La dona en la prehistòria i la protohistòria
La Secció d'Estudis Arqueològics Valencians (SEAV) ha dedicat a la dona el número 15 de la seua «Sèrie popular», la finalitat del qual és la divulgació d'aspectes essencials de la història, la cultura, la societat o l'economia, entre altres matèries.
Des dels primers temps, la dona ocupà un paper essencial en les societats primitives, ja es denominen tribus, grups ètnics, famílies o com es vullga dir.
La Secció d'Estudis Arqueològics Valencians (SEAV) ha dedicat a la dona el número 15 de la seua «Sèrie popular», la finalitat del qual és la divulgació d'aspectes essencials de la història, la cultura, la societat o l'economia, entre altres matèries.
Des dels primers temps, la dona ocupà un paper essencial en les societats primitives, ja es denominen tribus, grups ètnics, famílies o com es vullga dir.
L’atenció de la prole, la recerca i recoŀlecció d'aliments, la llenya per a la foguera comunal a l'interior de l'hàbitat, després de la domesticació del foc, la confecció d'abrics a partir de pells, i el seu adobament manual i rústic, el manteniment de la llar, la fabricació d'atifells, el cultiu de la terra a partir del neolític, la fabricació de la ceràmica, etc., són activitats que se’ls poden atribuir.
Des dels primers temps fins a l'actualitat la seua imatge ha patit grans canvis i la seua representació sobre suports petris, ossis, ceràmics, etc., n’és un fidel testimoni.
La SEAVha analitzat la dona en la prehistòria i la protohistòria, és a dir, en l'etapa més llarga de la Humanitat, des de fa quatre milions d'anys fins al canvi d'era fa dos mil anys.
Algunes de les imatges són reconstruccions a partir de restes òssies completes. Donada la perfecció de les noves tecnologies és possible que estes reconstruccions s'aproximen prou a la realitat.
La primera ha sigut sobre les restes òssies d'una dona Australopithecus que va viure fa tres milions d'anys i a la qual la senyora Leakey va anomenar Lucy.
Després seguiren les dones neandertals, milió i mig d'anys més tard, ja més pròximes visualment a nosaltres, i les del paleolític superior, quasi idèntiques.
Les del mesolític estan reflectides en pintura en les parets dels abrics rocosos del vessant mediterrani espanyol des d'Osca fins a Almeria.
En l'edat del ferro, la cultura ibèrica ofereix nombroses representacions en les parets de gots ceràmics profusament decorats, i entre estes representacions destaquen les dones tocant instruments musicals.