El MuVIM pinta la seua vidriera amb el crit silenciós de Julieta XLF amb motiu del 25N

El crit silenciós de Julieta XLF, una artista que de manera didàctica vol fer una crida a la societat entre colors i línies, pinta la vidriera del MuVIM amb dos rostres que busquen l'esperança submergits en un somni reparador i que donen nom a ‘Translúcides’, el treball de l'artista valenciana en el museu de la Diputació de València amb motiu del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

 

Així, unides per la frondositat del fullatge i acompanyades per dos aus del paradís, les dos protagonistes de l'obra ploren llàgrimes de sang pel dolor viscut que es vessen per la seua cares nítides amb línies contundents i colors que, de manera inquietant, narren una història.

 

El crit silenciós de Julieta XLF, una artista que de manera didàctica vol fer una crida a la societat entre colors i línies, pinta la vidriera del MuVIM amb dos rostres que busquen l'esperança submergits en un somni reparador i que donen nom a ‘Translúcides’, el treball de l'artista valenciana en el museu de la Diputació de València amb motiu del 25N, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

 

Així, unides per la frondositat del fullatge i acompanyades per dos aus del paradís, les dos protagonistes de l'obra ploren llàgrimes de sang pel dolor viscut que es vessen per la seua cares nítides amb línies contundents i colors que, de manera inquietant, narren una història.

 

L'autora busca unir a les persones a través de l'essència dels rostres translúcids de les protagonistes, la qual cosa els convertix en fades ferides de mort. Busca generar una sororitat a milers de quilòmetres de distància amb milers de memòries frustrades i plasmar que l'educació, és una de les sendes per a la invalidació d'éssers violents que generen excessos contra la dona i els xiquets.

 

El treball de Julieta XLF, tal com assenyala la comissària, Belén García Pardo, “és el canal pel qual es trasllada el crit silenciós d'una artista que de manera didàctica vol previndre entre colors i línies, previndre per a evitar el risc entre emocions i actituds, educar per a previndre la violència. Julieta XLF vol transmetre quant queda per fer fins a aconseguir l'eliminació de la violència contra la dona”.

 

Julieta XLF és llicenciada en Belles Arts i Màster en Il·lustració per la Facultat de BBAA de San Carlos, Universitat Politècnica de València. En l'actualitat continua experimentant i formant-se en diferents disciplines que combina amb la seua activitat laboral, la pintura mural.

El seu treball se centra des de 2004 en intervencions murals en l'espai públic tant a nivell nacional com internacional a Espanya, França, Itàlia, Grècia, Sèrbia, Bèlgica, Luxemburg, Xile, Mèxic, Bolívia i els Estats Units, entre altres països.

 

El discurs de l'artista, en les seues obres, se sustenta en l'ús del color i el ritme de les línies. Imagina i crea a partir d'allò que la natura li mostra, i utilitza l'art urbà com un laboratori-espai per a la reflexió i sacsejar, suaument, les vides d'altres persones.

 

Així mateix, el mur del MuVIM estrena nova imatge de la mà de Cachetejack. Sota el títol ‘Voy a cambiar’, les dos artistes involucrades en este duo busquen crear una connexió perfecta entre un personatge de la cultura popular tan conegut com “Pinocho” i un text clar. Quant més es repetix la frase “Voy a cambiar”, més creix el nas, fins a, pràcticament, trencar el mural. El mural de Cachetejack, com diu l'artista urbà Vinz, “parla de l'home que desitja la redempció, que assumix els seus comportaments i promet evolucionar, però sabent que no canviarà perquè es troba més còmode en la seua posició privilegiada, perquè canviar requerix temps i esforç”.

 

Cachetejack és el nom artístic del duo d'il·lustradores format en 2011 per Nuria Bellver (Torrent) i Raquel Fanjul (Alcañiz). Les seues il·lustracions sintètiques i vibrants, molt pròximes a l'espectador, impliquen sempre una doble lectura: d'una banda, qüestionen diversos aspectes de la vida diària amb la seua actitud crítica i, per un altre, conviden al públic a fer la seua pròpia interpretació, fent-li partícip del seu treball.