reconéixer el treball d'Andreu Blai en la categoria de Poesia en Valencià, mentre Giuseppe Turiello va guanyar el de Poesia en Castellà. Isidre Palmada va ser proclamat vencedor del Premi de Narrativa en Valencià; i, finalment, el Nova d'Assaig va anar a parar a les mans de Guillermo López Juan.

Segons va explicar el diputat de Cultura, Paco Teruel, “les societats són millors en cada generació perquè cuiden la cultura i permeten que este coneixement passe de mares a filles i de iaios a nets. I en eixe procés d'aprenentatge creixem com a individus però també com a col·lectiu. D'ara en avant, tot este coneixement que ens han oferit els guanyadors i guanyadores dels Premis València de 2024 a través dels seus treballs passa a ser un bé patrimonial de la província de València, de la Humanitat, m'atreviria a dir. El futur dels valencians i valencianes és més culte, obert, empàtic, solidari i conscient amb l'aportació d'estos premis literaris”.

Per part seua, el director del Magnànim, Enric Estrela, considera que “guardonar textos d'autors i autores joves és més difícil que premiar textos d'autors majors de 36 anys. Potser una de les raons és que en eixa edat un escriptor o escriptora no ha pogut disfrutar d'una situació personal que li permeta dedicar el temps necessari a l'escriptura. Per esta raó, per a la pròxima edició els Premis València Nova s'igualaran econòmicament amb els Premis València, amb el que l'aportació global destinada al certamen passarà dels 100.000 euros actuals als 138.000. Potenciar la veu d'autores i autors joves exigix un esforç inversor”, ha conclòs.

L'acte ha comptat amb la presència de nombrosos representants públics, entre ells el director general de Cultura de la Generalitat Valenciana, Miquel Nadal; el director general d'Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Álvaro López-Jamar; la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix; i els diputats Avelino Mascarrell, Amparo Folgado, Sergio Pastor, Sergio Herrero, Roger Cerdà, Josep Antoni Riera, Dolors Gimeno i Pau Andrés, a més dels diputats en Corts Joan Baldoví, José María Llanos i Joaquín Alés.

Uns premis que marquen el futur

‘Venien i es m’enduien’, d'Ismael Sempere, és l'obra guanyadora del premi València de Poesia en Valencià. El jurat va destacar el ritme àgil i treballat que s'acosta a la tradició oral. Tracta temes com la memòria i la naturalesa. Amb unes imatges molt visuals i sorprenents és capaç de crear una imaginària literatura personal i única. Sempere (Alfafar, 1995) és poeta, actor i activista cultural. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Estudis Superiors d'Art Dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona.

Per part seua, el guanyador del premi València de Poesia en Castellà és Alberto Torres, per l'obra ‘Batman ha dejado de quererte’. El jurat va valorar l'originalitat d'este llibre i la sorpresa que produïx la seua lectura. L'obra funciona com un conjunt de cartes “antimorals” escrites des d'una notable erudició, però des de la irrellevància, tant temàtica com formal, amb un alt contingut de crítica social, fregant la paròdia i el sarcasme. Baix l'aparença de llenguatge directe i clar, s'amaga una important base filosòfica i cultural. Alberto Torres coordina el col·lectiu literari Hotel posmoderno, amb els qui ha publicat les novel·les ‘Hotel posmoderno’ (2008), ‘De La Habana un barco’ (2010) i ‘Mark Zuckerberg. Una biografía no autorizada’ (2019), a més de realitzar xous literaris com el Letring Catch.

‘Anatomia patològica’, de Vicent Borràs, va ser l'obra guardonada pel jurat format per Vicent Usó, Elvira Cambrils, Carolina Borràs i Urbà Lozano en la categoria de Narrativa en Valencià del Premi València. Es tracta del dietari d'un autor que es presenta dividit en dos parts: el tractament del càncer que li detecten i l'estada a Alacant els últims mesos abans de jubilar-se. Incorpora materials diversos, amb poemes i textos per a actes públics i suposa el tancament d'un cercle vital. Resulta intimista, honest i penetrant. Amb esta decisió el jurat reivindica el valor literari del dietari, no sempre molt considerat.

Vicent Borràs va nàixer en 1962 a Algemesí, on actualment residix. Es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València (1986). Ha treballat de professor de Valencià, Llengua i Literatura en diferents instituts de Secundària i Batxillerat. Actualment està jubilat. És autor de diverses novel·les i llibres de relats, publicats en diferents editorials. Algunes d'estes obres han sigut guardonades amb diferents premis literaris (per exemple, Joanot Martorell, el Ciudad de València ‘Constantí Llombart’, el premi de Novel·la Ciutat d'Alzira o el premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, entre altres).

En la modalitat d'assaig va ser Bàrbara Martínez qui va obtindre el guardó, amb l'obra ‘Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015’. El jurat va subratllar que es tracta d'un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l'espai públic. Forma una memòria de l'activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat. Martínez Biot va nàixer el 25 de juny de 1981 a Burjassot. Doctora en Belles arts per la Universitat Politècnica de València, és funcionària de carrera des de 2008 d'ensenyament Secundari i Batxillerat artístic.

València Nova

Per part seua, el jurat va reconéixer el poemari ‘Nimfeu’, d'Andreu Blai, amb el premi València Nova de Poesia en Valencià. Va ressaltar la gran faena lingüística i formal amb especial atenció a la forma i al poema com a unitat. ‘Nimfeu’ aconseguix combinar la tradició amb una veu pròpia. Blai (Sueca, 1998) és graduat en Sociologia i Ciències Polítiques i també ha cursat el màster en Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València. Recentment ha sigut un dels finalistes del VI Certamen Salvador Iborra de Poesia. Ha col·laborat en diferents revistes i diaris com La Voz de los Libros, Garabatos o Laoconte. Revista de Estética y Teoría de las Artes.

L'obra guanyadora del premi València Nova de Poesia en Castellà ha sigut ‘Salón de rechazados’, de Giuseppe Turiello. Es tracta d'un llibre programàtic, perfectament estructurat, basat en la història de l'art. Combina el domini absolut de l'estrofa clàssica amb la modernitat, tant per la temàtica com per l'ús del llenguatge. Mescla magistralment el poema en prosa amb el poema en vers, amb ressons de Baudelaire, així com de l'època dels ‘salons de rebutjats’. El llibre avança de menys a més, de manera conscient, amb un tancament rotund. Turiello (Sevilla) ha crescut a mig camí entre Espanya i Itàlia. Graduat en Història de l'Art en 2021 i màster en Humanitats Digitals, és un apassionat de la música barroca, clàssica i romàntica i altres formes artístiques com la pintura, el ballet, l'arquitectura i la seua recreació virtual en 3D.

Pel seu costat, el jurat del premi València Nova de Narrativa en Valencià va decidir atorgar el guardó a l'obra ‘Morgata’, d'Isidre Palmada. Es tracta de tres narracions en primera persona dels tres elements d'un triangle amorós que es complica amb la presència d'un embaràs. Una de les dones és estèril, està obsessionada amb tindre fills i convenç (sense saber que és l'amant del marit) a l'altra dona per a adoptar el fill. Novel·la amb un lèxic desbordant i rica en imatges, dona entendre la presència d'un talent emergent. Palmada (Camós, Girona) ha escrit diverses novel·les i s'ha presentat a diferents premis, encara que no té cap novel·la publicada.

Finalment, el jurat va declarar guanyadora l'obra ‘Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450)’, de Guillermo López Juan, en la categoria València Nova d'assaig. El llibre és un estudi complet i acurat sobre una part de la història de València, sòlid i molt documentat. López Juan (València, 1994) és graduat i màster en Història per la Universitat de València. En l'actualitat, cursa estudis de doctorat en Història Medieval en les universitats de València i Picardie Julio Verne, finançats pel programa de Formació del Professorat Universitari del Ministeri de Ciència i Innovació.

Quant a les categories de narrativa en castellà (tant València com València Nova) i novel·la gràfica, el jurat va considerar que cap obra es corresponia amb les bases del Magnànim.

ànim.

La Diputació de València impulsarà un programa de beques perquè estudiants d'universitats valencianes realitzen pràctiques formatives en organismes amb seu a Brussel·les, amb l'objectiu de crear una xarxa de tècnics especialistes en captació de fons europeus. Durant la seua visita a la capital de la Unió Europea, la vicepresidenta primera de la corporació, Natàlia Enguix; la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari; i el diputat d'Innovació i Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, han firmat un acord amb la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea (FCVRE), en concret amb el secretari autonòmic de Representació davant la Unió Europea i les Comunitats Autònomes, Pablo Broseta.

Gràcies a esta col·laboració amb la Fundació, a la qual la Diputació ha atorgat una subvenció de 25.000 euros, els joves valencians podran treballar en institucions de la Unió Europea, i aprendre allí el funcionament dels diferents programes de la Comissió Europea, a fi de que puguen adquirir experiència i millorar, a la seua volta, les seues opcions d'ocupació.

El que es pretén des de la Diputació de València amb l'impuls d'estes beques és que els alumnes, una vegada formats, tornen a la província per a passar a formar part de les oficines comarcals de la corporació. Des d'allí ajudaran els municipis a captar i gestionar els fons europeus corresponents als programes de la Comissió.

“El que volem és que les oficines comarcals es convertisquen en un punt d'encontre entre els ajuntaments valencians i Europa, i per a això resulta fonamental comptar amb tècnics especialitzats en programes comunitaris. Això beneficiarà sobretot als pobles xicotets, que són els que tenen més dificultats per a accedir als fons europeus”, ha destacat Natàlia Enguix.

Col·laboració universitària

Gràcies a l'acord de col·laboració amb la Diputació, la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea no sols farà el paper de receptor principal dels alumnes del programa, sinó que a més actuarà com a entitat intermediària entre les universitats públiques valencianes i entitats i organitzacions amb seu a Brussel·les per a realitzar accions de suport i seguiment dels joves desplaçats. També col·laborarà amb les universitats valencianes per a la prospecció de possibles destins.

“És necessari comptar amb personal especialitzat en fons europeus amb l'objectiu d'incrementar les opcions de captar fons en el territori tant a nivell públic com privat, i el que fem amb este acord és enllaçar eixa necessitat amb el programa de beques i retenció de talent. Es tracta d'enviar joves a Europa i que tornen a la nostra província amb experiència i coneixement”, ha afegit Juan Ramón Adsuara.

A part del programa Eurobecas 2025, l'acord entre les dos entitats inclou la realització d'una sèrie d'activitats encaminades a defensar i promoure els interessos de la Diputació en l'àmbit europeu. Amb això, es perseguix potenciar la participació dels municipis de la província de València com a actors actius en el procés europeu, en les polítiques desenvolupades per la Unió Europea i impulsar el coneixement d'estes especialment en aquelles qüestions relacionades amb les matèries de la seua competència.

Trobada amb joves valencians

Nàtalia Enguix, Reme Mazzolari i Juan Ramón Adsuara han aprofitat la seua visita a Brussel·les per a mantindre una trobada amb joves valencians, als quals han exposat les principals accions de la Diputació de València relacionades amb la gestió i la retenció del talent jove. Els tres han remarcat que des de la Diputació en els últims anys s'han vingut desenvolupant diferents iniciatives emmarcades en el programa de Gestió del Talent, que consistix en el disseny de mesures de formació, capacitació i adquisició d'habilitats i destreses professionals amb l'objectiu d'afavorir, d'una banda, l'ocupabilitat dels joves valencians i, al mateix temps, fomentar la innovació i la generació d'activitat emprenedora vinculada al territori per a retindre el talent.

Un dels programes més rellevants que posa en marxa la corporació provincial és Innobeca. “Suposa que els joves realitzen pràctiques formatives en les entitats locals realitzant projectes innovadors per a millorar les seues opcions d'ocupabilitat i als ajuntaments disposar d'un estoc de projectes innovadors a implementar en el seu territori”, ha explicat Juan Ramón Adsuara.

Una altra de les grans potes sobre la qual se sustenta la política d'atracció de talent jove a la província és la Xarxa Valenciana per la Retenció del Talent Jove. En este sentit, la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha afirmat que “l'objectiu principal de la xarxa és la retenció de les persones el talent de les quals pot revertir en un creixement social i econòmic de la província, mitjançant la posada en marxa de ferramentes i iniciatives que els permeten entrar en contacte amb la trama empresarial i institucional, de manera que les idees i projectes dels joves arriben als sectors productius”.

Per part seua, la vicepresidenta segona i diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, va explicar als estudiants que "en el dia a dia de la Diputació existixen multitud de dinàmiques de treball i ferramentes innovadores en les quals el talent jove podria aportar un gran valor afegit", i va posar com a exemple "la ferramenta que s'utilitza per a la gestió integral de la xarxa provincial de carreteres, que va ser expressament desenvolupada sobre la base de les necessitats tècniques i operatives de l'àrea".

Finalment, han desgranat el que suposa l'acord amb la FCVRE a l'efecte de fomentar l'ecosistema innovador valencià. Gràcies al conveni, s'establixen estratègies de col·laboració mitjançant el suport d'empreses emergents valencianes per a buscar finançament europeu. A més, s'organitzaran agendes institucionals presencials i en línia per a l'intercanvi de bones pràctiques a nivell europeu i un major coneixement dels programes de la comissió dirigits al sector empresarial.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ampliarà la plantilla d'Igualtat per a reforçar les polítiques d'atenció a les dones a les comarques valencianes. “És important que políticament ens creguem la Igualtat i apostem per ella, però és igual de necessari que disposem dels recursos oportuns, en este cas el capital humà amb funcionàries qualificades, per a portar avant eixa acció política”, afirma Enguix en referència a les novetats de la relació de llocs de treball (RPT) que se sotmetrà a votació este dimarts en el ple d'octubre de la Diputació.

En concret, la modificació de la RPT inclou canvis significatius en l'estructura tècnica i administrativa d'una àrea que, encara que es troba en el servici de Benestar Social, depén directament de la vicepresidenta Enguix. Amb els canvis, la tècnica en Igualtat que actualment coordina la relació amb els municipis i la secretària de direcció es veuran reforçades amb una cap de secció, una tècnica superior i una altra tècnica d'Igualtat.

Natàlia Enguix avança que amb els canvis en la RPT i el reforç de l'àrea “completarem un departament potent per a atendre en tot el que necessiten tant als ajuntaments com a les associacions”. “L'àrea d'Igualtat es va crear en esta Diputació fa nou anys amb Jorge Rodríguez com a president, i en este temps s'han treballat bé molts aspectes, com la creació de la Xarxa de Municipis contra la Violència de Gènere, però no s'ha anat dotant al servici de personal suficient per a atendre eixe desenvolupament tant de la Xarxa com de les polítiques d'Igualtat que vertebren la Diputació”, afig Enguix.

Formació en el territori

Les competències en matèria d'Igualtat, igual que les de Memòria Democràtica, corresponen a la vicepresidenta primera, qui explica que amb l'impuls que aportarà este reforç humà “es pretén millorar la formació i les activitats en el territori, sobretot eixa qualificació en els municipis, tant dels servicis prestats pels ajuntaments com de les policies locals, que són els qui atenen en primer lloc a les víctimes i han de donar la millor resposta possible”.

L'àrea d'Igualtat de la Diputació de València ha destinat enguany 900.000 euros en ajudes per als 237 ajuntaments adherits a la seua Xarxa contra la violència de gènere; al que cal sumar altres 180.000 euros dirigits a les associacions, a les quals s'ha duplicat la subvenció; i altres 330.000 euros per a finançar campanyes i activitats contra la lgtbifobia en més d'un centenar de municipis de menys de 15.000 habitants.

A més d'estes línies principals de treball, la delegació desenvolupa el Feminari, que el mes vinent celebrarà la seua setena edició commemorant el vinté aniversari de l'aprovació de la Llei contra la Violència de Gènere; i els Premis Celia Amorós, que arriben a la seua novena edició reconeixent el treball de persones, associacions i institucions públiques enfront de la xacra de la violència exercida contra les dones.

La vicepresidenta Enguix insistix que el reforç del personal en l'àrea “és necessari per a donar cobertura a una Xarxa de municipis cada vegada més àmplia que treballa per la Igualtat, al mateix temps que atenem totes eixes cites anuals que contribuïxen a la sensibilització de la societat i desenvolupem noves activitats i campanyes formatives que no descuiden el component educatiu i didàctic que han de tindre les polítiques públiques”.

La Diputació de València ha llançat este dilluns de manera oficial l'Oficina Tècnica de Projectes Europeus, una iniciativa clau per a impulsar la participació dels municipis de la província en els programes de finançament de la Unió Europea. L'esdeveniment, al qual han acudit nombrosos alcaldes i presidents de macomunidades, ha comptat amb la participació del president de la corporació provincial, Vicent Mompó, i del diputat de Fons Europeus, Administració Electrònica i Innovació, Juan Ramón Adsuara, els qui han destacat la importància d'esta oficina per a potenciar el desenvolupament territorial i la modernització dels municipis.

La creació d'esta oficina representa un pas fonamental per a facilitar l'accés dels municipis i territoris valencians als fons europeus, secundant-los en la captació de finançament per a projectes que fomenten la cohesió territorial, la innovació i la sostenibilitat. Es tracta, en definitiva, d'aproximar Europa als municipis, d'incrementar les possibilitats de captar els diners comunitaris.

“Hui acostem Europa a les 266 localitats de la província. Esta oficina és una mostra més de la funció que té la Diputació, que és la d'estar al costat de cada poble, acompanyant-los en el seu camí cap al futur”, ha manifestat Vicent Mompó, afegint que “hem fet una forta aposta per esta oficina, perquè creiem en el potencial transformador d'Europa i en la capacitat dels nostres pobles per a aprofitar-lo. No volem que cap projecte es quede sense ajuda per falta de mitjans o informació”.

Amb el llançament de l'Oficina de Projectes Europeus, els municipis i la resta d'entitats locals de la província comptaran amb un equip de tècnics especialitzats, que els brindarà assessorament i suport continu en la gestió de projectes europeus. Això inclou la busca de finançament, la capacitació en la gestió de fons europeus i el desenvolupament d'estratègies per a maximitzar les oportunitats d'èxit. Els ajuntaments podran reunir-se de manera presencial amb els tècnics, o bé contactar telefònicament o per correu electrònic.

“Volem que esta Oficina de Projectes Europeus es convertisca en un referent provincial. Ací, els ajuntaments trobaran la porta idònia a la qual anomenar per a poder acudir a Europa. Estaran acompanyats i guiats en tot moment perquè aprofiten esta oportunitat i puguen fer realitat els seus projectes, sempre amb la mirada posada a millorar la qualitat de vida dels seus habitants”, ha subratllat Mompó.

Servicis que oferix l'oficina

Una de les primeres accions que han començat ja a realitzar els tècnics de l'oficina, és un mapatge de les necessitats actuals de cada municipi, amb l'objectiu d'alinear les prioritats i reptes locals amb les oportunitats que oferix Europa. Este mapatge permetrà que els projectes futurs responguen de manera efectiva a les necessitats dels territoris i s'ajusten a les polítiques i programes de la Unió Europea.

A més d'esta recopilació de necessitats, per a maximitzar les oportunitats de captació de fons europeus, les prestacions que oferix l'oficina s'articulen en tres grans servicis. D'una banda, el servici d'informació, que consistix a donar a conéixer als ajuntaments les oportunitats de finançament europeu i millorar la difusió d'informació clau als municipis.

“El nostre objectiu és que els 266 municipis, les tres entitats locals menors, i les mancomunitats estiguen plenament informats de totes les línies d'ajudes, i a més orientar-los perquè sàpien exactament quines línies són les que millor s'adapten a les seues característiques”, ha explicat Juan Ramón Adsuara

D'altra banda, està la funció d'assessorament i assistència tècnica als municipis i mancomunitats que sol·liciten ajuda. Se'ls proporcionarà suport tècnic avançat per a la captació i gestió de fons i projectes europeus, i se'ls donarà suport per a saber identificar les oportunitats de finançament, preparar propostes i si convé crear consorcis estratègics perquè els seus projectes tinguen èxit. Este servici inclou recomanacions sobre com redactar un projecte i com alinear-lo als valors del programa europeu al qual s'acudisca.

Finalment, l'oficina oferix un servici de formació contínua per a capacitar al personal dels ajuntaments i mancomunitats de la província en la gestió de projectes europeus. Per a això es duran a terme píndoles i jornades formatives al llarg de l'any, a més de l'elaboració de guies i manuals didàctics.

“Hui és un dia històric per a la província de València. Posem en marxa un servici pioner que permetrà que tots els ajuntaments siguen partícips del que serà Europa en els pròxims anys, sense que cap d'ells es quede arrere”, ha conclòs Adsuara.

La Diputació de València ha firmat un conveni de col·laboració amb el Tribunal de les Aigües de València per a continuar amb la modernització de les infraestructures de reg d'esta institució mitjançant la instal·lació de noves comportes i la seua motorització i automatització per control remot en les séquies de Quart, Benàger-Faitanar i en la séquia de Mestalla.

“Esta col·laboració amb el Tribunal de les Aigües, una institució mil·lenària i de les més rellevants de la Comunitat Valenciana, reforça la implicació de la Diputació de València amb el sector agrícola i el camp per a fer front a les seues necessitats reals”, ha apuntat el president de la corporació provincial, Vicent Mompó. Així mateix, ha assenyalat que “l'automatització d'estes infraestructures permetrà utilitzar l'aigua de manera més eficient, aprofitant el sobrant per a cuidar espais naturals com a L’Albufera”. “Este tipus d'iniciatives reafirmen la nostra aposta per la innovació en el camp, fent compatibles el progrés i la sostenibilitat ambiental”, ha subratllat.

En esta mateixa línia s'ha referit el president del Tribunal de les Aigües, Francisco Almenar, qui ha destacat que esta col·laboració “busca regular l'aigua de manera automàtica perquè arribe al parc natural més gran que tenim, l’Albufera”. Així mateix, ha ressaltat la “excel·lent relació entre la institució i la Diputació de València”.

Optimització del regadiu

Així, la col·laboració, pròxima a 150.000 euros, culmina els treballs d'automatització de les entrades d'aigua del riu mitjançant la modernització de les comportes a través de control en remot. Este sistema permet, entre altres accions, optimitzar el seu ús, ajustant temps de funcionament, així com el control de cabals de reg a les dosis estrictament necessàries per als cultius, a més es reduïxen les pèrdues d'aigua, ja que l'aigua sobrant va a L’Albufera.

La corporació provincial ha subvencionat anteriorment unes altres d'obres de millora, modernització i automatització del sistema de reg del Tribunal de les Aigües de València. Així, la inversió total de la Diputació de València en estes infraestructures suma un total de 710.000 euros que s'han destinat a l'execució del nou Canal de Daroqui, la construcció d'una bassa de decantació de 3.000 m³ entre la Caseta de Quart i el començament del canal anteriorment citat, i la instal·lació de noves comportes i el seu monitoratge i automatització per control remot en l'assut del Repartiment i en les séquies de Mislata i Tormos. Es tracta d'actuacions imprescindibles i necessàries per a un sector estratègic per a la província que ajuden a automatitzar les labors agrícoles fent també més eficient el sistema de reg.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, va avançar este dilluns que el programa ‘La Memòria a l’Escola’ s'ampliarà a alumnat d'FP bàsica i que l'edició de 2025 tindrà com a tema ‘Les dones, les primeres guardianes de la memòria’. Enguix va realitzar l'anunci durant l'entrega dels premis d'enguany, que han reconegut set treballs presentats per cinc centres educatius. El màxim guardó ha sigut per a Irene Martín i María Romero de Ávila, alumnes del col·legi Pureza de María-Cid, pel projecte ‘Desde y hacia Valencia: Los desplazados en la Comunitat Valenciana’.

La vicepresidenta Enguix, acompanyada per les diputades Rocío Gil, Dolors Gimeno i Lola Celda, i els diputats Paco Teruel i Avelino Mascarell, va agrair l'esforç de tots i totes les participants en la cinquena edició de ‘La Memòria a l’Escola’ i va donar l'enhorabona a les guanyadores d'un certamen centrat en els moviments de població forçats per conflictes durant els segles XIX i XX. “És el nostre deure que la història es conte tal i com va passar i que tinga eixe component didàctic”, va assenyalar la responsable provincial de Memòria Democràtica.

Natàlia Enguix va destacar durant la seua intervenció, posterior a l'entrega dels premis, que “la memòria és una assignatura pendent per a moltes generacions”. La vicepresidenta va posar en valor “el treball que realitzen els docents a les escoles valencianes en la formació de futures generacions en valors democràtics, en la defensa d'un model social que protegisca el que tant va costar aconseguir als nostres avantpassats, si bé encara queden desigualtats que hem d'erradicar i drets per aconseguir”.

Cinc centres premiats

Amb la vista posada en eixe horitzó educatiu, la delegació que dirigix Enguix organitza el programa ‘La Memòria a l’Escola’, que enguany ha abordat temes com l'exili dels xiquets espanyols a Rússia, el genocidi armeni o la dictadura de Nicolae Ceaușescu, a través de projectes que “ens han permés constatar la posada en valor i l'interés per part dels centres d'Educació Secundària per conéixer el passat, aprendre d'ell, i projectar un futur millor per a tots en el qual la memòria democràtica es configura com un dels eixos principals en la consolidació de l'Estat de Dret”, apunta Natàlia Enguix.

El primer premi ha recaigut en el vídeo documental presentat per Irene Martín i María Romero de Ávila, baix la tutoria de Pablo Saturnino. El treball del Col·legi Pureza de María-Cid gira entorn dels desplaçats valencians per la Guerra Civil espanyola, vinculant l'episodi amb situacions similars viscudes en altres països i en cronologies diferents com la Guerra Civil del Líban i la guerra a Ucraïna. Les alumnes i el seu tutor es repartiran els 4.000 euros del premi, que van rebre de mans de la mateixa Enguix.

Els segons premis han sigut per a ‘Armenia: fragmentos de una historia olvidada’, de Larisa Avestisyan (IES Jaume I d'Ontinyent); i ‘Voces del exilio’, de Sofía Montón, Nuria Sevilla i Celia Sevilla (IES Clara Campoamor d'Alaquàs). Els tercers premis han recaigut en ‘Tiempos de Silencio’, de Lucía Ruiz, Rocío Sierra i Carla Heredia (IES La Hoya de Buñol); ‘De Bucaresti a Ontinyent’, de Carla Bartha i Iris Ana-Maria Cäluean (IES Jaume I d'Ontinyent); ‘El exilio en la infancia. Los niños de Rusia durante la Guerra Civil Española’, d'Ángela López i Marta Ferrándiz (IES las Norias de Monforte del Cid); i ‘La travesía de Neus Català’, de Carlota Serrano (IES las Norias de Monforte del Cid).

Guardianes de la memòria

La responsable provincial va aprofitar l'acte per a animar a l'alumnat i als centres escolars a presentar-se a la pròxima edició del concurs i continuar incrementant la participació que ja ha crescut de manera considerable en esta cinquena edició. “Vos avance que la convocatòria es publicarà pròximament amb el tema ‘Les dones, les primeres guardianes de la memòria’ i que podran participar alumnes d'FP bàsica a més dels de 4t de l'ESO i 1r i 2n de Batxillerat”, va apuntar Enguix.

En paraules de la vicepresidenta, “la intenció és que aprofundiu en el coneixement de les vostres mares, iaies i besàvies i que tingueu molt present que van ser elles, en la majoria de casos, les que van viure eixe exili interior tan dolorós, malgrat la qual cosa van mantindre viva la memòria sent fidels al record dels seus sers estimats”. “Segur que el nivell dels treballs és tan bo o millor que els de la present edició i que eixe coneixement de la història que ens envolta es continua reforçant amb l'aprenentatge de competències tecnològiques, literàries, artístiques i socials, que és un altre dels objectius del programa”.

La inversió de la Diputació en localització, exhumació i identificació de restes de les víctimes, així com en la recuperació d'infraestructures memorialistes, sumades a les subvencions per a associacions, superen enguany el milió d'euros. L'acció de la institució en matèria de Memòria es completa amb un altre tipus d'iniciatives enfocades a l'educació, com ‘La memòria a les biblioteques’, la publicació de llibres, l'organització de xarrades i conferències, nous portals webs i estos premis dirigits a l'alumnat dels centres educatius valencians.

Com a curiositat, els premis entregats a l'alumnat i els tutors són xicotetes oliveres que simbolitzen la victòria, la pau i, en algunes tradicions, la memòria per la longevitat de l'arbre. “Animem als guanyadors a trasplantar en els seus centres estos arbres per a estendre l'arrel de la memòria que hui ha reconegut els vostres treballs”.

La Diputació de València ha aprovat este dimarts una modificació de la Relació de Llocs de treball (RPT) que reorganitzarà la seua plantilla a partir de l'1 de novembre amb criteris objectius que busquen una major eficàcia i la transparència de cadascun dels processos. En paraules del diputat d'Administració General, Ricardo Gabaldón, “hem eliminat direccions que o tenien treballadors i hem reforçat departaments i servicis prioritaris en l'atenció que la institució presta als municipis, com a primer resum d'un ampli procediment i una ingent tasca negociadora”. Només el PSPV ha votat en contra.

Gabaldón ha deixat clar que els treballadors i treballadores “són el principal actiu d'esta corporació, i tots ells i totes elles, sense distinció, són prioritaris per a l'equip de govern”. Sobre la base dels recursos propis, el diputat de Personal ha repassat alguns dels objectius de la modificació, amb una “inversió moderada” d'al voltant de mig milió d'euros.

“Volem que es complisquen els terminis de les oposicions; protegir els nostres empleats i millorar la capacitat operativa de cada departament; atraure talent extern en aquells llocs qualificats que no estiguen coberts, tenint en compte la reciprocitat amb altres administracions i havent-los oferit prèviament en la casa; i suprimir els llocs no justificats de direccions sense personal al seu càrrec on el treballador és cap de si mateix”, assenyala el diputat, que especifica que les direccions que es reorganitzen són les de Recursos Humans, Cooperació Municipal, Contractació i Assessoria Jurídica.

En xifres, els canvis en l'RPT duts a terme per l'executiu que presidix Vicent Mompó han servit per a crear 19 direccions i suprimir 11, reforçant àrees com a Carreteres, Medi Ambient, Personal, Igualtat i Memòria Històrica, entre altres, i molt especialment els departaments que interactuen amb els ajuntaments. “La intenció és oferir el millor servici als municipis i als ciutadans, reorganitzant els nostres recursos des de la legalitat i el sentit comú”, apunta Gabaldón, qui ha explicat que cada sol·licitud dels caps de servici “ha sigut registrada en una fitxa amb la motivació per a cobrir eixa plaça i en què pot millorar la gestió; fitxes accessibles i transparents per a qui vulga consultar-les”.

Nou reglament

El responsable provincial de Personal, que ha tirat avant també en el ple dos modificacions per a millorar el servici de teletreball i el sistema de carrera professional, ha anunciat que el mes vinent portarà davant la cambra un nou reglament que fixarà “un model estandarditzat que fuig de la discrecionalitat i establix els criteris uniformes per a tots els departaments, amb els mateixos terminis i el mateix funcionament que han de seguir els caps de servici a l'hora de sol·licitar la creació o supressió de llocs”.

“Serà el primer reglament en este sentit i busca l'eficiència i la transparència, cobrir vacants, reduir els índexs de provisionalitat i adequar la institució a la realitat actual i la dels municipis”, insistix el diputat, que avança que al novembre també s'emportarà a ple un protocol d'assetjament laboral fins ara inexistent.

Ricardo Gabaldón ha fet referència a l'informe del secretari de la institució en el qual es valora positivament “l'ús de fitxes que milloren els anteriors expedients i que aporten suficient informació, dins d'un exercici d'autoorganització que s'ajusta a la legalitat vigent, respectant els principis d'igualtat, capacitat, publicitat en l'accés a la funció pública i seguretat jurídica”.

Modificacions de l'RPT

Els vots a favor del PP, Ens Uneix i Vox i l'abstenció de Compromís han tirat avant esta proposta que només ha sigut rebutjada pel grup socialista. El seu portaveu, Carlos Fernández Bielsa, ha qüestionat “les presses de l'actual govern, que no ha comptat amb l'oposició i torna a fer canvis en la seua plantilla en benefici d'uns pocs, premiant a personal d'altres administracions que venen a la Diputació a guanyar diners”. Bielsa ha criticat alguns dels nous nomenaments, com la direcció de Personal, l'assessor jurídic de Presidència i dos places de mecànic-conductor, i ha apuntat que “està per veure si alguns d'estos moviments són legals”.

El diputat de Personal s'ha remés a l'informe del secretari on “no s'aprecia cap il·legalitat” i ha respost al portaveu socialista amb dades: “li refrescaré la memòria, senyor Bielsa. A hores d'ara, este equip de govern ha realitzat dos modificacions de l'RPT per les set que vostés van fer en el mateix període entre 2015 i 2017; hem creat huit noves direccions per les 80 que vostés van crear i les més de 200 que van acumular en una sola legislatura; i hem habilitat una dotzena de places per a personal d'altres administracions que venen a cobrir llocs qualificats dels quals no disposem, enfront de la contractació discrecional de treballadors d'altres institucions que van realitzar vostés quan governaven esta corporació”.

Gabaldón ha recordat a Bielsa, abans de finalitzar la seua intervenció en el ple, que el seu partit “ja va votar en contra de l'estabilització dels treballadors d'esta institució que vam proposar en el seu moment i que podia haver suposat la pèrdua del lloc de treball a eixes persones”.

Ajudes a educació i innovació

El ple d'octubre de la Diputació ha aprovat igualment una subvenció nominativa de 48.000 euros per a l'habilitació de l'aula de 2 a 3 anys en el CEIP Félix Olmos de Favara, a través d'una modificació pressupostària en els comptes d'enguany.

A més, el diputat d'Innovació, Juan Ramón Adsuara, ha presentat una proposta de subvenció directa a la Universitat de València per a la creació i finançament de les despeses de funcionament de la Càtedra Territoris Intel·ligents, per un import de 200.000 euros. La iniciativa ha tirat avant i permetrà el desenvolupament i implantació de solucions tecnològiques sostenibles en els municipis de la província.