Vídeo amb el lèxic més destacat del cant valencià d'estil.

La peculiaritat del cant d’estil és la improvisació melòdica i la llibertat rítmica. Les cobles a cantar, normalment de cinc versos, també s’improvisen en el moment de la interpretació.

En el vídeo s’anomenen, a més dels estils habituals, les albaes, també anomenades albaes de l’Horta, que van acompanyades exclusivament pel tabal i la dolçaina.

Amb recursos gràfics d’animació és mostra la frase musical cantada, que en el cant d’estil s’anomena terç. Amb unes ornamentacions melòdiques improvisades al final de frase conegudes com a requints.

El vídeo destaca la figura de màxima rellevància: el versaor o versaora, qui dicta les cobles a cau d’orella de les cantaores i cantaors i recorda els més cèlebres i admirats intèrprets històrics: Carabina, Maravilla, la Sabatereta, la Xata de Godella o Evaristo el Xiquet de Quart. El fet que les lletres de les cançons siguen sempre improvisades, fa que el públic oient aprecie tant el cant com l’enginy i la gràcia de les cobles, o l’habilitat per a fer rimar els versos.

El vídeo, creat per l’estudi valencià Granissat ha comptat amb l’assessorament del professor de cant valencià en el Conservatori Professional de Música de Catarroja, Xavier Benedito Casanoves, la locució de Lucía Aránega i la música de Carles Chiner.