La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, presentarà el dijous, 21 de novembre, en roda de premsa, la nova producció expositiva del Museu de Prehistòria «Vil·la Cornelius».

 

La mostra recrearà la magnificència i l’esplendor d’una gran finca rústica romana, descoberta fortuïtament el 2003 a l’Ènova durant les obres del traçat de l’AU Madrid-València.

 

Després de la troballa es va realitzar una excavació arqueològica d’urgència, el 2004, dirigida pels arqueòlegs Rosa Albiach, Elisa García-Prósper i Aquilino Gallego, els quals s’han encarregat també del comissariat de l’exposició.

 

Els treballs arqueològics van posar al descobert una superfície de 3.000 metres quadrats corresponent a una vil·la rústica d’època romana, amb una zona de vivenda o pars urbana i una àrea artesanal i de magatzematge o pars rústica, dedicada al processament del lli, propietat de Publius Cornelius Iuniani.

 

Publius Cornelius Iuniani, un influent ciutadà de Saetabis

 

Les troballes epigràfiques durant l’excavació van evidenciar que Cornelius va ser un personatge ric i ben relacionat procedent de les gens més influents de l’aristocràcia local de Saetabis, els Cornelii i els Iunii.

 

La seua residència habitual estaria a la ciutat de Saetabis, on va dedicar una inscripció honorífica sobre un pedestal eqüestre al seu germà Marco Granio Superstes, quan este ja havia mort, en època Antonina (96-193). Un altre dels seus germans va viure a Roma on es va trobar una inscripció que li feia menció C. Cornelius C. f. Iunianus ex Hispania citeriore Saetabistanus.

 

Una vil·la de quasi 2.000 anys d’història

 

La vil·la es va construir entre els anys 65 i 75 dC per a l’explotació d’unes terres, a més de poder comptar amb una gran residència on passar temporades de descans.

 

El producte triat va ser el lli, l’èxit del qual estava garantit ja que des d’època republicana existien tallers a Saetabis que teixien amb este fil teles d’excel·lent qualitat, molt famoses a l’imperi romà i mencionades en diversos textos clàssics de l’època com ara Plini (Història Natural XVIII, 165; XIX, 9), Càtul (Carmina XII, 14,17), Gracio Falisco (Cynegetikon, XL-XLI) i Silio Italico (Bellum Punicum, 372-375).

 

Segons la comissària Rosa Albiach, «sabem que esta va ser l’activitat de producció per les basses per al seu processament i el resultat de l’anàlisi del seu morter que va mostrar fibres de lli i d’espart».

 

Este treball el van realitzar els esclaus i lliberts que van viure a la vil·la, dels quals coneixem alguns noms per l’epigrafia trobada: els esclaus Leonas i Natalis i els lliberts Rhodine, Vib(ius) Eutychus i Inve[---].

 

Laboriosa restauració de les peces

 

Tal com va comentar María Jesús Puchalt, l’exposició exhibirà, per primera vegada, els materials trobats que han sigut investigats durant anys i compartits amb la comunitat científica a través d’una publicació, «però mai no han sigut mostrats al públic».

 

«Estic convençuda que el públic quedarà sorprés davant de la bellesa d’esta magnífica exposició en què els tècnics del Museu de Prehistòria porten treballant durant anys, ja que prèviament ha sigut necessari restaurar les peces, algunes de les quals, com un gran mosaic de tessel·les o el paviment mateix que ja podem admirar, comporten moltes hores de dedicació», va manifestar la diputada de Cultura.