El Museu Taurí de València exposa des d’ahir dimecres fins al dia 3 de juny la mostra «Dones a l’ombra», de Cristina de Salazar, que estudia l’origen del barret i el seu ús i forma al llarg del temps.

El barret sorgix com una necessitat per a protegir-se. En l’antiguitat clàssica eren usats per treballadors exposats a la intempèrie, i també per persones distingides per a abrigar-se i resguardar-se del sol en els espectacles públics.

L’origen de la còfia en les dones es remunta a l’Edat Mitjana, utilitzant-se com a símbol de puresa i servici a la humanitat. En el Renaixement, va prosperar com una necessitat per a revelar un estatus social, a França el luxe va arribar a tal punt que els moralistes van haver de censurar l’excessiva despesa.

Al segle xvii, l’interés per tapar el cap de les dones es va deure a una decisió de l’Església que deia que per pudor i reparació les dones no podien mostrar els seus cabells. La creació de les màquines de cosir a mitjan segle xix, van transformar la indústria i el va convertir en un accessori més massiu. A principi del segle xx l’etiqueta exigia que una dama no isquera al carrer sense barret.

A partir de 1960, l’Alta Costura va ser marginada pel prêt-à-porter, i les peces es van començar a fabricar a gran escala, la moda es va democratitzar i va desaparéixer l’ús del barret.

Actualment les dones no es cobrixen, a excepció del món islàmic, en una part del qual el burka és d’ús obligat, convertint-se en debat controvertit per considerar-se «símbol d’opressió per a la dona».

Els barrets del taurí

L’exposició es compon de 3 components, el primer és, per mitjà del treball manual, la realització d’una col·lecció de barrets, explotant la seua tridimensionalitat, elaborant-los amb diversos materials, mesclant amb joieria, i interpretant.

El segon, per mitjà d’una labor més tècnica, capta l’«expressió» de l’objecte, a través d’imatges fotogràfiques i manipulant-les després a través de programes informàtics.

I el tercer, té un element teòric social de denúncia.

L’artista Crsitina de Salazar ha dit que amb esta mostra rendix «un homenatge a totes aquelles dones, de gran talent, que van viure a l’ombra».