La Diputació de València ha iniciat la formació a tècnics d'ajuntaments de menys de 20.000 habitants en aspectes sobre la gestió de residus sòlids urbans. Esta activitat formativa, organitzada des del servici de Formació que dirigix el diputat Ricardo Gabaldón i el servici d'Aigua, Residus i Empreses Públiques, encapçalat per Paco Comes, inclou també aspectes pràctics com la visita a la Planta de Valorització de Residus de Guadassuar.

“Esta és la primera vegada que la Diputació de València dissenya un curs d'estes característiques i específic sobre la gestió de residus municipals dirigit als tècnics d'ajuntaments que treballen en esta matèria, igual que la formació que es va impartir a empleats públics d'ajuntaments sobre gestió del cicle integral de l'aigua”, ha apuntat el diputat Paco Comes durant la visita a les instal·lacions de la planta de Guadassuar juntament amb l'alcalde de la localitat, Vicent Estruch, i els alumnes del curs.

Així mateix, ha assenyalat que amb este nou curs, en el qual participaran una trentena d'alumnes de vint ajuntaments de menys de 20.000 habitants, “la Diputació de València demostra una vegada més el seu compromís amb els municipis de la província, acostant la institució als pobles, posant tots els nostres recursos al seu abast i apostant per la formació basada en la tècnica i l'experiència”.

“El principal objectiu -ha ressaltat- és avançar cap a l'excel·lència i que els municipis puguen exercir les seues competències de la forma més eficaç i eficient possible”.

L'activitat formativa, la qual abasta des de la problemàtica associada a la producció i gestió de residus fins a la determinació i el càlcul de les taxes municipals de recollida i de tractament, està repartida en 40 hores dividides en huit jornades programades per als mesos de setembre, octubre i novembre.

Visita a la planta de Guadassuar

La planta de gestió de residus de Guadassuar, del Consorci de Residus Ribera i Valldigna, és un referent quant a disseny i funcionament; amb un volum de tractament pròxim a les 130.000 tones anuals de residus sòlids urbans, obté unes xifres de reciclatge superiors al 44% i ha aconseguit reduir la fracció que va a l’abocador al 36%. Durant la seua visita a estes instal·lacions, els tècnics municipals han pogut observar els processos i tractaments pel que passen els residus municipals després de la seua recollida. Esta activitat servirà per a ajudar a dissenyar millors estratègies de recollida, separació i conscienciació.

El diputat provincial de Medi Ambient, Avelino Mascarell, ha visitat Tavernes de la Valldigna junt amb l’alcaldessa Lara Romero, en el dia que la Diputació de València conclou la campanya de neteja de platges, la qual enguany s'ha allargat per tal de donar cobertura la primera quinzena del mes d'octubre.

En total, el personal tècnic de la institució provincial ha gestionat este estiu 340,15 metres cúbics de residus, amb prop de 1.500 passades de neteja en els quinze municipis de costa adherits al servici: Puçol, El Puig de Santa Maria, la Pobla de Farnals, Massalfassar, Foios, Meliana, Sueca, el Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Rafalcaid-Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles.

Així mateix, l'àrea de Medi Ambient de la Diputació ha gestionat també la retirada de dos dofins morts a les platges de Tavernes de la Valldigna i Puçol, en col·laboració amb els respectius ajuntaments, evitant que afectara la salubritat de les platges.

Cal recordar que els animals que encallen i moren a la platja tenen la consideració de ‘residu assimilable a urbà’, la qual cosa implica que el municipi té la competència per a la retirada i gestió, llevat que reunisca les condicions perquè el seu possible estudi genere interés científic.

En este sentit, Avelino Mascarell indica que “la Diputació presta el servici de retirada de l'arena, transport i gestió de l'animal mort en els municipis adherits al servici de neteja” i destaca que “esta és una de les millores que hem incorporat al servici, perquè es tracta d'un complex procés administratiu que en moltes ocasions no poden escometre els ajuntaments, per falta de recursos tècnics i econòmics”.

Així mateix, Mascarell incidix en “la importància del procés de cribratge de l'arena, el qual s'inicia en els mesos de primavera i continua la resta de la campanya per a oxigenar-la, eliminant d’esta manera virus, bacteris i fongs”.

Millor servici i condicions per als ajuntaments

Durant esta campanya d'estiu de 2024, la Diputació de València ha iniciat el procés de renovació dels vehicles i maquinària del seu servici de neteja de platges amb l'adquisició d'una nova màquina rastrilladora i dos tractors amb els seus corresponents accessoris; així com la licitació d'altres tres nous tractors, els quals estaran plenament operatius per a la nova campanya.

A més de l'adquisició de nous recursos tècnics, la millora del servici de neteja de platges de la Diputació de València es traduïx també en una millora de les condicions econòmiques per als quinze ajuntaments adherits, ja que s'ha congelat un any més l'import de la taxa.

D'esta manera, la institució provincial costeja el 93% dels gastos, cosa que significa que les arques municipals assumixen a penes el 7% del cost estimat dels treballs de neteja.

La Diputació de València ha incrementat la seua partida per a subvencionar projectes de cooperació i educació al desenvolupament, tant en l'àmbit internacional com en campanyes de sensibilització a la província, registrant un rècord de sol·licituds. En xifres, la delegació de Cooperació Internacional que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha rebut 77 sol·licituds en la convocatòria a la qual s'han pogut presentar les ONG’s pel procediment de concurrència competitiva.

Després de la reunió del Consell Assessor de Cooperació Internacional i tenint en compte la puntuació dels projectes presentats, l'òrgan presidit per Natàlia Enguix proposarà el finançament de 40 projectes, que rebran una inversió global d'un milió i mig d'euros. D'esta partida, 1.250.000 euros es repartiran entre els 21 projectes amb major puntuació en la convocatòria de Cooperació Internacional al Desenvolupament, de les 47 sol·licituds presentades; i els altres 250.000 euros entre els 19 projectes millor valorats en la convocatòria de Sensibilització, de les 30 iniciatives presentades.

Natàlia Enguix ha destacat “la transparència d'un procés d'avaluació del qual hem donat compte als responsables de la Coordinadora Valenciana d'ONGD’s i a tots els grups polítics que formen part de la Diputació i que integren el Consell Assessor”. Este procés avaluador que ha definit els 40 projectes que seran subvencionats per la corporació en la present convocatòria “ha sigut realitzat per una empresa externa, que des de la neutralitat ha analitzat cadascun dels projectes i els ha puntuat tenint en compte els criteris objectius que prioritza la Diputació”, ha explicat Enguix.

La mateixa Enguix ha exposat els eixos sobre els quals treballa la corporació provincial en matèria de cooperació internacional, que són bàsicament “la sobirania alimentària, la salut, l'educació i l'apoderament de les dones, al costat de les ajudes que hem incrementat a les agències de l'ONU per a fer front a l'emergència humanitària en zones de conflicte”. “El doble objectiu és facilitar els recursos bàsics a les persones que més patixen les conseqüències de les guerres i millorar la qualitat de vida dels col·lectius més vulnerables als països en vies de desenvolupament”, afig la vicepresidenta.

Llatinoamèrica, Àfrica i l'Índia

El president de la Coordinadora Valenciana d’ONGD’s, Enrique Asensi, posa en valor “el paper que juga la cooperació valenciana per a fomentar el bon viure als països empobrits, com solen dir les persones a les quals arriba la nostra ajuda”. Asensi assenyala que la Diputació de València “es distingix des de fa anys per incrementar progressivament el pressupost per a cooperació internacional al desenvolupament i per a altres activitats a la província, una sensibilitat que ens complau”.

El responsable de la Coordinadora d'ONG’s, igual que la resta de col·lectius que formen el teixit cooperatiu valencià, té accés al resultat d'eixe procés avaluador que enguany ha analitzat projectes a realitzar en 24 països. Els més sol·licitats per a portar a cap estes iniciatives han sigut Bolívia, El Salvador, Guatemala, Colòmbia, l'Equador, Níger i l'Índia. Per àmbit d'actuació, el 26% dels projectes presentats tenen a veure amb l'educació; el 19% amb la sobirania alimentària; el 17% amb l'apoderament de les dones; el 15% amb la salut; i l'11% amb la millora d'infraestructures d'aigua i sanejament.

La vicepresidenta Enguix detalla que l'estimació de la població beneficiària de les ajudes supera les 50.000 persones, “de les quals 27.400 són dones i 20.700 homes”. En opinió de la responsable de Cooperació Internacional, “és un indicador important sobre l'efecte i l'abast que tenen les convocatòries de cooperació al desenvolupament de la Diputació”.

El pressupost màxim de finançament dels projectes de cooperació en tercers països és de 60.000 euros, mentre que en la convocatòria de sensibilització el màxim és de 10.000 euros per projecte realitzat per les ONG’s i, com a novetat, s'introduïx la modalitat per a coordinadores d'ONG’s i fons de cooperació, amb un màxim de 50.000 euros per projecte.

A això cal sumar els 50.000 euros que rep UNRWA, l'agència de l'ONU per als refugiats de Palestina a Orient Mitjà; i els 50.000 euros d'ACNUR, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats. La delegació que dirigix Enguix va incrementar enguany un 25% les ajudes a les agències de Nacions Unides.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, s'ha reunit este dimarts, en la seu central de la corporació provincial, amb la consellera d'Innovació, Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat Valenciana, Nuria Montes, amb l'objectiu d'impulsar una col·laboració entre totes dos institucions en matèria de turisme i innovació, per a alinear les estratègies de la Diputació i la Generalitat en estos dos sectors.

Després de la trobada, al qual també ha assistit el director general d'Indústria, Manuel Rosalén, tots dos representants han expressat la seua predisposició a treballar de manera conjunta per a donar resposta a les necessitats dels municipis de València en dos àrees molt rellevants per al desenvolupament de les zones rurals de la província.

Benifairó de la Valldigna dedicarà part del Pla d’Inversions 24/27 a comprar dos vivendes en la plaça Major amb l'objectiu de demolir-les i construir un centre social cultural. “És el projecte principal, el necessitem per als joves i els majors, per a fer exposicions i per a diferents col·lectius del poble que el demanden per a fer les seues activitats”, ha explicat l'alcalde del municipi de la Safor, José Luis Ferrando. El primer edil li ha traslladat al president de la Diputació, Vicent Mompó, les necessitats del municipi que cobrirà amb les inversions de la institució provincial.

A part del projecte principal, amb el Pla d’Inversions es continuarà actualitzant la plaça Pintor Sorolla. Si amb el pla 22-23 es va ampliar la superfície de la plaça, ara es reformarà per a millorar la seua distribució. “La convertirem en zona de vianants i l’enjardinarem”, ha concretat Ferrando, qui també ha detallat l'ampliació de la plaça del Pi: “esta plaça ja es va convertir en zona de vianants, però hi ha un vial molt estret, està a l'entrada del poble i a penes poden passar els cotxes, volem que l'accés siga recte i  que el de les escoles es convertisca en zona de vianants”.

Igualment, està prevista la construcció de la coberta de la pista de bàsquet del poliesportiu municipal per a protegir-la de la climatologia i així es puga utilitzar també amb pluja.

Per a dur a terme estos projectes, Benifairó de la Valldigna compta amb 1.020.200 euros del Pla d’Inversions 24/27, 221.580 euros més que en la legislatura anterior. A més, enguany li corresponen 194.950 euros del Fons de Cooperació provincial, que la seua tercera i última entrega es va aprovar el passat 30 de setembre.

Per part seua, el president de la corporació provincial ha destacat “el bon funcionament del Pla d’Inversions, el programa inversor més ambiciós en la història de la Diputació, que amb uns terminis més amplis permet que els ajuntaments tinguen més temps per a gastar la inversió en el que realment necessiten”. D'esta manera, ha esgrimit Vicent Mompó, “els diners no tornen a la Diputació per no poder-se executar, com passava abans, sinó que es queda en els municipis i es traduïx en millores que repercutixen en els veïns i veïnes”.

La Diputació de València ha col·laborat en l'organització de la primera Fira del pa artesà del Gremi de Forners i Pastissers de la Comunitat. La vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha defensat el consum de pa valencià en l'obertura d'un esdeveniment que “mostra la qualitat d'un producte nostre amb la participació de desenes de forns de tota la província que elaboren cada dia estos pans artesans que són part destacada tant del teixit productiu com del comerç de proximitat”.

Enguix ha acompanyat als responsables del Gremi, com es coneix popularment al gremi autonòmic de Forners i Pastissers, en el recorregut per esta primera fira del pa artesà que ha tingut lloc en la Marina de València. “Des d'una institució valenciana com és la Diputació, tenim la responsabilitat d'impulsar i difondre este tipus d'iniciatives de suport al producte local”, ha assenyalat la vicepresidenta després de felicitar el mestre major del gremi, Juanjo Rausell; el vicepresident, Enric Canet; i la secretària general, Laura de Juan.

La corporació provincial ha subvencionat enguany les activitats del Gremi amb una aportació de 20.000 euros, que entre altres iniciatives han servit per a contribuir a la celebració d'esta primera fira del pa de forn de la província, coincidint amb el Dia Mundial del Pa, i a l'organització del concurs d'ornamentació de botigues de pa.

Setmana del pa

El Gremi de Forners i Pastissers de la Comunitat ha elaborat tot un menú d'esdeveniments per a celebrar el Dia Mundial del Pa, amb la intenció de “reconéixer la importància de l'aliment més antic que existix i els seus avantatges tant nutricionals com gastronòmics”. Ho explica la secretària general del Gremi, Laura de Juan, qui ha agraït la participació de 40 forns valencians en la primera Fira del pa artesà organitzada pel gremi.

“Esta fira és una nova iniciativa que busca promocionar la gran faena que realitzen els nostres forners, coincidint amb el Dia Mundial del Pa que promou la Unió Internacional de Forners. Però no és l'única activitat del que hem anomenat la setmana del pa, que inclou jornades gastronòmiques i altres activitats que també se celebren per primera vegada com és la taula redona amb dones forneres”, afig la secretària general del Gremi.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, acull des de hui l'exposició temporal ‘Fadrines’, que al costat d'un documental interactiu, és el resultat del projecte d'investigació sobre la solteria femenina quan la norma social era casar-se i tindre fills. L'essència d'esta exposició és el viatge d'estes feministes intuïtives dels anys 40 i 50, que van dir no a un matrimoni basat en la desigualtat i que van iniciar un camí identitari des de l'estereotip a la plenitud.

La mostra respon a com serien les seues vides tenint en compte l'entorn social que les mirava de reüll i com es van construir des d'eixe marge que era la solteria. Lluny de lectures desdenyoses o de llàstima ‘Fadrines’ mostra la diversitat de trajectòries de vida de dones solteres enfront del monòlit del model hegemònic.

Una de les comissàries de l'exposició, Isabel Álvarez, explica que “l'exposició és una instal·lació metafòrica, que reflectix els resultats de la investigació. L'estructura central poderosa, intimidant i observadora representa la norma heteropatriarcal, i els mòduls circumdants són les solteres, que malgrat estar separades de la norma emeten una llum pròpia”.

El director de L’ETNO, Joan Seguí, subratlla que esta exposició “s'ajusta molt bé a la missió del museu: fer memòria confrontant històries oblidades i promoure la reflexió i el coneixement; esta mostra és una pedra més del que anem sabent de nosaltres mateixos per a conéixer-nos més i ser una millor societat”.

Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca que “amb este projecte, L’ETNO torna a eixir-se del clàssic per a donar visibilitat i fer-nos pensar sobre aspectes de la nostra societat que passen a vegades desapercebuts”. “El museu treballa en este projecte els últims quatre anys, és un plat, per tant, cuinat amb calma i el resultat així ho demostra”, afig.

Fadrines. Que la vida només és casar-se?

Al costat de la mostra pot veure's també ‘Fadrines. Que la vida només és casar-es?’, un documental interactiu, un webdoc, que arreplega filmacions, fotografies animades, il·lustracions i veus de les protagonistes. El webdoc no presenta una única direcció de visionat. L'aplicació permet moure's per un bon número recursos audiovisuals perquè l'usuari puga construir el seu propi itinerari, en tots casos constituït per un conjunt de confluències que han sigut les vides de soltera.

Per a contar estes experiències de vida, el disseny de l'espai expositiu genera un discurs narratiu a partir de peces artístiques i objectes singulars que funcionen com a recurs metafòric per a il·lustrar diferents estats i condicions de solteria. Alhora, cites literàries, personatges cinematogràfics, vídeos i fotografies ens acosten a les dones solteres des de mirades més plurals, sense deixar de recordar-nos l'estretor de la norma que les ha fetes habitar en els marges. Este documental interactiu es podrà consultar en l'exposició i també estarà situat en les xarxes perquè es puga consultar en línia.

Tant l'exposició com el webdoc, és un exercici museogràfic que naix del treball de camp i la investigació sobre la solteria femenina duta a terme en L’ETNO i publicat en el número 8 de la Col·lecció Temes d’Etnografia Valenciana.

En el projecte han participat multitud de perfils professionals que abasten des del camp patrimonial, la investigació o la creació artística. En concret en la producció del projecte han participat: Isabel Álvarez i Raquel Ferrero en el comissariat, Kumi Furió i Rosa Bou en el disseny gràfic i de sala, Arlette Olaerts en la fotografia, Nuria Riaza en les il·lustracions, La Zafirina en la dramatització i Bressol Produccions en el webdoc.

La Diputació de València ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) l'anunci sobre la concessió de subvencions destinades a Smart Cities 2024. L'àrea d'Administració Electrònica i Innovació, que dirigix Juan Ramón Adsuara, ha distribuït un total de 2,5 milions d'euros per a 144 projectes de 113 ajuntaments i dos mancomunitats (Alto Turia i Vall d’Albaida), amb l'objectiu de finançar accions que apliquen la tecnologia intel·ligent en el dia a dia dels municipis. Estos fons impulsaran la innovació i l'eficiència en la gestió urbana, millorant la qualitat de vida dels ciutadans i promovent un desenvolupament sostenible a la província

“Gràcies a estes ajudes, molts ajuntaments xicotets, que per si sols no tenen recursos per a desenvolupar iniciatives d'esta envergadura, podran escometre projectes de modernització, implementant tecnologia als servicis que oferixen als seus ciutadans”, subratlla Juan Ramón Adsuara, que afig que “és fonamental que tots els alcaldes tinguen l'oportunitat d'aprofitar el potencial de la tecnologia intel·ligent per a millorar la gestió municipal”.

Tipus de projectes finançats

Una gran part dels projectes que seran finançats per la Diputació, un total de 57, estan enfocats en la millora de la fluïdesa i la seguretat del trànsit en els respectius municipis. Una altra de les àrees que ha comptat amb un major nombre de projectes és la de l'aigua. Fins a 28 iniciatives subvencionades busquen optimitzar l'ús i gestió dels recursos hídrics.

A més, altres 17 projectes rebran fons provincials per a augmentar l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables. Altres àrees en les quals els municipis empraran tecnologia intel·ligent són el control d'aforaments, la detecció i gestió d'incendis, el monitoratge del clima, la gestió d'aparcaments públics, i el tractament dels residus.

L'edició 2024 d'estes ajudes inclou 44 projectes d'anàlisis de dades (programari), que se sumen al finançament de 99 projectes de compra de dispositius (maquinari). El pressupost màxim per projecte és de 20.000 euros i el percentatge de subvenció s'ha mantingut en el 80%.

En matèria de Smart Cities, a més d'estes ajudes, la Diputació de València disposa d'una plataforma que alberga la informació arreplegada pels sensors de la institució provincial. Totes les dades obtingudes estan visibles tant per als responsables dels ajuntaments com per a qualsevol ciutadà a través de la pàgina web https://connecta.dival.es/appserver/login.

En esta web existix una part dirigida per a l'usuari del carrer, on es podrà veure l'última dada obtinguda o l'històric de l'última setmana, i també un apartat privat per als tècnics municipals on es mostra la informació de manera més tècnica, facilitant la creació d'informes.

L'Hospital de Salut Mental Provincial ha organitzat una jornada amb un programa replet d'activitats dirigides als usuaris del centre, els seus familiars i empleats amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que va tindre lloc el passat 10 d'octubre.

Així, amb l'objectiu de formar i informar la societat com a part primordial de la promoció de la salut, el centre sanitari dependent de la Diputació de València ha triat enguany dos temes relacionats amb esta, com són les alteracions produïdes per l'ús de substàncies i aquelles altres produïdes per l'ús inadequat dels mitjans tecnològics.

La diputada de Benestar i Inclusió Social, Imma González, ha assistit a estes jornades, les quals han comptat amb xarrades, tallers i un torneig de futbol. “Tenim l'equip, les instal·lacions i estem donant l'impuls necessari per a potenciar este centre com a hospital de referència en salut mental”, ha apuntat la diputada provincial. En este sentit, ha destacat que la salut mental “està considerada hui com la més demandada entre moltes especialitats mèdiques i els objectius de desenvolupament sostenible de l'agenda tenen una part dedicada al fet que l'assistència en salut mental arribe a tota la població”.

Han participat també en les jornades l'alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío; el director gerent del centre, Alfredo Ribelles; el responsable de la unitat de Desintoxicació de l'Hospital Arnau de Vilanova, Jorge Guerola; i Rosana Santolaria, de la Federación Española de Jugadores de Azar Rehabilitados.